Retrats - Jaume Barberà
DVBrip català per naroatna
DVBrip català per naroatna
Suplents: r5004, Petiso
Durant més de quatre anys, Jaume Barberà, des del plató càlid i elegant de "Singulars", ha ofert la mirada diversa i plural de més de 150 professionals de tots els àmbits, des de físics quàntics fins a politicòlegs, passant per neuròlegs, nutricionistes, filòsofs i economistes, amb un únic objectiu: escoltar per aprendre.
Ara, Barberà presenta "Retrats", una proposta que conserva l'essència i l'esperit de "Singulars": professionals de primer nivell desconeguts pel gran públic.
Però si fins ara els convidats visitaven el plató, a "Retrats" és en Jaume Barberà qui va a trobar-los en els àmbits on desenvolupen la seva especialitat, i els interrelaciona amb el contingut del seu discurs.
A "Retrats" es parla de filosofia, psicologia, nutrició, neurologia, ciència, salut, economia, finances, política, enginyeria, osteopatia, sostenibilitat, energia, emprenedoria, comerç, literatura... Però també de la vida, d'angoixes, de pors, d'inseguretats, de situacions límit, d'amor, d'il·lusió, d'esperança o de felicitat. I sempre de la mà dels personatges, els únics protagonistes del programa. Ells faran el seu discurs, com el d'un pescador del Delta o el d'un dels màxims experts en sostenibilitat dels sistemes públics de salut, o el d'un psiconeuroimmunòleg molt singular, o el d'un enginyer expert en grans infraestructures, o el d'un "coach" per a jubilats.
Alguns capítols de "Retrats" són corals, és a dir, a més d'un personatge central té la participació d'altres convidats, que enriqueixen i donen encara més diversitat a l'espai.
"Retrats" no és un programa clàssic d'entrevistes, com tampoc ho era "Singulars". "Retrats" és un programa que es basa en la conversa i on es vol crear un clima que permeti que els protagonistes exposin els seus coneixements en confiança, complicitat i sense presses.
"Retrats", personatges desconeguts que sorprenen. "Retrats", noves mirades de i sobre tot allò que ens motiva, preocupa o il·lusiona.
Dades tècniques del ripeig:Ara, Barberà presenta "Retrats", una proposta que conserva l'essència i l'esperit de "Singulars": professionals de primer nivell desconeguts pel gran públic.
Però si fins ara els convidats visitaven el plató, a "Retrats" és en Jaume Barberà qui va a trobar-los en els àmbits on desenvolupen la seva especialitat, i els interrelaciona amb el contingut del seu discurs.
A "Retrats" es parla de filosofia, psicologia, nutrició, neurologia, ciència, salut, economia, finances, política, enginyeria, osteopatia, sostenibilitat, energia, emprenedoria, comerç, literatura... Però també de la vida, d'angoixes, de pors, d'inseguretats, de situacions límit, d'amor, d'il·lusió, d'esperança o de felicitat. I sempre de la mà dels personatges, els únics protagonistes del programa. Ells faran el seu discurs, com el d'un pescador del Delta o el d'un dels màxims experts en sostenibilitat dels sistemes públics de salut, o el d'un psiconeuroimmunòleg molt singular, o el d'un enginyer expert en grans infraestructures, o el d'un "coach" per a jubilats.
Alguns capítols de "Retrats" són corals, és a dir, a més d'un personatge central té la participació d'altres convidats, que enriqueixen i donen encara més diversitat a l'espai.
"Retrats" no és un programa clàssic d'entrevistes, com tampoc ho era "Singulars". "Retrats" és un programa que es basa en la conversa i on es vol crear un clima que permeti que els protagonistes exposin els seus coneixements en confiança, complicitat i sense presses.
"Retrats", personatges desconeguts que sorprenen. "Retrats", noves mirades de i sobre tot allò que ens motiva, preocupa o il·lusiona.
Durada: 50 minuts aprox. segons programa
Mida: 460 MB aprox.
Còdec vídeo: XviD @ 1149 kbps, 25fps, 704x396 (16:9)
Còdec àudio: MP3 @ 128 kb/s CBR, estèreo 48000Hz
E-links:
Retrats -2x01- (2015.02.25) Xevi Verdaguer - La salut hormonal (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Jaume Barberà es desplaça a la Garrotxa, on conversem amb el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer sobre els nostres hàbits alimentaris i la seva relació amb la salut hormonal. En la seva segona visita al programa, Verdaguer incideix en la importància que té l'alimentació en la salut humana i aprofundeix en els problemes que l'excés d'estrògens (una hormona necessària per al cos i que tenim tant els homes com les dones) causa a l'organisme.
