Suplents: Petiso i r5004
El projecte, iniciat a començaments de maig de 2011, consta de 10 capítols de 50 minuts de durada, produïts pel departament de Nous Formats de TV3. L'equip responsable del programa és el mateix que va fer "Un lloc estrany", "Sense Embuts" o "L'Endemà".
Es tracta d'un programa centrat en la feina diària i en l'experiència professional dels mestres i professors d'educació Infantil, Primària i Secundària a Catalunya. Té com a objectiu esbrinar com és i què fa un bon mestre, mostrant diferents experiències dins el col·lectiu, exemplificant allò que s'anomena "bones pràctiques" i buscant exemples de com la relació entre mestre i alumne ha canviat i continua "canviant vides" en positiu, partint de la idea que molts adults podem afirmar sense cap dubte que almenys un mestre, al llarg de la nostra vida escolar, ha marcat la nostra vida, ens ha obert horitzons i ha canviat la nostra manera de veure el món. També en aquest moment, en què el món educatiu s'enfronta a reptes inimaginables fa uns anys, i en què el debat social sobre l'educació és viu i intens, a vegades agre, hi ha molts mestres que treballen amb il·lusió, amb esforç i amb imaginació per millorar cada dia la seva feina. Volem saber com treballen aquests mestres i com aborden la seva tasca de cada dia a les aules, i quines són les idees, les reflexions i les intencions que guien la seva pràctica.
Cadascun dels deu capítols del programa abordarà un aspecte diferent del món educatiu, sempre des de la perspectiva de la relació entre mestre i alumne: la vocació de docent, l'èxit i el fracàs educatiu, la convivència, l'educació en els valors, el lideratge, la incorporació de les noves tecnologies, l'atenció a la diferència i a la diversitat...
Els capítols de "Mestres" tindran diferents seccions, si bé el "nucli dur" del programa són les entrevistes a una seixantena de mestres d'educació infantil, primària i secundària que parlen sobre la seva feina, sobre com la viuen, quins són els seus objectius i els seus reptes, i com porten al dia a dia de l'aula les grans qüestions de l'educació ara i aquí.
Dades tècniques:Es tracta d'un programa centrat en la feina diària i en l'experiència professional dels mestres i professors d'educació Infantil, Primària i Secundària a Catalunya. Té com a objectiu esbrinar com és i què fa un bon mestre, mostrant diferents experiències dins el col·lectiu, exemplificant allò que s'anomena "bones pràctiques" i buscant exemples de com la relació entre mestre i alumne ha canviat i continua "canviant vides" en positiu, partint de la idea que molts adults podem afirmar sense cap dubte que almenys un mestre, al llarg de la nostra vida escolar, ha marcat la nostra vida, ens ha obert horitzons i ha canviat la nostra manera de veure el món. També en aquest moment, en què el món educatiu s'enfronta a reptes inimaginables fa uns anys, i en què el debat social sobre l'educació és viu i intens, a vegades agre, hi ha molts mestres que treballen amb il·lusió, amb esforç i amb imaginació per millorar cada dia la seva feina. Volem saber com treballen aquests mestres i com aborden la seva tasca de cada dia a les aules, i quines són les idees, les reflexions i les intencions que guien la seva pràctica.
Cadascun dels deu capítols del programa abordarà un aspecte diferent del món educatiu, sempre des de la perspectiva de la relació entre mestre i alumne: la vocació de docent, l'èxit i el fracàs educatiu, la convivència, l'educació en els valors, el lideratge, la incorporació de les noves tecnologies, l'atenció a la diferència i a la diversitat...
Els capítols de "Mestres" tindran diferents seccions, si bé el "nucli dur" del programa són les entrevistes a una seixantena de mestres d'educació infantil, primària i secundària que parlen sobre la seva feina, sobre com la viuen, quins són els seus objectius i els seus reptes, i com porten al dia a dia de l'aula les grans qüestions de l'educació ara i aquí.
Durada: 49 minuts aprox. c/capítol
Mida: 548 megues aprox. s/capítol
Còdec vídeo: XviD @ 1420kbps, 25fps, 704x396 (16:9)
Àudio Català: 128kbps mp3 estèreo
E-links:
Mestres -1x01- Ser mestres, com i per què? (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Obrim la sèrie preguntant-nos si la feina de mestre o de professor és vocacional, i si és prou vocació aquell "m'agraden molt els nens" per dedicar-se a l'ensenyament. Què cal tenir per ser mestre, com se n'aprèn, què té d'atractiu i de difícil aquesta professió i quines gratificacions i problemes comporta.
