"Singulars" és un programa d'entrevistes que vol donar veu a personalitats de tots els àmbits que amb la seva experiència i coneixements ens ajudin a entendre millor el món que ens envolta.
Els convidats del programa són persones que amb energia, esforç, estudi i treball han assolit objectius personals o professionals rellevants. Persones de les que volem aprendre lliçons de vida. A "Singulars" volem escoltar per aprendre.
Els convidats del programa són persones que amb energia, esforç, estudi i treball han assolit objectius personals o professionals rellevants. Persones de les que volem aprendre lliçons de vida. A "Singulars" volem escoltar per aprendre.
Dades tècniques del ripeig:
Durada: 52 minuts aprox.
Mida: 526 MB aprox. segons c/programa
Còdec vídeo: XviD @ 1250kbps, 25fps, 704x396
Còdec àudio: MP3 @ 128 kb/s mono, 48000Hz
Temporades anteriors
(4a) 5a Temporada:
(Ni que numerats com a 4a temporada sembla ser que amb l'emissió del capítol 19-06-2013 donen per acabada la 5a, queda dit)
Singulars (2012.10.03) -4x01- Carles Boix, camí cap a l'Estat propi (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Carles Boix és doctor en Ciències Polítiques i màster en Administració Pública per la Universitat Harvard i catedràtic de Ciència Política i Afers Públics a la Universitat de Princeton.
El professor Boix ens explica amb claredat i rigor quines etapes podrien marcar el camí cap a l'estat propi, com hauria de ser la negociació econòmica i l'encaix internacional.
Segons el Tribunal Internacional de la Haia, ens diu, "si no fa un ús il·lícit de la força qualsevol poble pot tenir el dret a l'autodeterminació".
Si al món hi ha 150 països més petits que Catalunya, i són perfectament viables, per què Catalunya no ho hauria de ser?
Amb dades del Banc Mundial, l'FMI i les Nacions Unides, Jonathan Tepper ens diu que si Catalunya fos independent estaria en un lloc al voltant del 30 o 36 del rànquing de països per PIB, a prop de països com ara Finlàndia o Malàisia.
El doctor Berrino ens diu que la recomanació de l'OMS és que només un 8% de les calories que ingerim siguin proteïnes, i en la nostra societat en mengem el doble de les que es necessiten.
També ens explica per què hem de reduir el consum de carn vermella: és molt rica en ferro, un tipus de ferro que és molt oxidant i que afavoreix la formació de substàncies cancerígenes a l'intestí.
La convidada del "Singulars" diu que des de molt petita volia ser psicòloga. Als 12 anys competia en gimnàstica esportiva i ja li despertava interès la seva pròpia lluita interna per mantenir la concentració, superar la por o controlar la inseguretat. D'aquestes dues passions, l'esport i la psicologia va sorgir la seva vocació professional. Patricia Ramírez és doctora en Psicologia i màster en Psicologia Clínica i de la Salut per la Universitat de Granada. Va començar a dedicar-se a la psicologia esportiva fa 25 anys, quan encara no era una disciplina tan reconeguda com ara. Ha treballat amb molts atletes d'elit, com el corredor Paquillo Fernández, i en diversos clubs esportius, però el reconeixement més unànime li va arribar per la seva feina com a membre de l'equip tècnic del Betis. El seu treball de motivació amb els jugadors va ser essencial perquè l'equip tornés a Primera Divisió el maig del 2011. També ha treballat amb el Mallorca i amb la lliga ACB de bàsquet. Patricia Ramírez combina la seva feina com a psicòloga esportiva amb la docència, les conferències i les col·laboracions en diversos mitjans de comunicació. És també l'autora del llibre "Entrénate para la vida". El que ens vindrà a explicar és que nosaltres també podem "entrenar" determinats valors i actituds per millorar la nostra vida diària. Les tècniques que són eficaces amb els esportistes, com treballar amb duresa, vèncer la inseguretat, mantenir a ratlla l'ansietat i la por, cultivar l'empatia amb els altres, pensar en positiu i superar els bloquejos emocionals, funcionen per tothom. Patricia Ramírez: Entrena't per la vida.
Molt crític amb la classe política, Marc Vidal ens diu que hi ha una endogàmia absoluta del sistema que no permet que hi hagi talent dins de la política. Emprenedor i expert en economia digital, creu que Espanya és un país hipotecat per tota la vida, incapaç de pagar tot el que deu. Polítics i banquers han actuat amb una connivència indecent, i la societat ha de despertar i no ha de deixar-ho tot en mans dels polítics.
És físic, matemàtic i investigador de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC. Antonio Turiel ens diu que no podrem continuar creixent com fins ara perquè no tindrem recursos. La crisi no acabarà si no canviem el nostre model financer i productiu. Hem arribat a la fi del creixement. Les perspectives de futur són que la producció de petroli dels camps existents davallarà un 40 % d'aquí al 2020 i serà gairebé impossible compensar aquesta davallada, sobretot perquè es calcula que cap al 2018 la Xina i l'Índia absorbiran tota la producció de petroli si continuen el seu patró de consum actual.