[hide]Xevi Verdaguer és psiconeuroimmunòleg, posturòleg i fisioterapeuta. Verdaguer ha desenvolupat part de la seva trajectòria en un context de medicina global, col·laborant amb metges i hospitals per aconseguir tractaments eficaços per a determinades malalties. Aquest dimecres ha tornat a "Retrats" en el primer capítol de la segona temporada. El programa, presentat per Jaume Barberà, va tenir una molt bona acollida per part de l'audiència. L'entrevista va ser seguida per 133.000 espectadors i va obtenir una quota de pantalla del 4%.
Us deixem algunes de les seves frases al programa:
"Els estrògens ens poden donar més capacitat intel·lectual i milloren la circulació de la sang... el que convé és que el nostre cos els pugui anar eliminant. Perquè l'excés d'estrògens és el que ens pot donar molts problemes de salut."
"Els estrògens són indispensables per a la salut. Nosaltres hem de mirar de no tenir-ne tants."
"Les dones tenen un plus afegit (d'estrògens), que és el cicle menstrual. Per tant, tenen més probabilitats de tenir problemes de salut si no els eliminen correctament."
"Una dona sabrà que té excés d'estrògens quan tingui dolor premenstrual a final de mes: no és normal que a final de mes la regla faci mal."
"Si això no s'arregla, els estrògens acabaran provocant miomes, quistos a l'úter, endometriosi o mames fibroses."
"Com més estrògens tenim, més histamina acumulem al budell. I, per tant, també tindrem més problemes relacionats amb la histamina (com rinitis, dermatitis, dolor crònic, restrenyiment, pressió arterial baixa, mal de cap i migranyes...)"
"El nostre cos genera estrògens; però també en consumim a través de la dieta i dels tòxics ambientals."
"(Per tenir una bona salut hormonal) S'han d'evitar els aliments que porten estrògens, com el cafè, la llet i els derivats de la vaca, la cervesa, l'alcohol o la soja. També convé reduir els aliments que fan pujar el nivell d'insulina en sang, com el blat."
"Avui dia, el blat és l'aliment que més mal ens està fent a la salut."
"Si volem prendre un cereal, la quinoa o el fajol són opcions més respectuoses amb el nostre organisme."
"Jo abans pensava que la merda era al wàter, i cada vegada tinc més clar que la merda, als lavabos, és a dins dels armaris."
"Estem envoltats d'estrògens."[/hide]
Aquest dimecres, Retrats es desplaça al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i al barri de la mina, de Sant Adrià de Besòs, per conversar amb el psiquiatre Jorge L.Tizón. Tizón, que també és neuròleg, psicoanalista i psicòleg.
[hide]Tizón, que també és neuròleg, psicoanalista i psicòleg, està considerat un dels principals experts en salut mental de l'estat espanyol i una de les veus més crítiques amb el sistema de salut actual d'Espanya, que és "el segon país del món en consum d'antidepressius i neurolèptics, el primer en hipnosedants, sense oblidar que el 13% de les dones catalanes consumeixen antidepressius".
El doctor Tizón argumenta que "no hi ha malalts mentals, sinó que hi ha persones amb trastorns mentals, ja que no sempre estan provocats per causes biologistes". Aquest és, segons ell, el punt de partida perquè els metges prescriguin un excés de medicaments. A més a més, el convidat indica que "un dels èxits comercials més grans de món és el mercat de la depressió" i que, segons alguns estudis, "des que es diagnostica tant, es diagnostica pitjor, perquè les veritables depressions es diagnostiquen menys que abans."
Tizón afirma també que "vivim en una bombolla farmacològica que provoca que, davant d'un problema, donem un medicament, ja que hi ha una compulsió a la solució fàcil i ràpida, en tots els nivells i edats", per acabar afirmant, amb rotunditat, que "el TDAH no existeix perquè és una invenció farmacològica."
Gran part dels 50 anys de la seva carrera els ha dedicat a l'atenció primària. Entre 1982 i 2005 va ser director de les unitats de salut mental dels barris de la Verneda, la Pau i la Mina, on va crear un equip de tractament integral dels trastorns mentals i atenció i seguiment de persones drogodependents.
També ha estat director de l'Equip de Prevenció en Salut Mental i Atenció Precoç a Pacients amb Risc de Psicosi de l'Institut Català de la Salut. Ha estat docent a la Universitat de Salamanca, a l'Autònoma de Barcelona i a l'Escola Universitària de Treball Social de la Universitat de Barcelona. Actualment és professor convidat a la Universitat Ramon Llull.
D'entre la seva obra publicada destaquen:
-"Apuntes para una psicología basada en la relación".
-"La locura".
- "Componentes psicológicos de la práctica médica".