En el aquest capítol assistim al començament de curs a la facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un grup de futurs mestres, i acompanyem la Carmeta, una mestra de Bordils (Gironès) en el seu últim dia abans de jubilar-se. Passem un dia a P4, amb en Joan, un mestre d'Infantil a l'Escola Samaranch i Fina de Santa Margarida i els Monjos...
I l'escriptora Empar Moliner ens presenta Manuel Fuentes, el professor de literatura que la va convertir en lectora quan estudiava a l'Institut la Vall del Tenes.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Escola Pit-roig de Barcelona.
Mestres -1x02- L'èxit i el fracàs (DVBrip català per Petiso)(TotsRucs.cat).avi
L'èxit educatiu, el fracàs escolar...Un tema d'actualitat permanent que costa de definir i, sobretot, de resoldre. Què entenem per èxit i fracàs en educació, què vol dir "excel·lència", què cal avaluar i com fer-ho i quins són els factors que ens ajuden o ens destorben a l'hora de sortir-nos-en... Per a què serveixen, les notes? Reflecteixen de veritat el que saben els alumnes? Cal demanar el mateix a tots, o a cadascú segons les seves capacitats?
En aquest capítol passem un dia a l'Escola el Roure Gros, de Santa Eulàlia de Riuprimer, on no hi ha ni notes ni exàmens, i on els nens aprenen fent ciència des del primer dia. També visitem l'Institut Valldemossa, que premia l'esforç dels alumnes que ho han tingut més difícil, i coneixem una experiència pionera d'avaluació dels docents, inspirada en l'exemple finès.
També acompanyem el periodista Jordi Évole a l'Escola Antoni Gaudí, on va estudiar l'EGB, a Cornellà, i veiem com organitza un debat amb els nens de cinquè, al costat del mestre que li va ensenyar a ser crític quan era petit.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Institut Narcís Monturiol, de Barcelona.
Mestres -1x03- Aquí, qui mana (DVBrip català per Petiso)(TotsRucs.cat).avi
Mestres i professors s'estimen més parlar de convivència, de normes consensuades, de mediació de conflictes i de sancions pedagògiques que de disciplina, càstigs i bona o mala conducta. En aquest tercer capítol ens preguntem en què es basa avui l'autoritat de mestres i professors, i com volen exercir-la. Els demanem com volen ser tractats i com tracten ells els alumnes, quin ordre volen a l'aula i al centre i com resolen els problemes quotidians de convivència.
També coneixem l'experiència d'El Viver, una escola de Montcada i Reixac on la conducta de molts nens reflectia la tensió de l'entorn social. Fa tres anys les mestres van començar a aplicar tècniques d'educació socioemocional, no per eliminar els conflictes sinó justament per ensenyar els nens a gestionar-los. També assistim, a l'Institut Maria Aurèlia Capmany de Cornellà, a les classes de formació de mediadors per resoldre conflictes, i veiem com els nois i noies d'un altre institut, El Pedró de l'Escala, fan treball social per evitar les sancions.
I el mag Lari ens presenta el mestre que més el va influir quan feia batxillerat, que era justament també el que més temia. Posant-se en el seu lloc, Lari fa una classe de Literatura als actuals alumnes de l'Escola Infant Jesús.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Escola Fort Pienc de Barcelona.
Mestres -1x04- Com aprenem? (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Els pares i mares d'avui s'han acostumat a sentir paraules com grups cooperatius, educació lenta o aprenentatge per competències. També hi ha debat social sobre la conveniència de memoritzar, sobre els continguts que cal ensenyar als nens i sobre la vigència de les classes magistrals. La idea del mestre que "ensenya" va sent substituïda per la del mestre que ajuda i acompanya els nens a aprendre. Les classes cada cop són més actives, vivencials i basades en la realitat de l'entorn.
