[ed2k] Singulars (DVBrip català) (4a) 5a Temp. (2012-2013) [35/35] COMPLETA !!

Sèries i programes de TV

Moderadors: naroatna, arakelov, xordi

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21316
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

[ed2k] Singulars (DVBrip català) (4a) 5a Temp. (2012-2013) [35/35] COMPLETA !!

#1

Entrada Autor: naroatna » dl. oct. 08, 2012 22:05

~ Singulars ~
DVBrip català


Imatge
Imatge
TV3/Singulars
"Singulars" és un programa d'entrevistes que vol donar veu a personalitats de tots els àmbits que amb la seva experiència i coneixements ens ajudin a entendre millor el món que ens envolta.
Els convidats del programa són persones que amb energia, esforç, estudi i treball han assolit objectius personals o professionals rellevants. Persones de les que volem aprendre lliçons de vida. A "Singulars" volem escoltar per aprendre.

Dades tècniques del ripeig:
Durada: 52 minuts aprox.
Mida: 526 MB aprox. segons c/programa
Còdec vídeo: XviD @ 1250kbps, 25fps, 704x396
Còdec àudio: MP3 @ 128 kb/s mono, 48000Hz


Temporades anteriors

(4a) 5a Temporada:
(Ni que numerats com a 4a temporada sembla ser que amb l'emissió del capítol 19-06-2013 donen per acabada la 5a, queda dit)

Singulars (2012.10.03) -4x01- Carles Boix, camí cap a l'Estat propi (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Carles Boix és doctor en Ciències Polítiques i màster en Administració Pública per la Universitat Harvard i catedràtic de Ciència Política i Afers Públics a la Universitat de Princeton.
El professor Boix ens explica amb claredat i rigor quines etapes podrien marcar el camí cap a l'estat propi, com hauria de ser la negociació econòmica i l'encaix internacional.
Segons el Tribunal Internacional de la Haia, ens diu, "si no fa un ús il·lícit de la força qualsevol poble pot tenir el dret a l'autodeterminació".
Imatge
Singulars (2012.10.10) -4x02- Jonathan Tepper, una pesseta catalana¿ (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Si al món hi ha 150 països més petits que Catalunya, i són perfectament viables, per què Catalunya no ho hauria de ser?
Amb dades del Banc Mundial, l'FMI i les Nacions Unides, Jonathan Tepper ens diu que si Catalunya fos independent estaria en un lloc al voltant del 30 o 36 del rànquing de països per PIB, a prop de països com ara Finlàndia o Malàisia.
Imatge
Singulars (2012.10.17) -4x03- Franco Berrino, menjar bé per viure millor (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El doctor Berrino ens diu que la recomanació de l'OMS és que només un 8% de les calories que ingerim siguin proteïnes, i en la nostra societat en mengem el doble de les que es necessiten.
També ens explica per què hem de reduir el consum de carn vermella: és molt rica en ferro, un tipus de ferro que és molt oxidant i que afavoreix la formació de substàncies cancerígenes a l'intestí.
Imatge
Singulars (2012.10.24) -4x04- Patricia Ramírez - Entrena't per la vida (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La convidada del "Singulars" diu que des de molt petita volia ser psicòloga. Als 12 anys competia en gimnàstica esportiva i ja li despertava interès la seva pròpia lluita interna per mantenir la concentració, superar la por o controlar la inseguretat. D'aquestes dues passions, l'esport i la psicologia va sorgir la seva vocació professional. Patricia Ramírez és doctora en Psicologia i màster en Psicologia Clínica i de la Salut per la Universitat de Granada. Va començar a dedicar-se a la psicologia esportiva fa 25 anys, quan encara no era una disciplina tan reconeguda com ara. Ha treballat amb molts atletes d'elit, com el corredor Paquillo Fernández, i en diversos clubs esportius, però el reconeixement més unànime li va arribar per la seva feina com a membre de l'equip tècnic del Betis. El seu treball de motivació amb els jugadors va ser essencial perquè l'equip tornés a Primera Divisió el maig del 2011. També ha treballat amb el Mallorca i amb la lliga ACB de bàsquet. Patricia Ramírez combina la seva feina com a psicòloga esportiva amb la docència, les conferències i les col·laboracions en diversos mitjans de comunicació. És també l'autora del llibre "Entrénate para la vida". El que ens vindrà a explicar és que nosaltres també podem "entrenar" determinats valors i actituds per millorar la nostra vida diària. Les tècniques que són eficaces amb els esportistes, com treballar amb duresa, vèncer la inseguretat, mantenir a ratlla l'ansietat i la por, cultivar l'empatia amb els altres, pensar en positiu i superar els bloquejos emocionals, funcionen per tothom. Patricia Ramírez: Entrena't per la vida.
Aquest dimarts, "Singulars" ha parlat amb Patricia Ramírez, una psicòloga esportiva que ens ensenya a "entrenar" determinats valors i actituds per millorar la nostra vida diària.

Us destaquem alguns dels seus consells:

- Hem d'escollir de quina forma pensem, hem de veure les coses des d'una altra perspectiva, perquè la manera com enfoquem les coses pot fer canviar les nostres emocions i ens ajuda a acceptar la realitat.

- Si focalitzem la nostra atenció en coses que ens agraden, si aprenem a verbalitzar i a ser conscients de les coses bones que ens envolten, el nostre estat d'ànim canvia i ens ajuda a generar optimisme.

- Hem de gaudir de les petites coses, perquè els moments que no aprofitem passen de llarg i no es tornaran a repetir. Només hi ha una oportunitat de viure les coses.

És important el concepte de "fruir", de viure fruint, que vol dir la capacitat per disfrutar de les coses pel simple motiu de fer-les. Per fer una cosa, no hem d'esperar que arribi la motivació o la recompensa, l'hem de fer pel simple plaer de fer-la. Cadascú ha de ser el seu propi motivador i aprendre a passar-s'ho bé amb les coses que fa.

Per fruir i gaudir del que fem hem de practicar dues coses: escollir què pensem i gestionar les nostres emocions.

A la vida es dóna el que s'anomena "efecte boomerang": tot el que fem, diem i sentim tard o d'hora ens torna. El 90 per cent de les coses que ens passen depèn de nosaltres, de la manera com reaccionem, i només n'hi ha un 10 per cent no depèn de nosaltres i davant del qual no podem fer res.

Hi ha situacions que no podem canviar, però sí que podem canviar la nostra manera d'afrontar-les i de reaccionar.

Hi ha una relació directa entre pensaments, emocions i conducta. Si aprenem a canviar la nostra forma de pensar també sentirem de manera diferent i actuarem de manera diferent. Cal aprendre a entrenar els nostres pensaments i evitar pensar per sistema en tot el que és negatiu.

Si només pensem en negatiu anticipem el fracàs i caiem en el que s'anomena "profecia autocomplerta".

Si ens predisposem a allò que volem aconseguir, augmenta la possibilitat que tinguem èxit. Ens hem de parlar a nosaltres mateixos en positiu.

El cervell funciona millor quan li donem instruccions d'allò que volem fer i no d'allò que no volem fer.

Per combatre els pensaments negatius cal practicar la "de-fusió": acceptar les situacions que no podem canviar. De vegades gastem massa energia donant voltes a coses que no depenen de nosaltres. Cal " de- fusionar" aquests pensaments, apartar-los del nostre centre d'atenció.

Res demostra que ser negatiu ens protegeixi del fracàs ni ens protegeix del sofriment. L'optimisme l'hem de generar nosaltres mateixos i sorgeix per la manera com ens parlem a nosaltres mateixos.

Hem d'aprendre a protegir-nos de les persones tòxiques, les que només es queixen o anticipen el fracàs, perquè ens consumeixen l'energia i ens condicionen negativament.
Imatge
Singulars (2012.10.31) -4x05- Marc Vidal - Espanya, cada dia pitjor¿ (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Molt crític amb la classe política, Marc Vidal ens diu que hi ha una endogàmia absoluta del sistema que no permet que hi hagi talent dins de la política. Emprenedor i expert en economia digital, creu que Espanya és un país hipotecat per tota la vida, incapaç de pagar tot el que deu. Polítics i banquers han actuat amb una connivència indecent, i la societat ha de despertar i no ha de deixar-ho tot en mans dels polítics.
Reflexions de Marc Vidal, a "Singulars":

Polítics i crisi: "Polítics i banquers han actuat amb una connivència indecent"

"Des de fora, Espanya es veu com un país hipotecat per sempre, incapaç de pagar tot el que deu per culpa de la gestió política i bancària que s'ha dut a terme durant els últims anys. Ningú es creu els discursos oficials que hi ha una certa millora".

"Es parla contínuament de crisi en comptes de parlar d'un absolut canvi de model en el món occidental. A Espanya, els qui havien de pilotar aquest canvi són absolutament incapaços de fer-ho. Estan més preocupats per la seva cadira, perquè no canviï res del sistema polític, perquè no es modifiqui el sistema de privilegis instaurat".

"Hi ha hagut una estafa global de l''establishment'. I a l''establishment' hi ha inclosa molta gent, no només els polítics i els financers. Hi ha també empresaris i representants del sector sindical".

"No hi ha una sortida tal com ens l'expliquen, s'ha de parir un nou món i serà dolorós".

"Ens han estafat. Ens han anat dient coses que no eren certes, ens han donat dades que no eren reals, i ho continuen fent".

"Espanya serà rescatada vulguem-ho o no, perquè ja ho està. El ministre Montoro és un indigent intel·lectual. Sembla que ni ell sap el que està dient".

"El FROB el paguem tots, són diners nostres. Cada cop que ens treuen diners o s'augmenten els pressupostos per rescatar els bancs, se'ls demanen els diners als espanyols i als catalans".

"Som com Grècia. I per un motiu: no som eficientment productius. Som països que hem estat fabricant coses que eren inservibles, coses que la majoria de vegades eren per especular, que no eren necessàries".

"La classe dirigent és qui ha d'estimular els canvis, ha de marcar el rumb per on ha d'anar una societat. La nostra classe dirigent no és capaç d'estimular res. Les coses les maneguen els mateixos de sempre perquè l''establishment' no perilli mai".

"No han estat capaços d'estimular un canvi econòmic i tecnològic, de buscar fórmules noves per lluitar contra un endeutament inassumible per un país com el nostre, de crear un nou model productiu".

"Les nostres classes dirigents ens porten a un joc sinistre de veure sempre els mateixos dient el mateix. Són incapaços d'entendre el moment que estem vivint i d'impulsar cap canvi polític i econòmic per modernitzar el país. Hi ha una endogàmia absoluta del sistema que no permet que hi hagi talent dins de la política".

"Fa anys que ens diuen que estem en una crisi i que tard o d'hora ens recuperarem. No han entès res. El que estem vivint no té a veure només amb una crisi. La crisi és el detonant que ens diu que alguna cosa ha passat i està passant. Estem anant cap a una nova societat, i els nostres dirigents ens estan hipotecant per sempre, estan hipotecant la modernització del país".

"Els nostres polítics estan posant en joc la democràcia, es dediquen a disfressar la realitat. Cal diferenciar entre política i politiqueig".

"Polítics i banquers han actuat amb una connivència indecent. I el pitjor de tot és que la societat ho assumeix com si fos una cosa natural, i hauria d'articular-se i dir "no". Ha de despertar-se i no ha de deixar-ho tot en mans dels polítics".

"No hi ha cap esperança que es puguin fabricar en els propers mesos o anys els llocs de treball que s'han perdut, perquè aquest país no creix ni hi ha cap voluntat que creixi. És més fàcil tenir subsidiada una societat sencera que donar-li motius i eines per estructurar-se".


Autodeterminació: "La societat civil s'ha d'estructurar, s'ha d'articular i tenir un discurs propi; per tant és obvi que ha de tenir el dret a decidir".

"La societat catalana té dret a decidir sobre el seu futur, i decidirem. I la decisió final serà anar-se'n. Catalunya no hauria de tenir cap por d'anar-se'n, és absolutament viable. Cal concretar si volem una independència del segle XIX, una estructura política del segle XX o fem un plantejament d'estat propi del segle XXI".
Imatge
Singulars (2012.11.07) -4x06- Antonio Turiel - Condemnats a decréixer (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
És físic, matemàtic i investigador de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC. Antonio Turiel ens diu que no podrem continuar creixent com fins ara perquè no tindrem recursos. La crisi no acabarà si no canviem el nostre model financer i productiu. Hem arribat a la fi del creixement. Les perspectives de futur són que la producció de petroli dels camps existents davallarà un 40 % d'aquí al 2020 i serà gairebé impossible compensar aquesta davallada, sobretot perquè es calcula que cap al 2018 la Xina i l'Índia absorbiran tota la producció de petroli si continuen el seu patró de consum actual.
Aquest dimarts, 7 de novembre, el físic i matemàtic Antonio Turiel ha passat pel "Singulars".

Us deixem amb algunes de les millors frases:

"No podrem continuar creixent perquè no tindrem recursos. La crisi no acabarà si no fem un canvi, si no revisem la concepció global de la nostra societat".

"Hi ha molts factors que estan frenant l'economia, però n'hi ha un de decisiu: l'energia i la quantitat d'energia que necessitem per créixer. Espanya està agonitzant energèticament.
Des del 2007-2008 el consum de petroli a Espanya ha anat caient, i fins al 2011 ha caigut un 18%. El consum d'altres matèries primeres com el gas també ha caigut".

"El descens del consum d'energia s'està donant a totes les economies occidentals. El que nosaltres no consumim ho estan absorbint economies emergents con la de la Xina o l'Índia. El seu consum puja tant com baixa el nostre".

"A mesura que creix el PIB global del planeta creix el consum d'energia. Podem generar molta riquesa quan tenim molta energia. L'energia no és una mercaderia més. És un requisit indispensable per poder fer totes les activitats de la societat humana".

"Si dividim tota l'energia que es consumeix al planeta pels seus 7 mil milions d'habitants, ens toquen 2.500 watts per persona, xifra que equival a tenir un forn microones funcionant totes les hores del dia durant un any".

"L'ésser humà és com una màquina d'uns 100 watts, i per mantenir aquesta "màquina" és com si es necessitessin 25 persones treballant en tot moment. En el cas d'Espanya i de Catalunya, es necessitarien 45 d'aquests esclaus virtuals energètics".

"Des de fa 7 anys els pous de petroli no estan responent, per molts diners que hi aboquem per intentar extreure'n més".

"L'any 2010 l'Agència Internacional de l'Energia va reconèixer que cap al 2006 la producció de petroli cru va arribar a un màxim i mai més tornarà a pujar. Els pous que actualment estan en actiu estan decaient molt ràpid, i cap al 2020 la producció serà gairebé la meitat del que és ara. Hi ha jaciments per explotar, però ja se sap que la seva explotació serà tan cara que mai no es podrà dur a terme".

"Actualment hi ha un problema d'escassetat de dièsel arreu del món. És un problema que està a punt d'arribar-nos".

"L'any 2009 dos treballadors de l'Agencia Internacional de l'Energia van subministrar informació al diari britànic "The Guardian", on deien que les previsions de futur sobre la producció de petroli es feien responent a pressions dels Estats Units, poc interessats que se sàpiga la veritat perquè es podrien ensorrar els mercats".

"Que el 'peak oil', el límit màxim d'extracció, no és una teoria ho demostra el fet que hi ha països com l'Argentina, que el 2011 va passar de ser un país capaç d'exportar petroli, de viure de les regalies del petroli, a haver de comprar-lo. Les importacions de cru a l'Argentina han augmentat un 102%".

"Les altres energies no renovables, com el carbó, el gas, el coure o l'urani, també estan arribant al seu zenit, el punt màxim de producció. El carbó arribarà al seu màxim en aquesta dècada i el gas anirà disminuint a partir del 2020. Hem de pensar que petroli, carbó, gas i urani representen el 92% de tota l'energia que es consumeix avui al món. En un termini no gaire llarg tindrem problemes per mantenir la producció d'energia que ens estan donant aquestes fonts".

"Una cinquena part de l'urani que es consumeix avui al món prové de míssils russos desmantellats. La meitat del que es consumeix als Estats Units prové de míssils russos, i els russos ja han dit que no renovaran contractes perquè volen l'urani per a ells".

"El coure s'estima que podria arribar al seu punt màxim de producció cap a l'any 2018, i això posa en seriós perill l'electrificació. La Xina i l'Índia estan demanant grans quantitats de coure".

"Els nostres sistemes d'explotació industrial requereixen grans quantitats d'energia, i particularment de petroli. En l'explotació d'una mina de coure s'han de triturar 10 tones de roca per extreure un quilo de pirita, que després s'ha de refinar".

"El futur està en les energies renovables; el que passa és que tenim un model d'explotació de les renovables que no és el més convenient, perquè el que volem és produir electricitat. Quan pensem en energia pensem en electricitat, però l'electricitat és només una cinquena part del que consumim, un 21%. No és la principal matèria que necessitem".

"El problema de les renovables és que tenen límits. Produiran molta energia, però no pas la gegantina quantitat d'energia que es necessita per mantenir el nostre model social actual. L'energia hidràulica està molt explotada, ja no es pot explotar gaire més; l'energia eòlica també té els seus límits. Com a molt es creu que podria produir una vintena part de tot el que estem consumint. La solar té un bon potencial però encara no s'ha desenvolupat del tot. La fotovoltaica té el problema que requereix un gran consum d'energia inicial".

"Fer que tot el sistema funcioni amb energies renovables requeriria un esforç industrial enorme, una "economia de guerra" durant uns 30 anys i després mantenir-se sense créixer mai més. I això és incompatible amb el nostre actual sistema de creixement econòmic".

"El carbó és el recurs natural que dóna una taxa de retorn energètic més alta. En els pròxims anys el carbó serà un recurs estratègic, tot i que hi ha el problema que contamina més que qualsevol altra font energètica".

"Estem intentant resoldre el problema equivocat. El que volem és créixer indefinidament i anem afegint fonts d'energia que anem trobant. I en créixer l'energia, creix tot: creix la població, creixen els ingressos per càpita, creix l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, i al final el que volem és mantenir un ritme de creixement que és incompatible amb el fet de tenir un planeta que és finit".

"Si com diuen els economistes hem de créixer a un ritme d'un 2,8 % cada any, això implicaria que d'aquí a 25 anys hauríem de tenir un PIB que seria el doble de l'actual. Al cap de 50 anys seria de 4 vegades més, i al cap d'un segle hauria de ser 16 vegades més elevat. És a dir, hauríem de produir 16 vegades més bens i serveis de tota mena: 16 vegades més carreteres, 16 vegades més cotxes, 16 vegades més turisme. Això no té sentit; en la història humana hi ha 26 civilitzacions anteriors a la nostra que s'han col·lapsat per manca de recursos, per ser incapaces d'adaptar-se a una manca progressiva de recursos. Hem de reaccionar perquè no ens passi".

"El creixement està lligat al crèdit amb interessos, al consum massiu i al malbaratament de recursos. Hem de canviar el model financer i el model productiu".

"Les perspectives de futur són que la producció de petroli dels camps existents davallarà un 40% d'aquí al 2020 i serà gairebé impossible compensar aquesta davallada. I s'ha de tenir present que es calcula que cap al 2018 la Xina i l'Índia absorbiran tota la producció de petroli si continuen amb el seu patró de consum actual".

"I això se sap. Sobre els problemes que pot generar l'arribada del 'peak oil' hi ha desenes d'informes d'organismes científics i governamentals que arriben a parlar de possibles problemes d'inestabilitat a nivell mundial".

"El problema és global. No tindrem més energia cada any com fins ara. Hem arribat a la fi del creixement. Hem de pensar un sistema que no es basi en el creixement indefinit. Podem revertir la situació i hem de fer-ho".
Imatge
Singulars (2012.11.21) -4x07- Ricard Jiménez i Pere Salvador - Educant pares i mares (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
L'un és tècnic d' Educació, i l'altre és director de l'Institut Alba del Vallès, a Sant Fost. Aquests dos educadors ens diuen, entre altres coses, que no podem escollir els amics dels nostres fills, però sí que podem escollir on els han de fer, perquè no tots els espais afavoreixen l'educació. Als pares i mares amb fills adolescents els diuen que cal ser coherents i que cal mantenir uns límits i normes. És bàsic educar en l'esforç i el compromís, i és prioritari que no es trenquin els vincles afectius.
Dos educadors que fa més de 7 anys recorren Catalunya fent conferències i tallers per orientar pares i mares sobre com cal actuar amb els fills adolescents.

Pere Salvador i Ricard Jiménez són una parella singular que des de fa més de 7 anys recorren Catalunya fent conferències i tallers per orientar pares i mares sobre quin ha de ser el rol parental en el difícil i delicat moment de l'adolescència dels fills.

Pere Salvador és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, professor de Secundària i director de l'institut Alba del Vallès de Sant Fost de Campsentelles des de l'any 2005.

Ricard Jiménez és diplomat en Educació Social i llicenciat en Ciències del Treball. Actualment és Tècnic d'Educació de l'Ajuntament de Sant Fost.

Currículums a banda, el que els uneix és un discurs directe i pragmàtic, que localitza amb precisió quins són i on s'originen els punts de fricció més comuns quan tenim adolescents a casa.

Amb bones dosis de sentit de l'humor i sentit comú a parts iguals, les seves xerrades i conferències s'allunyen de l'encarcarament i de la correcció política.

El consum de drogues, els amics, els límits i les normes, com podem ensenyar a ser lliures i responsables o si hem d'evitar ser els "col·legues" dels nostres fills, són algunes de les qüestions a què s'enfronten els pares en el seu dia a dia.

I és a aquestes situacions reals i quotidianes, a què fan referència Ricard Jiménez i Pere Salvador en les seves xerrades o conferències.

L'any 2005 van fundar l'Associació Prevenciópuntcat, que inclou entre els seus objectius "promoure les habilitats de la vida".
Imatge
Singulars (2012.11.28) -4x08- Edward Hugh, el rosari de l'aurora (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
L'economista Edward Hugh ens diu que Catalunya està intervinguda "de facto", perquè sense els diners del Fons de Liquiditat no pot pagar ni les nòmines ni les factures pendents i no pot finançar les seves activitats bàsiques. I el que és més greu és que, per llei, els pagaments del deute són prioritaris, i passen al davant dels salaris dels funcionaris, la salut o l'ensenyament. Hugh ens diu que si Catalunya no aconsegueix formar un govern fort és més que probable que vinguin els "homes de negre" de Madrid, perquè diran que som ingovernables, que nosaltres sols no podem gestionar la nostra situació.
Imatge
Singulars (2012.12.05) -4x09- Xavier Melgarejo, millorar l'educació per millorar la societat (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Segons aquest psicòleg i doctor en Pedagogia, l'esborrany de llei de reforma educativa proposat pel ministre Wert és una bestiesa, un atemptat contra la identitat de Catalunya i un desig de recentralitzar tot el procés educatiu a Espanya. Xavier Melgarejo, expert en el sistema educatiu de Finlàndia, ens diu que l'estat espanyol té una concepció de model educatiu que no és moderna ni és europea. No s'ha apostat mai per l'educació. A Espanya, els canvis constants de model educatiu acaben trencant el sistema, que s'aguanta gràcies a la feina dels mestres.
Xavier Melgarejo és un expert en educació que ha assessorat tant el govern espanyol com el de la Generalitat. Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars".

Us deixem les seves millors frases:
L'esborrany de llei de reforma del sistema educatiu proposat pel ministre Wert

Em sembla una bestiesa, un atemptat contra la nostra identitat i un desig de recentralitzar tot el procés educatiu a Espanya. El títol de l'esborrany parla només de "qualitat", no parla d'equitat. Amb aquesta proposta de llei es danyarà la identitat no només de Catalunya, sinó també la d'altres comunitats.

Aquest esborrany ens arriba just després de les eleccions a Catalunya, i és per una raó: perquè no volien que hi hagués unes conseqüències sobre l'electorat. I a més, la situació econòmica a Espanya deu ser tan greu que és probable que vulguin aplicar aquesta llei tan de pressa com sigui possible perquè no es pugui tirar enrere, ja que no saben com pot acabar l'Estat d'aquí un, dos o tres anys.

El respecte a la diversitat no és el pensament dominant en el partit hegemònic a l'estat espanyol en aquests moments. L'educació és un vector extremadament important per a ells, i la idea és relegar el català i les altres llengües de l'Estat i fer del castellà el pal de paller de l'educació.

Això va contra tota la política educativa de pacte que hi ha hagut a Catalunya. La integració lingüística ha aconseguit crear una sola comunitat i ara hi ha el perill que es trenqui el nostre model.

El bilingüisme
La capacitat de dominar dues o tres llengües incrementa el coneixement exponencial del llenguatge. Conèixer una llengua ajuda a conèixer-ne d'altres, perquè hi ha estructures comunes. És una tonteria impedir que les persones d'un país no puguin dominar dues, tres o quatre llengües.