-"Pérdida, pena, duelo: Vivencias, investigación y asistencia".
-"El humor en la relación asistencial".
-I "Psicoanálisis, procesos de duelo y psicosis".
Jorge L. Tizón: "Empastillats"
"Retrats", dimecres, 4 de març, a les 22.00, al 33.[/hide]
Jaume Barberà conversarà amb l'osteòpata i emprenador Jordi Saló Darder sobre l'afany de lluita davant els contratemps i la voluntat de superar les dificultats que una persona jove es pot trobar pel camí.
[hide]L'osteòpata i emprenedor Jordi Saló Darder és el protagonista de "Retrats"
Jaume Barberà conversa amb Jordi Saló Darder sobre l'afany de lluita davant els contratemps i la voluntat de superar les dificultats que una persona jove es pot trobar
Dimecres, 11 de març, a les 22.00 al 33, l'osteòpata i emprenedor Jordi Saló Darder és el protagonista de "Retrats". Jaume Barberà conversarà amb ell sobre l'afany de lluita davant els contratemps i la voluntat de superar les dificultats que una persona jove es pot trobar pel camí.
Quan tenia 15 anys, Saló va tenir un accident de trànsit que li va deixar seqüeles importants pel que fa a la mobilitat i, sobretot, patiment de dolor crònic.
Després de passar-se cinc anys llargs visitant més de 30 especialistes -i de tenir més de 30 diagnòstics diferents, però sense resultats de millora-, als vint anys decideix invertir totes les seves energies a trobar ell mateix la solució als seus problemes. Abandona els estudis d'agronomia i se centra exclusivament a adquirir coneixements de medicina tradicional xinesa i osteopatia. Aquests estudis el portaran, amb el temps, a desenvolupar l'anomenat "Mètode Saló Darder", un sistema per unificar criteris diagnòstics davant de diferents interpretacions d'una mateixa patologia.
Acabats els estudis, anys després, obre una consulta al seu poble: la Bisbal d'Empordà. Al cap de cinc anys, quan els seus problemes de salut gairebé han remès i el centre terapèutic és un èxit, li detecten artritis als dits de les mans. El risc que acabi degenerant en una artrosi l'obliga a deixar de fer massatges i a centrar-se exclusivament en la gestió.
Poc temps després, els seus col·laboradors pateixen aquest mateix problema artrític i Jordi Saló Darder inverteix tot el seu patrimoni per desenvolupar una màquina que permeti substituir els tractaments manuals i millorar-ne els resultats. Aquest aparell ja és una realitat: la Physium Multitherapy.[/hide]
Jaume Barberà conversa amb el doctor Bonaventura Clotet, un dels científics més prestigiosos del nostre país, molt reconegut per la seva llarga i brillant trajectòria en la recerca del virus de la sida.
Després de tres dècades investigant sobre la sida, el Dr. Clotet i el seu equip han traslladat ara els seus descobriments -els afectats pel VIH, si no reben el tractament adequat, envelleixen més ràpid- a un nou terreny: la lluita contra l'envelliment. De fet, segons el doctor Clotet, aquesta troballa no és casual, ja que "la sida no deixa de ser un model d'envelliment accelerat". Clotet afegeix que la clau per controlar aquest envelliment podria ser als nostres budells, i, més específicament, al microbioma.
[hide]Bonaventura Clotet, un dels científics més prestigiosos del nostre país, molt reconegut per la seva llarga i brillant trajectòria en la recerca del virus de la sida. El doctor Clotet i el seu equip han traslladat ara els seus descobriments a un nou terreny: la lluita contra l'envelliment. Aquest dimecres, ell ha estat el protagonista del programa "Retrats". Us apuntem unes frases seves al programa:
"La femta és bona, aporta salut, perquè té un conjunt de bacteris que són realment favorables i mantenen a ratlla tots els que no ho són."
"Els nostres intestins estan plens de bacteris: hi ha deu vegades més cèl·lules bacterianes que cèl·lules humanes en el cos d'una persona. (...) I el microbioma té aproximadament el mateix pes que el cervell d'una persona."
"El sistema immunitari que hi ha en el budell manté a ratlla tots els microbis que hi ha a dins de l'intestí."
"Si poguéssim arribar a controlar aquest microbioma (o flora intestinal), podríem arribar a revertir o alentir la inflamació i, per tant, l'envelliment."
"Molts tipus d'al·lèrgies i de migranyes estan relacionades amb el microbioma."
"De moment, no hi ha la píndola que puguis prendre't i de sobte els cabells se't tornin negres i et trobis bé..., però hem de fer que aquest envelliment sigui progressiu, que sigui més lent i sobretot amb salut, i que et permeti arribar a una edat molt avançada amb una activitat molt bona."
