Dilluns, el doctor Mario Alonso ens va dir que davant d’una adversitat greu el primer que hem de fer és demanar ajuda.
Això és molt difícil, no cal dir-ho. Molt difícil. I, com que és molt difícil, caiem en una espiral pessimista que acaba destruint-nos en tots els sentits. Ens anul•la, ens bloqueja, no ens deixa avançar i, fins i tot, ens aïlla encara més en un món ple de solitud i de frustració.
Antonio Estévez va passar per aquesta situació. Bé, de fet, encara no n’ha sortit del tot. Ell és enginyer naval i treballava en una empresa en què li tenien prou confiança per poder signar talons de fins a 30 milions d’euros.
Ambiciós i inquiet, va veure una oportunitat d’or en els dies del frenesí especulador a Espanya. Es va adonar que hi havia persones que no aconseguien crèdits de les entitats bancàries, i això, com deuen recordar, era ben estrany, perquè gairebé tothom n’aconseguia, de crèdit. I així estem, però bé, aquesta és una altra història.
I Antonio Estévez es va convertir en un “aconseguidor de crèdits”. Trobava clients i els portava a les entitats bancàries. Cobrava la seva comissió i a créixer. 40 oficines per tot Espanya va arribar a tenir. Però la bombolla va esclatar. I Antonio Estévez ho va perdre tot. Avui està arruïnat. Ha perdut tot el seu patrimoni i està pendent de concursos de creditors. La seva vida ha hagut de canviar radicalment i, amb l’ajuda de la seva dona, està a punt de començar de nou al Brasil fent el que feia abans de caure en l’esquer del diner fàcil: d’enginyer naval.
El d’Antonio Estévez és un testimoni dur, sense concessions. Un testimoni que serveix, entre altres coses, per saber què es feia des de les sucursals bancàries i quin coneixement tenien els bancs dels productes que col•locaven als seus clients. Antonio Estévez ho explica tot en el seu llibre: “Reflexiones desde la ruina de la crisis”.
Aquest dilluns els presentem un arqueoastrònom. Sí, ho han llegit bé: arqueoastrònom. Per molt que ens ho expliquin, per molt que ens ho demostrin científicament, hi ha coses que ens costa acceptar des de la raó. Per exemple, si van a Egipte i s’aturen davant de les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí i, evidentment, de l’Esfinx, no se’ls plantegen un munt de preguntes de difícil resposta? La primera, segur que podria ser aquesta: “Com les van fer?”.
Però hi ha persones que se’n fan una altra, de pregunta. Aquesta: “Cap on miraven?”.
I aquí és on apareix la figura de l’arqueoastrònom. La figura de Juan Antonio Belmonte. És una autoritat mundial en astronomia cultural i història de l’astronomia, doctor en Ciències Físiques i en Astrofísica per la Universitat de la Laguna.
Belmonte ens farà de guia en un recorregut fascinant per alguns dels monuments construïts per les civilitzacions que ens han precedit.
Durant el programa, Juan Antonio Belmonte demostrarà què van mirar per construir algunes piràmides. De veritat, i no es propanganda, els sorprendrà. Segur.
En el “Singulars” de dilluns, també els presentarem Josep Maria Bosch, l’astrònom català que va descobrir fa poc un meteorit.
Aviat s’acabarà el curs 2009-2010. Sovint es parla en els mitjans de comunicació d’aquest o d’aquell altre problema que hi ha a les escoles, o de si el nostre sistema educatiu és l’adequat i, sobretot, de si és acceptable que generi gairebé un 30% de fracàs escolar.
També es parla sovint dels problemes laborals dels docents, principalment dels mestres de les escoles públiques, i dels canvis i de les reformes que les administracions fan en el sistema educatiu.
Però molt poques vegades es parla de la feina ingent que fan molts mestres de les escoles de Catalunya, siguin concertades, públiques o privades, per aconseguir millorar l’ensenyament, per aconseguir millors escoles i per aprofitar i estimular les potencialitats d’aprenentatge que tenen tots els nens i nenes.
Hi ha molts mestres, molts més dels que es pugui arribar a pensar, que treballen fora del seu horari, que dediquen 26 de les 24 hores als seus alumnes, a la formació continuada i a millorar les seves tècniques pedagògiques.
Des de “Singulars” els volem fer un homenatge, un homenatge a la comunitat educativa de Catalunya, a la comunitat que s’esforça per millorar.