El sistema educatiu de Finlàndia
La meitat dels nois i noies que són a les aules a Finlàndia tenen un nivell de notable o excel·lent.

El sistema educatiu finlandès funciona perquè la família, l'escola i l'entorn social funcionen de manera coordinada. En el nostre cas, el que passa és que aquests tres engranatges no estan ben coordinats i es frenen entre ells.

Dos aspectes molt importants per entendre els bons resultats educatius són que el govern finlandès promou la compatibilitat de la vida familiar i la laboral i la protecció cap a la dona i els infants.
Un 80 per cent de les famílies van cada setmana a la biblioteca a llegir. És el país que té més llibres del món per habitant en biblioteques públiques.

Tant el cinema com la televisió subtitulen pràcticament totes les pel·lícules i això facilita als nens l'aprenentatge d'idiomes i augmenta la capacitat lectora.

A Finlàndia el sistema educatiu està pactat per un 80 per cent del seu Parlament i fa pràcticament 40 anys que no es toca. L'escola pública és majoritària i d'alta qualitat. L'escola i el material escolar són gratuïts, i tots els nens tenen el dinar a l'escola també gratuït. Això afavoreix una igualtat d'oportunitats real. Els mestres tenen una gran consideració social, és una de les professions més respectades del país. Per als finlandesos els infants són el tresor de la nació.


El nostre sistema educatiu
Al nostre país, els canvis constants de model educatiu acaben trencant el sistema, que aguanta gràcies a la feina dels mestres. En aquests moments hi ha situacions tan dramàtiques com que hi ha professors que paguen de la seva butxaca el dinar d'alguns nens.

Espanya dedicava un 4 per cent del PIB a educació, i ara s'ha reduït a un 3,9 per cent. A la resta d'Europa es dedica un 5,5 o un 6 per cent dels pressupostos a educació des de fa 30 anys. Tenim un retard impressionant. I no només són els recursos, també s'ha de voler creure en l'educació, creure que la formació de les persones és important.

L'OCDE ha fet una classificació de 6 possibles models educatius: el model burocràtic, el de mercat, el que se'n diu "cor de la col·lectivitat", el model en xarxa i el model de desintegració. Doncs bé, Espanya ocupa els primers llocs en els models burocràtic i de desintegració. Finlàndia, en canvi, és forta en els models d'aprenentatge i de cor de la col·lectivitat.

També, segons dades de l'OCDE, Finlàndia és el país més descentralitzat del món pel que fa a la presa de decisions educatives. Es prenen a nivell escolar i municipal. En el cas d'Espanya, el 57 per cent de les decisions educatives les pren l'administració central.

L'estat espanyol té una concepció de model educatiu que no és moderna ni és europea. No s'ha apostat mai per l'educació.
Imatge
Singulars (2012.12.12) -4x10- Gema Frühbeck, combatre l'obesitat (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Endocrinòloga i presidenta de la Societat Europea per a l'Estudi de l'Obesitat (EASO), Gema Frühbeck ens diu que l'obesitat duplica el risc de tenir càncer i malalties cardíaques i quadruplica el risc de tenir hipertensió. Si es té un índex de massa corporal elevat, augmenta 6,2 vegades el risc de tenir diabetis tipus II. Les malalties associades a l'obesitat mòrbida poden fer disminuir entre 8 i 13 anys les expectatives de vida, per això la doctora Frühbeck diu que és essencial el canvi en l'estil de vida. No és una bona recepta perdre quilos molt ràpidament. El que és important és trobar el balanç energètic entre ingesta i despesa energètica, i cal no oblidar l'exercici físic.
Gema Frühbeck és endocrinòloga, presidenta de la Societat Europea per a l'Estudi de l'Obesitat (EASO) i investigadora del Departament d'Endocrinologia i Nutrició de la Universitat de Navarra. Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars".

Us resumim les seves reflexions:

Obesitat
"Segons l'índex de massa corporal, a Espanya la prevalença de l'obesitat és més elevada en les dones que en els homes".

"A banda de la genètica, el factor socioeconòmic influeix en l'aparició de l'obesitat. Com més preparació i nivell de formació, menys obesitat".

"El tipus de greix que tenen les dones és menys dolent, sobretot el que s'ha acumulat abans de la menopausa".

"L'obesitat duplica el risc de patir càncer i malalties cardíaques. En el cas de la hipertensió, es quadruplica el risc de patir aquesta malaltia si es té un índex de massa corporal elevat. L'obesitat també augmenta 6,2 vegades el risc de tenir diabetis tipus II".

"Tots els estudis indiquen que un índex més alt de massa corporal implica una disminució de l'expectativa de vida i un augment de la mortalitat. Les malalties associades a l'obesitat mòrbida poden fer disminuir entre 8 i 13 anys les expectatives de vida. Una persona de 20 anys que tingui obesitat mòrbida pot arribar a perdre 13 anys de vida".

"És important tenir en compte el pes però és més important saber quants quilos de la nostra massa corporal corresponen a greix i quants a massa lliure de greix (músculs, ossos, etc)".

"El més important per evitar l'obesitat és mantenir el balanç energètic. És com si parléssim d'un compte al banc: hem de mirar les calories que tenen els aliments que ingerim i la despesa energètica que fem en el nostre dia a dia en activitat física".

"Hi ha molts elements que determinen aquesta equació. El component genètic ja no és tan important com es pensava (del 70%). Ara se sap que pot ser del 30%. I fins i tot per a aquelles persones que tinguin la pitjor herència genètica, simplement la pràctica d'algun tipus d'activitat física ajuda a mantenir un pes adequat. La bona notícia és que es pot vèncer el determinisme genètic si es combina dieta i exercici".

"La nutrició, l'ambient, l'activitat física, el sistema nerviós, el sistema endocrí i la genètica estan interconnectats i determinen el nostre balanç energètic. Les persones obeses tenen un desequilibri entre l'ingrés energètic (el que ingerim) i la despesa energètica".

"L'alcohol és un dels nutrients que més calories aporta per gram. No és dolent si es consumeix amb molta moderació".

Exercici i sedentarisme
"Per perdre pes i mantenir-lo s'han de fer entre 30 i 90 minuts d'exercici físic cinc dies a la setmana".

"En general, per mantenir un pes adequat no cal un exercici extenuant ni vigorós, sinó que es pot aconseguir simplement augmentant el ritme diari i quotidià d'activitat física (caminar més ràpid, pujar l'escala, passejar el gos, ballar...) i amb una alimentació equilibrada".

"Durant la dècada dels 90 l'obesitat ha augmentat de manera alarmant, tot i que s'ingereixen menys greixos i menys calories. Això es deu al fet que ha augmentat el sedentarisme. Les hores que passem davant l'ordinador i la televisió i la utilització generalitzada del cotxe en són els responsables".

"Normalment pensem que ingerim menys calories de les que en realitat estem prenent. Hi ha la tendència a infraestimar la quantitat de calories que tenen els aliments. En general la població no té prou informació sobre els valors calòrics dels aliments que mengem. Una barreta de xocolata té 500 quilocalories, i per cremar aquestes calories hem de fer 1 hora d'exercici intens".

"El percentatge de greix corporal és diferent en els homes i les dones. Les dones, per constitució física, tenim més greix que els homes, i això està associat a la funció reproductiva. Per procrear les dones necessiten tenir determinats dipòsits de greix per assegurar la supervivència del fetus. En els homes una quantitat normal de greix corporal seria entre el 10 i el 20 per cent de la seva massa corporal. En les dones aquesta quantitat està entre el 20 i el 30 per cent".

"Per enfrontar-se al sobrepès i a l'obesitat és essencial el canvi en l'estil de vida. No és una bona recepta perdre quilos molt ràpidament. El que és important és trobar el balanç energètic entre ingesta i despesa energètica, i cal no oblidar l'exercici físic".

Les dietes
"Les dietes que aprimen molt en molt poc temps són nocives. Es perd pes en aigua, que no és el que ens interessa perdre. El que ens interessa perdre és greix corporal. Aquestes dietes hiperproteiques afecten negativament els ronyons, perquè no estan preparats per metabolitzar tanta proteïna, També afecten el sistema ossi perquè desmineralitzen els ossos, i també poden provocar problemes cardíacs".

Funcionen perquè les persones les segueixen tan rigorosament que acaben consumint menys calories de les que prenien abans.
Imatge
Singulars (2012.12.19) -4x11- Jordi Pigem - Economia psicopatològica (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
És doctor en filosofia i escriptor, i ens diu que el sistema econòmic actual és irracional i patològic perquè posa els diners i l'entramat financer per damunt de les persones, la societat i l'equilibri ecològic.
Segons Pigem, el nostre sistema, basat en la idea que el creixement material acabaria portant el benestar universal, ara topa contra els límits ecològics i geològics del planeta. D'aquesta crisi no en sortirem fins que no transformem el sistema, perquè no és només una crisi econòmica, és una crisi ètica, ecològica i cultural.

Jordi Pigem és filòsof i escriptor. Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars".

Us resumim les seves reflexions:

Psicopatologia de l'economia

"Hi ha una gran irracionalitat en un sistema que posa els diners i el sistema financer per damunt de les persones, la societat i l'equilibri ecològic. El sistema econòmic actual posa les abstraccions tecnocràtiques per damunt de la realitat, i posa el creixement material per sobre del creixement de les persones. En aquests moments les persones estem al servei d'una economia que està sotmesa a la tirania del sistema financer. Hem reorganitzat el món a partir de criteris purament financers".

"Estem en un món en què cada cop més ens fixem en les abstraccions de les xifres (estadístiques, codis de barres, indicadors econòmics) i ignorem les qualitats que donen sentit a la vida humana".

"Des de fa dècades, ja abans que comencés la crisi, els indicadors de depressions, autisme i ansietat creixen d'una manera exponencial i no hi ha una explicació clara, però segurament té a veure amb la irracionalitat del sistema".

"Estem en un sistema psicopatològic que selecciona persones amb molta cobdícia i poca empatia i que es desinteressin de les repercussions socials i ecològiques de les seves accions. El sistema predica que l'objectiu de la nostra vida personal és el consum i l'objectiu de la vida col·lectiva és que creixi el PIB".


Creixement i deteriorament ecològic

"Avui en dia desapareixen mil vegades més espècies que abans de la revolució industrial a causa de l'impacte de la nostra societat consumista. Hi ha biòlegs que diuen que estem davant d'una sisena extinció, i aquesta vegada no serà a causa d'un meteorit, sinó d'un sistema que fa que consumim més que cap societat anterior".

"Anem cap a un món que haurà d'escollir entre evolucionar o el col·lapse. En la crisi de l'any 1929, el món no estava globalitzat i el planeta encara tenia abundància de recursos naturals. Ara, recursos com el petroli i alguns metalls ja estan arribant al zenit de la seva producció".

"El nostre sistema, basat en la idea que el creixement material acabaria portant el benestar universal, ara topa contra els límits ecològics i geològics del planeta".

"El paradigma basat en el model de creixement material està acabat, esgotat. La disjuntiva és o evolució o col·lapse. La gran expansió que va començar la humanitat fa mil·lennis i que darrerament s'ha encarnat en el capitalisme neoliberal, ara topa contra els límits del planeta i s'haurà de transformar. No tornarem a la societat de consum que teníem l'any 2005, no tornarem al paradigma del creixement il·limitat. La crisi ens ha esperonat la consciència, ens ha ajudat a despertar del miratge del consumisme i del materialisme. D'aquesta crisi no en sortirem fins que no transformem el sistema, perquè no és només una crisi econòmica, és una crisi ètica, ecològica i cultural".


Situació a Catalunya

"En el moment actual hauríem de tenir molt present la idea d'autogovern i de bé comú. El que estem anomenant procés de transició nacional no té cap sentit si no es planteja un nou paradigma i uns nous valors centrats en el bé comú, la sostenibilitat i a posar les persones per damunt dels diners".

"Crear estructures d'estat que simplement copiïn les estructures que hi ha a Madrid no tindria cap sentit. El repte és crear estructures que siguin totalment diferents i que ens obrin a una nova manera de fer les coses. És una oportunitat única. Els dos processos, transició nacional i transició cap a una nova cultura i uns nous valors, poden ser dos processos simultanis".

"Si poséssim els interessos del país i del bé comú per damunt dels interessos personals i de partit, ara tindríem a Catalunya un govern de concentració de totes les forces que creuen realment en aquest país".

"Si tot el procés es queda només a reproduir estructures d'estat ja caduques, a canviar els colors de la bandera i a canviar els segells de correus serà un procés estèril. Hem d'anar a crear una nova societat, molt més ètica, més solidària, més ecològica, on la vida humana tingui més sentit".


Reptes i oportunitats

"Estem en un moment excepcional, tenim més reptes i més oportunitats que mai. Tenim més reptes que els que hagi experimentat cap societat anterior: tots els ecosistemes del planeta estan en crisi, des de l'Àrtic a les selves tropicals. I totes les societats estan també en crisi, i al mateix temps ens adonem que el sistema que ens guiava fins ara no funciona".

"Tenim oportunitats perquè tenim tot el coneixement que ens dóna la ciència i el que sabem a través de la nostra experiència social i històrica. Tot plegat fa que estar viu en aquests moments sigui excepcional, i el futur de la humanitat i del país depèn molt del que fem nosaltres en els anys vinents. És una situació única. Hi ha hagut moments en què una comunitat o un país sencer han estat en crisi, però no pas totes les societats i tots els ecosistemes, com passa ara. El sentit de l'aventura humana sobre la Terra es juga ara, perquè podem anar al col·lapse global o podem fer un salt evolutiu que ens porti a un món millor. Això ens dóna una responsabilitat extra per canviar les coses".
Imatge
Singulars (2013.02.20) -4x18- Manuel Puerto Ducet. Oligarquia financera i poder polític (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Manuel Puerto Ducet és professor mercantil i economista per la Universitat de Barcelona. Membre numerari de l'Institut Espanyol d'Analistes d'Inversions i exconseller de la Societat d'Inversions i Fons d'Inversió del Grup Central-Hispano. És fundador i exdirector regional a Catalunya i Balears de Banif, entitat de banca privada i gestió patrimonial que recentment ha estat absorbida pel Grup Santander. Va abandonar Banif per desacord amb les pràctiques financeres de l'entitat, perquè, segons ell, es va convertir "en la franquícia espanyola de Madoff i Lehman Brothers". La seva experiència professional de 37 anys en diferents entitats financeres i en diferents etapes polítiques li ha permès tenir una visió molt clara de com funciona l'engranatge de l'economia espanyola. Afirma que, durant els anys que ha treballat en aquest entorn professional, ha estat espectador de l'arbitrari comportament d'una "dissoluta elit financera". Segons ell, no ens podem fiar de cap banc si ens fixem en l'aspecte ètic i d'actuació. En el seu llibre "Oligarquía financiera y poder político en España" explica com les seqüeles de 40 anys de dictadura han contaminat no només les institucions polítiques i financeres espanyoles, sinó també les estructures mentals de tres generacions de ciutadans. No té pèls a la llengua a l'hora d'afirmar que Espanya encara està regida pels pactes de poder establerts pel franquisme i que el poder polític i econòmic se'l reparteixen l'Opus Dei i els Legionarios de Cristo. Segons ell, tots els presidents del govern de la democràcia, sense excepció, han estat i són ostatges i titelles dels poders fàctics, de l'oligarquia financera que controla el país.
Manuel Puerto Ducet és professor mercantil i economista. Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:

"Quan estàs immers en el món financer, estàs condicionat pel corporativisme i pel 'políticament correcte'."

"Evidentment, s'ha de reconèixer que la banca no és una institució de caritat, però tenen unes regles d'ètica que s'han de complir."

"A partir de mitjans dels 90, hi va haver un punt d'inflexió que ens ha portat fins on som ara, desgraciadament. Fins aleshores s'havia considerat els clients com una part del mateix objectiu: aconseguint l'interès dels clients i portant-los cap a una rendibilitat adequada i honesta, tenies uns beneficis d'acord amb la gestió que feies. Des d'aleshores, els clients es van transformar en un instrument per guanyar diners, sense pensar en el seu benefici."

"Els clients són instruments d'una política totalment feta i dissenyada prèviament."

"La davallada va afectar tot el món financer, amb el disseny d'aquesta operativa que ha estat absolutament malsana i que fins aleshores era una operativa molt més tradicional basada en les obligacions i operacions molt clares."

"Quan es va començar a reverenciar la política dels Estats Units és quan es van començar a contaminar tots els aspectes; a partir del moment en què es van fer les 'hipoteques porqueria'."

"Espanya, davant d'aquesta situació, s'hi va enganxar de seguida, coincidint amb l'arribada al poder de José María Aznar, que portava en una mà el credo 'neocon' i, en l'altra, els Legionaris de Crist."

"Els Legionaris de Crist són una facció religiosa que, d'alguna manera, agafa els moments ideològics doctrinals de les grans elits dirigents i afecta d'una manera molt clara en els seus comportaments. El factor religiós i el factor financer es conjuguen a conveniència d'aquestes elits."

"Des del franquisme, l'Opus Dei ha estat sempre present en tots els estaments de poder, fins i tot governamentals. La irrupció dels Legionaris de Crist als anys 90 va qüestionar aquest poder sobre les grans elits dirigents."

"Els fills i néts de les elits franquistes continuen presents ara en els llocs de poder. Els llaços ideològics i d'interessos d'aquestes classes dirigents són els mateixos des de l'any 75 fins ara. És totalment cert el que diu Emilio Lledó: 'Estem en una oligarquia democràtica o en una democràcia oligàrquica.'"

"La democràcia espanyola no es pot anomenar 'democràcia'; potser és millor parlar de 'poder polític'. És una democràcia tan orgànica com ho era en temps de Franco. Votem cada quatre anys, sí, però uns partits totalment endogàmics que fan el que volen mentre són al govern. És només una aparença de democràcia."

"Les elits dirigents hereves del franquisme continuen controlant Espanya, això ens porta a la deplorable situació política i social en què ens trobem ara."

"Un exemple: un dels nebots del tinent general Milans del Bosch va ser conseller delegat de Banif durant molts temps, i el seu fill és el que avui administra la cartera personal d'inversions d'Emilio Botín. El cercle es tanca d'una manera clara."

"La connivència d'aquestes elits i la política és total. Els presidents del govern han estat titelles i ostatges d'aquests poders. A Felipe González li van ordenar fer una reconversió industrial, però amb cura que no toqués la industria de la construcció. Aquesta indústria de la construcció va quedar intacta perquè ha servit per enriquir les elits postfranquistes, per finançar els partits polítics i per fer fons de pensions amb diner negre."

"Felipe González també va rebre l'encàrrec de destruir la banca industrial, i això va impedir una diversificació adequada de la indústria espanyola. La banca es va dedicar de manera absoluta al totxo i al ciment i això ens ha portat a la situació actual."

"Això ens ha separat de la resta d'Europa, que té una indústria química, siderúrgica o farmacèutica potents. A Espanya, el 60% de la indústria està concentrada en el sector de la construcció. Es va apostar tot a la construcció i a la venda d'habitatges perquè ens vam emmirallar en els Estats Units, que van donar el tret de sortida amb les hipoteques porqueria."

"S'ha fet un trànsit sense constricció de la dictadura a la democràcia, aquest és el gran problema que tenim."

"Si mirem enrere, podem trobar respostes al que ens està passant ara. Cal evitar la 'desmemòria'. Thomas Jefferson, el que va ser president dels Estats Units, va dir al 1802: 'Si el poble permet un dia que els bancs privats controlin la seva moneda, aquests bancs privaran la gent de qualsevol possessió; primer per mitjà de la inflació, a la qual seguirà una recessió, fins al dia en què molts dels nostres fills es despertin sense casa i sense sostre, sobre la terra que van heretar dels seus pares'. Potser amb aquesta profecia es va quedar curt, i no va pensar que molts dels nostres veïns es llançarien pel balcó en perdre la casa".

"Quan les caixes van accedir a uns espais que eren propietat de la gran banca, van firmar la seva sentència de mort. Només ha calgut esperar al moment oportú, la crisi, perquè aquella sentència fos executada."

"En aquest moment de sobres, cal recordar també, fent referència al cultiu de la desmemòria, que el primer que hi va col·laborar, més que la banca, va ser el mateix govern quan va emetre els pagarés del Tresor. Va ser el primer instrument de diner negre."

"Actualment, al 2013, el volum de diner negre s'acosta al 120.000 milions d'euros, sense comptar-hi el diner negre que procedeix de les trames delictives i màfies."
Imatge


Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21316
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Singulars - 4a Temporada (2012-2013) - Nous !!

#2

Entrada Autor: naroatna » dt. oct. 09, 2012 16:29

Continuació:

Singulars (2013.01.09) -4x12- Agustí Bordas - Raons per a l'estat propi (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Aquest català amb passaport canadenc és llicenciat en Ciències Polítiques i té un alt càrrec a l'administració del Canadà. Ens diu que, tot i que el govern espanyol afirma que la "marca Espanya" és una marca de prestigi, la realitat és que en l'àmbit internacional l'estat espanyol ha esdevingut un sinònim de fragilitat, incompetència i precarietat.
Per Agustí Bordas, en aquests moments la imatge d'Espanya és la de l'incest corporatiu, del nepotisme, del tràfic d'influències.

El convidat de "Singulars" d'aquesta setmana és un català amb passaport canadenc, que viu a Ottawa des de fa més de 10 anys. Agustí Bordas és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i té dos màsters en Gestió i Administració Pública, un dels quals, per la universitat canadenca de Carleton.

És conseller principal de polítiques del govern federal canadenc. L'any 2002 es va incorporar al Ministeri de Medi Ambient com a gestor en matèria d'acords bilaterals, i des del 2009 té responsabilitats com a gerent dins el sector aeroespacial del Ministeri Federal d'Indústria canadenc.

Agustí Bordas no ha perdut el contacte amb la realitat política i social del nostre país i és articulista en diversos mitjans digitals en català. En molts d'aquests articles ha parlat de com millorar la gestió política i administrativa en una Catalunya amb sobirania pròpia.

Tenint ben present el model de l'estat canadenc, Bordas ens diu que, en democràcia, la gestió dels afers públics ha d'estar en mans de funcionaris de carrera, professionals de la gestió pública que garanteixin la solidesa de l'acció del govern i assegurin a llarg termini l'estabilitat de les institucions.

Segons Agustí Bordas, no són fiables els estats, com l'espanyol, que només planifiquen les accions governamentals amb l'horitzó temporal de guanyar unes eleccions i mantenir-se en el poder. Contra aquest oportunisme polític que viu pendent de les enquestes i no té inconvenient a incrementar la despesa pública endeutant les generacions futures, cita una frase del pensador nord-americà del segle XIX James Freeman Clarke: "Un polític pensa en la pròxima elecció; un estadista pensa en la propera generació. Un polític cerca l'èxit del seu partit; l'estadista cerca l'èxit del seu país. L'estadista vol guiar, mentre que el polític s'acontenta seguint el corrent".

Agustí Bordas ens explica per què creu que és viable un futur estat català, i ens explicarà amb dades per què una Catalunya sobirana està cridada a ser el primer territori europeu en potencial econòmic i estratègic.
Imatge
Singulars (2013.01.16) -4x13- Borja Mateo - Com sobreviure al crac immobiliari (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Expert en mercat immobiliari, Borja Mateo diu que a Espanya la informació real sobre la crisi immobiliària no ha estat transparent i la gent no ha pogut prendre les seves decisions sabent el que estava passant. Segons ell, moltes de les condicions de concessió d'hipoteques podrien ser considerades com un frau o un abús. Assegura que hi ha gairebé 8 milions de pisos buits, i diu que els preus continuaran baixant fins al 70 per cent.
Borja Mateo és llicenciat en Dret Econòmic i expert en mercat immobiliari. Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars".

Us destaquem les seves millors frases:

"Moltes constructores i promotores immobiliàries estan en fallida, i ara no poden tornar el que deuen. El problema ha passat als bancs que els van donar crèdits, i ara no els poden cobrar, i finalment el problema ha acabat passant a l'estat espanyol. Ningú ha tingut gaire interès que se sabés la dimensió de la bombolla immobiliària perquè el que es volia era vendre els pisos al preu més alt possible".

"A Barcelona els pisos han baixat fins a un 61%. Comprar ara un pis és la millor manera de destruir el patrimoni propi. És un dels pitjors moments per comprar. El pitjor va ser el tercer trimestre del 2006".

"Les persones que van negar la possibilitat que els preus dels pisos baixessin són les mateixes que diuen ara que és el moment ideal per comprar un habitatge. En moltes de les declaracions dels polítics i empresaris de la construcció hi ha hagut una voluntat clara de frau, d'inducció a l'error, i qui n'ha sortit perjudicat és el ciutadà".