"L'any 2050 hi haurà més de 2.000 milions de persones al món amb més de 65 anys, i el 10% d'aquestes patiran la síndrome de la fragilitat de l'ancià."
"És una forma d'envellir malament i el que fa és que tinguis les cames molt més primes, dificultat per caminar... que tinguis més dificultat d'activitat intel·lectual i vagis quedant-te reduït i tancat... ."
"El que és important és poder identificar el grup de bacteris que calen en cada patologia per tal que els puguem aportar en forma de probiòtic i no calgui trasplantar-ho tot..."
"Vivim en una època en què tot el que es penja a internet sembla que, pel fer de ser-hi, ja és bo i ens ho hem de creure. I això no és així: cal que hi hagi un mètode científic al darrere que demostri les coses."
"L'estrès ens condiciona a secretar molt cortisol, i això pot alterar el nostre teixit limfoide associat a l'intestí i alterar a la vegada el microbioma i tenir trastorns. Tot està connectat; el budell està connectat al cap i el cap amb el budell."[/hide]
Retrats es desplaça al CEIP Pau Casals, de Sant Joan Despí, per abordar un tema polèmic: L'existència o no del transtorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH).
Retrats es desplaçarà a Santa Maria d'Oló (El Bages), concretament a la Masia de Cal Cases, una comunitat de 13 famílies constiuïda al voltant d'una Cooperativa d'Habitatge en Cessió d'ús, que proposen una forma de vida alternativa.
Retrats es desplaça al centre d'acolliment "El Xiprer" de Granollers (Vallès Oriental", per conversar amb dues activistes socials: Núria Gispert i Victòria Molins.
[hide]Núria Gispert, que ha estat regidora de l'Ajuntament de Barcelona, directora de Càritas Catalunya i presidenta de Càritas España, és un referent en la lluita contra les desigualtats socials. Per la seva banda, Victòria Molins és una monja teresiana i escriptora que ha desenvolupat la seva carrera treballant a favor dels més desprotegits al barri del Raval de Barcelona i donant suport als reclusos de les presons de Barcelona. També ha intervingut Mercè Riera, la fundadora i directora del centre d'acollida El Xiprer.
Elles han estat les protagonistes del "Retrats" d'aquest dimecres. Us destaquem algunes de les seves reflexions al programa:
"Hi ha beneficència perquè no hi ha justícia" (Núria Gispert)
"Mentre hi hagi tant atur i precarietat en els sous, hi haurà exclusió" (Victòria Molins)
"La jerarquia sempre és masculina" (Victòria Molins)
"Si no arreglem d'arrel tota l'exclusió que hi ha ens trobarem que generem exclusió" (Victòria Molins)
"Ningú es cura al carrer. La gent es pot curar d'addiccions perquè se sent estimada" (Mercè Riera)
"Som administradors de tot: tot ho rebem i després ho deixem" (Mercè Riera)[/hide]
L'equip del programa s'ha desplaçat a Zeberio ( al parc natural de Gorbea, Biscaia), per conversar amb el doctor Javier Aizpiri, neuròleg i psiquiatre, sobre la seva visió integradora i higienista de la psiquiatria.
[hide]Aquest dimecres, 22 d'abril, "Retrats" ha emès el primer de dos capítols dedicats al neuròleg i psiquiatre Javier Aizpiri, tot un referent en l'àmbit de l'alcoholisme i les drogodependències. Us oferim algunes de les seves millors reflexions al programa:
"I aquí tenim el riu. Com pots veure, no hi ha res. Oi que no hi veus cap peix? Doncs aquest és el problema, que ens ha desaparegut tot. Fa uns anys, això era ple de crancs i peixos: era un riu viu. En els últims anys, ha anat desapareixent tot, s'ha mort el riu."
"També ha desaparegut una part important dels insectes. És a causa de la contaminació del País Basc, d'Espanya i d'Europa. En aquest moment, a moltíssims llocs pateixen aquesta mateixa situació."
"Nosaltres som dins el medi ambient: és on jo hi sóc, i això em permet reflexionar sobre el que estem fent: si estem fent això amb la natura... què no estarem fent amb les persones? (...) Per què pateixen i per què emmalalteixen?"
"Jo vinc de l'higienisme, que és una filosofia que va ser molt important a la Barcelona dels anys de la Primera i de la Segona Guerra Mundial. Valoràvem la llum, l'aigua, l'alimentació i l'activitat física com a part important de l'exercici mèdic."
"El més important de la medicina integrativa és el que fas per no espatllar el pacient. Intentar que tota persona, durant un tractament, es curi de la manera més barata possible i la més ràpida possible, i sigui més autònoma. I, si no pots curar-la, com a mínim, has d'intentar no espatllar res."
