El joc de la guerra és un film de la BBC de l'any 1965 escrit, produït i dirigit per en Peter Watkins, que va inaugurar un nou gènere: el documental dramatitzat. La BBC mateixa en va prohibir la difusió a Anglaterra durant 20 anys, tot i que l'any 1966 va guanyar premis a l'estranger. La causa: l'efecte sobre l'audiència hauria estat massa esgarrifós.
El joc de la guerra és el joc a què els agrada jugar als militars de tots els països. Per a mi, que hi juguin, si els fa peça, i que es matin entre ells: més aviat ens estalviarem aquest càncer mundial. El problema és que, de retruc, les persones en patim les conseqüències i, en cas d'una guerra nuclear, no romandria ningú viu: ni militars ni persones. Segurament el planeta sencer volaria fet miques.
Al cap de més de 50 anys, encara fa esgarrifar. I no solament per les seves imatges, sinó per les actituds que reflecteix el film. Tothom està d'acord a "tornar-s'hi", les "Esglésies cristianes" justifiquen les armes i la guerra (un bisbe anglicà diu "jo encara crec en la guerra dels justos")... Amb aquestes idees, l'espècie Homo sapiens té mala peça al teler i demostra que de "sàvia" no en té res. Ens hauríem de dir Homo stupidus.
[ed2k]&[DD] El joc de la guerra (1965)
-
Autor del tema - Entrades: 451
- Membre des de: dc. juny 15, 2011 15:45
- Ubicació: República catalana
- Status: Desconnectat
[ed2k]&[DD] El joc de la guerra (1965)
De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs.
Pompeu FABRA.
Pompeu FABRA.