"A Espanya hi ha quatre grans màquines de creació de desnonats, i tenen noms i cognoms: les ministres de Vivenda Beatriz Corredor, Carme Chacón, M. Antonia Trujillo i l'expresident Rodríguez Zapatero, que en una entrevista al setembre de l'any 2010 deia que els preus dels pisos ja estaven pujant en algunes zones d'Espanya".

"No és veritat que a les zones més benestants els pisos baixin menys. A la zona de Pedralbes-Sarrià de Barcelona la baixada és d'entre un 38 i un 40%".

"El moment més dinàmic en la formació de preus pot ser el primer semestre del 2013, perquè la demanada d'enfonsa i per tant els preus dels pisos baixaran de manera molt més ràpida. Encara poden arribar a baixades del 75 o 80%".

"A Espanya no hi haurà creixement en els pròxims anys. El govern preveu un índex d'atur del 28%".

"El 'banc dolent' significa la socialització de les pèrdues del sector immobiliari. Els guanys de constructores i immobiliàries van ser privats, i les pèrdues les paguem tots, cosa que porta a un procés d'empobriment".

"En el moment àlgid de la bombolla immobiliària, el 80% del patrimoni de les famílies estava invertit en un habitatge. Amb la baixada de preus, les famílies han perdut una mitjana del 35% del seu patrimoni".

"Els preus dels pisos poden baixar en total entre un 75 i un 80%. A la costa d'Almeria, de Múrcia i de Granada, en aquests moments s'estan tancant vendes de pisos a 24.000 euros, quan el seu preu escripturat era de 220.000 euros; o sigui, una baixada del 88%".

"Per calcular el valor real d'un pis cal multiplicar per 18 el valor del lloguer anual si és una primera residència i multiplicar el lloguer anual per 9 si és una segona residència. Els preus dels lloguers han baixat al voltant del 45%".

"Hi ha un mínim de 5.800.000 pisos a la venda, incloent-hi els que estan en construcció".

"Segons el Ministeri de Foment, els pisos han baixat un 22%. Les dades del Ministeri de Foment les posen les empreses taxadores, que en gran part pertanyen al sistema financer i estan regulades pel Banc d'Espanya. Segons els portals d'internet, la baixada és d'entre el 26 i el 32%, i la realitat és que han baixat de mitjana un 48%".

"El més gran especulador en la crisi immobiliària és el mateix estat espanyol, perquè ha propiciat les bombolles immobiliàries".

"A Espanya la informació real sobre la crisi immobiliària no ha estat transparent i la gent no ha pogut prendre les seves decisions sabent el que estava passant. Pel que fa a la política de vivenda, hi ha hagut una profunda càrrega de cinisme per part de la classe política".

"No s'ha de comprar al preu de sortida que donen les immobiliàries. En aquests moments es poden obtenir descomptes del 20 o 30%".

"Moltes de les condicions de concessió d'hipoteques podrien ser considerades com un frau o abús".

"La bombolla immobiliària no ha acabat. Encara hi ha preus de bombolla. Els que actualment comprin un habitatge són carn de canó de desnonament judicial".

"La demanda anual d'habitatges a Espanya és d'entre 130.000 i 170.000, i els pisos que tenim a la venda i en construcció sumen 5.800.000 pisos. Si a això hi sumem els pisos que estan buits, la xifra podria arribar als 8 milions d'habitatges. Tenim pisos per molts anys..."

"Qui ara es comprés un pis que un banc li financés al 100%, l'endemà tindria unes pèrdues d'entre el 10 i el 40%".

"El 60% de responsabilitat de la crisi la té l'estat espanyol, el 30% el sistema financer i només un 10% és imputable als ciutadans per falta d'informació".

"Qui estigui pagant ara el mateix lloguer de fa un any ha de revisar-lo, perquè els lloguers han baixat entre un 40 i un 45%. Fins al 2016 o 2018, millor no comprar cap pis".
Imatge
Singulars (2013.01.23) -4x14- César Molinas - Teoria de la classe política espanyola: una elit extractiva. (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
César Molinas dissecciona amb precisió de microcirurgià el comportament col·lectiu de la classe política espanyola en els últims 40 anys.
I les seves conclusions són demolidores: la classe política espanyola de les últimes dècades treballa moguda pel seu interès particular, sostinguda per un sistema de captura de rendes que la converteix en una "elit extractiva"de la riquesa del país.
Molinas és doctor en Economia i llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, i màster en Econometria i Economia Matemàtica per la London School of Economics.

César Molinas és doctor en Economia, llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona i màster en Econometria i Economia Matemàtica per la London School of Economics.
Actualment és promotor i conseller d'una societat gestora de fons de capital risc en biomedicina, i compagina aquesta feina amb la d'escriptor i articulista. Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:


El sistema polític espanyol

"El problema del sistema polític espanyol no és la corrupció. En tenim, i molta, però això, en graus diferents, existeix a tots els països del món, fins i tot en les democràcies més avançades. El que fa insòlit el sistema polític espanyol és que no tenim cap mecanisme de reciclatge dels residus tòxics que genera la corrupció. La toxicitat es va acumulant a dins del sistema polític perquè no es recicla i la corrupció ha anat augmentant en les últimes dècades".

"El sistema de selecció dels candidats dels partits és pervers, perquè no se seleccionen per la seva competència o preparació, sinó gairebé exclusivament per la seva fidelitat. Això ha fet que la capacitat de lideratge i la preparació dels nostres polítics hagi anat baixant. Tenim una classe política que cada vegada està menys preparada i que té cada vegada menys capacitat de lideratge".

"A Espanya tenim una llei de partits polítics que no diu res, que no regula res. Els partits s'autoregulen, amb les conseqüències que tots estem veient".

"Els partits polítics haurien d'estar molt regulats, perquè tenen el monopoli d'una cosa importantíssima en una democràcia: la representativitat política".

"A Alemanya els partits estan molt regulats, obligats per llei a tenir congressos cada dos anys i a fer eleccions primàries".

"Tots els sistemes polítics democràtics tenen un sistema de drenatge, i aquí no en tenim. I no en tenim perquè a l'època de la transició l'elecció va ser entre el franquisme i la democràcia, sense ruptura i de compromís. I vam tenir un conjunt de polítics que van saber renunciar a coses que consideraven importants, que van entendre el consens com un conjunt de renúncies mútues".

"Hi havia la idea que per consolidar la democràcia havíem de tenir partits d'àmbit territorial espanyol molt forts, amb unes cúpules dirigents molt potents, per la manca d'experiència de les dècades que va durar el franquisme. Després va venir l'encaix a Espanya dels nacionalismes històrics amb el nou sistema institucional, i en la discussió es va decidir el 'café para todos' i una forta descentralització de l'administració de l'Estat. Això va degenerar molt ràpidament, i les antigues estructures caciquils que hi havia a molts llocs d'Espanya van ser les primeres que es van afegir a la descentralització perquè tot continués igual".

"Hi va haver la idea que uns partits polítics d'àmbit nacional, el PP i el PSOE, forts i amb cúpules potents eren la millor garantia contra la desintegració d'Espanya, però la primera cosa que es va desintegrar van ser els partits, perquè van aparèixer els barons territorials.

"Una forta descentralització administrativa de la despesa pública sense descentralitzar els tributs va derivar en un sistema que ha multiplicat els organismes i empreses públiques tant de l'administració central com de les autonòmiques".

"Ningú no sap en aquests moments quantes empreses i organismes públics tenim a Espanya. Estan entre 4.000 i 6.000. Els que anomenem "classe política", si comptem tots els que treballen a l'administració, assessors, recomanats, podrien ser unes 300.000 persones".

"La classe política espanyola no té cap diagnòstic de la crisi i no té cap projecte per sortir de la crisi".


La crisi econòmica

"Sembla que la crisi sigui una cosa que ens ha passat, un acte de Déu, però hi ha causes que són espanyoles i només espanyoles, perquè tenim una taxa d'atur absurda".

"Fallem en el diagnòstic i fallem en el remei. Estem retallant la investigació i la innovació".

"Som a la cua de tots els informes de rendiment del sistema educatiu i ens preocupa més l'adoctrinament religiós a les escoles. La disputa política va per aquí, i en canvi ningú no ha fet un estudi seriós de per què tenim un sistema educatiu tan desastrós, per què tenim la taxa de fracàs escolar més alta d'Europa. No, això no interessa, i no interessa perquè el sistema es vol preservar com està. Per això tenim unes elits polítiques extractives, perquè es tanquen al canvi quan el canvi va en contra dels seus interessos particulars".

"Els avisos de l'existència de la crisi hi eren, però no es va fer cap reforma perquè ningú no es llegia els butlletins del Banc d'Espanya ni els articles de premsa que molts analistes anaven publicant dient que anàvem cap a la catàstrofe. Entre el 2000 i el 2008 es va perdre un 35% de competitivitat respecte a Alemanya, perquè ells sí que estaven fent reformes".

"Els partits polítics no són capaços i no volen pensar a llarg termini. Això explica també per què es va ajornar reconèixer la crisi".

"Per què no fem l'aposta que tothom sap que s'ha de fer: investigació, innovació educació, emprenedoria? No ho fem perquè una elit extractiva no cavarà mai la seva pròpia tomba. L'interès particular preval sobre l'interès general, que seria explicar al país la situació en què ens trobem".

"L'euro és inestable perquè hi ha dues lligues de països amb dos nivells de capital humà molt diferents. Sense convergència de capital humà, l'euro és impossible. Petarà. Més tard o més d'hora. I ens anirà molt malament".

"La situació és tan dolenta que no té solució a curt termini. L'economia espanyola encara no ha tocat fons. És extremament greu que des del 2007 s'hagin destruït 3 milions de llocs de treball, dels quals 1,2 milions corresponen a menors de 25 anys. Això vol dir que ens estem carregant el futur del país. La meitat dels ajustos laborals s'han fet amb els menors de 25 anys. En aquests moments només està treballant el 18% dels menors de 25 anys".

"No s'haurien d'haver retallat les polítiques actives d'ocupació. El govern actual diu que no serveixen per a res, però a tots els països funcionen. Serveixen per formar els aturats, donar-los contactes, posar-los a treballar. Les polítiques actives d'ocupació aquí han servit per subvencionar de manera encoberta els sindicats. El que estem fent amb la gent jove ens passarà factura durant dècades".

"Molts dels responsables d'entitats financeres haurien d'estar imputats, i en alguns casos, a la presó".

"El sector públic està xuclant en aquests moments tot el crèdit que genera l'economia espanyola i està expulsant el sector privat".

"D'una recessió només se'n surt exportant".
Imatge
Singulars (2013.01.31) -4x15- Jordi Molins - Testimoni d'una crisi anunciada (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Físic i inversor institucional, Jordi Molins ha treballat per un gran Hedge Fund nord-americà a Londres i a diversos bancs europeus gestionant carteres d'inversions. Entre el 2010 i el 2011 va entrevistar-se amb les màximes autoritats dels sectors polític, econòmic i financer espanyol.
Ens explica perquè ja a finals de 2010 es podia saber amb dades comprovables que la majoria de grans immobiliaries i bona part dels bancs i caixes espanyols estaven en fallida tècnica.
Segons ell, el problema més important al qual s'enfronta l'economia catalana en els propers anys no és l'austeritat, sinó que és el procés de desapalancament bancari i les implicacions que això té sobre el finançament del teixit empresarial català.
Jordi Molins és llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona, però ha fet la seva carrera professional en el món de l'economia. Té un postgrau en Mètodes Quantitatius en Finances per la UPC i un Executive MBA per l'escola internacional de negocis INSEAD a París. Ha treballat per un gran Hedge Fund nord-americà a Londres i a diversos bancs europeus gestionant carteres d'inversions. Ara és inversor institucional. Entre el 2010 i el 2011 va entrevistar-se amb les màximes autoritats dels sectors polític, econòmic i financer espanyol. Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:

El model institucional

"Les institucions espanyoles estan mal definides, mal dissenyades i són especialment rígides. No accepten el canvi ni adaptar-se a una millor gestió".

Problemes que ja es veien venir

"A finals de 2010 el Banc d'Espanya deia que el sistema financer espanyol era robust i que no necessitava capital encara que hi hagués crisi".

"Quan vaig exposar als responsables del banc d'Espanya amb dades i arguments que el sistema financer espanyol tenia un risc enorme de crisi sistèmica, no van voler ni sentir-ne parlar. És més, van deixar de convidar-me a cap altre reunió amb inversors estrangers".

"En una reunió amb representants del Ministeri d'Hisenda, vaig fer una pregunta posant en dubte la teoria dels "brots verds" i em van instar que deixés de fer 'preguntetes'".

"A la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors), a finals del 2010, en una reunió amb inversors institucionals estrangers vaig preguntar com és que les entitats espanyoles estaven venent productes tòxics com les preferents a inversors "no qualificats". Els inversors estrangers no en sabien res i la seva sorpresa va ser majúscula. Aquesta pràctica, la de vendre productes tòxics a jubilats i persones sense coneixements financers, no s'ha fet enlloc més del món".

"La CNMV sabia que s'estaven venent productes tòxics a persones sense coneixements financers i va dir que no pensava fer res al respecte".

"A principis del 2011, en una entrevista amb un ara expresident del govern espanyol i el seu equip, els vaig dir que la suma d'austeritat i desapalancajament portarien l'economia espanyola a una recessió forta. Ho van negar. Tenien una mena de convenciment religiós que això no passaria".

"Ja a finals de 2010 es podia saber amb dades comprovables que la majoria de grans immobiliàries i bona part dels bancs i caixes espanyols estaven en fallida tècnica".

Bancs i desendeutament

"El problema més important al qual s'enfronta l'economia catalana en els propers anys no és l'austeritat, sinó que és el procés de desapalancajament o desendeutament bancari i les implicacions que això té sobre el finançament del teixit empresarial català".

"La crisi que tenim i el procés de desendeutament dels bancs durarà dècades, perquè mai més cap inversor institucional es creurà que un banc pot créixer comprant deute públic perifèric, perquè el deute públic perifèric ha perdut credibilitat i no la recuperarà en dècades".

"Hem entrat en un nou model de creixement basat no en l'endeutament, sinó en el desendeutament. Podem dir que en els pròxims anys no podem comptar amb els bancs: ni hi són ni se'ls espera."

"De tot Europa, les empreses espanyoles i catalanes són les que tenen una major dependència del sector financer pel seu finançament. Si a això afegim que els bancs 'ni hi són ni se'ls espera' comprovem que tenim un gran problema".

"Per l'interès de la ciutadania, hauríem de regular bé els bancs i establir què es pot fer i què no es pot fer. Per què no haurien de fer segons quines coses si els ho deixem fer?"

Inversors institucionals

"Per l'economia catalana la solució és sortir a l'estranger i anar a buscar inversors institucionals estrangers de reconegut prestigi i amb horitzons temporals d'inversió de mig i llarg termini. Els bancs ja no faran aquesta funció".

"Catalunya té un bon teixit productiu, però petit i atomitzat i això és un problema. Les empreses catalanes, com han estat acostumades a finançar-se a través dels bancs no coneixen altres potencials fonts de finançament com els inversors institucionals".

"Si no fem res, de mica en mica més empreses catalanes aniran fent fallida per falta de finançament, i llavors sí que vindran inversors institucionals, però vindran els més especuladors a quedar-se bons actius a preus de destrucció. Això no és el que volem pel nostre país. El que hem de voler és atraure inversors institucionals d'alt prestigi".

"Ara el teixit financer està a Madrid i atrauen totes les inversions institucionals".

"Per atraure inversors institucionals de prestigi hem de tenir un bon model social i de creixement. El nostre problema és que depenem del model social i de creixement espanyol, que està basat en unes institucions deficients i extraordinàriament rígides que no canviaran perquè perdrien el poder que han adquirit durant segles".

"Com a catalans hem de donar un salt quàntic en la nostra qualitat de governança, deixar de banda les institucions espanyoles i prendre exemple de la qualitat de les institucions dels països de Centreeuropa i Escandinàvia".
Imatge
Singulars (2013.02.06) -4x16- Pep Puig. El rebut de la llum, de tot menys claror (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Doctorat en Enginyeria Industrial per la UPC, Pep Puig és un gran expert en qüestions energètiques i mediambientals. Ens explica que el sistema elèctric espanyol acumula un dèficit de més de 25 mil milions d'euros. Aquest dèficit ve de la diferència entre els costos que el govern reconeix als oligopolis i els costos reals de funcionament del sistema.
Aquests oligopolis han posat en el punt de mira les energies renovables com les causants de tots els mals del sistema. Però la realitat és que la presència en el mercat de les energies de generació renovable modifica els preus de mercat i els abarateix.

Pep Puig és doctorat en Enginyeria Industrial per la UPC i un gran expert en qüestions energètiques i mediambientals. Ha estat professor del Departament de Geografia i Secció de Ciències Ambientals de la UAB. Ha publicat desenes de treballs i ha intervingut en congressos i conferències sobre energia i medi ambient, energies renovables i sostenibilitat energètica. Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:

"A Espanya, des que el 1997 es va liberalitzar el mercat elèctric, hi ha empreses dels antics monopolis que treballen alhora en el mercat regulat i en el mercat lliure, cosa que la normativa europea no permet".

"Es dóna la paradoxa que les empreses generadores dels 5 grans oligopolis venen electricitat en el mercat lliure, i en el mercat lliure és on compren electricitat les empreses comercialitzadores dels mateixos grans grups. Els oligopolis, per tant, tenen tant poder que influencien el mercat".

"En benefici propi, les empreses fan que l'usuari contracti més potència de la que necessita. La potència que hem de contractar depèn de la quantitat d'aparells elèctrics que necessitem tenir funcionant simultàniament, no de la suma de les potències de tots els aparells que tenim a casa".

"Les lectures estimades que fan les empreses elèctriques sempre són per sobre del que hem consumit realment, i això converteix els usuaris en "finançadors" d'aquestes empreses sense tenir cap benefici".

"Les antigues ajudes a la mineria del carbó, que la normativa europea ja no permet, les continuem pagant els usuaris en els rebuts com a impost de l'electricitat. Amb aquesta trampa es poden mantenir les mines de carbó i es continua cremant carbó a les centrals tèrmiques, cosa que contamina i fa que el govern espanyol hagi de pagar uns sobrecostos en drets d'emissió. Un contrasentit. Aquest impost de l'electricitat el paguem a més a més de l'IVA".

"Entre el 1999 i el 2013 el rebut de la llum d'una família tipus ha augmentat un 74,69%".

"Ja s'estan veient a Catalunya casos del que s'anomena pobresa energètica, de persones que no poden assumir la despesa que els representa mantenir la seva llar en unes condicions de confort adequades".

"El mal funcionament del mercat energètic a Espanya s'evidencia en el cas de les nuclears. L'energia nuclear genera uns beneficis d'entre 170 milions i 300 milions d'euros anuals. Les instal·lacions de generació nuclear entren a mercat a preu zero, perquè no són modulables sinó que funcionen sempre a potència constant i no poden jugar a variar el preu segons la demanada.
Entren a preu zero però cobren el preu de mercat. És una aberració".

"A Catalunya tenim tres instal·lacions nuclears que cada cop són més velles i suposen un risc addicional. Catalunya no podria suportar un accident com el que hi ha hagut a Fukushima".

"Els oligopolis han posat en el punt de mira les energies renovables com les causants de tots els mals del sistema. Però la realitat és que la presència en el mercat de les energies de generació renovable modifica els preus de mercat i els abarateix. Les renovables ens generen molts beneficis i fan disminuir el preu de mercat, tot i que costi diners tenir-les en el sistema.
Quan hi ha molta producció eòlica, el preu de l'electricitat baixa".

"En aquests moments, l'energia eòlica genera 20.000 megawatts, l'equivalent a 20 centrals nuclears de mil megawatts. En els últims tres mesos, l'eòlica ha estat la font de generació més important a l'estat espanyol".

"Una part dels diners que paguem els catalans amb els impostos del rebut de la llum han servit per fer renovables fora de Catalunya. La política de no fer renovables a Catalunya ve de l'època de Jordi Pujol, que deia que no podíem tornar als molins de vent i que el futur eren les tèrmiques i les nuclears".

"A la factura elèctrica hi ha uns costos afegits que determina el govern i que no són transparents. Són els costos afegits de transport, distribució i gestió, cogeneració o interrompibilitat. Aquests costos repercuteixen proporcionalment en els nostres rebuts sota el concepte de 'peatges'".

"Actualment a l'estat espanyol hi ha instal·lat un excés de potència enorme".

"Els dèficits que any rere any ha anat acumulant el sistema sumen més de 25.000 milions d'euros. Els nostres fills i néts pagaran aquest dèficit en els seus rebuts de la llum. El dèficit no ve de la diferència entre el cost de l'electricitat i els ingressos. El dèficit ve de la diferència entre els costos que el govern els reconeix als oligopolis i els costos reals de funcionament del sistema".

"Els oligopolis que controlen el mercat de l'energia a Espanya van obtenir l'any 2011 uns beneficis de més de 2.000 milions d'euros".

"També està en crisi una forma determinada de fer electricitat, que és la que hem utilitzat en els últims 100 anys. S'ha de canviar perquè no és sostenible a llarg termini. Hem de buscar sistemes alternatius i deixar de ser clients dels oligopolis i passar-nos a empreses que comercialitzen electricitat verda al 100%. A Alemanya hi ha centenars de milers d'usuaris que són propietaris de les infraestructures d'electricitat. Hem passat d'una visió en què l'electricitat es feia amb combustibles a una nova era en què l'electricitat es fa amb infraestructures i amb el sol, el vent o l'aigua".

"Els expolítics que ara són als consells d'administració de les grans empreses de l'energia és perque els van fer algun favor en algun moment".
Imatge
Singulars (2013.02.13) -4x17- Juan José López Burniol. L'estat propi, raons per pensar-s'ho bé (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Llicenciat en Dret i notari, Juan José López Burniol ens explica per què fins ara ha estat tan difícil trobar una solució al problema de l'encaix entre Catalunya i Espanya. Segons ell, els catalans tenen dret a decidir el futur de Catalunya, però haurien de ponderar rigorosament les conseqüències de les decisions que prenguin. Les raons del difícil encaix entre Catalunya i Espanya provenen de la negació recíproca del respectiu fet nacional i de l'absència de plantejaments federalistes reals en les dues parts.
Juan José López Burniol és llicenciat en Dret i notari. Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:

"En la decisió de voler un estat propi no es pot reduir tot a un vessant estrictament econòmic."

"El destí històric compartit amb la resta d'Espanya s'ha de basar en la llibertat i en l'únic principi ètic de validesa universal que no és metafísic, que és que l'interès general ha de prevaldre sobre el particular."

"Si parlem del dret d'autodeterminació de Catalunya, a Espanya li interessa més una Catalunya independent que lligada a ella per una relació bilateral."

"En un país de ciutadans lliures i responsables, abans de prendre una decisió, senzillament, ens ho hem de pensar bé."

"Quan es parla del 'problema català', en el fons del que s'està parlant és del problema de l'estructura territorial de l'estat espanyol."

"L'actual crisi econòmica a Espanya és molt important, sí, però és la crisi política la que impedeix que s'afronti amb la deguda radicalitat la crisi econòmica. Un dels components fonamentals de la crisi política que patim és el de l'estructura territorial de l'Estat. Per tant, aquest és un tema que interessa als catalans, però és un tema que també interessa extraordinàriament a la totalitat dels espanyols."

"Sobre el 'problema català', Azaña deia que s'havien de lligar els interessos particulars de Catalunya amb els interessos generals d'Espanya."

"L'Estatut de Catalunya del 1932 es deu bàsicament a l'impuls i a la iniciativa d'Azaña, que s'hi va jugar molt i l'Estatut es va arribar a consolidar. I Azaña, amb raó o sense, considerava que des del 18 de juliol del 1936, la Generalitat de Catalunya va ser deslleial amb la República Espanyola, perquè l'únic que buscava era la independència."

"L'estat espanyol ha estat controlat sempre per un grup polític, financer, funcionarial i mediàtic que utilitza les institucions de l'Estat en benefici propi. D'això Azaña en deia els grups que estan 'assentats' sobre l'Estat. Amb l'estat autonòmic, aquest grup, aquesta minoria extractiva s'ha estès per metàstasi a totes les comunitats autònomes."

"La Transició és obra de la por. És a dir, una classe mitjana que havia assumit una posició d'una relativa tranquil·litat econòmica i que no la volia perdre. Això és el que va fer possible la Transició. I això és el que va fer possible la Constitució de 1978."