"Jo em trobo que un percentatge enorme de les persones que vénen a la consulta tenen un tractament, però ningú els ha demanat si esmorzen o no, que és l'ABC. I ningú els ha fet una anàlisi del PH de l'orina, per saber si el tenen àcid o alcalí, que també és l'ABC. S'ha creat una medicina molt ràpida."
"La medicina ha convertit actualment l'embaràs en una malaltia. Hem fet de l'embaràs un mite impressionant."
"Hi havia un estudi dels anys 80 que demostrava que les dones (del País Basc) tenien 4 cops més productes tòxics a la llet materna del que es permetia a les vaques."
"Quan jo vaig acabar la carrera, el càncer de mama afectava una dona de cada dues mil; actualment la incidència és d'una de cada set dones, segons el govern. També segons dades del govern de l'any passat, un de cada tres espanyols tindrà càncer en el futur."
"El 95% de les malalties actuals estan produïdes per alteracions mediambientals."
"Els nostres cossos estan intoxicats. I, com que estan intoxicats, ens defensem molt malament de tot: per això hi ha un augment enorme dels casos d'al·lèrgia, dels problemes amb el gluten, de problemes d'intoleràncies, del deteriorament cerebral prematur i de tot tipus de malalties del sistema nerviós, des de l'Alzheimer fins a la hiperactivitat o la síndrome d'Asperger."
"Aquí l'alcoholisme és patriotisme: la nostra cultura està unida a l'alcohol. L'alcohol és el que cohesiona el teixit social; però al darrere hi ha una família, un cost econòmic."
"Ara el que tenim és un procés autodestructiu ràpid de joves cada cap de setmana: amb el 'botellón', amb el consum de drogues... i aquest procés comença als 15 anys i afecta el 35% de la població juvenil espanyola, segons xifres del govern espanyol d'aquest any."
"Un de cada tres joves, segons el govern, té una conducta destructiva pel consum d'alcohol i droga el cap de setmana."
"En aquests moments, el tema de l'alcoholisme ja no és en mans dels psiquiatres, sinó en mans dels pediatres."[/hide]
L'equip del programa s'ha desplaçat a Zeberio (al parc natural de Gorbea, Biscaia), per conversar amb el doctor Javier Aizpiri, neuròleg i psiquiatre, sobre la seva visió integradora i higienista de la psiquiatria.
[hide]Aquest dimecres, 29 d'abril, "Retrats" ha emès el segon capítol dedicat al neuròleg i psiquiatre Javier Aizpiri, tot un referent en l'àmbit de l'alcoholisme i les drogodependències. Us destaquem algunes de les seves millors reflexions en aquest segon programa:
"Els aminoàcids són essencials en la dieta; tan essencials que, si no en mengem, no podem desenvolupar la vida."
"El 80% de les depressions estan causades per esgotament cerebral: la persona no dorm, té molts problemes, fa una mala gestió de les crisis, està hiperactivada, s'oblida d'alimentar-se i, de sobte, el cervell falla."
"Cal veure la persona de manera global. Jo no recepto 'una pastilla i a córrer': cal tornar a restaurar la dieta i el ritme de son del pacient, i ajudar-lo perquè sàpiga fer front a les situacions de crisi."
"La dieta alcalina són les substàncies que tenim a la natura, el tipus de dieta que hem estat consumint durant milers d'anys i a la qual estem adaptats."
"A nosaltres, els metges, els darrers anys ens ha format la indústria farmacèutica, i la indústria farmacèutica t'entrena per vendre. No t'entrena per curar, t'entrena per vendre."
"Ens hem acostumat a no haver de patir per res (...). No patir significa que tampoc no estimarem, que tampoc no patirem pena i que serem uns fòssils a l'hora de viure la vida."
"Les malalties produïdes per medicació (o iatrogènia) són la tercera causa de morts en el món desenvolupat."
"Una cosa tan simple com la necessitat de rentar-se les mans va trigar 35 anys a ser introduïda a la medicina."
"La universitat forma segons el moment històric i el que la societat i la ideologia li permet."
"Som el país del món que més Orfidal consumeix. És un ansiolític que crea dependència. I la gent se l'acaba prenent per a tot i en grans quantitats."
"L'embarassada és per a mi el tema més important, perquè el nen se n'alimentarà. De manera que el nen agafarà tots els nutrients i tots els tòxics que la mare tingui al cos."
"De tant en tant, el que convé és anar a un paisatge, seure i contemplar-lo, simplement. Milions de neurones, milions de circuits es tornen a recuperar, es regeneren."[/hide]
L'historiador Josep Burgaya lamenta que l'economia hagi deixat d'estar al servei dels ciutadans i generi una societat econòmicament i socialment més pobra a causa que el mercat ha desplaçat ideologies.