Ens preguntem què i com cal aprendre a l'escola, i a quin ritme..., i veiem com aprenen a llegir i escriure els nens de l'Escola Fructuós Gelabert de Barcelona, un centre que aplica l'educació lenta i on l'objectiu és formar adults crítics, enamorats de les paraules. Descobrim també l'Escola Rocafonda de Mataró, on les matemàtiques s'aprenen jugant, i l'Escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa, que ha implicat mares i mestres voluntàries en una activitat d'estudi extraescolar, fet que ha millorat molt els resultats dels seus alumnes.
El científic Manel Esteller, director de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge, explica què és l'epigenètica als alumnes de batxillerat de l'Escola Fundació Llor de Sant Boi, on va estudiar, i ens presenta el professor de Química, que, quan ell feia BUP, li va despertar l'interès per la ciència.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Escola Virolai de Barcelona.
Mestres -1x05- Família i escola (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Una frase que ha fet fortuna en el debat social sobre l'ensenyament diu que l'educació dels nens i nenes és feina de tota la tribu. Però sembla que família i escola no acaben d'anar a l'hora. Els mestres reclamen més col·laboració i suport dels pares i la societat, als quals acusen de delegar en l'escola una part cada vegada més important de l'educació de les criatures. Hi ha pares i mares molt actius, que volen participar i donar suport a l'escola, però les famílies han canviat i moltes tenen dificultats per implicar-se en la formació dels fills. Això afecta molt la vida dels nens, que passen moltes hores fent activitats extraescolars o sols davant de la tele o l'ordinador. També la consideració social del mestre ha canviat, i molts d'ells senten que han perdut la confiança de les famílies.
En aquest episodi acompanyem els alumnes de sisè de l'Escola Barrufet de Barcelona en el seu últim dia a Primària, un moment molt important de la vida. Veiem com s'organitzen els pares i mares d'una altra escola per muntar, durant un cap de setmana, una gran festa que és tot un homenatge a la comunitat escolar. I descobrim la feina de les Mares Enllaç de Vic, una iniciativa que busca implicar les mares nouvingudes en la vida de l'escola.
També coneixerem els mestres que van marcar la monja i metgessa Teresa Forcades, i veurem com anima els alumnes de la seva antiga Escola, la Pau Casals-Gràcia de Barcelona, a reflexionar sobre la llibertat de pensament.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Escola Barrufet de Barcelona.
Mestres -1x06- L'escola per a tots (DVBrip català per Petiso)(TotsRucs.cat).avi
Saber què necessita cada nen i cada nena, estimular-lo i demanar de cadascun el màxim que pugui donar. Avui l'escola té nous objectius, i un dels més importants és detectar les necessitats educatives i les capacitats pròpies de cada alumne, per tal d'adaptar-s'hi i ajudar-lo a aprendre millor. Als mestres els agrada dir que tots els nens són diferents, i que això no inclou només els que tenen alguna dificultat especial. Però per als que sí que en tenen, la perspectiva escolar ha canviat encara més: malgrat l'escassetat de recursos, ara l'escola aposta per la integració de tots els alumnes. Portar a la vida real el somni de l'educació inclusiva és complicat, i suposa un esforç important per a mestres i alumnes. Els demanem com viuen la diferència dins i fora de l'aula, i com tracten de respondre a allò que cada nen i cada nena necessita per aprendre.
I passem un dia a l'Escola Margalló de Vilanova, un centre únic, plenament inclusiu, on conviuen nens i nenes amb necessitats educatives especials amb alumnes sense dificultats. També en aquest capítol coneixem l'experiència de l'aula hospitalària de l'Hospital Materno-infantil de la Vall d'Hebron, a Barcelona, i de l'equip de mestres que acompanyen cada dia els nens i nenes ingressats, i entrem a les aules d'un institut de Barcelona que integra alumnes sords.
En aquest episodi, l'actriu i cantant Dolo Beltran ens presenta el professor que va canviar la seva vida quan estudiava per administrativa a l'Escola Pedagogium Cos de Sant Boi: ell va saber trobar les aptituds artístiques que amagava una adolescent difícil, i la va comprometre a continuar estudiant. Al seu costat, la Dolo fa una "masterclass" de cant als alumnes de Secundària de la mateixa escola.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Escola Pompeu Fabra de Barcelona.