"L'estat de les autonomies no satisfà les reivindicacions catalanes, però va suposar un pas endavant enorme. En certa manera és una 'miqueta' d'estat federal, perquè permet una evolució que fins i tot pogués admetre en el futur d'una manera plena la singularitat de Catalunya, sempre sobre la base de la lliure decisió dels catalans".

"En aquests moments, amb la crisi econòmica, el 'problema català' es radicalitza com ja havia passat abans en dos moments concrets: el 1898 i la guerra civil. Tots tres casos tenen en comú que l'estat espanyol entra en crisi, no funciona".

"Les culpes que el problema no es resolgui no són tan sols d'un cantó, sinó que són de tots dos, perquè hi ha un engany recíproc. Un engany per part dels espanyols que mai han admès d'una manera clara l'autonomia política. Però també hi ha un engany per part de molts catalans que moltes vegades, quan s'han plantejat algunes sortides, no eren sortides que s'esgotessin en si mateixes, sinó que sempre es consideraven com un trampolí cap a l'autonomia plena."

"Es diu des de Catalunya que a Espanya no hi ha federalistes, però a Catalunya de federalistes pràcticament tampoc n'hi ha. Perquè els que es diuen federalistes no ho són. En el fons, són defensors d'una relació bilateral o confederal."

"Hi ha una negativa d'arrel entre un costat i l'altre. És cert que Espanya nega que Catalunya sigui una nació. I és cert també que els catalans han repetit tantes i tantes vegades l'expressió 'estat espanyol' que s'han arribat a pensar que Espanya com a nació no existeix. I és fals. Espanya és una nació 'de tomo y lomo' amb una mala salut de ferro."

"Quina és la conclusió? És la topada de dues nacions: una nació que no ha tingut prou força per xuclar a l'altra i una nació més petita que no ha tingut prou força per marxar."

"Espanya és un estat centralista fallit. Al llarg de la història ha necessitat dues dictadures per subsistir."

"Els nacionalistes catalans mai han volgut l'estat federal. I en el fons tenen raó, perquè l'estat federal és una varietat de l'estat unitari."

"No queda gaire per escollir. El futur d'Espanya o serà un estat federal o seran diversos estats independents. I el que sigui, com abans, millor."

"Del nucli de poder polític, financer, funcionarial i mediàtic espanyol jo no n'espero res en especial, perquè en definitiva no és altra cosa que un grup que instrumentalitza el nacionalisme espanyol al servei dels seus interessos particulars. De la mateixa manera que a Catalunya hi ha un partit que fa exactament el mateix. No s'ha de confondre Catalunya amb el nucli de poder que controla el país. Com tampoc s'ha de confondre la totalitat d'Espanya amb els grups que tenen el poder."

"Als espanyols també se'ls podria dir: 'Escolteu nois, vigileu'. No sembla que nosaltres, sense ells, no som res. Plegats, el que es vulgui. A la força, res. 'Ancha es Castilla.' Bon vent i barca nova."

"En una Catalunya independent pot ser que hi hagi algunes deslocalitzacions, pot ser que hi hagi algunes fugues de capital, pot ser que alguns inversors estrangers tinguin por, pot ser que l'efecte frontera de la pèrdua del mercat s'assembli al que ha passat en els supòsits europeus en què s'ha produït —entre el 33% i el 66% de pèrdua del mercat—, pot ser que el sistema financer pateixi, pot ser que sigui molt difícil retornar el deute."

"L'estat espanyol funciona malament, per descomptat, i l'administració catalana fa el que pot en el mateix sentit. Si agafem la península Ibèrica i la partim per l'Ebre, pel que fa a l'administració la cosa és bastant semblant a totes dues bandes."

"La corrupció política a Espanya és directament proporcional en tots els partits polítics i en totes les zones, depenent del grau de participació dels partits en la política de gestió. Com més gestionen, més corrupció hi ha."

"Catalunya ho tindria molt difícil, en cas d'independència, per entrar a la Unió Europea de manera immediata. Quedaria fora durant un temps, amb les conseqüències que això tindria. Europa es renta sempre les mans pel que fa als grans temes. Va deixar que els espanyols ens matessin com conills durant la Guerra Civil, va fer el mateix amb els iugoslaus... Sempre mira pels seus interessos, i al final els estats s'entenen amb els estats."

"Les pàtries tenen un valor purament instrumental i temporal, i s'ha de decidir sempre en funció dels interessos del conjunt del poble i d'un mateix. Hauríem de poder decidir per referèndum i no per votació al Parlament de Catalunya."

"En el supòsit que optem per la independència, hem de tenir present que una generació se sacrificarà. Passat un temps aquest país funcionarà, perquè té molts recursos i un capital humà d'una gran qualitat."

"S'ha de reivindicar el reconeixement del dret a decidir de Catalunya, la necessitat d'un pacte fiscal en què el dèficit fiscal actual del 5 al 8% es converteixi en un dèficit del 3 o el 4%, i també una reforma constitucional en un estat federal de debò."
Imatge
Singulars (2013.02.27) -4x19- Carlos Drews - Espècies desprotegides (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
En un món globalitzat, la protecció dels diferents ecosistemes ja no és garantia de supervivència per als animals que hi viuen. Per Carlos Drews, doctor en Zoologia per Cambridge i director del Programa Global Internacional d'Espècies de WWF, el comerç il·legal d'espècies animals ha adquirit proporcions sense precedents.
El tràfic il·legal d'animals salvatges ocupa el quart lloc en el rànquing mundial d'activitats clandestines, després del tràfic de drogues, el de persones i el de falsificacions.
A zones com l'Àfrica central, els grans beneficis que genera la caça furtiva i el tràfic de marfil són utilitzats per finançar grups terroristes i guerrilles.

Carlos Drews és doctor en Zoologia per Cambridge i director del Programa Global Internacional d'Espècies de World Wildlife Fund (WWF). Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:

"Per a qualsevol que hagi tingut un gos és obvi que els animals tenen emocions. I, contràriament al que mantenen alguns postulats anacrònics, també tenen capacitat de decisió, memòria del passat i capacitat d'anticipar el futur".

"Se sap que animals com els goril·les tenen interioritzat el concepte de "dol", són capaços d'ocultar informació en benefici propi i també són capaços de transformar el joc en humor".

"Després de les imatges de la cacera del rei Joan Carles a Bostwana, WWF Espanya va decidir eliminar dels seus estatuts la figura de la presidència d'honor per mantenir la coherència amb la filosofia bàsica de l'organització: la defensa de la vida animal".

"En un món globalitzat, la protecció dels diferents ecosistemes ja no és garantia de supervivència per als animals que hi viuen. El comerç il·legal d'espècies animals ha adquirit proporcions sense precedents. Per això cal adoptar estratègies de conservació diferents.

"En moltes zones d'Àfrica, els caçadors furtius d'elefants actuen en grups de 40 o 50 persones, armats amb rifles i llançagranades i poden matar de cop 300 o més elefants per treure'n el marfil. Aquesta cacera està moguda per la creixent demanda de marfil en molts països asiàtics, sobretot a la Xina, on la prosperitat econòmica ha fet augmentar el consum de joies i objectes de marfil".

"En el cas del rinoceront blanc, les tasques de conservació han estat un èxit, ja que el 1898 quedaven al sud d'Àfrica uns 100 exemplars d'aquest animal, i avui n'hi ha 20.000.
Però a partir del 2007 la caça furtiva de rinoceronts s'ha disparat i ha augmentat un 3.000%. Això es deu al fet que el 2007 algun funcionari del govern del Vietnam va escampar el rumor que la banya de rinoceront curava el càncer, i a partir de llavors la caça furtiva ha tingut un augment sense precedents.

"La lluita contra aquests caçadors i traficants d'animals és cada cop més complexa perquè actuen equipats amb helicòpters, armes automàtiques i dispositius de visió nocturna. Per tenir èxit, la resposta ha de ser del mateix nivell, involucrant-hi els exèrcits dels països, però també a nivell legal i jurídic: a Sud-àfrica ja s'han dictat sentències de fins a 40 anys de presó per a traficants de banya de rinoceront".

"En aquests moments queden al món només 3.200 tigres vius en el medi salvatge, quan fa 100 anys en quedaven més de 100.000. Aquesta situació tan alarmant es deu al comerç il·legal amb diferents parts de l'animal per a l'elaboració de medicines tradicionals asiàtiques. A Àsia es considera el tigre una mena de "farmàcia ambulant": es comercialitzen per fer medicina tradicional els ulls, les ungles, els ossos i tots els òrgans interns".

"A pesar d'estar utilitzant tots els mitjans i la tecnologia que tenim a l'abast, estem perdent la batalla contra els traficants i caçadors il·legals. La demanda és tan forta que tot i que augmenten els riscos per als infractors, també n'augmenta el preu i la caça furtiva és molt lucrativa".

"Els crims contra la vida salvatge s'han de posar a la mateixa alçada que altres tipus de crims i han de rebre atenció per part dels governs. El tràfic il·legal d'animals salvatges ocupa el quart lloc en el rànquing mundial d'activitats clandestines, després del tràfic de drogues, el de persones i el de falsificacions".

"Hi ha un vincle directe entre el comerç de marfil i diferents grups terroristes i guerrilles a l'Àfrica central. Quan parlem de conservació d'espècies, això inclou molt més que els animals i els seus hàbitats. També té una dimensió social perquè les guerrilles i grups armats assassinen i desplacen milers de persones cada any".

"El focus mediàtic és molt important per fer visible aquesta problemàtica, cal que l'opinió pública de tot el món conegui la realitat del comerç il·legal d'espècies salvatges. Només la pressió mediàtica pot forçar els governs a prendre mesures efectives en la lluita contra la caça furtiva. S'ha d'aconseguir convèncer els governs que la inversió en conservació compensa. Si es creen les zones protegides necessàries, les espècies es reprodueixen i es poden repoblar àrees on tot es donava per perdut".

"Ens hem de conscienciar tots, i quan anem de vacances a Tailàndia o altres països, no comprem res de marfil".
Imatge
Singulars (2013.03.06) -4x20- Elvira Méndez - La revolució dels ciutadans (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Catedràtica de Dret Europeu a la Universitat d'Islàndia, Elvira Méndez fa 12 anys que viu en aquell país i ha participat de manera directa en el procés que va portar els islandesos a fer dimitir el govern i a demanar responsabilitats als responsables de la crisi.
El que va passar a Islàndia, ens diu, és el que està passant ara a Espanya i en altres llocs d'Europa: l'enfonsament d'un model de capitalisme no de mercat i connectat amb l'economia real, sinó d'un capitalisme especulatiu financer.
La ciutadania es va adonar que s'havia despreocupat de la política i que calia sortir al carrer a reclamar canvis de manera cívica i pacífica.

Elvira Méndez: "Ja no és possible continuar pensant que votar cada 4 anys solucionarà les coses"
Les seves millors frases, a "Singulars"

La catedràtica de Dret Europeu i Internacional explica el procés que ha viscut Islàndia els darrers anys. Destaca que aquest país té "una llei de responsabilitat ministerial i un règim de responsabilitat civil i criminal que no admet excepcions. El Tribunal Nacional va condemnar l'exprimer ministre per violació de la Constitució".

Elvira Méndez és catedràtica de Dret Europeu i Internacional a la Universitat d'Islàndia, a la Facultat de Dret, i viu a Reykjavík des de l'any 2001. Autora de "La revolución de los Vikingos".

Aquestes són les seves millors frases:

"Ja no és possible continuar pensant que votar cada quatre anys solucionarà les coses. A Islàndia ens hem adonat que el govern ha fracassat, l'Estat s'ha enfonsat, i els ciutadans hem d'ajudar a reconstruir el sistema, buscar opcions i participar en el procés".

"Islàndia és rellevant perquè és un microcosmos del nostres països europeus. El que va passar allà és un exemple perfecte del que està passant ara a càmera lenta a Europa: la crisi de l'euro, el deute sobirà que ha afectat Grècia, Portugal, Irlanda, Espanya..."

"Islàndia és un laboratori on es veu perfectament que l'ordre jurídic, polític i econòmic ha estat totalment superat pels esdeveniments. Hem d'evolucionar fins a un sistema nou del segle XXI, un sistema que encara no tenim i que hem de construir".

"Islàndia és un país molt jove. La mitjana d'edat és de 36 anys, i hi ha un índex de natalitat alt, de 2 o 3 nens per família.
És un país amb un altíssim índex de lectura: una mitjana de 8 llibres a l'any per persona".

"El 2007 Islàndia estava qualificada com un dels països amb un nivell de vida més alt del món, i això, en certa manera, va fer que la ciutadania es despreocupés de la política i pensés que ja n'hi havia prou votant cada 4 anys".

"El que va passar a Islàndia és el que està passant ara a Espanya i altres llocs d'Europa: és l'enfonsament d'un model de capitalisme especulatiu financer. A Islàndia se'l coneix com a "capitalisme de clan", on una minoria, un 5% de la població, es beneficiava d'un sistema econòmic que estava perfectament dissenyat per enriquir-se a través dels recursos públics. Això es va fer bàsicament a través de polítiques neoliberals de privatització de recursos, sobretot recursos naturals com la pesca i l'aigua".

"El 2008, en poc més d'una setmana, s'enfonsa tot el sistema bancari del país, el 85% dels bancs. El govern va decidir, a través de l'anomenada "Llei d'emergència", no rescatar el sector financer perquè era impossible, ja que havia crescut l'equivalent a 10 vegades el PIB d'Islàndia. Es va decidir rescatar només els particulars, els ciutadans que tenien diners en aquests bancs fallits".

"Es calcula que el deute de l'estat islandès era de 12.000 euros per persona o de 48.000 euros per família. Aquesta va ser una de les raons que van fer que la gent sortís al carrer".

"A les protestes, hi anaven famílies senceres, però, curiosament, els joves van ser els que menys es van implicar perquè no tenien deutes i seguien cobrant els préstecs que l'estat dóna mensualment als estudiants".

"Les mobilitzacions van ser pacífiques, i els manifestants protegien la policia dels grups aïllats que volien crear aldarulls. En ser una societat molt petita, els policies també són molt pocs i van fer entendre als ciutadans que per poder mantenir l'ordre necessitaven la seva col·laboració contra els grups violents".

"La protesta es va expressar també en assemblees cíviques que es feien a totes les ciutats on els ciutadans prenien la paraula i els polítics havien d'escoltar abans de poder prendre la paraula. En aquestes reunions va quedar molt clar que els polítics estaven deslegitimats i que no tenien solucions per treure el país de la crisi".

"Les protestes islandeses reivindiquen la dimissió del govern i dels responsables de les institucions que han fracassat, la reforma constitucional i el processament dels responsables de la crisi".

"Islàndia té una llei de responsabilitat ministerial i un règim de responsabilitat civil i criminal que no admet excepcions. El Tribunal Nacional va condemnar l'exprimer ministre per violació de la Constitució. Unes 30 o 40 persones han estat processades i 4 o 5 persones ja han anat a la presó".

"Una reforma molt important, que encara no està tancada, és la creació d'una Constitució per al segle XXI, on els recursos naturals siguin propietat de la nació, es reformi la Llei electoral i es faci una democràcia directa i participativa. Es va preguntar a mil persones a l'atzar per saber quins valors havia de recuperar la societat islandesa i quines polítiques havien de fomentar-se de cara al futur. Aquestes respostes es van incloure dins el projecte constitucional. Queda pendent si el Parlament aprovarà la reforma constitucional del poble".

"Islàndia s'ha salvat d'haver de tornar el deute extern, però hi ha un gran problema de deute privat, les famílies no poden arribar a final de mes. I amb la devaluació de la moneda els préstecs es van duplicar".

"Estem en un procés de desconstrucció de la vella Islàndia que marxa i un procés de construcció d'una nova Islàndia que no acaba d'arribar. I aquests processos que s'entrecreuen s'estan donant al mateix temps".

"Encara ara hi ha un 80% de ciutadans que volen canviar el sistema i una elit que té el poder fàctic econòmic, jurídic i polític molt ben agafat, i es nega a perdre'l".

"La societat sempre ha patit processos de revolució i contrarevolució, avança en ziga-zaga. Hi ha una força de progrés que tira endavant i altres forces que estiren enrere".

"Els ciutadans hi tenim un paper essencial. No només consisteix a sortir a manifestar-nos o votar; s'ha de treballar, cadascú des de la seva professió, i ajudar els polítics perquè ells no tenen les solucions, els conceptes, ni les institucions per aquest segle XXI. Cal construir-ho de forma pacífica, amb fermesa i mirant cap al futur".
Imatge
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21316
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Singulars - 4a Temporada (2012-2013) - Nou: 4x01

#3

Entrada Autor: naroatna » dt. oct. 09, 2012 16:30

Singulars (2013.03.13) -4x21- Susan George - La classe Davos, tot per a nosaltres i res per als altres (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Susan George és politòloga i escriptora. Nascuda als EUA però nacionalitzada francesa, és una de les intel·lectuals més reconegudes internacionalment per la seva implicació a favor d'una globalització alternativa. Va estudiar Filosofia i Lletres a París, a la Sorbona, i es va doctorar en Ciències Polítiques a l'Escola d'Alts Estudis en Ciències Socials. És directora associada del Transnational Institute a Amsterdam, dedicat a l'estudi de les relacions Nord-Sud, i persidenta d'honor d'Attac França. També va ser membre del consell d'administració de Greenpeace International. Ha publicat diversos llibres, entre els quals destaca especialment "El Informe Lugano I" (2000), on l'escriptora analitza cap a on es podria encaminar el món en els pròxims anys si continua regit pel neoliberalisme. Acaba de publicar "El Informe Lugano II", on dibuixa el que passarà al món si el poder financer i polític continua regit per la lògica actual. Segons Susan George, vivim en un capitalisme de la catàstrofe, en un sistema en què les crisis són mundials i cada vegada menys controlables. Les economies no estan regulades i l'estabilitat financera de països sencers se sosté sobre valors purament teòrics. Les crisis financeres beneficien les elits: com més a prop estàs del cim, més guanyes. La situació és crítica, el sistema s'ha tornat fràgil i la branca sobre la qual s'assenta la humanitat està a punt de trencar-se. No té pèls a la llengua a l'hora de qüestionar temes com les retallades en la inversió pública, les polítiques de l'austeritat dictades per Alemanya i el Banc Central Europeu, la difícil supervivència de l'euro, el poder del mercat i la llibertat amb què fa i desfà o l'eficàcia de les polítiques del Fons Monetari Internacional. George no confia en el capitalisme ni en la societat neoliberal actual, perquè creu que no ens portarà enlloc. És exigent amb l'actuació dels polítics i líders dels governs i demana que una societat educada, culta i crítica controli el comportament de les elits financeres, que ella denomina "la classe Davos": tot per a nosaltres i res per als altres.
Susan George és politòloga i escriptora. Acaba de publicar el llibre "El Informe Lugano II" i és presidenta d'honor d'Attac França. Aquestes són seves millors frases al "Singulars" d'aquest dimecres.

"Els guanys del capital no paguen impostos en una proporció semblant a la dels salaris, ni als EUA ni en altres països.
En els últims 30 anys, les elits dirigents han fet tots els esforços possibles per augmentar els ingressos i, per tant, el poder dels rics. Per això cada vegada hi ha més desigualtat i més diner, més poder que es concentra en mans d'una petita part de la societat".

"Anem per un camí molt perillós, i totes les societats dels països més desenvolupats es troben en un punt de bifurcació: o bé defensem els valors que hem desenvolupat en els últims dos segles o bé deixem que dicti el mercat i que una petita part de la societat, la "classe Davos", domini la resta. El que tindrem serà un govern extremament cruel, dominat per les grans corporacions financeres i on coses tan bàsiques com la sanitat o l'educació dependran dels diners que tingui cadascú".

Controlar i regulars els bancs i els mercats

"L'any 1929 hi va haver una crisi immensa que va durar tota la dècada dels 30. El llavors president dels EUA, Roosevelt, va elaborar mesures per controlar les finances i va separar els bancs de dipòsits dels bancs d'inversió. En aquesta crisi no s'ha fet cap esforç per controlar i regular els mercats financers, que són molt forts i han estat els causants del crac de l'any 2007-2008 amb productes com ara les hipoteques 'subprime'".

"És molt estrany veure com els polítics o bé no volen controlar els bancs, o bé no saben com fer-ho, o bé són massa estúpids per fer-ho. Per què els bancs continuen fent el que volen? No hem imposat cap mena de control sobre el sistema financer".

"Sempre hi ha hagut mercats, però no és admissible un mercat on només una fracció molt petita de la població tingui cobertes totes les necessitats vitals".

"Després de la 2a Guerra Mundial, als països desenvolupats hi va haver un guany enorme per a les classes treballadores. Tothom va poder arribar a un nivell de vida decent i prou digne". Les diferències salarials eren més petites, però actualment el president d'una companyia important en un país desenvolupat guanya 300 vegades el salari d'un treballador mitjà. Abans hi havia una diferència d'unes 20 o 30 vegades".

La ideologia neoliberal

"La ideologia neoliberal s'ha imposat i la majoria de persones acaben creient que és cert el que senten desenes de vegades cada dia. Coses del tipus: "heu viscut gastant més del que teníeu". La classe política ha interioritzat la ideologia neoliberal; de debò sembla que es creguin que el mercat per si sol pot resoldre els problemes d'un país. Això és una bogeria".

"En els últims 30 anys, la ideologia neoliberal és la que s'ensenya a les classes d'economia a tot el món desenvolupat. A Europa i als EUA, la majoria d'economistes la segueixen i actuen com si es pogués tenir un creixement infinit, però vivim en un planeta finit".

"Sembla que creguin que el mercat sempre sabrà què ha de fer perquè el que suposadament fa el mercat és donar a tothom la mateixa informació i les mateixes oportunitats. Però no és així, perquè el mercat no vetlla per totes les coses que fan que una societat es mantingui unida, com ara l'educació i la sanitat, i el teixit social es fa més feble i la desigualtat creix. Actualment, el 0,1% de la població mundial, una part mínima, concentra la riquesa i s'aprofita de la crisi".

"Els que diuen que el neoliberalisme no existeix haurien de recordar Margaret Thatcher quan deia que no hi ha res que puguem anomenar "societat", el que hi ha són 'homes i dones i famílies, i prou'".

Espanya

"Espanya tenia un deute molt petit. L'any 2008 era d'un 38% del PIB. Els virtuosos alemanys, a qui tothom suposadament admira, tenien un deute del 68% del PIB, 30 punts més que Espanya, i ningú no els va dir, als alemanys, que havien gastat per sobre de les seves possibilitats".

"Després del 2008, el deute espanyol ha pujat perquè s'ha protegit els bancs i el govern ha absorbit els deutes privats de la bombolla immobiliària. No pagaran els que van causar la crisi, sinó que ho pagarà tota la població amb impostos i sacrifici. L'austeritat és això, i estem en una crisi moral, perquè es gratifica els culpables i es castiga els innocents".

"És terrible el que passa a Espanya amb els desnonaments. Et fan fora de casa teva però encara deus diners al banc".

Grècia

"Als grecs se'ls tracta com si fossin rates de laboratori. S'observa fins on són capaços d'aguantar, quina mena de càstig poden suportar, quant dolor poden absorbir sense que hi hagi una revolta o un col·lapse generalitzat".

"Entre les grans mentides de la UE hi ha la que diu que "estem ajudant Grècia". No, no estem ajudant Grècia: estem posant diners en un fons europeu que va a parar al Banc Central de Grècia i que després va als bancs europeus que van comprar bons grecs. Estem ajudant els bancs d'Alemanya, del Regne Unit, França i Holanda, no la població grega".

La "classe Davos"

"Hauríem de reflexionar sobre la manera com ens està manipulant aquesta "classe Davos", aquest petit sector de la societat que té el poder financer. Una frase d'Adam Smith del 1776 sembla plenament vigent ara mateix: 'Tot per a nosaltres, res per als altres'".

"Tenim proves més que suficients que és el món financer qui governa el planeta i no hi ha hagut cap càstig a cap banquer per cap decisió equivocada. Els paradisos fiscals estan millor que mai i obren les portes als diners de les grans corporacions. Des del 2007, el nombre de transaccions financeres i derivats financers han augmentat un 25%".

"'La classe Davos' la formen uns 10 milions de persones al món que tenen una fortuna col·lectiva que és tres vegades el PIB dels EUA, o tres vegades el PIB d'Europa: 42 trilions de dòlars. Mai abans hi havia hagut una concentració de riquesa d'aquesta mena".

Europa i l'austeritat

"Economistes com Joseph Stiglitz o Paul Krugman diuen que la política d'austeritat no és el camí a seguir, però els nostres líders polítics han decidit aplicar aquesta política amb totes les conseqüències. Els sectors financers i corporatius volen tots els guanys per a ells i prendre privilegis a les classes treballadores. Si la democràcia es torna un obstacle, aquesta classe dirigent mundial pot decidir eliminar la democràcia. Europa està jugant aquest joc ara mateix. Es canvien els tractats i s'aproven normatives de manera secreta i ràpida".