[hide]Aquest dimecres, 6 de maig, "Retrats" ha conversat amb l'historiador Josep Burgaya, autor del llibre "Economia de l'absurd: quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina". Us destaquem algunes de les seves millors reflexions en aquest programa:
"L'economia ha deixat d'estar al servei dels ciutadans i genera una societat econòmicament i socialment més pobra: un 1% de la població mundial concentra el 50% de la riquesa."
"Com va dir el filòsof John Gray, la classe mitjana és un luxe que el capitalisme actual ja no es pot permetre."
"El mercat ha desplaçat les ideologies."
"Com a consumidors adoptem una actitud hipòcrita: no hi veiem, no sabem ni volem saber, comprem a preu de ganga i exhibim la nostra 'modernitat' construïda sobre l'explotació i el sofriment de molta gent."
"Els productes low cost generen societats low cost."
"La globalització no només ha afectat el comerç, les finances i el capital. Ha limitat la mobilitat de les persones, no ha generalitzat els drets socials, de manera que el procés no recondueix a una redistribució internacional de la riquesa. Ha estat, com han dit alguns, la globalització de la pobresa."
"Segons els publicistes de la globalització, el model del qual parteix no s'equivoca, en tot cas s'equivoca la realitat."
"En un món sense fronteres econòmiques i comercials, ja no hi ha sistemes salarials autònoms, nacionals."[/hide]
Retrats -2x11- (2015.05.13) Rafael Santandreu, depèn de tu (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Aquest dimecres, 13 de maig, "Retrats" es desplaça a tres espais singulars i icònics de la ciutat de Barcelona (la platja, el telefèric del port i el cementiri de Montjuïc), on Jaume Barberà conversarà amb el psicòleg Rafael Santandreu, autor del llibre de no ficció més venut dels últims tres anys, "El arte de no amargarse la vida".
Rafael Santandreu, que es va especialitzar en psicologia clínica al Centre di Terapia Strategica de Arezzo, Itàlia, i que també col·labora com a formador en psicologia al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, ha publicat una nova obra, "Les ulleres de la felicitat". Aquest darrer llibre recopila un seguit de consells per ser feliços amb menys coses i per ajudar-nos a nosaltres mateixos a trobar la felicitat amb independència del nostre entorn i dels esdeveniments.
Al llarg de la conversa amb Jaume Barberà, Santandreu ens recordarà que cada cop hi ha més persones que tenen trastorns mentals, i en gran part ho atribueix a una exigència personal exagerada i totalment irracional. El psicòleg, especialitzat en teràpia cognitiva (o del pensament), també ens recordarà que cal corregir el nostre pensament negatiu i ens donarà alguns consells per afrontar situacions vitals complicades, com una separació, la pèrdua d'un ésser estimat o una malaltia greu.
Per Santandreu, "una persona madura a nivell emocional basa la seva fortalesa en un supòsit fonamental: l'únic que necessitem els éssers humans per ser feliços és l'aigua i el menjar del dia". I afegeix que "la por és el gran enemic de la felicitat. Però els éssers humans podem treure'ns de sobre totes les pors."
[hide]Us destaquem algunes de les seves millors reflexions en aquest programa:
"La vida no és que sigui fàcil, la vida és un xollo: està plena d'oportunitats, de moments per gaudir".
"El meu estimat Charles Darwin, el pare de la teoria de l'evolució, ja va dir: després de tots els viatges que he fet pel món, de totes les espècies que he estudiat, he arribat a la conclusió que el destí normal de l'ésser humà és ser feliç, perquè tots els animals ho són, i no seria adaptatiu que no ho fóssim nosaltres, també".
"No som feliços perquè no vivim d'una manera natural. Si ho féssim, la felicitat estaria garantida".
"Tenim la malaltia del segle XX i XXI: la "necessititis". La creença que necessitem molt per ser feliços (no només coses materials, sinó també coses immaterials)".
"Aquesta meganecessitat, megaexigència que ens imposem a nosaltres mateixos és el que ens fa tornar bojos. I per això vivim l'etapa de la humanitat amb més infelicitat i amb més depressió i ansietat de la història, perquè les exigències personals són brutals".
"Una persona madura a nivell emocional basa la seva fortalesa en un supòsit fonamental: l'únic que necessitem els éssers humans per ser feliços és l'aigua i el menjar del dia".
"La nostra societat es regeix per un lema: com més, millor. I aquesta filosofia és la que està portant el planeta a un problema de supervivència ecològica i també de supervivència mental".
"L'amo del teu cervell ets tu".
