Mida: de 515 a 616 MB
Número d'episodis: 7
Moltes gràcies mestre Petiso !!
Totes aquestes dades il·lustren una realitat complexa a la qual l'equip del programa s'ha acostat a través d'un treball rigorós de recerca i de filmació als 11 centres penitenciaris catalans. L'objectiu d'"A la presó" és donar resposta a preguntes com quin és el funcionament d'un centre penitenciari, com és el dia a dia d'una institució tan complexa i especial, com se sent una persona que hi entra per primera vegada, com ha arribat a aquesta situació, quina és la seva relació amb el món exterior, com ho viuen les famílies, com es viuen els diferents graus de règim penitenciari i quins sistemes de reinserció hi ha.
A la presó -01- Laia i Eva (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
L'Eva té un trastorn límit de la personalitat que de vegades desemboca en respostes violentes i incontrolades. Va ser una agressió a un pakistanès el que l'ha dut a Wad Ras a complir una condemna de tres anys i mig. "Jo puc ser la Verge Maria i el dimoni amb cua". Amb molta lucidesa, l'Eva explica la seva trajectòria vital, que comença en un convent i acaba a la presó. I autoexamina el seu comportament criminal quan s'imagina havent de demanar perdó a la víctima.
Laia i Eva. O "Neuras" i "Alma", els àlies que elles utilitzen quan intervenen a l'emissora de ràdio. Són dos perfils i dues realitats molt distants que conflueixen a Wad Ras per un delicte molt semblant. Els seus testimonis i les seves vivències transmeten de manera molt eloqüent el que significa estar privat de llibertat. La Laia té el seu company a la Model i només el pot veure tres hores al mes. L'Eva sap que volen desnonar la seva companya de pis i el seu fillol i se sent impotent per no poder-los ajudar.
El repte professional del Josep Lluís s'encreua amb la història del Juan José, a qui tothom coneix com "Cantinflas". El "Cantinflas" té nom propi al Raval. Ha sobreviscut sense ofici ni benefici fent petit "trapicheo" de droga i robatoris a botigues, perquè, com diu ell, "guindant" es treuen més diners que demanant almoina.
De seguida que arriben al nou centre detecten que hi han guanyat en comoditat, però no en llibertat de moviments. I és que joventut i disciplina carcerària són paraules difícilment compatibles. "Yo vivo del robo". El Michael confessa sense pudor que no suporta treballar, però sap que, si vol sortir de tercer grau i tenir permisos, cal que aprengui un ofici i que compleixi laboralment. El Quique està pendent de judici per haver clavat una ganivetada a un altre jove. Ell ho nega. I la jutge ordena que el Quique s'enfronti a la víctima en una roda de reconeixement. I el David. És un dels molts interns que tutela el pare Manel, un voluntari que ha dedicat tota la vida a donar un cop de mà als presos, en especial als més joves. "La presó per si sola no reinsereix, si després la societat no respon".
La llarga condemna li està passant també factura en l'aspecte personal: gairebé no rep trucades del fill, i la dona li ha demanat el divorci. Només li queda una cosa, a la vida: el seu germà Quico, que també fa deu anys que és a la presó.
El Quico i l'Òscar són inseparables. Parlen de dones i de sexe, de la seva lluita contra les drogues, de l'absència d'uns pares... El Quico, el germà petit, ha apuntat l'Òscar a fer teatre perquè és l'únic espai on es desinhibeix. Però ell prefereix entrenar-se i fer boxa al pati de Quatre Camins, i encara que al Quico només li falten dos anys per sortir, tampoc veu gens clar el futur.
I quin és el repte d'un funcionari de vigilància quan és en una presó dura, massificada i antiquada com la Model? A través del Jesús entrarem a la tercera galeria i coneixerem com conviuen 450 presos en un espai tan reduït, tancats en cel·les de fins a sis interns.
És el primer cop que una càmera de televisió ha pogut entrar a gravar com és el dia a dia en una galeria de la Model, una presó que té data de caducitat, però que haurà de resistir quatre anys més, com a mínim. Entre els presos amb un destí de confiança hi ha el Francesc, un economista acusat d'estafa que ha hagut d'adaptar-se a una realitat ben diferent de la que coneixia.
Si la presó és el lloc de càstig per als que es porten malament fora, què passa quan algú es porta malament dins de la presó? És enviat a l'Especial, un departament de màxima seguretat on hi ha tancats els interns més perillosos i inadaptats. És la presó dins de la presó.
Tècnicament es coneix com el DERT, el Departament Especial de Règim Tancat, i en argot es coneix com el "chupano". Aquí, els interns estan tancats quasi tot el dia a la cel·la, només en surten una estona per anar a un pati amb el sostre enreixat i sota vigilància.
En aquest espai, l'únic pres amb privilegis és el Joan Carles. Fa d'ordenança i serveix els dinars als interns tancats en aquest Departament Especial i, a canvi, pot tenir ordinador a la cel·la i accés lliure a la nevera. Ara compleix una condemna llarga perquè durant anys es va dedicar a entrar a les oficines obertes al públic, vestit com un executiu més, i robant ordinadors portàtils i carteres amb total impunitat.
Departament d'Atenció Especialitzada (DAE)
Les analítiques han demostrat que l'Enrique fa temps que no consumeix droga a la presó. I per això li han permès anar al DAE, un departament que funciona com una comunitat terapèutica i on la disciplina és molt més suau. Però el compromís rau en no tornar a consumir. El repte no és fàcil, perquè fa uns quants anys van detenir la seva dona mentre intentava passar-li droga en un vis-a-vis.
"Entrar droga a la presó no és difícil però es penós, perquè l'única manera de fer-ho és portar-la amagada al cos", reconeix el Santi, cap de Serveis de Quatre Camins. I alguns dels mètodes per detectar-la, com s'explica al capítol, també tenen història.
El Sergio té 36 anys i n'ha passat 13 a la presó, també per culpa de la droga. Està a punt d'acabar el tractament de desintoxicació a la presó i sortir al carrer. S'haurà d'enfrontar amb el món fora la presó i amb la por a una possible recaiguda.
La Josefa ha començat a escriure's amb un pres i assegura que és l'home de la seva vida. Però entre carta i carta apareix la Chantal.
I què passa quan un dels dos és a la presó i l'altre a fora? Com es manté una relació amb cinc trucades a la setmana i dos vis-a-vis al mes d'una hora i mitja? Aquesta és la història de la Begoña i l'Alberto. "Al final hasta me da morbo casar-me en la prisión", acaba dient ella després de vèncer totes les burocràcies.
I què suposa tirar endavant un embaràs a la presó? És un incentiu o encara deprimeix més? La Sonia passa els nou mesos d'embaràs entre reixes. I la seva obsessió és que la nena no hagi de créixer a la presó.
A la Teresa li donen el seu primer permís la nit de Nadal. Feia tres anys que no passava aquestes dates amb els seus fills. I aprofitarà les 48 hores de sortida per retrobar-se també amb el marit, que també està tancat a la presó.
Són quatre histories diferents i molt intenses que parlen de la soledat que es viu a la presó i de la necessitat de crear-se il·lusions i planejar un futur.