"La majoria d'espanyols no saben que els seus representants al Congrés no tenen ni el dret d'analitzar els pressupostos abans de votar-los. El pressupost espanyol va a la Comissió Europea i si no els agrada el tornen i diuen: "repasseu-lo, torneu-lo a fer, volem més retallades". Hi ha una manca clara de democràcia en l'àmbit europeu, i això és intencionat. La Comissió actual és la més neoliberal de la història".

"Fins i tot el FMI està rectificant i diu que no van calcular l'impacte brutal de l'austeritat ni que seria tan costosa per a l'economia europea. Han reconegut que s'han equivocat i que l'impacte de les retallades ha estat dues o tres vegades més gran del que havien calculat. La Comissió i el BCE no escolten el FMI".

"El BCE continua donant diners als bancs privats europeus a menys de l'1 % d'interès, i aquests bancs presten diners a Espanya o a Grècia o a Itàlia al 5 o el 6 %. No cal ser un geni de les finances per veure que hi tenen molt a guanyar".

"Els bancs han de tornar a fer la funció per la qual es van crear: prestar diners a les famílies i a les petites i mitjanes empreses. Ara no ho fan".

La reacció dels ciutadans

"El que hem de fer els ciutadans és unir-nos, compartir el que està passant per entendre-ho millor i després actuar en funció del que s'ha après. És molt difícil crear l'equilibri de forces que necessitem per canviar la política, i només és possible amb una combinació de pressió des de totes bandes. Cal que s'uneixin sindicalistes, ecologistes, associacions de dones, mitjans de comunicació, persones de totes les professions... Hi ha moments en què tots hem d'actuar plegats, perquè el 95% de la societat està patint".

"Els partits polítics no han sabut reaccionar a la situació actual. No tenen idees, només s'ajusten a la disciplina de partit, i si no es mouen estan preparant el terreny per al feixisme, com veiem que està passant a Grècia".

"Tinc esperança perquè les coses estan canviant. No hem de dir que no podem fer res. Alguna cosa que s'escriu o es diu, una nova idea, una acció, potser donarà lloc a una reacció en cadena".
Imatge
Singulars (2013.03.20) -4x22- Santiago Niño Becerra, apunts de futur (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
En les seves previsions de futur, ens diu que la crisi acabarà entre el 2020 i el 2023 i que a Espanya tornarem a les xifres de PIB que teníem al 2001, però amb estàndards de vida dels anys 80. Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica de l'Institut Químic de Sarrià, ens diu també que no es podran generar llocs de treball per a l'actual població activa espanyola, que és de 23 milions de persones.
Anem cap a una societat on un 30% treballarà moltes hores al dia, un altre 30% treballarà a temps parcial i en treballs precaris i un altre 30% no treballarà pràcticament mai.
Santiago Niño Becerra és catedràtic d'Estructura Econòmica de l'Institut Químic de Sarrià, a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, i escriptor dels llibres "El crash del 2010" i "Más allá del crash". És conegut com "el profeta de la crisi". No és la primera vegada que Niño Becerra ens visita al "Singulars", però aquest cop volem que ens faci la seva previsió sobre què ens espera econòmicament i socialment en els pròxims anys, un cop assumit que la crisi que travessem no té un final a curt termini. Si mirem els titulars dels diaris de les últimes setmanes, el panorama que se'ns dibuixa deixa poc lloc per a l'optimisme: A Catalunya, l'economia va tancar el 2012 amb un descens de l'1,6% i una caiguda de la facturació d'un 9,7%. El tancament d'empreses es dispara i 2.886 companyies ja han estat liquidades. La indústria espanyola ha perdut el 30% de la producció des del 2007 i més de mig milió de llocs de treball en quatre anys. A més, Espanya, juntament amb Portugal, Bulgària i Letònia, és el país més desigual d'Europa. Els deutes que ha contret durant la crisi no són pocs: deu 43.700 milions al Banc Central Europeu. S'han superat per primer cop els 5 milions d'aturats i l'atur juvenil ja està per sobre del 55%. Santiago Niño Becerra ja va anticipar algunes qüestions sobre la crisi. Més tard va analitzar què estava passant, i ara ve a explicar-nos quines seran les conseqüències d'aquesta situació i cap a on va l'economia mundial.

Santiago Niño Becerra és catedràtic d'Estructura Econòmica de l'Institut Químic de Sarrià, a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, i escriptor dels llibres "El crash del 2010" i "Más allá del crash". Aquestes són seves millors frases al "Singulars" d'aquest dimecres.

"L'enfocament que fins ara es donava a la seguretat dels nostres estalvis ha canviat. El món -els experts, fins i tot- no sabien què passava si en un país es bloquejaven els comptes bancaris i el que va passar a l'Argentina va resoldre el dubte al 2001. Després, no sabien què passaria si un banc feia fallida i ho van descobrir amb Leman Brothers al 2008; no sabien què passava si es rescatava un país i això ho vam aprendre amb Grècia, amb Portugal i amb Irlanda; no sabien què passava si es feia una quitança del deute d'un país i Grècia va resoldre aquesta pregunta al 2011. I, fins ara, no sabien què passava si s'intervenien uns comptes bancaris per dir a la gent: "vostè ha de contribuir al rescat d'una sèrie de bancs", i ara ho estem aprenent amb Xipre".

"Davant del que passa a Xipre, hem de començar a pensar que pot passar que algú ens digui 'vostès han de contribuir al seu deute públic, al pagament del seu deute i al rescat de la seva banca'".

"El cas de Xipre és un cas molt curiós perquè es combinen diversos elements: el deute públic, el deute privat, el sistema bancari i el sistema financer. D'alguna manera el que ha passat a Xipre és que a la gent que tenia dipòsits els han dit 'vostès han de contribuir a comprar deute públic per rescatar la banca de Xipre, però no farem una emissió de deute, directament els hi agafarem els diners en forma d'impost i sense interessos'. En el fons és això, agafar els diners per contribuir a rescatar una banca".

"La garantia de 100.000 euros és una pura teoria. A Espanya, aquesta garantia l'ha de cobrir el Fons de Garantia de Dipòsits i, actualment, no hi ha res en el Fons de Garantia de Dipòsits. És a dir, és una garantia purament teòrica".

"El que ha canviat és la legislació, la normativa jurídica. Fins ara les coses es feien d'una manera, a partir d'ara ,en el cas de Xipre, es faran d'una altra manera. El que ha passat a Xipre pot passar a Espanya".

"Fins ara, als que tenien dipòsits als bancs els deien 'els seus dipòsits estan segurs fins a 100.000 euros, cap problema'. Doncs ara no; algú ha decidit que les persones que tenen diners al banc, quan hi ha problemes, han de contribuir. S'ha canviat la legislació, la norma ha canviat, i hem entrat dins d'un altre marc jurídic".

"Tenim dues opcions: o acceptem això o fem una revolució. No hi ha cap més opció. I com que les revolucions ja no estan de moda... al marge que l'Estat té uns poders repressius terribles, evidentment només queda estar-hi d'acord i empassar-t'ho. No hi ha cap altra via".

"S'ha canviat, sobre la marxa, la manera d'entendre una sèrie de coses. Qui té el poder ha decidit canviar-les, i s'han canviat. A ningú se li ha preguntat res, perquè ningú hi pinta res".

"Al deute públic que deuen l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments, cal afegir gairebé 3 bilions de deute privat de les empreses, famílies, persones i bancs".

"Els bancs van a buscar liquiditat al BCE perquè hi ha una norma no escrita que diu que un banc no pot fer fallida, perquè si fa fallida hi ha pànic, i cal evitar com sigui cues davant les oficines bancàries. De tota manera, la idea és que tothom ha de contribuir, tingui culpa o no en tingui, és part del muntatge i per la seva pròpia responsabilitat".

"Segons dades del Departament de Treball dels Estats Units, el 10% de les famílies nord-americanes passen fam. La classe mitjana està desapareixent. Anem cap a una societat on un 30% treballaria moltes hores al dia, un altre 30% treballaria a temps parcial i en treballs precaris i un altre 30% no treballaria pràcticament mai".

"El 23% de la població espanyola és pobra. Ha crescut molt en els últims tres anys. A Catalunya és al voltant del 19%. Catalunya té un dèficit fiscal interregional al voltant del 8%, i cada any surten entre 14 mil i 16 mil milions d'euros que no tornen, i resulta que té una taxa de pobresa que s'assembla moltíssim a la de l'estat espanyol. Això no té lògica econòmica, ni social, ni ètica".

"L'origen del problema de la banca de Xipre és el deute grec que tenien. En enfonsar-se el deute grec, els bancs xipriotes n'han patit les conseqüències. Tothom sabia el que estava passant, però tothom volia fer negoci amb Xipre, de la mateixa manera que es va voler fer negoci amb Espanya".

"Els 'meravellosos' anys del creixement espanyol han estat possibles gràcies al crèdit que ens van donar des del centre d'Europa. De cada 100 euros que la banca espanyola va donar en forma d'hipoteques, 55 euros venien d'Europa. I per què es va permetre? Per fer negoci. El mateix ha passat a Portugal, a Grècia, a Irlanda i a Xipre. I cal estar alerta amb França".

"La banca espanyola ha rebut un rescat de 60.000 milions d'euros, però alguns informes diuen que en realitat necessitaria entre 100.000 i 150.000 milions d'euros. La banca espanyola té un munt de deute públic espanyol i, si s'enfonsa, s'enfonsa Espanya. El que és terrible és que és imprescindible rescatar els bancs".

"El creixement que ha tingut Espanya no hauria estat possible sense la banca, que ha finançat aquest creixement amb els crèdits públic i privat".

"Anem cap a un nou model que serà totalment diferent del que tenim. Quan es parla a Europa d'una unió fiscal, d'una unió bancària, d'homologació de les bases impositives, d'un dèficit estructural del -0,5% al 2020, això és el model cap el qual anem. Però per arribar a aquest nou model, cal eliminar un excés de capacitat bancària que tenim, un excés de capacitat productiva, un excés de capacitat de consum. En productes com l'automòbil, al món hi ha un excés de capacitat productiva del 20%. En el futur, amb un nou model, anirem cap a un PIB més petit i cap a uns estàndards de vida més reduïts".

"Quan la crisi acabi, entre el 2020 i el 2023, a Espanya tornarem a les xifres de PIB que teníem al 2001, però amb estàndards de vida dels anys 80. Hi haurà un retrocés molt important".

"A Espanya, l'atur estructural es mantindrà elevat perquè no es pot sostenir la població activa que tenim ara. Hi ha una part de població activa que ha de desaparèixer. Es van incorporar al mercat laboral cinc milions d'immigrants, sobretot en el sector de la construcció i els serveis, i ara la població activa ha de baixar. En aquest moment, la població activa espanyola és de 23 milions de persones, i no hi ha, ni hi haurà, demanda de feina per a totes aquestes persones. Hi ha un excés de població activa. L'única manera d'evitar que l'índex d'atur arribi al 30% és reduir la població activa".

"A Alemanya hi ha 7,2 milions de persones amb "minijobs" que tenen una renda de fins a 400 euros i l'estat els paga el lloguer i la llum. Aquestes persones no estan a l'atur i per això Alemanya pot dir que té una taxa d'atur del 5,6%, cosa que és absolutament falsa".

"La recent reforma laboral ha estat dissenyada perquè les grans empreses puguin arribar a la plantilla que considerin idònia per a les seves necessitats. A les pimes no les beneficia aquesta reforma laboral".

"A Espanya només hi ha 4 zones que tenen possibilitats de creixement futur: Catalunya, el País Basc, el nord de València i la costa gallega".

"Segurament anirem cap a una Europa amb diverses velocitats, perquè no hi ha recursos per a un "cafè per a tothom".

"Em consta que s'està buscant el "Monti espanyol".

"Catalunya farà suspensió de pagaments si la situació continua com està. No s'entén com els polítics, la Cambra de Comerç, les institucions catalanes, no en parlen. A Catalunya hi hauria d'haver ara un tema monogràfic: el dèficit fiscal interregional. Si Catalunya recuperés els entre 14.000 i 16.000 milions d'euros que surten i no tornen, Catalunya tindria superàvit i en 4 anys eixugaria el seu deute públic".
Imatge
Singulars (2013.03.27) -4x23- Jorge Font, la fortalesa de la fragilitat (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Jorge Font és una d'aquelles persones que, sense voler, escampen llum i vitalitat al seu voltant. Esportista d'elit, practicava l'esquí aquàtic des que tenia 7 anys i va arribar a representar el seu país, Mèxic, als campionats mundials del 1987. L'any 1988, mentre esquiava, va tenir un accident que el va deixar tetraplègic. Va haver de deixar de banda els estudis de medicina i la vida esportiva, però, en lloc de deixar-se vèncer, Jorge Font no només va saber reconvertir la seva vida, sinó que també ha fet de l'ajuda a persones amb discapacitats la feina que li permet retornar d'alguna manera tot el suport emocional que va rebre per part dels seus amics i familiars. És llicenciat en administració d'empreses i col·labora amb diverses organitzacions que promouen la integració de persones amb algun tipus de discapacitat. Amb sentit de l'humor, defuig el dramatisme i diu que des de l'accident la seva vida va "sobre rodes". Un any i mig després de l'accident, Jorge Font va tornar a practicar esquí aquàtic en la modalitat per a discapacitats i des de llavors ha estat vuit vegades campió del món. Creu que l'alegria i el fet de compartir les petites coses del dia a dia amb altres persones tenen un poder terapèutic. I cita una frase que diu que l'omple d'energia: "La vida no sempre es pot allargar, però sempre, sempre, es pot eixamplar". De la seva experiència n'ha extret conclusions valuoses, i una és que "tots som teixidors de xarxes" i avancem més si treballem plegats. Jorge Font: La fortalesa de la fragilitat
Jorge Font és llicenciat en Administració d'Empreses. Va ser esportista d'elit practicant esquí aquàtic i va arribar a representar el seu país, Mèxic, als Campionats mundials del 1987. L'any 1988, mentre esquiava, va tenir un accident que el va deixar tetraplègic. Ha estat vuit vegades campió del món en esquí aquàtic en la modalitat de discapacitats. És autor d'"Ensanchar la vida".

Aquest dimecres ha passat pel plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors reflexions:

"La vida pregunta i, de vegades, pregunta molt fort. Quan ho fa, la resposta no es pot donar en la primera persona del singular, sinó en el plural, en 'nosaltres'. Això fa comunitat i t'ajuda a ser persona".

"Després de l'accident, vaig haver de tornar a aprendre a viure. És un procés dur. No obstant això, el més important és el que no es veu a simple vista, és allò que se sent".

"Hi ha dos tipus de solituds: la solitud blanca és la relacionada amb el físic, la solitud de les rutines, la que posa en ordre els arxius de la ment i el cor. És aquell espai que t'ajuda a identificar què és important a la vida, el que t'ajuda a créixer i a veure què t'atrapa i què et paralitza. Però la solitud negra és aquella que ningú comprèn. És la solitud que es dóna tot i estar envoltat d'altra gent".

"La pregunta 'per què jo?' és una pregunta idiota que no té resposta. Però és una pregunta útil perquè t'acompanya en la teva solitud i t'ajuda a visitar racons de la teva ànima i el teu cor on pots descobrir coses que tenies oblidades i arxivades. T'ajuda a conèixer les teves ombres i és en aquelles pàgines fosques on es veu la llum. Com diu Serrat, 'benaventurats els que proven el fracàs perquè reconeixeran els seus amics'."

"Els meus amics em comprenien quan feien el més important de la vida, que és alhora el més difícil; estaven en silenci i m'escoltaven. El silenci és la catedral més bonica perquè és on es reconstrueixen les persones".

"Quan tu et trenques també es trenquen els que més t'estimen, fins i tot ells es poden trencar més que tu. La sensació de culpabilitat arriba pel fet de trencar el cor als altres, i això no es veu a simple vista".

"L'amor no és cec, l'amor és el visionari més gran. Permet mirar els altres no únicament en el que són, sinó en el que poden arribar a ser, en el seu potencial".

"Costa acceptar que hi ha persones que saben mirar més enllà del que és evident. Hi ha persones que saben acceptar coses de tu fins i tot abans que tu mateix, i aquesta és una gran lliçó que dóna la vida".

"Les situacions límit et deixen en una muntanya russa d'emocions, però de sobte te'n surts i saps que pots seguir".

"Un amic em va preguntar on em vaig aferrar quan vaig caure. Jo no em vaig agafar a ningú, a mi em van agafar. No sóc fort, per això parlo de la fortalesa de la fragilitat. Vaig caure com un equilibrista que cau de la corda fluixa, però va aparèixer una xarxa que em va atrapar i em va dir: 'No et deixarem caure fins al fons de l'abisme'. I aquesta xarxa és la meva família i els meus amics. Cada dia construïm xarxes en la nostra vida que sabem que no et deixaran caure cap a l'abisme".

"Sóc una mica com una tortuga, que al terra és lenta però a l'aigua és ràpida i lliure. Això demostra que la capacitat és relativa, no és de cap manera absoluta".

"Les pàgines més fosques de la vida es pinten de colors quan les pots posar al servei dels altres. Aquesta utilitat és el que més rehabilita".

"Els bons mestres no són els que arriben amb grans respostes, sinó els que arriben amb grans preguntes. Hi ha professors estranys i útils; afirmen que de vegades cal tenir menys raó i més cor. Qui vol tenir sempre la raó s'acaba quedant sol amb la raó".

"Vivim en un món estrany i inequitatiu. Els joves han de ser crítics i no 'criticons'. La formació no ha de portar-los a acomodar-se, sinó a incomodar el món, perquè les xifres de desigualtat i injustícia deixen clar que està mal acomodat. És la utopia de crear un món més just el que eixampla la vida, perquè, com més ampla és, més colors hi entren i menys en queden al marge".

"La qualitat educativa comença per la capacitat d'autocrítica amb el sistema educatiu. Cal adonar-nos de quines barreres depenen de la discapacitat i quines són problemes estructurals. La barrera arquitectònica acaba sent una manifestació física de barreres mentals. La discapacitat no es pot eliminar; el que sí que es poden eliminar són les minusvalideses".

"Una societat és humana si és capaç d'incorporar qui és diferent. Cal que ens posem en les sabates d'algú altre, i també en la cadira de rodes d'algú altre. Aquest és el diàleg de la verdadera inclusió. Mirar és mirar-se i sovint no ens agrada el que descobrim quan ens mirem en els altres".
Imatge
Singulars (2013.04.03) -4x24- Josep Maria Gay de Liébana - Xipre, l'experiment (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
És doctor en Ciències Econòmiques i Administració d'Empreses i doctor en Dret. Josep Maria Gay de Liébana, professor d'Economia Financera a la UB, ens diu clarament que el rescat de Xipre ha estat un experiment i que això serà aplicable a altres països. Aquesta inseguretat d'Europa és preocupant i els nostres estalvis no estan segurs, perquè aplicar un impost sobre els dipòsits bancaris és una manera d'eixugar el dèficit que pot aplicar qualsevol govern.
Segons Gay de Liébana, les persones de més de 45 anys que estan a l'atur difícilment tornaran a treballar. I, cosa encara pitjor, aviat entrarem en el que podríem anomenar "canibalització familiar" econòmica: pares i fills lluitant per un mateix lloc de treball de 700 euros al mes.

Gay de Liébana: "Patirem molt. Això tot just està començant"
Les seves millors frases, a "Singulars"
L'economista afirma que "l'any que ve entrarem en el que podríem anomenar 'canibalització familiar' econòmica: per un lloc de treball de 700 euros lluitaran el pare i el fill, una cosa realment inaudita".

José María Gay de Liébana és doctor en Ciències Econòmiques i Administració d'Empreses i doctor en Dret. És professor d'Economia Financera i Comptabilitat a la Universitat de Barcelona i autor del llibre "España se escribe con e de endeudamiento".

Aquest dimecres ha passat pel plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:

"El sistema financer espanyol ha millorat però té un problema de crèdit i un problema de dipòsits. Les entitats que han passat l'examen ara són resistents: el BBVA té posicionament internacional, La Caixa i el Banc Sabadell tenen posicionament nacional, i el Banc Popular i Bankinter més o menys estan aguantant".

"Vénen uns anys d'austeritat, de patiments i de sacrificis econòmics molt durs, i sortir de l'euro evitaria aquesta ensopegada. Però pensant a llarg termini i en el paper de les properes generacions i d'Espanya, si no som a l'euro quedarem fora de joc i no ens interessa. Patirem molt. Això tot just està començant".

"Xipre és un laboratori on s'ha experimentat a veure què passa amb un rescat financer fet d'una altra manera, i això serà aplicable a tot Europa. Xipre és el primer pas i ens preocupa perquè veiem Espanya en una situació semblant".

"Els nostres estalvis no estan segurs. Les entitats financeres estan molt sanejades, però pot ser que, en un moment donat, el senyor Montoro digui que aplica l'impost sobre els dipòsits bancaris i de bones a primeres tregui dels dipòsits bancaris entre 40 i 60 mil milions d'euros, una quantitat factible que eixugaria el dèficit".

"Qui tingui 60 mil euros, en teoria no s'ha de preocupar. 100 mil euros és la línia vermella que s'ha trepitjat. Però cal tenir en compte que aquest impost sobre els dipòsits bancaris, que en teoria hauria de suportar la banca però que realment suportarà el client, en principi no tindrà limitació per sota, afectarà tothom. Aquesta inseguretat d'Europa és preocupant".

"Espanya és un país de xoriços. No és coherent que ens facin pagar el 56% d'impost sobre la renda i que, mentrestant, en la despesa pública hi hagi una desviació perquè hi ha senyors que treuen profit dels diners públics".

"El govern Zapatero va ser una decepció i el govern Rajoy també ho ha sigut. El govern Rajoy no sabia on es ficava i està improvisant. Cada divendres tenim una nova llei".

"A Espanya tenim 100.000 lleis. El parenostre en versió anglesa té 56 paraules i els Deu Manaments en tenen 297. La declaració d'independència dels Estats Units, 300, i les normes de l'exportació d'ous d'ànec de la Unió Europea, 27.000 paraules. Amb això ja està dit tot".

"El PIB està afluixant. La previsió per al 2013 ens situa entre les xifres del 2006 i 2007. A Espanya anem cap enrere, com els crancs. És normal, en el context de crisi, però Alemanya no redueix, França i Itàlia tan sols una mica i Irlanda augmenta. Aquí hi ha alguna cosa que està fallant".

"Cal reactivar la situació. Ens hem equivocat amb el model productiu, necessitem tenir més valor afegit, menys totxo i alguna cosa més productiva. Si no, no creixerem i no deixarem d'anar cap a l'atur".

"Avui dia hi ha 5.965.400 persones a l'atur, i la previsió per al 2013 és passar dels 6 milions. D'un 8,4% d'atur el 2006 hem passat a un 26,02%. Grècia actualment en té un 26,8%, però Espanya acabarà per sobre de Grècia. Alemanya té un 5,30% d'atur, i França, un 9%".

"Les persones de més de 45 anys que estan a l'atur difícilment tornaran a treballar. L'any que ve entrarem en el que podríem anomenar "canibalització familiar" econòmica: per un lloc de treball de 700 euros lluitaran el pare i el fill, una cosa realment inaudita".

"A Espanya, un país de gairebé 46.900.000 habitants segons l'últim cens de l'INE, en treballen només 16.957.100. Per tant, hi ha 30 milions de persones que no treballen. El país no ho pot aguantar. Gairebé 17 milions suporten la càrrega del país. Amb ells s'està mantenint l'estructura econòmica de l'estat. El nombre correcte de treballadors actius ocupats seria entre un 50 i un 60%".

"Ni a la Moncloa ni a cap altre lloc miren aquestes xifres, perquè si ho miressin reaccionarien. Quan li vaig dir a un alt càrrec del govern que seria interessant que el president del govern tingués les dades que he anat treballant sobre la situació real de l'economia, em va contestar: "mi presidente ya tiene datos".

"Hem d'aconseguir que el màxim de població en edat de treballar i en situació de poder desenvolupar una tasca productiva estigui treballant. Hem de saber inventar alguna cosa perquè aquesta gent treballi".

"En anys anteriors, les famílies s'havien endeutat d'una manera molt extrema, però a partir del 2008 comencen a moderar el deute, posen seny i comencen a rebaixar el deute fins a arribar als 835.342 milions d'euros el 2012".

"El PIB baixa i l'atur puja. Les famílies, per poder liquidar el deute, necessiten tenir ingressos. Si no treballes i no tens ingressos, no podràs liquidar el deute. Per tant, les entitats financeres no cobraran i la taxa de morositat s'incrementarà. El 70% d'aquest deute ve de préstecs per adquisicions i rehabilitació d'habitatges".

