És la primera sèrie d'un nou gènere que anomenem "docuficció". Es tracta d'un documental històric absolutament rigorós i veraç, però construït com un dramàtic i interpretat per actors. Aquesta vegada, el narrador no és un periodista de TV3, sinó un personatge de ficció: Pascal Danglà.
Pascal és un fotògraf francès que arriba a Barcelona l'any 1929 per cobrir l'Exposició Internacional i està convençut que es tracta d'una estada curta a la ciutat... Al cap de ben poc, però, s'adona que, si s'hi queda una mica més, podrà veure, i retratar, des de primera fila els canvis polítics i socials més importants de la història d'aquest país. I així, el fotoperiodista Pascal Danglà acaba vivint vuit anys a Barcelona i es converteix en el narrador ideal, el testimoni perfecte, dels moments més convulsos i apassionants dels anys 30.
A través d'ell coneixerem una generació brillantíssima de periodistes i escriptors com Josep M. Planes, Irene Polo, Sagarra, Tísner, Pla, Ventalló o líders del moviment obrer com Joan Peiró, que són els veritables protagonistes d'aquesta època cosmopolita i perillosa.
Pascal comença a escriure un diari amb les seves impressions l'any 1929 i no deixarà de fer-ho mai. Són aquests diaris que, any rere any, episodi per episodi, faran arribar a l'espectador els principals fets històrics dels anys de la República, fins a l'inici de la Guerra Civil.
La sèrie es construeix a partir de la barreja d'imatges d'arxiu, d'entrevistes a testimonis vius i escenes dramatitzades amb actors. Però, aquest cop, el fil argumental és el dramàtic i el contingut documental s'hi enllaça al llarg de tota la trama viscuda pels protagonistes de la sèrie.
"Els diaris de Pascal" s'ha produït íntegrament en alta definició.
Elinks:
Els Diaris de Pascal - 1929
Febrer de 1929. Barcelona està en obres. La ciutat es transforma per acollir l'Exposició Internacional, i els canvis urbanístics provoquen canvis socials. L'arribada de milers de treballadors murcians canvia el moviment obrer a Catalunya. Fa set anys que el país viu sota la dictadura del general Primo de Rivera, amb el suport del rei Alfons XIII. Però el règim cada vegada rep més crítiques. No hi ha drets ni llibertats, i, mentre una minoria conserva els privilegis, gran part de la població passa dificultats. En aquest moment, el Pascal Danglà arriba a Barcelona. És un fotògraf francès, fill de mare catalana, que ha aconseguit feina de corresponsal a la ciutat. Però el motiu principal del seu viatge és l'esperança de retrobar la Lilian, el seu primer amor.
Els Diaris de Pascal - 1930
L'Exposició Universal de Barcelona ha deixat de ser notícia i els obrers que van arribar per treballar-hi ara estan a l'atur. La dictadura de Primo de Rivera passa per moments difícils i la monarquia d'Alfons XIII, també. L'oposició clandestina els vol fer caure. I en Macià, des del seu exili a Bèlgica, mou fils per tornar a Catalunya. El fotògraf Pascal Danglà fa un any que és a Barcelona. S'ha introduït en el món intel·lectual i més elitista de la ciutat, però també coneix el moviment obrer gràcies a Joan Peiró, el líder de la CNT. Ara, en Pascal ho comença a veure tot amb ulls propis. El retrobament amb la Lilian, el seu primer amor, no ha estat com s'esperava. Ella viu amb el Josep M. Planes, un periodista jove i brillant. S'han fet amics, però el Pascal pateix perquè creu que no és l'home ideal per a ella.
Els Diaris de Pascal - 1931
La situació política és molt convulsa. Fa un any que va caure Primo de Rivera, però la dictadura continua. I mentre el rei Alfons XIII rep moltes crítiques, les esquerres s'han unit en un pacte per aconseguir la democràcia. Macià està a punt de tornar de l'exili per participar en unes eleccions que poden ser decisives. El fotògraf Pascal Danglà continua a Barcelona. Moltes nits surt amb el Josep M. Planes, que li mostra la cara més frívola de la ciutat. Però, gràcies al testimoni d'en Peiró, també coneix la repressió que pateixen els sindicalistes. Els darrers mesos ha treballat molt per a la revista "Imatges", on ha conegut la Irene Polo, una periodista excepcional que comença a ser alguna cosa més que una amiga. En Pascal es vol allunyar de la Lilian. Aquesta relació a tres bandes el fa patir molt i ha acabat provocant una forta discussió amb en Planes.
Els Diaris de Pascal - 1932
Fa gairebé un any que es va proclamar la República, enmig de l'eufòria popular. Ha estat una etapa d'esperança i d'il·lusió. El govern català, presidit per Macià, ha iniciat nous projectes i l'Estatut de Núria ben aviat viatjarà a Madrid per ser aprovat. Però ja es veuen a venir els problemes i les decepcions. Els obrers s'adonen que la República no comportarà la revolució que havien sommiat i comencen les tensions. En Pascal Danglà fa tres anys que és a Barcelona i, de moment, no en vol pas marxar. Aquí ja hi té bons amics, com en Peiró, que cada vegada té més problemes amb l'ala radical del seu sindicat. O com la periodista Irene Polo. Al final s'ha adonat que va mal interpretar la relació amb ella, i ha hagut d'admetre que continua enamorat de la Lilian, el seu amor impossible. S'ha reconciliat amb el Planes, però no li agrada gens la sàtira que fa dels anarquistes a través d'"El Be Negre". Sap que això li causarà problemes.
