"Sense ficció" descobreix, amb documentació totalment inèdita, el consell de guerra per rebelión militar a què va ser sotmès Jordi Pujol, el 13 de juny de 1960, com a autor del full clandestí Us presentem el general Franco, esdeveniment íntimament relacionat amb els coneguts Fets del Palau de la Música. El contingut del documental s'ha elaborat a partir dels documents de la Causa Sumaríssima I IV 60, una documentació que no ha pogut consultarse fins ara, 52 anys després dels fets, que van acabar amb una condemna de presó de set anys per a Pujol i de tres per a l'impressor Francesc Pizón. El documental compta amb el testimoni del mateix Jordi Pujol, entre altres entrevistats.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Reflexions de 50 homes i dones d'entre 18 i 35 anys amb feina i sense, homes i dones, amb estudis o sense... però tots tenen en comú el desencís del present i la preocupació pel futur.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
El documental, a partir dels espais buits, parla dels ritmes irregulars en el creixement de Barcelona, com s'ha construït i modificat. I com continua canviant cada dia.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Enmig de la crisi general, aquest municipi de la Segarra, només té el 4% d'atur. La presència d'una de les empreses agroalimentàries més importants d'Europa permet que el poble, amb més del 50% d'immigració, visqui al seu propi univers. El documental "Univers Guissona" vol ser una fotografia actual del poble, a través de les experiències de diversos immigrants representatius dels col·lectius més nombrosos al municipi (romanesos, ucraïnesos i senegalesos). I també a partir de les entrevistes de diversos veïns que reflexionen sobre la convivència, sobre l'encara impossible integració, la importància de l'escola, el futbol o la colla castellera, sobre el paper del Grup Alimentari Guissona i sobre la pervivència del seu propi model en un moment de crisi generalitzada. Per això el documental també té el testimoni de Jaume Alsina, artífex del grup alimentari i un home poc donat a les entrevistes.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
La història del projecte més ambiciós plantejat mai per Google i de la gent que intenta aturar-lo: una enorme biblioteca global que contindria tot el coneixement humà i que emmagatzemaria tots els llibres que hi ha.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
"El lladre de 750 milions de dòlars Dirigit per Marc H. Simon, explica la història d'un dels més grans criminals financers de l'última dècada; un home d'èxit engolit per la cobdícia. "Quanta gent pot assegurar que no faria mai el que vaig fer jo, si en tingués l'oportunitat i pensés que no l'han d'enxampar?" (Marc Dreier) Marc Dreier està passant el "purgatori" de l'arrest domiciliari en un apartament de l'Upper Est Side novaiorquès, on ha estat confinat per un tribunal a l'espera de la sentència definitiva. Tot just uns dies abans que Bernard Madoff acaparés titulars com el més gran estafador piramidal de la història dels EUA, Marc Dreier, un prominent advocat de Manhattan, va ser detingut per orquestrar un esquema de frau massiu que va implicar centenars de milions de dòlars provinents de fons de cobertura, els coneguts com "hedge funds". El documental entreteixeix la lluita interior de Dreier per preparar-se per a la possibilitat de cadena perpètua, i ho fa amb continus flashbacks que expliquen el seu camí audaç cap a la destrucció. Destruït per la seva pròpia arrogància, Dreier intenta justificar el seu tràgic desenllaç. Amb un accés sense precedents, el documental deixa al descobert una ment mestra de l'engany criminal a escala financera. "El lladre de 750 milions de dòlars" és una tragèdia moderna d'ambició fins a les últimes conseqüències. És el relat convincent d'una persona audaç que viu un fulminant descens cap a la delinqüència de coll blanc i la destrucció. Durant seixanta dies - des del dia que es declara culpable fins al dia és condemnat - aquest pare de dos fills divorciat reflexiona sobre les decisions que l'han conduït cap als seus actes, i sobre la possibilitat de la cadena perpètua. Sobre la base d'entrevistes sinceres i íntimes amb Dreier, el documental es complementa amb imatges d'arxiu personal del protagonista i amb recreacions animades de les seqüències dels actes criminals. El documental se sustenta també en el suspens que provoca el compte enrere per al dia del judici. Marc Dreier va tenir un èxit prematur. A l'institut de Long Island on anava el van nomenar, l'any 1968, com el que tenia "més probabilitats de tenir èxit." Graduat amb honors a Yale, després va anar a l'Escola de Dret de Harvard. Després, va convertir-se ràpidament en