"Des de l'any 2008, els ingressos afluixen però la despesa pública augmenta. Per tant, es tanquen els anys amb dèficit públic i, per tant, hi ha una falta de seny. En arribar al 2011, la despesa es manté però els ingressos es retallen per la crisi. El dèficit augmenta a 100 mil milions d'euros".

"El deute públic d'Espanya és equivalent al 96,5 % de tot el PIB que es genera a l'Estat".

"Les ordres de la troica europea i d'Alemanya són que Espanya ha d'eixugar el dèficit de 100.000 milions d'euros. I com ho ha fet? Per una banda, incrementant ingressos a través d'impostos com l'IVA, i amb les retallades. S'han fet retallades en prestacions socials i en personal, però no s'ha retallat gens el capítol que inclou dietes, cotxes oficials, dinars, assessors, viatges i altres despeses oficials dels representats polítics. Aquestes despeses sumen 92.448 milions d'euros. Aquí sí que hauríem de retallar".

"Els bancs espanyols necessiten capitalitzar-se per tenir més resistència davant qualsevol problema financer. Les entitats financeres no tenen a dia d'avui capacitat per capitalitzar-se i no poden suportar cap despesa més".

"Els crèdits concedits a famílies, moltes a l'atur, i a les petites i mitjanes empreses, que també tenen problemes, augmenten el risc que hi hagi una morositat important, sobretot si hi sumem el deute públic. Tot plegat fa que no sigui del tot impossible que acabi havent-hi un impost sobre els dipòsits bancaris".

"El 2003, el deute total de Catalunya no arribava a 11.00 milions d'euros. El 2010 el deute ja era de 34.697 milions d'euros. Ara tenim un deute de 50.948 milions d'euros".
Imatge
Singulars (2013.04.10) -4x25- Teresa Forcades i Arcadi Oliveres entren en política (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Són de generacions diferents, però el seu activisme social i polític els ha convertit en referents. Teresa Forcades i Arcadi Oliveres impulsen la formació d'un moviment social que ha de portar a la creació d'una candidatura popular i unitària a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Han elaborat un manifest on s'exposen una sèrie de propostes de canvi social, polític i econòmic que serveixin per obrir un ampli debat en assemblees locals de tots els pobles de Catalunya. Aquest procés des de baix ha de culminar amb la creació d'una candidatura unitària que convocaria l'assemblea constituent que hauria de portar a la independència de Catalunya. Ells no seran candidats a les eleccions, però sí impulsors de tot el procés. Entre les propostes de la plataforma que impulsen Teresa Forcades i Arcadi Oliveres hi ha l'expropiació de la banca privada i el fre a l'especulació financera, una reforma electoral i mecanismes de control dels càrrecs electes, reversió de totes les retallades, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
Imatge
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21316
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Singulars - 4a Temporada (2012-2013) - Nou: 4x01

#4

Entrada Autor: naroatna » dt. oct. 09, 2012 16:30

Singulars (2013.04.17) -4x26- Ramón Cotarelo - S'ha acabat la conllevancia¿ (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat d'Educació a Distància (UNED), Ramón Cotarelo argumenta amb claredat que la transició espanyola va ser el resultat de la por. S'hi va arribar per la fusió de dues pors: la por de la dreta a perdre els seus privilegis i la por de l'esquerra a tornar a ser víctima de la repressió.
Segons ell, l'actual dreta nacionalista espanyola, en connivència amb l'Església catòlica, no representa Espanya. Representa menys de la meitat d'Espanya, però s'ha imposat sobre la resta.
Es declara nacionalista espanyol, però està a favor que els catalans decideixin lliurement si volen continuar a Espanya. El dret d'autodeterminació, diu, és la màxima manifestació de llibertat col·lectiva en què la gent elegeix.

Ramón Cotarelo és catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat d'Educació a Distància (UNED), de la qual va ser vicerector entre 1984 i 1988. Ha escrit nombrosos llibres. D'entre els més recents destaquen "La izquierda del siglo XXI" i "La política en la era de internet". Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:

"El conjunt de tòpics, prejudicis i idees preconcebudes que abunden a la resta d'Espanya sobre Catalunya són bàsicament falsos".

"L'establishment espanyol és el que treu profit i es beneficia d'aquests tòpics sobre Catalunya. És l'oligarquia, el caciquisme, la mentalitat retrògrada, el nacionalisme espanyol entès com la forma d'ideologia imposada sobre el conjunt dels pobles d'Espanya, de caràcter retrògrad, políticament tancat, molt inflexible i religiosament obscurantista. Aquests són els que se'n beneficien".

"Em considero nacionalista espanyol i, a més, un bon nacionalista espanyol. No és que estigui a favor de la independència de Catalunya. Al contrari, estic a favor que Catalunya continuï formant part d'Espanya. Del que sí que estic a favor és que aquesta qüestió la decideixin els catalans lliurement, estic a favor del dret d'autodeterminació dels catalans, dels pobles. El dret d'autodeterminació és la màxima manifestació de llibertat col·lectiva en què la gent elegeix".

"M'agradaria que tothom entengués que aquest problema, que suscita tantes passions, tanta irritació i tanta intolerància, es pot resoldre entre gent civilitzada, sense necessitat d'alçar el to de veu, d'utilitzar certs termes, d'agredir-se o d'insultar-se".

"El dret d'autodeterminació no fa un prejudici del resultat: és simplement que la ciutadania, utilitzant la seva llibertat, que és anterior a tota legislació, decideix lliurement (perquè l'elecció és el contingut de la llibertat) si vol quedar-se o marxar. És un dret anterior a la llei, forma part d'aquests drets de les persones que no depenen del fet que les autoritats els reconeguin. Són previs, anteriors a l'Estat".

"Estem veient que la Transició va tenir nombrosos defectes. Fins i tot un dels dos partits "dinàstics" espanyols, com ho és el PSOE, està demanant de reformar la Constitució. La Constitució és el nucli essencial de la Transició. Si un dels partits que hi va donar suport i que continua dient que val el pacte de la Transició demana de reformar-la, hi ha una contradicció molt difícil de resoldre. Per tant, per què cal mantenir un pacte que cal reformar?".

"No queda clar que la Constitució no permeti una consulta. Hi ha una cosa clara: no ho prohibeix. I tot depèn de com nosaltres vegem les lleis. Si les veiem en un sentit obert, en el sentit que està permès tot el que no està expressament prohibit, hi ha una via. Si nosaltres les veiem en un sentit restrictiu, és a dir, que sols està permès el que està expressament permès, n'hi ha una altra".

"Si bé és cert que la Constitució diu que no es poden fer determinades consultes o referèndums, sí que té articles com el 2, el 8 o el 155, en què es pot entendre que hi hauria una amenaça en les possibles tendències de caràcter sobiranista o independentista de Catalunya".

"Tot això ens porta a un territori estèril, al territori de les normes. Les voluntats dels pobles són decisions, són actes polítics; no poden dependre del que un text determinat pot haver previst en un moment passat, amb una correlació de forces polítiques que potser ja no existeix. No dic que la Constitució no tingui vigència, dic que les lleis s'han fet per als éssers humans i no els éssers humans per a les lleis".

"La voluntat d'independència, autonomia i sobirania és una decisió política degudament manifestada durant 150 anys. El sentit comú mana -un cop ja s'han provat nombroses fórmules i han fracassat, algunes de les quals detestables, com la del franquisme- que a l'Estat hi hagi una voluntat d'assajar vies noves".

"El que és més curiós és que els nacionalistes espanyols vagin per la vida dient que ells no són nacionalistes. Els nacionalistes són sempre els altres..."

"A mi m'agradaria que Espanya es quedés com està, però que les parts que la formen s'hi vulguin quedar lliurement i voluntàriament. I això no és fàcil que ho entenguin".

"Si un conjunt de ciutadans, una col·lectivitat, té una clara consciència de formar una nació, té el dret a decidir el seu destí. Aquest és l'argument principal que ha de dominar tot el debat. És una incongruència que els mateixos que no dubten a defensar el dret d'autodeterminació dels saharauis neguin aquest mateix dret als catalans".

"La pertinença o no a Espanya és una decisió política i com a tal s'ha d'abordar en una taula de negociacions, amb respecte mutu i arbitrant les fórmules que permetin que les diferents parts que formen l'estat espanyol puguin expressar-se lliurament i prendre les seves decisions en llibertat".

"El nacionalisme espanyol fa més de 300 anys que s'entesta a ignorar les causes de la seva decadència, a dividir Espanya, a excloure. El nacionalisme espanyol està entestat a construir una imatge al·lucinada d'un país governat per l'exèrcit i l'església. L'origen de totes les nostres desgràcies és en el franquisme, i el nacionalisme espanyol revela la seva veritable naturalesa en el franquisme".

"M'agradaria que el nacionalisme espanyol no s'identifiqués amb la intransigència, la intolerància, la Inquisició, els cops militars, el nacionalcatolicisme i la barbàrie. El nacionalisme espanyol no té remei, i l'última prova que és així és la Transició".

"El "pacte de la Transició" no és res més que els vencedors de la guerra, els beneficiaris i hereus del franquisme, la dreta espanyola, no van acceptar la mà estesa de l'esquerra per a la reconciliació. La dreta nacionalista espanyola actual, en connivència amb l'Església catòlica, no representa Espanya. Representa menys de la meitat d'Espanya, però s'ha imposat sobre la resta".

"L'esquerra espanyola ha patit un complex d'inferioritat. La Transició va ser el resultat de la por. S'hi va arribar per la fusió de dues pors: la por de la dreta a perdre els seus privilegis i la por de l'esquerra a tornar a ser víctima de la repressió".

"La dreta espanyola mai no ha volgut reconèixer que té alguna part de culpa d'una guerra salvatge de tres anys i d'una postguerra de 40 anys. Que la dreta no hagi condemnat mai el franquisme ni se n'hagi distanciat ja ho diu tot".

"La Transició és l'etapa més llarga d'estabilitat i de llibertats que ha tingut Espanya, però això ens ha de fer lamentar-nos de la nostra història anterior".

"A partir del 1898 el projecte comú d'Espanya fa aigües pertot arreu".

"Hi ha un prejudici anticatalà a Espanya. És cert i ho sabem tots".

"María Dolores de Cospedal és una típica representant de la dreta espanyola: arrogant, intransigent, de profundes conviccions religioses, dominant de l'espai públic, excloent. El franquisme és a l'ADN de la dreta actual, i el franquisme va triomfar gràcies al nazisme".
Imatge
Singulars (2013.04.24) -4x27- Jonathan Tepper, diner virtual i deutes reals (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El diner que existeix és crèdit, són préstecs. El diner és igual a deute i préstecs, no són els dipòsits ni el que tenim a la butxaca.
L'economista Jonathan Tepper ens explica que cada banc central decideix quin tant per cent de diner real cal tenir a la caixa. Als Estats Units és un 10%, a Europa és un 2% i a la Gran Bretanya, legalment, no han de guardar res. Si tu fas un dipòsit de 1.000 dòlars al banc, el banc en guardarà 100 i els altres 900 els pot prestar. Aleshores, el sistema tindrà els 1.000 més els 900 que ha prestat, és a dir 1.900 dòlars, i els 100 de reserva. La persona que rep el préstec dipositarà els 900 en un altre banc, i aquest tornarà a prestar-los. I això es repeteix fins que els 1.000 dòlars es poden convertir en 10.000, repartits en tot el sistema econòmic. Així és com creen diners els bancs: els multipliquen, són diners que no existeixen.
Jonathan Tepper és llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d'Oxford i col·labora com a analista econòmic en mitjans com la BBC, CNBC i Bloomberg. Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:

"Ja fa entre sis i nou mesos que sabem que la caiguda del PIB a Espanya no serà del -0,5%, com va dir el ministre De Guindos, sinó del -1,5%. Ja se sabia que Espanya estava a punt de contraure's i que seria pitjor que el que deia De Guindos."

"Realment, ja fa uns quants anys que em sembla bastant absurd escoltar qualsevol cosa que digui el govern d'Espanya. No parlo només de Rajoy, sinó també de Zapatero. Les previsions econòmiques del govern i del Banc d'Espanya han sigut pèssimes, i gairebé sempre s'han equivocat; no és cap novetat."

"El govern espanyol té un historial bastant dolent, en això d'equivocar-se. Zapatero deia que els bancs espanyols eren els més forts d'Europa, i ja hem vist que Europa ha rescatat els bancs espanyols."

"La credibilitat del govern espanyol, en una escala de l'1 al 5, estaria entre l'1 i el 2. Són les accions del Banc Central Europeu les que han donat un respir a l'economia espanyola, no pas les accions que s'han fet a Espanya."

"Molts parlen de les exportacions entre els plans de creixement d'Espanya. És veritat que estan millorant, però aquest creixement ve de fora: hi ha d'haver alemanys, americans o xinesos que vulguin comprar. El sector de l'exportació d'Espanya no pot aixecar tota l'economia, és una part petita."

"L'atur juvenil a Espanya, és a dir, entre els menors de 25 anys, és del 57%. És a dir, sis de cada deu joves no tenen feina. Hi ha una mobilitat exterior forçada: se n'han d'anar perquè aquí no tenen feina. Grècia, que ha fet fallida i té un col·lapse social, té un atur juvenil més baix que l'espanyol. És probable que la taxa d'atur passi del 27%."

"Els països on els costos laborals per treballador són alts, com Portugal, Grècia i Irlanda, són els que estan pitjor. Espanya és la quarta, i, tot i que ara han baixat, haurien de baixar molt més, entre un 20% i un 30%."

"O baixen els sous, o tenim un increment molt alt de la productivitat i deixem els sous on són. I això no passarà. O els alemanys accepten una inflació molt més alta, o els espanyols accepten una mica de deflació. Per això, l'euro no és una bona zona monetària, perquè s'han creat uns desajustos que s'han de resoldre amb preus reals. El 1992, Espanya va devaluar la pesseta i va poder sortir de la recessió en què es trobava. Va ser un coixí i una ajuda per als ajustos econòmics que va haver de fer el país. Ara no ho podem fer. Per tant, o acceptem la deflació o sortim de l'euro."

"La riquesa que hi ha hagut a Espanya és fictícia. No és qüestió d'empobrir-nos, sinó de reconèixer la realitat. Si tens una bombolla immobiliària enorme i un creixement basat en una creació molt gran de crèdit, no pots dir que has tingut una riquesa real."

"A Espanya es pot acomiadar amb 20 dies per any treballat. La mitjana de l'OCD és la meitat, 10 dies. Espanya és el país més car per acomiadar."

"Les vendes a l'exterior han augmentat bastant. Està bé que s'estigui exportant molt, però una gran part de la millora es deu al col·lapse complet de les importacions. Hi ha menys demanda interna perquè Espanya compra menys a l'exterior. Per tant, augmenta el volum d'exportacions amb relació a les importacions."

"Dragui (BCE) va dir que compraria bons de la perifèria i es van anunciar mesures per augmentar la liquiditat a Europa. Això fa pensar que pujarà la producció industrial a Espanya i milloraran les exportacions, però el PIB no creixerà. L'indicador avançat ens diu que no hi haurà creixement."

"Els bancs centrals més importants del món estan creant molt diner. La Reserva Federal dels Estats Units està comprant, cada mes, 85.000 milions de dòlars de bons americans. El Japó ha anunciat que imprimirà l'equivalent a un tant per cent del PIB cada mes. Estem entrant en un territori on no hem estat mai en la història mundial."

"El diner que existeix és crèdit, són préstecs. El diner és igual a deute i préstecs, no són dipòsits ni el que tenim a la butxaca."

"Cada banc central decideix quin tant per cent de diner real cal tenir a la caixa. Als Estats Units és d'un 10%, a Europa és d'un 2% i a la Gran Bretanya, legalment, no han de guardar res. Si tu fas un dipòsit de 1.000 dòlars al banc, el banc en guardarà 100 i els altres 900 els pot prestar. Aleshores, el sistema tindrà els 1.000 més els 900 que ha prestat, és a dir 1.900 dòlars, i els 100 de reserva. La persona que rep el préstec dipositarà els 900 en un altre banc, i aquest els tornarà a prestar. I això es repeteix fins que els 1.000 dòlars es poden convertir en 10.000, repartits en tot el sistema econòmic. Així és com creen diners els bancs, els multipliquen, són diners que no existeixen."

"Tenint un banc, tens una llicència per crear diner. Hi ha molts bancs privats. Per tant, podem dir que el sistema bancari, en si, crea diner"

"Si totes les persones que han dipositat diners els volen treure al mateix temps, es creen pànics bancaris, perquè hi ha 1.000 dòlars reals però 10.000 de creats. Tots ho hem vist fa dues o tres setmanes a Xipre."

"El sistema de reserva fraccionària és molt perillós. Algú pot treure els seus diners i provocar una fallida bancària. Però la reserva fraccionària sobreviu perquè els bancs centrals imprimeixen diner i proporcionen liquiditat. Quan hi ha molta demanda i no hi ha efectiu, són els prestadors d'últim recurs. Per això gairebé mai no hi ha pànics bancaris."

"Els primers bancs que van fer fallida, als Estats Units, tenien un palanquejament d'entre 33 i 25 vegades el seu capital. És a dir, tenien 3 dòlars de capital i estaven jugant amb 100. Aquest és el problema del sistema bancari, que hi ha un palanquejament enorme. I sobretot ara que hi ha pèrdues, et pots menjar el capital real molt de pressa."

"És molt important tenir un sistema bancari molt ben regulat, amb molt poc palanquejament i amb bona supervisió. Tristament, no hem vist res de tot això a Europa o als Estats Units."

"La regulació financera a Espanya ha estat absolutament pèssima, i per això ara hi ha moltes famílies que ho han perdut gairebé tot. Es va permetre que bancs que no eren solvents ni creïbles venguessin accions. Bankia no va aconseguir que ningú de fora invertís, i es va permetre que tot el que és dolent dels bancs i les caixes a Espanya es vengués a gent que ignora com funciona un banc."

"Tant a Espanya com als Estats Units i a altres països, molts banquers haurien d'anar a la presó, com es va fer a Islàndia, perquè vendre productes bancaris complexos a persones que no poden entendre'ls, com ho eren moltes de les preferents, és un frau. I també els reguladors. On és la seva responsabilitat?"

"Algunes solucions per a Espanya poden ser sortir de l'euro, perdonar el deute i fer quitances molt grosses i flexibilitzar les condicions laborals a Espanya fent reformes estructurals. No hi ha cap motiu pel qual els espanyols no puguin tornar a créixer. El problema és que l'estructura monetària i fiscal de l'economia espanyola no és l'adequada per aconseguir creixement."
Imatge
Singulars (2013.05.01) -4x28- Ramon Carner - La independència, única opció per a Catalunya (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Empresari i president del Cercle Català de Negocis, Ramon Carner exposa que el model econòmic espanyol no és el més adient per a Catalunya.
Espanya té un model financer dirigit a grans empreses, com ara la banca, les elèctriques, les telecomunicacions i les constructores, empreses que viuen totes de l'estat, oligopolis. Catalunya, en canvi, té un model econòmic basat en petites i mitjanes empreses, amb un fort component industrial i tecnològic, molt especialitzades i que aporten valor afegit al país.
A Catalunya el 99% de les empreses són petites i mitjanes, generen el 50% del PIB i donen feina a un 70% dels treballadors de Catalunya.

Ramon Carner és empresari i president del Cercle Català de Negocis (CCN). És llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i màster en direcció d'empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:

"Els bancs són l'eina dels polítics i, ara que Espanya no té recursos, fan tot el possible per ajudar aquest poder polític."

"Al Cercle Català de Negocis, creat des de fa quatre anys, ja tenim empresaris que han hagut de tancar les empreses. Malgrat la il·lusió de transformar aquest país, s'han quedat a mig camí. Són empreses que havien heretat dels pares i han hagut de tancar perquè el mercat català va cap avall."

"A Espanya es rescaten els bancs i les grans empreses, que són les que tenen tot el crèdit. Els petits empresaris no tenim crèdit, i si no recolzen el petit empresari català, l'evolució de l'atur anirà creixent i cada dia anirem pitjor."

"Catalunya ha arribat a una situació en un món global, en què, sense l'eina de l'estat propi, els nostres empresaris no podran continuar invertint i construint Catalunya. El 99% dels empresaris a Catalunya són petits i mitjans empresaris. Si no se'ls dóna suport no ens en sortirem.
La independència és l'única opció per a Catalunya. Espanya té una crisi estructural molt gran i fa que el seu deute creixi cada dia, és el més gran que han tingut en 100 anys i és pràcticament impossible de pagar."

"El cost de tots els funcionaris en el pressupost de l'estat espanyol és d'un 18%, i el cost dels interessos del deute també és d'un 18%. Això, sumat a les pensions, fa que Espanya no tingui diners per aportar a l'economia ni recursos per invertir. I això comporta una elevada taxa d'atur, la pitjor d'Europa. 6 de cada 10 joves estan a l'atur i, dels 4 que treballen, 2 ho fan en treballs precaris. Això fa que molts joves hagin d'emigrar."

"La pobresa a què està condemnada Espanya, amb aquest cercle viciós de deute-atur-emigració, és de 12 milions i mig de pobres o en risc d'exclusió social. Això fa que la dependència de Catalunya cap a l'estat espanyol sigui molt elevada; 13 milions de persones que treballen han de mantenir 18 milions de persones. Això comporta que Catalunya s'ha d'endeutar any rere any."

"L'economia espanyola és una economia del Tercer Món. Únicament en països del Tercer Món, la taxa d'atur supera un 20%, i a Espanya està, actualment, en un 27,16%. Això passa perquè Espanya té un model econòmic no eficient, en què uns pocs s'enriqueixen i molts s'empobreixen."

"Històricament, el model econòmic d'Espanya ha estat un fracàs. En 500 anys, Espanya ha fet fallida en 23 ocasions, una cada 25 anys."

"És evident que el model econòmic espanyol no és l'adequat per a Catalunya, i amb aquest model no ens en sortirem mai. Tenim dues estratègies econòmiques molt diferents: Espanya té un model financer dirigit a grans empreses, com la banca, les elèctriques, telecomunicacions i constructores, empreses que viuen totes de l'estat, oligopolis."

"Catalunya té un model econòmic basat en petites i mitjanes empreses, amb un fort component tecnològic i enfocat a nínxols de mercat, molt especialitzades i que aporten valor afegit a un país, a la cultura i l'educació."

"Malgrat que la productivitat a tot el món ha anat creixent en aquests últims anys, a Espanya estem a la cua, amb una productivitat en termes negatius. Som un país que els darrers anys no ha produït, no ha avançat, perquè totes les inversions s'han destinat a construcció i turisme, en empreses no rendibles. Als anys 80, el pes del sector industrial i energètic en el PIB espanyol era del 27%, ara hem passat a un 14%."

"S'ha invertit en un model amb baixa productivitat que ara no genera recursos que ens permetin créixer. El model espanyol ha arruïnat el país, s'ha apostat per la construcció d'obres faraòniques no rendibles, com autovies, trens i aeroports sense passatgers i edificis institucionals que ara no es poden mantenir, com la Ciutat de les Arts i les Ciències de València."

"Aquestes inversions que ha fet Espanya, no les ha pagat Europa, sinó que les hem pagat els catalans. Catalunya ha aportat a Espanya més diners que Europa. Del 2006 al 2010, Catalunya ha aportat 81 mil milions d'euros, i Europa, 27 mil milions. 7 milions de catalans hem pagat gairebé el doble que 500 milions d'europeus."

"De 100 euros dels impostos dels catalans, l'estat espanyol en destina 20 a fer inversions inútils, de no retorn, i 35 els utilitza per finançar altres comunitats autònomes sense dèficit fiscal. Els altres 55 retornen a la Generalitat. Amb aquests diners, la Generalitat no en té prou per mantenir una societat del benestar i s'ha d'endeutar."

"De cada euro de Catalunya, 40 cèntims marxen a Espanya i ja no tornen. Amb els 60 cèntims que queden no en tenim prou, ens prenen el que nosaltres necessitem."

"El 68% dels joves vol emigrar per falta de feina. Del 2010 al 2011 s'ha duplicat la quantitat d'espanyols que han emigrat a altres països, i han arribat als 62.611."

"Molts avis que van venir a Catalunya als anys 60 han de veure ara que els motius pels quals els seus néts han de marxar fora a buscar feina són els mateixos que van patir ells. Cap família pot suportar dos trencaments familiars en tres generacions. És la mostra que el país no ha avançat gens."

"La Catalunya independent seria un país econòmicament viable. La Catalunya independent seria el quart país en renda "per capita" a Europa, perquè la nostra economia és oberta."