Mestres -1x07- I jo què faig (DVBrip català per Petiso)(TotsRucs.cat).avi
El lideratge és un dels conceptes més rellevants en la professió d'educador. En un món en canvi constant, en què podem accedir a mil fonts d'informació, la feina del mestre és cada vegada menys la d'ensenyar continguts i cada dia més la d'estimular, dirigir i acompanyar en l'aprenentatge. Fins i tot les aules canvien físicament: durant moltes hores al dia, els nens ja no miren cap al mestre, sinó que es miren entre ells, cooperen i aprenen junts. Molts mestres consideren que el seu lloc ja no és al capdavant de la classe, sinó al costat dels alumnes, empenyent-los a buscar i a discutir, escoltant-los i engrescant-los a descobrir. Els educadors es replantegen el seu lloc a l'aula i a l'escola: el tracte amb els alumnes, els mètodes i estratègies, els objectius, la mateixa preparació... Però, al mateix temps, cada mestre té el seu propi estil, una manera de fer que ha anat aprenent amb l'experiència i que defineix la seva manera de treballar. Preguntem a mestres i alumnes sobre el lideratge i sobre si hi ha moltes maneres de fer de mestre.
I descobrim la feina d'un director d'institut, el del Joan Coromines, un director atípic i sense despatx que coneix pel nom cadascun dels alumnes i que ha aconseguit establir a través del diàleg un clima de convivència i aprenentatge en un centre que podria ser complicat. També coneixem la feina de dos professors de secundària, d'estils molt diferents, que estimulen la descoberta dins i fora de l'aula.
I acompanyem Josep Baselga, un dels oncòlegs més prestigiosos del món, professor a Harvard, que ens presenta el sacerdot jesuïta que li va ensenyar a pensar, a debatre i a qüestionar-ho tot. Junts recorren l'Escola Jesuïtes de Sarrià, on es van trobar i on l'antic alumne explicarà als actuals estudiants de Batxillerat l'estat actual de la investigació sobre el càncer.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Escola Antoni Brusi de Barcelona.
Mestres -1x08- Senyoreta 2.0 (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Les noves tecnologies han entrat a l'escola sense picar a la porta, han vingut per quedar-s'hi i encara no és clar quin paper tindran en l'aprenentatge. Els alumnes ja han nascut amb un teclat a la mà, i molts mestres han hagut de fer un esforç per adaptar-s'hi. Per a un adult aliè a l'escola, les aules d'ara poden ser irreconeixibles: pissarres electròniques, pantalles digitals, ordinadors portàtils, internet, xarxes socials... Integrar la societat de la informació a l'escola és un dels grans reptes d'ara mateix, sobretot, quan els nens i nenes dominen molt més el mitjà que la majoria dels educadors. Hem demanat als mestres com s'ho fan, com fan servir les noves tecnologies i com ensenyen els alumnes a gestionar críticament tota la informació a què poden tenir accés. Ens preguntem quines són les possibilitats que obre la tecnologia a l'aula, i també quines són les seves limitacions, quins problemes porten i, sobretot, com es resolen en el dia a dia.
Per descobrir-ho, hem visitat l'Institut-Escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia , un centre modèlic on mestres i alumnes creen junts els materials d'aprenentatge i on miren d'aprofitar al màxim les oportunitats que ofereix la tecnologia. També hem acompanyat en un rodatge els nens i nenes de l'escola de Bordils, al Gironès: petits cineastes que aprenen a llegir les imatges al mateix temps que les lletres, engrescats per un equip de mestres que han optat per un projecte innovador i s'hi han format a consciència.
En aquest capítol, la protagonista és una de les escoles més tecnològiques de Catalunya i, alhora, una de les més minúscules: a la premiada escola rural d'Alfés, al Segrià, una vintena de nens i tres mestres apliquen les metodologies més modernes a l'aprenentatge de Primària, alhora que cuiden l'hort i descobreixen sobre el terreny la realitat de l'entorn.
Aquesta setmana, Raquel Sans, periodista i conductora del "Telenotícies Vespre" de TV3, és el personatge destacat que ens presenta el mestre que recorda més perquè la va marcar en el seu moment: Mr. Mutur Mor. Raquel Sans ens porta a l'English School de Barcelona, a Vallcarca, una petita escola familiar on va estudiar la Primària, i recorda amb Mr. Mor les classes d'anglès, en què el llavors jove professor utilitzava la música moderna i el teatre per estimular els alumnes en l'aprenentatge. La Raquel, juntament amb el seu exmestre, fa una classe als actuals alumnes de sisè de l'escola, utilitzant el mateix sistema.