Els diaris de Pascal -1933-
La República ho canvia tot. La gent es casa pel civil, s'ha aprovat la llei del divorci i les dones reivindiquen els seus drets. El país es transforma i això no agrada gens als sectors més conservadors, com l'església o l'exèrcit. L'estiu passat, el general Sanjurjo va fer un cop militar que de seguida es va poder aturar. Però el malestar augmenta. Després de moltes tensions i grans retallades, es va aprovar el nou Estatut. Un text molt esperat que no ha fet content ningú. Aviat hi haurà eleccions generals i, per primera vegada, pot guanyar la dreta. El fotògraf Pascal Danglà continua instal·lat a Barcelona i no té cap pressa per marxar. Ja està totalment integrat a la ciutat. Treballa molt amb la periodista Irene Polo i gràcies a l'amistat d'en Peiró, el líder de la CNT, cada vegada és més sensible als problemes dels treballadors. Això provoca greus enfrontaments amb el Planes i la resta dels periodistes d'"El Be Negre", per com tracten els immigrants murcians. En canvi, cada vegada se sent més a prop de la Lilian. Ella té un problema molt greu i sembla que no pot comptar amb el Planes. Potser ha arribat el moment que el Pascal es decideixi.
Els diaris de Pascal -1934-
Gener de 1934. Només fa dos mesos que la dreta va guanyar les eleccions generals i el clima polític cada vegada s'escalfa més. La mort del president Macià ha deixat Catalunya òrfena i en Companys, el seu successor, no tindrà el mateix suport ni despertarà el mateix afecte que l'Avi. S'acosten temps difícils. Mentre a Madrid la ultradreta va guanyant poder i vol retallar drets i llibertats, a Catalunya el govern d'esquerres haurà d'aprendre a conviure amb el conflicte. Les classes benestants estan descontentes i els obrers, encara més. Pel fotògraf Pascal Danglà, els darrers mesos han estat els més durs des que va arribar a Barcelona. La Lilian, el seu amor impossible, ha perdut el fill que esperava i no ho ha explicat al Planes, el seu company. Ha estat el Pascal qui li ha donat suport.
Els diaris de Pascal -1935-
Gener de 1935. Fa tres mesos que el president Companys, veient el gir cap a la ultradreta del govern espanyol, el va voler desafiar proclamant l'Estat Català. Però els fets d'octubre van acabar de mala manera, sobretot a Astúries, on l'exèrcit va matar quatre mil persones. Ara, tot el govern català està tancat dins un vaixell-presó al port de Barcelona, s'ha suspès l'Estatut i qui mana a la Generalitat i als ajuntaments són militars i polítics de dretes. Els obrers, sobretot els sindicalistes, tornen a ser perseguits i la censura no deixa respirar els periodistes. El fotògraf Pascal Danglà ha viscut un any molt intens. Ha fet reportatges d'investigació amb la periodista Irene Polo. Ha vist com el Planes, des de 'La Publicitat' i 'El Be Negre', no atura les crítiques contra polítics, anarquistes o militars, sense pensar en les conseqüències. En Pascal ha intentat oblidar el seu amor impossible, la Lilian. Fa molts mesos que l'evita, fent veure que no li importa. Però ella se sent sola, el Planes no hi és mai i troba a faltar el Pascal. Quan el Planes se'n va a França, ells finalment es retroben.
Els diaris de Pascal -1936-
Fa dos anys que la República viu marcada per la repressió, per la censura, per la corrupció. Hi ha trenta mil presos polítics, entre ells en Companys i la resta del govern català, tancats en diferents presons espanyoles. Ara, però, s'han convocat eleccions anticipades, i mentre les dretes que manen a Madrid estan barallades, les esquerres fan el possible per posar-se d'acord. D'aquí a un mes i mig, la història d'aquest país pot canviar i això potser no agradarà als militars. El Pascal Danglà fa set anys que viu a Barcelona i ha crescut molt com a fotògraf. Ha fet reportatges d'un gran ressò juntament amb la periodista Irene Polo, la seva parella professional i bona amiga. També manté l'amistat amb en Peiró, el líder de la CNT, que intenta reunificar el moviment anarquista, fins ara molt dividit. I amb el Planes, que cada dia s'arrisca més amb tot el que publica. L'han amenaçat, li han pegat però ell no s'atura i cada vegada s'allunya més de la Lilian. Ara se n'ha anat a París per fugir de la justícia sense tenir-la en compte per res. I finalment quan el Pascal, tip d'esperar-la, li diu que ell també se'n va, la Lilian, per fi, es decideix.