"La balança comercial de pagaments respecte al PIB de l'any 2011 de Catalunya és positiva, d'un 3,9%, mentre que la d'Espanya és negativa, un -4,2%. A Europa, en aquests moments, només hi ha 7 països amb balança comercial positiva: Alemanya i altres de petits de la mida de Catalunya. Per tant, Catalunya seria un país pròsper i ric."

"El boicot és una eina del segle XIX que ara és ineficaç en un món global. Un possible boicot d'Espanya a una Catalunya independent duraria dos mesos i mig i no tindria cap èxit."

"La posició geoestratègica en què es troba Catalunya és fantàstica, és la porta natural de totes les mercaderies que vénen d'Orient. Catalunya, amb un estat propi, podria liderar l'onzena megaregió mundial: l'Eurosunbelt, amb 25 milions d'habitants i 610 mil milions de dòlars de PIB."

"En una Catalunya independent, l'atur es reduiria, en cinc anys, del 24,5% fins al 12% i, de mica en mica, amb una economia pròspera i dinàmica, s'acostaria al 10,9% de mitjana europea."

"La independència de Catalunya beneficiaria Espanya, en coses com el corredor Mediterrani: una infraestructura necessària i urgent que beneficiarà Múrcia, el País Valencià, Andalusia i Aragó. Estem convençuts que la dinàmica de creixement econòmic de Catalunya influirà en Espanya. Si Catalunya té més dinamisme econòmic, comprarà més als seus proveïdors espanyols."

"Espanya ha de canviar de model i Catalunya ha de canviar de model."

"A Catalunya, el 99% de les empreses són petites i mitjanes, generen el 50% del PIB i donen feina a un 70% dels treballadors de Catalunya. Les mitjanes i petites empreses són la força de Catalunya que tenen el poder transformador, són les que poden canviar el país."
Imatge
Singulars (2013.05.08) -4x29- Antoni Talarn - La deriva del capitalisme i la salut mental (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Antoni Talarn és doctor en Psicologia, psicoterapeuta i especialista en Psicologia Clínica. Ha treballat al laboratori de Neuropsicofarmacologia de l'Hospital Sant Pau. És professor titular de Psicopatologia a la Universitat de Barcelona i autor de diversos llibres sobre psicologia clínica i salut mental, entre els quals "Psicoanálisis al alcance de todos" i "Globalización y salud mental". Talarn explica que la dinàmica psicològica que propicia el sistema capitalista crea éssers humans plens de cobdícia i avarícia. Per això diu que el capitalisme sense fre actual està malalt, és psicopatològic i pervers en ell mateix. Veu la crisi global que vivim com una conseqüència de la patologia d'un sistema que fomenta la cobdícia, l'avarícia i la corrupció. Basant-se en la seva experiència clínica i en estudis de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ens diu que la crisi financera té un impacte real en la salut mental de la societat, com ho demostra l'augment de casos de depressió, angoixa o les addiccions entre les persones afectades per l'atur o els desnonaments. Les dificultats econòmiques afecten també de manera important la dinàmica familiar de moltes llars. Segons Antoni Talarn, la nostra època globalitzada es caracteritza per la uniformitat i tendeix a la llei del mínim esforç i a un pensament únic i dèbil. Com a conseqüència, afegeix, trobem una societat de la por, on no hi ha un coneixement profund de l'altre, i s'expandeix el terror al futur i l'obsessió per la previsió i el control. I com a resultat: un augment preocupant de patologies fòbiques i esquizoides.
Antoni Talarn és doctor en Psicologia, psicoterapeuta i especialista en Psicologia Clínica. És professor titular de Psicopatologia a la Universitat de Barcelona i autor de diversos llibres sobre psicologia clínica i salut mental, entre els quals "Psicoanálisis al alcance de todos" i "Globalización y salud mental". Aquest dimecres ha estat a "Singulars". Aquestes són els seves millors frases:

"Les persones més afectades per la crisi, que estan a l'atur o han estat víctimes de desnonaments, se senten agredits. Aquestes situacions tan extremes podrien ser equiparables a un trauma, una agressió que posa en qüestió la nostra identitat i la nostra supervivència mental o social. És una situació de terrorisme econòmic, de violència i una falta de respecte molt gran".

"Les persones que han viscut desnonaments tenen trastorns per estrès postraumàtic. Fins i tot aquelles persones que estan a l'atur i tenen garantida una pensió substitutòria estan patint, perquè la feina és un organitzador psicològic i social, és a dir, ens ajuda a organitzar el nostre temps, les nostres relacions i part de les nostres ambicions. Si perdem la feina i, a més, perdem la llar, què ens queda? Ens sentim despullats".

"Els efectes psicològics de la crisi es deixen sentir en la immensa majoria de la societat, encara que no estiguem a l'atur i puguem pagar la nostra llar".

"El sector que no sent els efectes perniciosos de la crisi és aquell a qui li va bé. Tenen un nivell molt elevat de consciència, estan molt enganxats a les normes, a la llei escrita, i apliquen aquesta normativa amb molt poca sensibilitat social. Això permet que hi hagi situacions que són absolutament legals però, des d'un punt de vista humà, molt poc legítimes. Molta consciència, molta rigidesa i molta norma, però molt poca sensibilitat. Això dóna lloc a actituds feixistes".

"La crisi a Espanya ha fet augmentar el nombre de consultes i diagnòstics dels efectes en la salut mental, com depressió (19,4%), trastorns d'ansietat generalitzada (8,4%), atacs de pànic i crisis d'angoixa (6%) i abús de l'alcohol (5%)".

"A Catalunya ha augmentat el nombre de consultes i diagnòstics dels efectes de la crisi en la salut mental,: l'apatia (11%), la sensació de pèrdua de control (19%), la irritabilitat (8%), simptomatologia depressiva (11%) i simptomatologia d'ansietat (10%)".

"Les persones que han experimentat desnonaments tenen símptomes de trastorn per estrès postraumàtic, com ara reaccions de por i impotència davant d'altres coses, problemes per dormir i revivències de la situació del desnonament, sensacions d'allunyament emocional, problemes de salut diversos i canvis d'hàbits i rutines. Aquesta agressió és viscuda com un trauma i deixa seqüeles psicològiques. En molts casos es cronifiquen".

"L'expressió "hem estirat més el braç que la màniga" és manipulació del llenguatge. Com també ho és "he perdut la feina"; la feina ens la prenen, ens la roben".

"El suïcidi a Espanya en homes d'entre 30 i 50 anys va augmentar l'any 2008 un 10%. Les dones se suïciden menys, tot i que fan més intents, perquè utilitzen mitjans menys violents. Els homes se senten més responsables de l'economia familiar, els rols tradicionals continuen existint. Les dones tenen més resistència psicològica. Per exemple, les dones es vinculen, estableixen més lligams comunitaris i es recolzen les unes en les altres. Els homes entre 40 i 60 anys són els més afectats psicològicament per la crisi".

"La crisi ha portat un augment de les alteracions en la dinàmica familiar, per exemple el maltractament infantil per la tensió dels pares. A més, molta gent pateix angoixa pel que podem perdre, pel que pot passar, mentre que als que ja els ha passat tenen símptomes depressius".

"La "síndrome del supervivent" es dóna en aquelles persones que, per exemple, treballen en una gran empresa, i veuen com cada divendres un parell de companys són acomiadats. La setmana següent comença a pensar "i si em toca a mi?".

"L'ésser humà és, per naturalesa, un ésser desitjant. Vivim només parcialment en el regne de la biologia; la major part del temps vivim en el regne de la imaginació, la fantasia i el simbolisme. Aquí el desig és inabastable. La cobdícia és el desig natural de posseir, perquè si no posseïm no podem subsistir. Però aquest desig natural, en alguns es decanta cap a l'avarícia, què és el desig de posseir i retenir només per un mateix i pel propi profit".

"El capitalisme ha captat molt bé l'essència de l'ésser humà i el que ens està passant és producte de l'avarícia desfermada d'un sector de la humanitat. El sistema ha emmalaltit, té un problema, ha perdut l'equilibri i genera efectes negatius per la majoria de la població. El sistema té una psicopatologia, perquè hi ha persones darrere del sistema".

"El neoliberalisme és la malaltia del sistema. Funciona com un addicte, perquè dóna un valor enorme al diner, l'objecte de la seva addicció; té dependència i obsessió per l'acumulació de diner; té una pèrdua de control respecte a la seva addicció i naturalment, es nega el problema".

"El sistema neoliberal funciona d'una manera perversa. Una persona perversa estableix amb una altra persona una relació parcial, és a dir, no com a persona sinó com si fos un objecte, pot usar-la i tirar-la i no li importa què li passa. Al neoliberal no el preocupen les persones, únicament el preocupa el diner. Amb el que hem donat als bancs es podria eradicar la gana al món moltes vegades, que es toleri la desigualtat és pervers. No hi ha la sensibilitat per posar-se al lloc de l'altre".

"El sistema neoliberal és narcisista perquè no té empatia ni té culpa; és psicòpata perquè no té cap mena de vergonya i és violent perquè usa la força, sigui física o simbòlica, com la força de les lleis. D'aquesta manera, el sistema neoliberal permet la corrupció, els desnonaments i els interessos de demora. És abusar del més feble, la llei del més fort".

"El sistema neoliberal funciona com un psicòtic. En una persona psicòtica, el món intern s'imposa sobre el món extern i té fantasies, deliris de megalomania i irracionalitat. El sistema neoliberal té la fantasia del creixement il·limitat, del "hem de tornar a créixer"".

"El sistema neoliberal funciona d'una manera irracional, no té la més mínima capacitat de qüestionar-se a si mateix. No aprèn de l'experiència, d'altres crisis anteriors. No fa previsions, només actua a curt termini, per exemple en les privatitzacions, les retallades i la construcció en el sector immobiliari".

"El sistema s'ha corromput, no va bé. S'ha caigut en l'avarícia. Ha utilitzat mitjans deshonestos per satisfer la seva avarícia, com la il·legalitat, la mentida, l'opacitat, la trampa i el cinisme. Aquestes dimensions formen part de la mentalitat de tots els éssers humans, podem fer-ho tots, però quan els que ho fan són poderosos, tenen mitjans al seu abast i controlen la vida dels altres, tenim un problema".

"Els poderosos tenen l'oportunitat, el poder i una sensació d'impunitat molt gran. Entren en un estat alterat de consciència, no perceben exactament què està passant. Es comporten com nens avariciosos amb fenomen de voracitat, la raó deixa de manar i es confon poder amb omnipotència".

"La crisi actual és una crisi de valors, on ens han portat uns quants per no poder controlar la seva avarícia. El sistema capitalista està malalt, i el seu càncer és el neoliberalisme, que mostra signes d'addicció, perversió, narcisisme, psicopatia i irracionalitat o psicosi".

"En la disfunció hi hem participat molts, però amb diferents graus de responsabilitat. Qui més responsabilitat té són els més poderosos, que s'han corromput".

"Com a societat, no hem de créixer, econòmicament parlant, hem de madurar. I la maduració implica reflexionar sobre a qui confiem la responsabilitat quan tenim l'oportunitat de donar-la, a qui donem el nostre vot, a qui donem el poder".
Imatge
Singulars (2013.05.15) -4x30- Ramón Muñoz - Espanya, país low cost (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Ramón Muñoz és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid i s'ha especialitzat en informació econòmica. Ha treballat a l'agència Europa Press i en mitjans com Diario 16, El Economista i El Mundo. Actualment treballa a El País i és l'autor del llibre "España, destino tercer mundo", del qual s'han fet ja 5 edicions. Des de l'inici de la crisi, l'any 2008, Muñoz va ser un dels periodistes que, a contracorrent, va alertar de la gravetat del que estava passant. Segons Muñoz, polítics, tertulians i banquers van convertir-se en "mercenaris de la mentida" per convèncer la població que aquesta era una crisi cíclica més, i que els "brots verds" i la bonança econòmica tornarien aviat. No ha estat així, i Ramón Muñoz manté que encara que la bombolla immobiliària n'ha estat el detonant, la veritable raó de la crisi espanyola cal buscar-la en el fet que en els últims 30 anys s'ha desmantellat la indústria i l'agricultura. El sector industrial espanyol representa actualment només el 15% del PIB, i una bona part del que consumim prové de mercats com la Xina, l'Índia, el Vietnam o Bangla Desh. Muñoz diu que "Espanya ja està immersa en un retrocés de l'estat del benestar i està abocada a una suspensió de pagaments. Ens convertirem en un país low cost, amb sous, sanitat i educació low cost". Segons un informe del 2010 de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que cita en el seu llibre, el sou net més freqüent a Espanya és de 947 euros al mes. I la diferència entre aquest sou mileurista i el que cobren directius i gerents és d'un 134%. Aquesta desigualtat, segons Ramón Muñoz, ens acosta perillosament a l'empobriment general de les classes mitjanes. Segons ell, els últims 40 anys de benestar que hem viscut són l'excepció i no la regla, però encara no ens n'adonem, perquè el benestar ens ha inoculat el virus del conformisme.
Ramón Muñoz és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid i s'ha especialitzat en informació econòmica.
Actualment treballa a "El País" i és l'autor del llibre "España, destino tercer mundo", del qual ja s'han fet cinc edicions. Aquest dimecres ha estat a "Singulars". Recuperem les frases més destades del programa:

"Hem vist que bonic que és viure el low cost, com viatjar a París per 100 euros, però ara ens toca l'altra cara de la moneda, els sous low cost, la sanitat low cost i l'educació low cost. Viurem un tercer món amb wifi, anem cap a un model amb uns quants poderosos i rics i una gran quantitat de classe baixa, perquè la classe mitjana desapareix."

"L'estat del benestar ha estat sempre l'excepció, no la norma. Ens han dit que aquesta era una crisi més, cíclica, però no ho és. Espanya deu molts diners i no els podrà tornar mai. Ho devem tots, estat, famílies i empreses. Pel que fa als bancs, no sabem quant deuen ni com estan."

"Espanya és insolvent, ningú ha pagat mai un nivell de deute com el nostre. Els bancs espanyols estan tan malament que deuen 260.000 milions d'euros al Banc Central Europeu i d'això estan vivint. És la tercera part del total que deuen els bancs europeus i, òbviament, Espanya no és la tercera part d'Europa."

"Els grans bancs ja no gosen maquillar les xifres com feien abans, i a Espanya ja no guanyen diners, els guanyen a l'exterior. Es diu que hi ha 160 mil milions d'euros en "crèdits zombis", crèdits que, aparentment, als balanços, són sans, però realment no ho són, i les empreses que els tenen no podran tornar a pagar-los mai."

"Rajoy diu que el pitjor ja ha passat, però, des que va començar la crisi, l'any 2008, el govern espanyol no ha encertat ni una sola previsió. L'any passat van pronosticar creixement per al 2012 i hem decrescut un 1,4%. Rajoy va arribar al govern amb un lema que era "més feina, menys impostos". Han apujat tots els impostos i tenim 1,3 milions més de parats."

"El bipartidisme ha estat dolent perquè s'han posat d'acord en el que és fonamental: enganyar la gent amb la seva butxaca, la seva pensió i el seu sou. L'esperança política és que es trenqui el bipartidisme."

"Quan Rajoy va arribar al govern, el seu compromís del dèficit amb Brussel·les era del 4,44%. A finals del 2012 va anunciar un 6,7% i la Unió Europea el va corregir anunciant que el dèficit real d'Espanya era del 7%. Actualment, el dèficit és del 10,6%. Ningú es pot creure que els que manen de veritat, com el senyor De Guindos, no sabessin aquests números reals."

"El 2012, amb totes les retallades, es va fer un ajust immens, però, tot i així, es va batre el rècord de deute de la història d'Espanya. El deute no es redueix ni es reduirà mai per molt que es retalli. Anem, sense remei, a la suspensió de pagaments."

"El 'corralito' que ha tingut lloc a Xipre no és únicament no poder disposar lliurement dels teus diners, és molt pitjor. L'estat ha saquejat els dipòsits i els comptes als ciutadans. La Unió Europea va veure que la magnitud del robatori era tan gran, que va dir "a partir de 100.000 euros". Aquí pot passar el mateix. Que la gent tingui cura dels seus estalvis."

"Ningú ha dit que els estalvis espanyols estan protegits. El Banc d'Espanya no sap quants diners hi ha al Fons de Garantia de Dipòsits. L'última vegada que va donar la xifra, com que ho havien gastat en el rescat de caixes, estava en negatiu, a -2 mil milions."

"Sabem que això no és una crisi i no sabem com ens en sortirem. En cap crisi de la història mundial, els preus immobiliaris han caigut un 40%, la borsa, un 60% i l'atur ha pujat un 27%. No hem tingut mai res semblant."

"A Espanya hi ha dos tipus de joves. Els ni-ni, ni estudien ni treballen, viuen amb i dels pares o els avis i són el 23% dels joves. No tenen cap futur familiar ni laboral. Pel que fa als joves qualificats, els "erasmus", 390.000 han emigrat des de l'any 2008. És la seva única opció."

"Hem viscut el fenomen del low cost i ens ha semblat meravellós. Però això havia de tenir trampa, perquè nosaltres ja no fabriquem res i hem arribat als sous low cost. El 60% dels salaris a Espanya està per sota dels 1.000 euros i el salari més freqüent, el que més s'acosta al que guanya la majoria, és de 947 euros."

"Gràcies a la reforma laboral de Rajoy, hi ha un milió 300.000 parats més. El govern va afirmar que, quan acabi la legislatura, el 2015, hi seguirà havent un milió més de parats que quan va començar. Si en el moment de més crisi permets que les grans empreses puguin acomiadar gent gràcies a aquest instrument, és com posar una pistola en mans d'un suïcida. Les persones que han estat acomiadades de 40 i 50 anys no tornaran a treballar."

"Espanya és molt rica en rics. En números absoluts, és el novè país del món que té més persones riques en les llistes de riquesa com la de Forbes. Però, en relació amb la població, és el tercer país amb més rics per habitant; únicament hi estan per sobre els Estats Units i la Xina."

"En aquesta crisi no se salva ningú. Els funcionaris semblaven intocables i ja s'han destruït 229.000 llocs de treball públics i els pensionistes han sofert retallades que els polítics han anomenat reformes."

"La veritable causa de la crisi és que no produïm res. El totxo és la conseqüència de la crisi, no podíem créixer per enlloc més. Espanya s'ha esforçat a destruir el sector industrial, que és la riquesa real de les nacions. L'any 1975, la indústria era el 35% del PIB, actualment és el 15%."

"Tots els sectors econòmics van destruir llocs de treball l'any 2012, menys un: curiosament, la construcció. També vam tenir rècord de turistes, 57,7 milions, però paradoxalment es van destruir llocs de treball."

"Rescatar els bancs i les caixes ha costat a cada espanyol 2.814 euros. I no és únicament que els banquers no hagin demanat perdó per les "estafes legals" que han fet, sinó que cap d'ells ha estat imputat ni ha anat a la presó. La primera acció per solucionar el desgavell del sistema financer, per evitar que això torni a passar d'aquí dos anys, és que algun d'aquests banquers vagi a la presó."
Imatge
Singulars (2013.05.22) -4x31- Joan Castillo - Catalunya 2020. I mentrestant¿ (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Enginyer industrial i expert en Direcció i Gestió Estratègica, Joan Castillo es planteja què hauria de fer Catalunya per acostar-se als objectius marcats per la UE en el pla Europa 2020.
Com a prioritats, caldria millorar l'educació i rebaixar dràsticament el fracàs escolar i també augmentar la inversió en I+D.
Segons Castillo, Catalunya hauria de treballar mirant cap a Europa i no tant cap a Madrid. S'haurien de potenciar sectors forts com l'automoció, la biomedicina, el turisme i la gastronomia o l'agroalimentació.
La seva conclusió és que cal un acord de país per reanimar l'economia i sumar l'experiència i els coneixements de tot el capital humà que tenim.

Joan Castillo és enginyer industrial i llicenciat per l'IESE en Programa de Direcció de Gestió. Ha estat professor de Direcció Estratègica a la Universitat Ramon Llull i a la Universitat de Girona. Actualment treballa en el projecte Agenda Catalunya 2020.

"Tot i la crisi, a Catalunya hi ha petites llums d'esperança en l'horitzó, hi ha coses que van bé i funcionen: el port de Barcelona, aquest cap de setmana, ple de vaixells i creuers, i la ciutat plena de turistes. També en són exemples el Saló de l'Automòbil, un sector importantíssim per a l'economia de Catalunya, els X-Games que han celebrat a Barcelona o el Congrés Mundial d'Infermeria per al 2017".

"L'estratègia és aquella habilitat i disciplina que et permet definir un objectiu, un pla d'acció, i fer tot el possible per aconseguir-ho. No es basa mai en el curt termini, l'estratègia sempre treballa a llarg termini perquè suposa que allò que cal fer és difícil i complicat".

"Catalunya 2020 és l'objectiu, perquè estan passant coses i no està gaire clar que les estiguem fent com toca i en l'ordre que toca".

"El 2005, quan es començaven a encendre les primeres alarmes de la crisi, els països nòrdics ja estaven fent reformes estructurals i a Espanya ja hi havia molts informes, començant pel Banc d'Espanya, que deien que la bombolla immobiliària i la situació es feia insostenibles. Ningú en feia cas, es feia callar els economistes".

"Des del 2010, hi ha hagut una pèrdua gairebé total de la sobirania espanyola. Des d'aquell moment, Espanya fa el que li manen des d'Europa".

"El pla "Europa 2020" és el document en què la UE marca els principis bàsics i els indicadors que han d'establir els països, de manera que el 2020 hi hagi una certa homogeneïtat entre tots els països membres".

"L'agenda està fixada per al 2020 perquè, en els plantejaments estratègics, fa falta temps per assolir els objectius. Un exemple és Sydney, que està treballant amb un pla estratègic 2030. L'agenda Europa 2020 és un document viu, Europa el manté i el té adaptat a tots els països de la Unió".

"Hi ha països a Europa amb una taxa d'atur entre el 5% i el 10%, com Àustria, Alemanya, Luxemburg o Holanda. Per què no anem a aquests països i ens fixem en el que estant fent? Si no sabem innovar, almenys hauríem de saber copiar. Espanya té un 27% d'atur i Catalunya un 24%. Alguna cosa deuen estar fent ells millor".

"Els indicadors de l'Europa 2020 marquen uns objectius del 10% d'atur, una activitat econòmica del 75%, un fracàs escolar d'un 10%, una inversió en I+D del 3% del PIB i una competitivitat molt més alta que l'actual. Aquests objectius tan lluny dels nostres resultats, ja hi ha països que els tenen, com ara, Suècia, Finlàndia o Alemanya".

"El fracàs escolar i el sistema educatiu són el primer problema que tenim des d'un punt de vista estratègic, perquè el problema de l'atur prové d'aquí. No és l'adequat i no s'ha fet res per arreglar-lo, i la causa resideix en el fet que totes les reformes que s'han fet en aquest país s'han pensat sobre bases ideològiques; ni tècniques, ni pedagògiques ni psicològiques ni d'eficiència ni de futur. Ideologia pura".

"Catalunya també té punts forts: té un sector d'automoció fantàstic, una química i una biomedicina capdavanteres, som un reclam en turisme i gastronomia, i gaudeix d'una posició geoestratègica privilegiada; som el sud d'Europa i el nord d'Àfrica. Hauríem de "colonitzar" econòmicament el nord d'Àfrica. A més, som primers en exportacions i tenim una reconeguda "marca Barcelona". Hem de potenciar i fer créixer aquests punts forts".

"Catalunya també té punts febles: no potenciem ni invertim prou en I+D, desaprofitem el capital humà, tenim un greu problema amb el fracàs escolar, hem permès que la classe política es dediqués a crear entrebancs per al bon funcionament de la societat (com la quantitat de lleis vigents), tenim impostos massa alts i uns costos d'energia desmesurats".

"Catalunya té dos problemes: una economia fallida marcada per l'atur i una classe política incompetent, en general, que no ha sabut fet res per millorar la situació.Cal reduir despeses de les administracions i posar fi a la corrupció".

"Catalunya demana diners a Madrid, Madrid els demana a Europa; Europa escanya Madrid, Madrid escanya Catalunya. Aquest és el joc dels diners. Com ho trenquem, això?"

"Què ha de fer Catalunya? Mentalment, deixar de pensar en Madrid i començar a pensar en Brussel·les i Estrasburg, aquest és el nostre objectiu real. L'horitzó és Europa i la seva legislació".

"Mentre a Espanya, durant la dècada del 2000, estava construint pisos i basant la seva economia en la construcció, els països nòrdics feien reformes: Finlàndia, l'educativa, Alemanya, la laboral. Tots van fer coses menys nosaltres".