soci d'un dels bufets d'advocats més prestigiosos de Manhattan. Però tot i els èxits evidents, Dreier se sentia insatisfet i amb la necessitat de ser adorat públicament. Dreier va establir el seu propi bufet d'advocats el 1996 i l'empresa va tenir un creixement moderat, però no va assolir l'èxit cobejat per ell. El 2002 Dreier va començar a executar un frau piramidal per obtenir capital a curt termini que el conduiria, segons ell, a la prominència nacional en el seu àmbit. Des de llavors i fins al 2008, la farsa de Dreier va finançar el seu ampul·lós estil de vida, cada vegada més extravagant, amb iots, obres d'art, múltiples propietats i esdeveniments de celebritats finançats per la firma de Dreier. No obstant això, l'onada de crims de coll blanc no va poder sostenir la contracció del crèdit provocada pel col·lapse financer del país. Després d'uns quants actes desesperats, dignes d'una pel·lícula de Hollywood, Dreier va ser detingut al desembre del 2008. El documental dóna, a partir del relat personal de Dreier, una mica més de llum sobre la cultura de la cobdícia que ha impregnat el panorama empresarial actual. "El lladre de 750 milions de dòlars" és el retrat d'un home que va aconseguir el prestigi anhelat, però que ho va fer entrant per la porta dels més grans criminals financers de l'última dècada.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Història dels 4.500 negatius que els prestigiosos fotògrafs Robert Capa, Gerda Taro i David "Chim" Seymour van fer durant la Guerra Civil espanyola, negatius que es van donar per perduts durant la guerra i que van aparèixer 70 anys després.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
"L'arribada de la Carla" "Una pel·lícula meravellosa. Commovedora, sensible i necessària". Antonio Pérez-Hernández, ambaixador d'Espanya a Nicaragua. Un documental que posa en evidència la situació de moltes mares adolescents que crien els seus fills acabats de néixer als carrers d'una de les ciutats més conflictives de Llatinoamèrica: Managua. Present a festivals de documentals i de drets humans i emès en diverses cadenes de televisió del món. Una coproducció de TV3. "L'arribada de la Carla" comença tres mesos abans del naixement de la Carla i segueix l'evolució de la nena i de la seva mare adolescent durant el primer any de vida del nadó. A Managua, la capital de Nicaragua, la jove de 19 anys Sujeylin Aguilar intenta pujar la seva filla acabada de néixer, la Carla, als mateixos carrers que ella ha anomenat "casa seva" durant els últims vuit anys. Fins llavors, la Sujeylin ha estat vivint a costa del seu company, traficant de drogues, i de l'ajuda de les ONGs locals. Instal·lades en un parc de la ciutat, mare i filla, que formen part d'un clan integrat per altres joves i adolescents ¿ als quals la Sujeylin considera la seva família i la majoria dels quals són addictes a la inhalació de cola - lluiten per sobreviure i per poder celebrar el primer any de vida de la nena. Fins al naixement de la Carla, la jove mare no s'havia fet la idea de quants poden arribar a ser els perills que assetgen la vida de la seva filla acabada de néixer: des de les condicions d'insalubritat del parc fins a les autoritats policials, que poden prendre a la Sujeylin la custòdia de la nena. Davant dels inconvenients, la mare de la Carla farà nombrosos intents per escapar-se de la seva vida anterior, des de llogar una habitació amb el seu company fins a tornar a visitar la seva família, que fa gairebé vuit anys que no veu. Ple d'esperança, el documental "L'arribada de la Carla" ofereix una història personal, una aventura íntima i intensa narrada per la mateixa Sujeylin, sobre la maternitat en circumstàncies extremes i el relat d'una segona generació de nens i nenes que malviuen ¿ o viuen com poden - als carrers de Managua. Un documental dirigit per Koen Suidgeest. Una coproducció de Televisió de Catalunya, El Rayo Films, Cobra Films, Daggewood Films and ITVS International.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Primer va ser la paraula, després la bala assassina i a continuació el silenci. El cielo abierto és la història de monsenyor Óscar Arnulfo Romero, la veu dels sense veu a El Salvador, el capellà revolucionari que va ser assassinat el 24 de març de 1980. Les seves homilies, retransmeses per ràdio a tot el país, eren una crida constant contra la violència i la violació dels drets humans que tenien lloc al seu país. La història d'un crim llargament anunciat, fet premonitori d'una guerra civil que duraria més de 10 anys i crit d'atenció a la resta del món cap a les injustícies patides per un poble amenaçat per la pobresa i les desaparicions de familiars.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