Ho farem amb Montserrat del Pozo i amb un reportatge de l’escola pública Ítaca de Manresa.
Montserrat del Pozo és una monja de l’ordre de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret i directora del Col•legi Montserrat de Barcelona.
És llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, Màster en Psicologia i Gestió Familiar i Tècnica Superior en Imatge i So.
Montserrat del Pozo és una pedagoga experimentada i formada amb els educadors més innovadors dels Estats Units, Itàlia i França. Ha estat una de les pioneres a aplicar pedagògicament a Catalunya la teoria de les intel•ligències múltiples, que busca trobar les millors capacitat individuals de cada alumne.
L’entrevista a Montserrat del Pozo l’acompanyem, com s’ha dit, d’un reportatge fet a l’escola pública Ítaca de Manresa on un equip d’educadores també treballa per obrir camins alternatius a l’ensenyament de l’escola tradicional.
Aquest dilluns els proposem un programa amb una persona molt singular. Es tracta d’Enrique Cerdá Olmedo, catedràtic de Genètica de la Universitat de Sevilla, enginyer agrònom i doctor en Biologia per la universitat nord-americana de Stanford. També va ser deixeble i col•laborador del premi Nobel de Medicina Max Delbrück, considerat un dels pioners de la biologia molecular.
El doctor Enrique Cerdá és un especialista de prestigi internacional en fongs. En sap tant que, quan en parla, ho fa amb un gran sentit de l’humor i amb vehemència. Durant l’entrevista, es difondran imatges en moviment d’alguns fongs. Se sorprendran, de veritat. Són espectaculars. I crec també que se sorprendran que n’expliqui el cicle reproductiu.
Amb Enrique Cerdá també parlarem de manipulació genètica, és a dir, de transgènics, de l’agricultura biològica, de la història de l’oli de gira-sol alt oleic, de la pluja àcida i de l’energia nuclear.
El doctor Cerdá parla clar i és contundent.
Acompanya l’entrevista un reportatge que Georgina Pujol i Toni Bargalló han fet de l’ecogranja Finca El Saüc.
Fins aviat !
naroatna l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. juny 16, 2010 0:00, en total s’ha editat 1 vegada.
Aquest dilluns 14 els presentem Marta Minguella, una dona entranyable, singular, entregada a la música i a la pedagogia musical des de ben joveneta. Als 5 anys va aprendre a tocar el piano de manera autodidacta. Va estudiar les carreres de solfeig, guitarra i instrumental, i és doctora en Pedagogia Musical pel Mozarteum de Salzburg.
Ha impartit classes de música a nens de La Mina, passant pels millors col•legis de Barcelona, i acabant amb la família reial. Té centenars de premis. Va ser la creadora del grup Nins, i és l’autora de desenes de cançons infantils i de melodies publicitàries, com la de “las muñecas de Famosa”, per exemple.
Marta Minguella no pot viure sense la música. Quan els nens la veuen, se’ls il•lumina la cara i la saluden amb devoció. Saben que els entén i que els estima. Per això, pel seu tarannà, perquè als seus 64 anys encara té esperit juganer, li hem posat aquest titular: Marta Minguella, “allegro molto vivace”.
Cap a finals de l’any 2006, a més d’un fons d’inversió i “hedge fund” internacional els va començar a aparèixer entre els confidencials que reben de serveis d’anàlisis i d’informació econòmica a què estan subscrits algun “cigne negre”. Eren els primers senyals de la fi d’una època de creixement espectacular. Una època daurada, basada en el crèdit irresponsable i el consum malaltís. Una època que ja a finals del 2006 se sabia que estava agonitzant.
El 27 de març del 2007 es va saber que els preus dels habitatges dels Estats Units havien caigut per primera vegada des del 1996 i que hi començava a haver moltes hipoteques impagades. El 18 de juliol, van fer fallida els fons d’inversió de Bear Sterns. El 9 d’agost, el Banc Central Europeu (BCE) va injectar en el mercat 95 mil milions d’euros, i la Reserva Federal dels Estats Units (FED), 24 mil milions de dòlars.
4 dies més tard, el BCE, la FED i el banc central del Japó (BOJ) tornen a injectar diners de forma conjunta i coordinada.
El 31 d’agost, el president nord-americà, George Bush, s’adreça als ciutadans dels Estats Units per tranquil•litzar-los. El 14 de setembre, el cinquè banc del Regne Unit, Northern Rock....... Sí, aquell 2007 va ser clau.