"Amb una bona guia i molta pràctica racional, tots ens podem transformar".
"La por és el gran enemic de la felicitat. Però els éssers humans podem treure'ns de sobre totes les pors".
"Les tres grans pors que té la gent són: la por de fer el ridícul, la por de la soledat i la por de perdre aquesta seguretat (i estabilitat econòmica) estúpida que tenim".
"Les estadístiques ens diuen que el 80% dels espanyols tenen estrès. Però tenir estrès és d'immadurs, perquè vol dir que donem importància a la nostra feina, al que tenim entre mans. I això és absurd, cap feina és molt important".
"Cap ésser humà necessita cap feina per ser molt feliç".
"Si vols treballar, treballa. Però gaudeix-ne, perquè no és important. Pensar que la feina és important és molt immadur, perquè és crear-te necessitats absurdes. I no rendiràs com ho pots fer si estàs feliç, desestressat i content".
"Moltíssima gent té tanta por de perdre la seguretat que no té la vida que voldria i no segueix les seves il·lusions".
"Nosaltres només podem gaudir d'allò de què podem prescindir / a què podem renunciar".
"Hem de fer l'esforç intel·lectual d'entendre que la mort és un fet natural i bonic com qualsevol altre fenomen de la natura, i així ens aproparem a la seva acceptació".
"La mort és un fet natural, meravellós, en aquest món que no entenem. No sabem per què som aquí, però sabem que tot quadra, d'alguna manera, segons unes lleis naturals que hem de respectar. Si fem això, perdrem la por a la mort i l'acceptarem molt més".
"El 50 per cent dels matrimonis actuals no arriben als deu anys. I només aguanta més de 15 anys un 25% de les parelles actuals. Això és perquè no sabem conviure".
"El secret per tenir una parella exitosa, duradora, feliç, és no exigir mai res, encara que tinguis raó. Perquè l'exigència posa una barrera molt gran entre les parelles".
"El gran secret per tenir unes relacions humanes -d'amistat o de col·laboració- molt bones està a només demanar a cada persona allò que et pot donar, no el que no et pot donar".
"Si no em queixo mai i aprofito les oportunitats, puc ser feliç a qualsevol lloc. Aquesta és la mentalitat d'una persona forta".
"Hem de ser molt més flexibles amb les nostres relacions humanes".[/hide]
Dimecres, 20 de maig, "Retrats" conversa amb el Dr. Joaquim Trias Puig-Sureda, un dels noms de referència en biotecnologia als Estats Units. Entre d'altres coses ens explica: "Jo tinc un diàleg amb la molècula, amb el medicament. Jo intento saber què pot fer aquesta molècula, no el que jo vull fer." Joaquim Trias Puig-Sureda ens ha explicat que "res no dura més de tres o quatre anys, a Silicon Valley. Aquesta és la dinàmica, i m'encanta."
[hide]Les millors frases del "Retrats" amb el científic Joaquim Trias Puig-Sureda
Aquest dimecres, 20 de maig, "Retrats" ha conversat amb el científic Joaquim Trias Puig-Sureda, un dels noms de referència en biotecnologia als Estats Units. Podeu llegir algunes de les seves millors frases al programa:
"Sempre has d'estar preparat per a nous projectes empresarials. Si l'actual funciona, et quedaràs sense feina, perquè les grans empreses, quan et compren, fan fora tothom. I si no et va bé, també et quedaràs sense feina."
"Res no dura més de tres o quatre anys, a Silicon Valley. Aquesta és la dinàmica, i m'encanta."
"Sóc un científic que entén bé la part de l'emprenedoria. Em dedico a trobar oportunitats."
"La diferència entre els EUA i Europa és quin nivell de risc estàs disposat a acceptar."
"Davant d'un projecte, als EUA et pregunten: 'I això, per què no ho ha fet mai ningú?' I és bon senyal. A Europa, és desconfiança."[/hide]
Retrats -2x13- (2015.05.27) Albert Pons, un pastor economista (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Aquest dimecres, 27 de maig, "Retrats" es desplaça a Meranges, a la Cerdanya, per conversar amb el pastor, pagès i productor de formatge Albert Pons. L'Albert té 42 anys i explica que "és fill de Meranges". Ell mateix es defineix com un home de muntanya i afirma que hi viu per convicció. I, tot i que va estudiar a Barcelona, sempre havia sabut que tornaria a casa i que aconseguiria guanyar-se la vida fent de pagès. I, efectivament, ho va aconseguir.