El grafisme d'aquest capítol ha tingut la participació dels alumnes de l'Institut Joan d'Àustria de Barcelona.
Mestres -1x09- El món a l'aula (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
En els últims anys, milers i milers d'alumnes nouvinguts o fills de pares immigrants han arribat a escoles i instituts. El sistema educatiu ha esdevingut la principal fàbrica de ciutadans, assumint el repte de cohesionar aquesta nova societat multicultural. Acollir aquests alumnes i integrar-los al sistema escolar, implicant-hi les seves famílies, és un esforç i una oportunitat per a mestres i professors que han canviat les seves prioritats i les seves maneres de fer per adaptar-se a les noves necessitats.
Aquest episodi entra en un aula d'acollida de l'Institut Barres i Ones, al barri de Llefià, a Badalona, en un institut on la majoria d'alumnes han vingut de molt lluny. També mostrem l'experiència de l'Institut la Garrotxa d'Olot, on es treballa en profunditat el coneixement dels països d'origen dels alumnes nouvinguts, i la d'una escola religiosa concertada de Barcelona, l'Escola Vedruna Àngels, que ha optat per oferir als seus alumnes formació sobre totes les religions presents en la comunitat escolar, obrint ponts de diàleg i de trobada entre les diferents visions del món que representen.
Xavier Beltran, l' autor i actor de teatre que la tele va fer popular com a "Lo Cartanyà", ens porta a l'Escola Cultura Pràctica, de Terrassa, on ensenya la mestra que més estima. Va ser a les seves classes, quan feia EGB, que Xavier Beltran va començar a actuar fent monòlegs per als seus companys. Els acompanyem en aquest retrobament i veurem com l'actor dirigeix un assaig del grup de teatre del centre.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Escola Mestre Morera de Barcelona.
Mestres -1x10- Educar o ensenyar (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Quina és, la missió de l'escola? Transmetre una sèrie de continguts o educar –també en valors– els ciutadans del futur? L'últim capítol de la sèrie el dediquem a una de les grans qüestions de l'actualitat educativa: què demana la societat a l'escola i què pensa l'escola que ha d'oferir a la societat. Demanem als mestres per a qui treballen, per a què i per a qui treballen. En definitiva, quin és l'objectiu de la seva feina.
A l'Institut Celestí Bellera de Granollers diuen que formen persones. Passem un dia amb ells i tractem d'esbrinar què vol dir aquesta frase que hem sentit tantes vegades al llarg del programa. I mostrem què es fa en un aula oberta, l'última oportunitat educativa per a uns alumnes a qui es demana que no llancin la tovallola. L'última visita del programa és a una classe de Filosofia per a alumnes de Primària. Nens i nenes de vuit i nou anys de l'Escola Ginebró, de Llinars del Vallès, reflexionen sobre les grans qüestions de la vida, dins un projecte que promou l'educació en els valors i la reflexió crítica des de la més tendra infància.
L'actriu Ariadna Gil ens presenta un mestre entusiasta, a qui va conèixer quan començava l'adolescència, i que va marcar la seva manera d'entendre el món. Al costat del mestre Batet de Sarrià, ara a punt de jubilar-se, l'actriu respon les preguntes d'una classe de primària a l'Escola Orlandai de Barcelona convertida en roda de premsa.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Escola Cervantes de Barcelona.
Mestres -1x11- Punt i seguit (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Reflexions de nens i mestres sobre temes no tractats a la sèrie. Des de problemes de convivència en centres de secundària, a dificultats per atendre la diferència, o l'educació en un context de crisi... "Mestres" s'acomiada amb un últim capítol especial, "Punt i seguit". Hem reunit sis dels mestres i sis dels alumnes que han anat apareixent al llarg dels programes, i els hem fet debatre sobre alguns temes importants que quedaven pendents: des dels "mals" mestres, fins als problemes greus de disciplina en Secundària, passant per com cal educar en temps de crisi... Repassem amb ells alguns dels moments del programa i els coneixem una mica millor. Esperem que us agradi!