L'un és tècnic d' Educació, i l'altre és director de l'Institut Alba del Vallès, a Sant Fost. Aquests dos educadors ens diuen, entre altres coses, que no podem escollir els amics dels nostres fills, però sí que podem escollir on els han de fer, perquè no tots els espais afavoreixen l'educació. Als pares i mares amb fills adolescents els diuen que cal ser coherents i que cal mantenir uns límits i normes. És bàsic educar en l'esforç i el compromís, i és prioritari que no es trenquin els vincles afectius.
L'economista Edward Hugh ens diu que Catalunya està intervinguda "de facto", perquè sense els diners del Fons de Liquiditat no pot pagar ni les nòmines ni les factures pendents i no pot finançar les seves activitats bàsiques. I el que és més greu és que, per llei, els pagaments del deute són prioritaris, i passen al davant dels salaris dels funcionaris, la salut o l'ensenyament. Hugh ens diu que si Catalunya no aconsegueix formar un govern fort és més que probable que vinguin els "homes de negre" de Madrid, perquè diran que som ingovernables, que nosaltres sols no podem gestionar la nostra situació.
Segons aquest psicòleg i doctor en Pedagogia, l'esborrany de llei de reforma educativa proposat pel ministre Wert és una bestiesa, un atemptat contra la identitat de Catalunya i un desig de recentralitzar tot el procés educatiu a Espanya. Xavier Melgarejo, expert en el sistema educatiu de Finlàndia, ens diu que l'estat espanyol té una concepció de model educatiu que no és moderna ni és europea. No s'ha apostat mai per l'educació. A Espanya, els canvis constants de model educatiu acaben trencant el sistema, que s'aguanta gràcies a la feina dels mestres.
Endocrinòloga i presidenta de la Societat Europea per a l'Estudi de l'Obesitat (EASO), Gema Frühbeck ens diu que l'obesitat duplica el risc de tenir càncer i malalties cardíaques i quadruplica el risc de tenir hipertensió. Si es té un índex de massa corporal elevat, augmenta 6,2 vegades el risc de tenir diabetis tipus II. Les malalties associades a l'obesitat mòrbida poden fer disminuir entre 8 i 13 anys les expectatives de vida, per això la doctora Frühbeck diu que és essencial el canvi en l'estil de vida. No és una bona recepta perdre quilos molt ràpidament. El que és important és trobar el balanç energètic entre ingesta i despesa energètica, i cal no oblidar l'exercici físic.
És doctor en filosofia i escriptor, i ens diu que el sistema econòmic actual és irracional i patològic perquè posa els diners i l'entramat financer per damunt de les persones, la societat i l'equilibri ecològic.
Segons Pigem, el nostre sistema, basat en la idea que el creixement material acabaria portant el benestar universal, ara topa contra els límits ecològics i geològics del planeta. D'aquesta crisi no en sortirem fins que no transformem el sistema, perquè no és només una crisi econòmica, és una crisi ètica, ecològica i cultural.
Manuel Puerto Ducet és professor mercantil i economista per la Universitat de Barcelona. Membre numerari de l'Institut Espanyol d'Analistes d'Inversions i exconseller de la Societat d'Inversions i Fons d'Inversió del Grup Central-Hispano. És fundador i exdirector regional a Catalunya i Balears de Banif, entitat de banca privada i gestió patrimonial que recentment ha estat absorbida pel Grup Santander. Va abandonar Banif per desacord amb les pràctiques financeres de l'entitat, perquè, segons ell, es va convertir "en la franquícia espanyola de Madoff i Lehman Brothers". La seva experiència professional de 37 anys en diferents entitats financeres i en diferents etapes polítiques li ha permès tenir una visió molt clara de com funciona l'engranatge de l'economia espanyola. Afirma que, durant els anys que ha treballat en aquest entorn professional, ha estat espectador de l'arbitrari comportament d'una "dissoluta elit financera". Segons ell, no ens podem fiar de cap banc si ens fixem en l'aspecte ètic i d'actuació. En el seu llibre "Oligarquía financiera y poder político en España" explica com les seqüeles de 40 anys de dictadura han contaminat no només les institucions polítiques i financeres espanyoles, sinó també les estructures mentals de tres generacions de ciutadans. No té pèls a la llengua a l'hora d'afirmar que Espanya encara està regida pels pactes de poder establerts pel franquisme i que el poder polític i econòmic se'l reparteixen l'Opus Dei i els Legionarios de Cristo. Segons ell, tots els presidents del govern de la democràcia, sense excepció, han estat i són ostatges i titelles dels poders fàctics, de l'oligarquia financera que controla el país.