Abans, però, va estudiar Econòmiques, va ser un destacat líder sindical de la facultat, va treballar en un banc (Banesto) i va ser el director d'un camp de golf. Però el seu somni es va acabar imposant i, després de set anys de combinar el camp i els despatxos, finalment va acabar deixant la corbata i va apostar definitivament per la vida de pagès. Una altra de les seves passions era el formatge. De manera que va comprar un ramat d'ovelles i, per intuïció i sense que ningú li ensenyés res, va començar a fer formatge.
Han passat catorze anys des que ell i la seva dona i companya d'aventures, la Cristina, van fer el seu primer formatge. I ara tenen 500 xais i acumulen unes quantes medalles de prestigi per elaborar un dels formatges més valorats de la comarca. L'Albert és tot passió i entusiasme, però també és un pensador molt crític, que parla de les dificultats de ser pagès, de les renúncies que cal fer en el dia a dia i del que va suposar la crisi del sector immobiliari a la Cerdanya.
[hide]Aquest dimecres, 27 de maig, "Retrats" ha conversat amb el pastor, pagès i productor de formatges Albert Pons. Aquestes són algunes de les seves millors frases al programa:
"Els ramats d'ovelles i de cabres són molt importants per a l'equilibri del territori: per cuidar les muntanyes, perquè pasturen, netegen el sotabosc... I, realment, aquest és un dels sectors que les passa més magres; i la majoria de pagesos i pastors hi són perquè ho han fet sempre, perquè són gent molt apassionada i perquè l'ovella 'enganxa' molt".
"La idea era tornar a la Cerdanya. Això era l'únic que tenia clar a la vida; això ens passa molt a la gent de poble que estem tan implicats en el nostre territori."
"La meva idea era arribar un dia a poder-me guanyar la vida fent de pagès. (...) El problema és que un pagès que comença de zero, com em passava a mi -i com els està passant a molts altres, aquí a Catalunya-, és quasi impossible, perquè la gent que ja ho té muntat simplement sobreviu... I és que és un ofici molt dur; si no ets una gran empresa o una gran finca, costa molt sobreviure avui dia fent de pagès. Imagina't començant de zero."
"És un sector molt dur, has de renunciar a moltes coses, les renúncies són enormes: cal munyir cada dia i, després, aquesta llet s'ha de produir diàriament. Cada nit has de fer el formatge i el producte final. Esclar, això és molta feina".
"Molta gent per això ha plegat de la pagesia. La pagesia és molt dura, és molt lligada, i esclar, hi va haver uns anys en què hi va haver una alternativa molt fàcil: vendre el patrimoni..., i amb això fer un diner fàcil que després s'ha vist que, tant per al que l'ha venut com per al global de la comarca, no ha acabat repercutint com s'esperava."
"Nosaltres venem confiança (...). Vendre confiança al principi costa, però, a la llarga, vendre confiança és una cosa que és molt rendible."
"A la comarca el que fa falta és incentivar negocis que generin valor afegit, com ara petits obradors, de fruita, de verdura... tot el que sigui generar riquesa directament, generant nom i producte."
"Jo crec que la Cerdanya encara s'ha de potenciar més, perquè la Cerdanya és un espectacle. A la Cerdanya cada temporada tenim uns paisatges increïbles i tenim uns productes de gran qualitat... tot això és una imatge, però falta promocionar-ho més enllà, perquè la Cerdanya té molt de potencial."
Aquest pastor economista també reivindica un nou model turístic per a la comarca: "A la comarca el que fa falta és incentivar negocis que generin valor afegit, com ara petits obradors, des de fruita, de verdura... tot el que sigui generar riquesa directament, generant nom i producte".[/hide]
Gràcies r5004Maria Teresa Ilari, metgessa internista i terapeuta amb aigua de mar.
Anem a la reserva de l'illa de Buda (El Montsià).
"Retrats" es desplaça a la basílica de Santa Maria del Mar, a Barcelona, per entrevistar l'historiador Josep Fontana.
Fontana, que és un dels historiadors vius més prestigiosos del país, parlarà del seu últim llibre, "La formació d'una identitat", en què reflexiona des del rigor històric sobre quins són els trets que han contribuït a fer que els catalans mantinguem una identitat "que ha resistit 500 anys d'esforços d'assimilació, amb tres guerres perdudes: el 1652, el 1714 i el 1939, i llargues campanyes de repressió social i cultural que encara duren".
"Retrats" s'endinsa en el món de les persones amb altes capacitats intel·lectuals, també conegudes com a superdotades. Un do hereditari que no sempre és un do. Javier Berché, pediatre expert en persones amb alta capacitat, desmitifica la imatge que es té d'aquestes persones i en descriu els patiments, que poden ser molt aguts i es poden arrossegar durant tota la vida. Contràriament al que molta gent pensa, superdotació no equival a èxit i felicitat. Massa vegades comporta frustració i fracàs com a persona i als estudis.