"Fins ara no hem fet res del que havíem de fer, al contrari. Hem fet créixer el deute, augmentar l'atur i la pobresa, i permetre l'especulació i la manipulació de les institucions".

"L'esforç que fa cada país de la Unió Europea per innovar està relacionat amb l'atur. És a dir, països com Dinamarca, Alemanya, Països Baixos o Àustria innoven molt, generen moltes patents, i tenen un atur molt baix, del 5%. Espanya innova molt poc i té un atur molt desmesurat, del 27%".

"El primer problema que té Espanya és l'ensenyament i el sistema educatiu; el segon problema és la innovació i la investigació".

"Els polítics catalans no són capaços d'acordar un govern d'unitat per resoldre els problemes que tenim avui i, a més, tampoc són capaços de presentar una candidatura única per anar a discutir amb Europa, que és la que ens ha de dir que sí".

"Catalunya ha de buscar i promoure un acord de país per reanimar l'economia i reduir l'atur, i també ha d'aprofitar el capital humà per sumar experiència i coneixements".
Imatge
Singulars (2013.05.29) -4x32- Jorge Verstrynge - Un llarg viatge (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Jorge Verstrynge és doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, on actualment és professor titular. Tot i que se'l continua recordant pel seu passat polític com a membre molt destacat de la dreta espanyola al costat de Manuel Fraga, Jorge Verstrynge ens explica que desde llavors ha fet un llarg viatge ideològic que ara el situa al costat dels plantejaments d'esquerra més progressistes.
Ens diu que els polítics actualment són una emanació dels bancs, i que s'han venut, literalment, però ens recorda que no existeix cap altra legitimitat del poder que no sigui la legitimitat del poble. Sobre Catalunya diu que si els catalans volen accedir a la independència, no hi ha ningú que els ho pugui impedir.

Va ser diputat per AP entre 1982 i 1989 i secretari general del partit entre 1979 i 1986. També va ser candidat a l'alcaldia de Madrid el 1983, uns comicis que va guanyar el socialista Enrique Tierno Galván.

L'any 1986, després d'un enfrontament amb Manuel Fraga, abandona Alianza Popular i comença un viratge ideològic cap al que ell anomena "posicions humanistes". El 1993 es va convertir en membre del PSOE, però se'n va donar de baixa a causa de la posició del partit en les guerres de Iugoslàvia i l'Iraq.

Ara, retirat de la política, es defineix com a "expolític", però aquest any Verstrynge ha tornat a l'arena pública per posar-se sense ambigüitats al costat dels moviments que s'oposen a les polítiques d'austeritat del govern del PP.

Al maig del 2012 va ser un dels desallotjats per la policia d'un centre social ocupat a Madrid, i el març passat va participar amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) en un escarni davant del domicili familiar de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.

Molt crític amb la Transició, amb la monarquia i amb la partitocràcia, que segons ell ha segrestat la democràcia a Espanya, Verstrynge no estalvia qualificatius negatius per a Mariano Rajoy. Del president del govern espanyol diu que és "ineficaç i covard" per no haver plantat cara als mandats que ens imposa Europa.

En l'anàlisi de la realitat que fa aquest politòleg, tampoc en surt benparat l'estat de les autonomies, que diu que va ser la manera com la dreta espanyola va simular que repartia el pastís per acontentar tothom.

De manera crua, Verstrynge diu que un dels principals problemes de l'Espanya actual és que pràcticament no queda ningú que no pugui ser comprat, que no es deixi corrompre.

Sobre la crisi, diu que la globalització econòmica ha afavorit la "sobreoligarquització" del món, que ha fet augmentar les desigualtats socials a la majoria de països. A tot arreu, diu, els interessos econòmics s'han imposat en detriment dels polítics, que han perdut legitimitat.
Imatge
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21316
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Singulars - 4a Temporada (2012-2013) - Nou: 4x02

#5

Entrada Autor: naroatna » dv. oct. 12, 2012 0:36

Singulars (2013.06.05) -4x33- Vicenç Navarro - Les retallades no són inevitables (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El nostre convidat és un referent per a tots aquells que creuen que una altra política econòmica és possible més enllà de Brussel·les. A la seva impressionant i sòlida trajectòria professional s'hi afegeix la rigorositat de les seves anàlisis politicoeconòmiques. És Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i de Polítiques Públiques a la Universitat Pompeu Fabra, i durant 35 anys professor de Polítiques Públiques a la Universitat Johns Hopkins, als Estats Units, on es va doctorar l'any 1967. El professor Navarro, que es va haver d'exiliar per raons polítiques l'any 1962, va ampliar estudis a diverses universitats europees, com les d'Estocolm, Edimburg i Oxford, i també a la London School of Economics. Ha estat catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona. Ha estat assessor de governs d'arreu del món pel que fa a les reformes dels seus sistemes de salut, com ara Cuba, el Xile de Salvador Allende i diversos governs dels Estats Units. També ha assessorat les Nacions Unides i l'Organització Mundial de la Salut (OMS). És rector emèrit de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) i director de l'Observatori Social d'Espanya. Aquest politòleg i economista és una de les veus que ha criticat amb més duresa l'actuació dels polítics des que va començar la crisi i la impunitat amb què actuen els poders financers. Vicenç Navarro, autor de desenes de llibres i articles, ha disseccionat amb rigor i claredat els mecanismes de poder de les elits econòmiques que governen el nostre món globalitzat i és un dels més aferrissats enemics de les mesures d'austeritat que recauen en les classes mitjanes. El professor Navarro ens explicarà que hi ha alternatives a les polítiques d'austeritat, que no és cert que les retallades siguin inevitables.
Vicenç Navarro és catedràtic de Ciències Polítiques i de Polítiques Públiques a la Universitat Pompeu Fabra, i professor de Polítiques Públiques a The Johns Hopkins University, als Estats Units. Aquest dimecres ha estat a "Singulars". Us resumim les seves millors frases:

"El fet que cada cop hi hagi més conscienciació i més agitació social per part de la ciutadania és un element positiu perquè pressiona les estructures de poder perquè canviïn les polítiques d'austeritat".

"Els països perifèrics de l'eurozona, com Espanya, Grècia, Portugal i Irlanda, tenen trets comuns: han tingut un enorme domini de les forces ultraconservadores sobre l'estat, són estats pobres, amb poca consciència social i molt poc redistributius".

"La despesa social (sanitat, educació, escoles bressol, pensions, serveis domiciliaris) de la mitjana dels 15 països més desenvolupats de la UE és del 27,6% del PIB. A Espanya aquesta despesa és del 22,1% i a Catalunya és del 19,9%. A Suècia, en canvi, el capítol de despesa social és de gairebé un 30%".

"Hi ha la fal·làcia que a Espanya hi ha molts treballadors en el sector públic, i no és veritat. A Suècia són el 25%, 1 de cada 4 treballadors. A Espanya treballen en el sector públic el 10%, 1 de cada 10. I a Catalunya el percentatge és del 9%. No és cert que el sector públic està hipertrofiat, les dades ho demostren".

"Tot i ser societats poc redistributives, si no hi hagués estat del benestar, a Catalunya el 24% de la població seria pobra, i a Espanya, també un 24%. La redistribució de riquesa que fa l'estat del benestar provoca que aquesta xifra baixi a un 20% tant a Espanya com a Catalunya.
En estats més progressistes com Suècia, la redistribució de riquesa fa que el nivell de pobresa pugui baixar d'un 27% a un 13%".

"L'estat espanyol i la Generalitat tenen tan pocs recursos perquè no hi ha una política fiscal eficient. Un treballador assalariat espanyol paga en impostos el 74% del que paga un treballador a Suècia. En canvi, les rendes superiors, els molt rics, paguen només un 20% del que paguen els seus equivalents suecs".

"Les dades diuen que a Espanya i a Catalunya som més pobres perquè els molt rics no estan pagant prou impostos".

"La baixada d'impostos que va fer José Luis Rodríguez Zapatero va fer caure els ingressos de l'Estat en 27.223 milions d'euros entre el 2007 i el 2008. I aquesta baixada d'impostos es va fer sobretot als molt rics: un 39% de reducció d'impostos sobre el capital i un 11% de reducció a les rendes altes".

"Espanya no és un país pobre, el seu PIB per capita és un 94% de la mitjana dels països més rics de la UE. En canvi, la despesa social per habitant és molt menor, és d'un 74% de la mitjana dels 15 països més rics de la UE".

"A Espanya, l'Estat no recapta prou per culpa d'una política fiscal molt regressiva i per això l'estat del benestar està subfinançat".

"Catalunya és més rica que la mitjana de la UE dels 15: el PIB per capita és del 110%. En canvi, la despesa pública social és del 73% per habitant".

"La imatge que ens gastem més del que tenim no és certa. El que passa és que ingressem menys del que hauríem d'ingressar perquè una minoria de la societat, que té un enorme poder, no contribueix prou".

"Quan es parla de la sostenibilitat de les pensions, se cita sempre l'argument de la demografia, però el problema no és que hi hagi més gent gran. El problema real és el mercat de treball. No s'estan creant llocs de treball de qualitat i ben pagats".

"L'Estat té la responsabilitat d'estimular la creació de llocs de treball, i quan el sector privat està paralitzat, com passa ara, el sector públic ha de crear ocupació i no destruir-la com està fent".

"Hi ha alternatives a les retallades. El total de retallades que s'han fet a l'estat del benestar són 25.000 milions d'euros. Però per què en comptes de fer això no anul·len la baixada d'impostos de 5.300 milions d'euros que es va fer a les gran empreses? Una altra mesura seria corregir el frau fiscal de les grans fortunes i de la banca i l'Estat podria ingressar 44.000 milions d'euros".

"Amb la congelació de les pensions es van voler aconseguir ingressos de 1.200 milions d'euros. Només mantenint l'impost de patrimoni, l'Estat ja hauria ingressat 2.100 milions, gairebé el doble".

"Les retallades de 600 milions en ajudes a la dependència s'haurien pogut evitar reduint el subsidi de l'Estat a l'Església catòlica, que és de 650 milions d'euros, o reduint les inversions en equipament militar".

"A Catalunya les retallades s'haurien pogut evitar apujant els impostos ecològics a la mitjana del que es paga a la UE. Es podrien recaptar fins a 1.200 milions d'euros. Un impost ecològic seria, per exemple, que cada avió que sortís d'un aeroport català pagués entre 3 i 5 euros. També es podrien recaptar fins a 1.110 milions d'euros amb uns impostos sobre les transaccions financeres, una mesura que ha recomanat fins i tot l'FMI".

"En comptes del copagament, es podria fer com ha fet el Canadà i posar un impost finalista que anés a parar a la sanitat. Es podrien recaptar 1.000 milions d'euros".

"El Banc Central Europeu no és un banc, és un 'lobby' de la banca".

"Fa uns anys Alemanya va 'exportar' molts euros a Espanya, i així es va crear la bombolla immobiliària. Ara, les retallades són perquè Alemanya recuperi aquests diners. La banca alemanya té 200.000 milions d'euros en préstecs a Espanya, aquests diners s'han de pagar. Això explica les retallades i el rescat a la banca espanyola".
Imatge
Singulars (2013.06.05) -4x34- Lluís Torner - Recerca de frontera (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Lluís Torner és doctor en Ciències Físiques i catedràtic d'aquesta disciplina per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha estudiat a diverses universitats nord-americanes, com ara les de Florida, Arizona i Maryland, i dirigeix l'Institut de Ciències Fotòniques, l'ICFO, un centre de recerca que en poc més de 10 anys s'ha convertit en un referent mundial en el terreny de la fotònica, que investiga les aplicacions de la llum. Torner transmet passió per la ciència i parla dels científics com a navegants o exploradors a la recerca d'illes desconegudes. L'ICFO, que ara atrau científics joves de tot el món, va ser un projecte seu. Està convençut que el que anomena "ciència de frontera" és el futur, i que Catalunya té la capacitat i el talent per desenvolupar tecnologia i estar entre l'elit científica mundial. La investigació fotònica obre immenses possibilitats d'avenços tecnològics en àrees com ara la nanomedicina, l'energia o les comunicacions per internet. Les aplicacions de la fotònica estan molt presents en la nostra vida quotidiana: la fibra òptica, internet, mòbils i tauletes, la cirurgia ocular, les plaques fotovoltaiques o la il·luminació de baix consum són alguns dels avenços tecnològics que tenen a veure amb la generació i transmissió de llum. De la importancia estratègica d'aquest camp de recerca en dóna idea el fet que un informe de la Comissió Europea assegura que gairebé un 10 % de l'economia europea està relacionada amb aplicacions de la fotònica, i la valora com una de les 5 tecnologies del futur. Lluís Torner ens parlarà de les enormes possiblitats que la investigació fotònica ens obre en àrees com ara la nanomedicina, que permetran el tractament més eficaç de malalties com el càncer. I també de la revolució tecnològica que ens arribarà d'un nou material, el grafè, un derivat del grafit. Torner ens explicarà també per què invertir en ciència és important per a un país, i com aconseguir que sigui profitosa per a la societat la relació entre científics i empresaris.
Lluís Torner és doctor en Ciències Físiques i catedràtic d'aquesta disciplina per la Universitat Politècnica de Catalunya. És el director de l'Institut de Ciències Fotòniques, l'ICFO, i presideix l'Associació Catalana d'Entitats de Recerca. Aquest dimecres ha estat a "Singulars". Us resumim les seves millors frases:

""Recerca de frontera" vol dir investigar en temes que busquin tenir impacte global, que siguin nous arreu del món, i que puguin generar productes que arribin a mercats de tot el món".

"Pel que fa a la investigació científica, des de fora ens veuen amb preocupació perquè hi pot haver un retrocés en el pas de gegant que havíem fet en els últims 10 anys. Ho tenim difícil, però hem de mantenir l'alt nivell que hem assolit".

"Espanya no ho ha fet bé pel que fa a la ciència. A Catalunya, en l'última dècada hem aconseguit fer-ho molt bé amb molt pocs diners".

"Les elits dirigents espanyoles no veuen que per poder generar riquesa cal invertir en recerca. Durant segles a Espanya s'ha menyspreat la recerca i s'ha generat riquesa a partir d'altres àmbits. Si des de l'any 2000 una part dels diners que s'han abocat a la bombolla immobiliària s'haguessin invertit en recerca i innovació, ara patiríem la crisi d'una manera molt diferent. Tindríem empreses fortes, sòlides, basades en el coneixement i la innovació, que afrontarien la crisi d'una altra manera".

"En general, Catalunya ha tingut científics brillants a nivell individual, que treballaven aïllats. Ara ens hem adonat que en ciència és millor crear equips d'investigadors, entitats senceres on es cuidi el talent científic. Utilitzant un símil futbolístic, és la mateixa tècnica de La Masia del Barça".

"Els països del món que tenen bona recerca de frontera en molt àmbits, tenen una reputació que depassa aquests àmbits. Amb Catalunya passa amb els nostres creadors que fan cuina de frontera. En tenir cuiners tan coneguts, això fa que els restaurants d'arreu del món comencin a interessar-se de retruc per productes catalans com els vins".

"Les regions del món que tenen recerca de frontera tenen gent creativa, innovadora i poden fer una cosa fonamental: captar i retenir talent".

"Europa ha triat aquest any dos camps clau d'investigació. Un és el grafè, en què es volen mobilitzar 500 milions d'euros per a recerca industrial per desenvolupar aplicacions del grafè. A Catalunya no estem malament pel que fa a recerca amb grafè, i si es posem a treballar plegats entitats públiques de recerca i indústria, podem aprofitar molt aquesta oportunitat. D'aquí uns anys el grafè permetrà una explosió industrial com la que va suposar el plàstic als anys 50".

"L'impacte de la investigació fotònica en l'economia europea és molt important: un 10% de l'economia europea està relacionada amb aplicacions de la fotònica".

"La recerca i la indústria s'han d'aliar i aprofitar l'enorme potencial econòmic d'àmbits com la biotecnologia industrial, la micro i la nanoelectrònica, la fotònica i la nanotecnologia, considerades tecnologies clau. Segons les previsions, el 2015 els productes d'aquests sectors tindran un volum de mercat de 400 mil milions d'euros".

"D'aquí al 2020, Europa dedicarà 80 bilions d'euros a la recerca en aquests àmbits estratègics. Una part d'aquests diners, si els sabem anar a buscar, els aconseguirem, si treballem plegats els investigadors i la indústria".

"L'ingredient clau d'entitats de recerca com l'ICFO és crear equips, saber aprofitar i sumar els talents individuals".

"Espanya inverteix molt poc en ciència i Catalunya no té prou diners per invertir, però ens en podem sortir perquè les entitats de recerca catalanes reben pocs diners públics. En reben al voltant d'un 30% dels seus recursos, la resta dels recursos, un 70%, els obtenen d'entitats d'arreu del món. Per cada euro que la Generalitat posa en aquestes entitats de recerca, elles en porten 2 més des de fora".

"Estem en condicions dures i difícils, però ens en sortirem perquè podem aconseguir recursos a Europa i a empreses d'arreu del món".
Imatge
Singulars (2013.06.19) -4x35- Mactar Thiam Fall - Acumular experiència és millor que acumular diners (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Mactar Thiam Fall és mestre. Va estudiar magisteri al seu país, el Senegal, i va exercir la docència durant més de 15 anys, però va decidir venir a Europa per veure i conèixer amb els seus propis ulls la cultura occidental. Ara ja fa 5 anys i mig que viu a Barcelona, però abans havia estat a Alemanya, França i Itàlia. Aquí s'ha dedicat a l'ensenyament del wòlof, l'idioma majoritari al Senegal, i també ha fet tasques de mediació i suport social als joves immigrants africans. Ha escrit dos llibres, dues guies de conversa wòlof-català i wòlof-espanyol, i està acabant un diccionari wòlof-espanyol. És el director i productor de la sèrie documental "Bitim Réew" ("Fora del país"), en què recull les històries de diferents immigrants senegalesos amb un punt de vista molt concret: que aquestes històries serveixin per informar els joves del seu país, per evitar que vinguin a Europa amb falses il·lusions. Molts no coneixen la realitat i arriben buscant un ideal d'aconseguir guanyar molts diners en poc temps. Quan veuen que això no passa, tenen vergonya de tornar al Senegal perquè se senten fracassats. Amb el seu documental vol fer veure als joves del seu país que han de venir no només per quedar-se, sinó, sobretot, per formar-se, per adquirir experiència. Diu que està molt orgullós de ser mestre i que en un futur no gaire llunyà vol tornar al seu país per ser professor universitari. Explica que la seva riquesa més gran són els savis consells de la seva mare, perquè no es gasten o es devaluen com els diners. Mactar Thiam Fall: "Acumular experiència és millor que acumular diners."
Mactar Thiam Fall és mestre i realitzador de documentals. És el director de la sèrie documental "Bitim réew" ("Fora de casa"). Aquest dimecres ha estat a "Singulars". Us resumim les seves millors frases:

"Al Senegal, el nom de Catalunya està lligat al del Barça. Fins al punt que l'any 2006 molts joves que van emigrar tenien un eslògan: "Barça ou barzakh", que es podria traduir com "Barça o mort", "O anem a Barcelona o morirem". "Barzakh", segons l'Alcorà, és el lloc on són les ànimes dels que han mort".

"Els joves senegalesos arriben aquí amb la il·lusió de tenir una vida millor, però aviat s'adonen que aquí la vida també és molt dura. Abans de venir no sabien que, per treballar, han de tenir papers. No tenien prou informació abans de sortir del país; per això amb els meus documentals jo vull obrir un debat al Senegal, vull conscienciar la gent jove que la realitat a Europa és molt diferent de com la imaginen".

"Al Senegal el percentatge d'atur juvenil és del 60%, i tenim una població molt jove: el 54 per cent de la població té entre 18 i 30 anys. I què poden fer? El mateix que fan els joves d'aquí, que se'n van a buscar feina fora".

"Ha de canviar la visió que tenen els joves sobre tornar al Senegal. Haver de tornar no és cap vergonya ni s'han de sentir fracassats. El viatge sempre és experiència. En l'època de les independències, molts africans van venir a Europa a formar-se per després tornar als seus països i aprofitar aquesta formació. Ara hauria de ser igual. El viatge l'hauríem de veure com un viatge de formació. Les experiències apreses per un jove immigrant tenen més valors que els diners. Hi ha d'haver un canvi de mentalitat".

"Al Senegal tenim un islam moderat perquè els nostres líders espirituals s'han desmarcat dels àrabs. Els àrabs incorporen la seva cultura a l'islam i interpreten l'Alcorà a la seva manera. Pels nostres líders religiosos, l'única guerra santa és la guerra contra el propi ego".

"Hi ha molts tipus de racisme. Hi ha un racisme perfectament identificat, que seria el dels grups neonazis que tenen una ideologia xenòfoba. Hi ha també un racisme institucional, que és el de les autoritats i els governs, que fan unes lleis que discriminen les persones pel seu origen i procedència. Després hi ha un racisme més difús, perquè si ho preguntem tothom dirà que no és racista, però és aquella actitud que fa que alguns grups de persones es creguin superiors a altres. A banda de les fronteres geogràfiques hi ha altres fronteres que cal vèncer".

"Cada nació té un eix fonamental. Al Senegal tenim un eix intocable que són els vincles que tenim entre les diferents ètnies que formen el país. A Catalunya aquest eix fonamental és la llengua catalana. Les persones que viuen aquí han d'aprendre el català i han de saber que no es pot atacar el català".

"Els catalans tenen el dret d'escollir el seu futur, això ningú ho pot negar".
Imatge
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

lauriqui
Entrades: 909
Membre des de: ds. abr. 28, 2007 11:36
Ubicació: Maresme
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Singulars - 4a Temporada (2012-2013) - Nou: 4x02

#6

Entrada Autor: lauriqui » dg. oct. 21, 2012 11:23

Baixant!!! El d'aquesta setmana del metge i l'alimentació també va ser molt interessant! Gràcies naro!
Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21316
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Singulars - 4a Temporada (2012-2013) - Nou: 4x03

#7

Entrada Autor: naroatna » dg. oct. 21, 2012 15:50

De res lauriqui! :D

Afegit el d'aquesta setmana, realment interessantíssim! :wink:

Singulars (2012.10.17) -4x03- Franco Berrino, menjar bé per viure millor

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21316
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Singulars - 4a Temporada (2012-2013) - Nou: 4x04

#8

Entrada Autor: naroatna » dj. oct. 25, 2012 22:22

Afegit el d'aquesta setmana! :wink:

Singulars (2012.10.24) -4x04- Patricia Ramírez - Entrena't per la vida

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21316
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Singulars - 4a Temporada (2012-2013) - Nou: 4x05

#9

Entrada Autor: naroatna » ds. nov. 03, 2012 0:02

I afegit:

Singulars (2012.10.31) -4x05- Marc Vidal. Espanya: cada dia pitjor?

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21316
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Singulars - 4a Temporada (2012-2013) - Nou: 4x06

#10

Entrada Autor: naroatna » dc. nov. 14, 2012 1:11

Afegit el de la setmana passada: Singulars (2012.11.07) -4x06- Antonio Turiel - Condemnats a decréixer.

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Petiso
Site Admin
Site Admin
Entrades: 16309
Membre des de: dv. oct. 06, 2006 13:13
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Singulars - 4a Temporada (2012-2013) - Nou: 4x06

#11

Entrada Autor: Petiso » dc. nov. 14, 2012 10:28

Doncs va ser molt interessant .... esperem que tot el va dir no succeeixi ..... però molt em temo que passarà :-(
Imatge Imatge

Avatar de l’usuari

lauriqui
Entrades: 909
Membre des de: ds. abr. 28, 2007 11:36
Ubicació: Maresme
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Singulars - 4a Temporada (2012-2013) - Nou: 4x06

#12

Entrada Autor: lauriqui » dg. nov. 18, 2012 0:17

Gràcies naro!!
Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21316
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Singulars - 4a Temporada (2012-2013) - Nou: 4x07

#13

Entrada Autor: naroatna » ds. nov. 24, 2012 0:58

Doncs seguim, afegit el d'aquesta setmana: Singulars (2012.11.21) -4x07- Ricard Jiménez i Pere Salvador - Educant pares i mares :D

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21316
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Singulars - 4a Temporada (2012-2013) - Nou: 4x08

#14

Entrada Autor: naroatna » ds. des. 01, 2012 0:35

Afegit Singulars (2012.11.28) -4x08-Edward Hugh: el rosari de l'aurora !!

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21316
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Singulars - 4a Temporada (2012-2013) - Nou: 4x09

#15

Entrada Autor: naroatna » ds. des. 08, 2012 0:59

Afegit Singulars (2012.12.05) -4x09- Xavier Melgarejo: millorar l'educació per millorar la societat

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Respon