Mentrestant, a Espanya, la mentida es va instal•lar al Palau de La Moncloa. No hi havia crisi. Ja ho saben, i no cal perdre ni un minut més en aquesta història trista i depriment.
Avui, 17 de juny del 2010, 3 anys després d’aquell 2007, Espanya és plena de “cignes negres”: vigilada, criticada, intervinguda i humiliada.
Del “miracle espanyol” s’ha passat a l’“Spain is pain” i a la vaga general convocada per al 29 de setembre.
Però de la mateixa manera que a finals del 2006 hi havia confidencials que deien que venien temps molt durs, ara també n’hi ha que diuen que les mesures que s’ha adoptat fins ara per sortir de la crisi són ridícules si es comparen amb les que s’hauran d’adoptar.
En més d’una tribuna ja es pot sentir parlar de la necessitat d’un govern d’unitat per elaborar uns Pactes de La Moncloa 2 i convocar eleccions. I una de les raons que s’utilitzen per explicar la necessitat d’aquesta fórmula d’emergència és que a Espanya hi ha una manca de lideratge que impedeix adoptar les mesures necessàries per poder sortir de la crisi i establir unes noves bases per a un creixement més sostenible, no basat en les bombolles.
Francisco Longo és l’únic espanyol que forma part del Comitè Assessor en Administració Pública de les Nacions Unides, on només hi ha 20 experts mundials. És economista, director de l’Institut de Gestió Pública, membre de la Càtedra de Lideratges i president del claustre de professors d’ESADE.
Per acabar la temporada abans de les vacances d'estiu, "Singulars" té un convidat d'excepció que es prodiga molt poc als mitjans de comunicació. És Joaquim Fuster, psiquiatre, expert en neurociència cognitiva, investigador i professor de la Universitat de Califòrnia.
L'any 1971 el professor Fuster va fer una descoberta cabdal: les seves investigacions el van portar a identificar les cèl·lules de la memòria del treball o memòria activa.
Dilluns 28 acabarem la temporada. I ho volem fer amb un savi, amb un savi català de la neurociència. Durant la seva llarga i dilatada carrera com a investigador i professor de la Universitat de Califòrnia, Joaquim Fuster ha estudiat el cervell humà en el seu conjunt, però ha posat l’èmfasi en el lòbul frontal i en la manera com formem i mantenim la memòria a curt termini, és a dir, la memòria de treball o memòria activa.
Joaquim Fuster és un dels màxims experts mundials en l’estudi del còrtex prefrontal, que ell anomena “l’òrgan de la llibertat”, perquè és en aquesta zona del cervell on els humans seleccionem la informació per decidir les nostres accions.
Diu el professor Fuster: “No sabem conscientment el que veiem i fem, però inconscientment ho percebem. No fem el que no hem de fer inconscientment.”
Com que una de les grans especialitats i descobertes més innovadores del doctor Joaquim Fuster és la memòria de treball, acompanyarem l’entrevista d’un reportatge especial que farem a l’actor Sergi López. Els actors necessiten exercitar aquesta memòria molt més que altres professionals. Ja ho veuran.
I, per acabar, un final de festa: Giovanni Tristacci, tenor, estudiant del Conservatori del Liceu, interpretarà en directe, acompanyat al piano per Anna Creixells, “Nessun Dorma”, de Puccini.
naroatna ha escrit:Per acabar la temporada abans de les vacances d'estiu, "Singulars" té un convidat d'excepció que es prodiga molt poc als mitjans de comunicació.
Deu ser perquè no interessa posar de manifest la fuga de talents
naroatna ha escrit:Per acabar la temporada abans de les vacances d'estiu, "Singulars" té un convidat d'excepció que es prodiga molt poc als mitjans de comunicació.
Deu ser perquè no interessa posar de manifest la fuga de talents
Doncs podria molt ben ser. De fet només començar l'entrevista l'eminent Doctor Joaquim Fuster li confirma a Jaume Barberà que per primera vegada posa els peus a un plató de tv3.
Doncs afegit l'enllaç d'aquesta edició especial i preparats pels propers.
Singulars ha escrit:El dilluns 20 de setembre, en una edició especial - la programació regular de "Singulars" comença el dia 27 - , entrevistarem l'escriptora Najat el-Hachmi dins del semestre de la diversitat que promou TV3. Aquest mes de setembre "D'AQUÍ D'ALLÀ" està dedicat al Marroc, i la majoria de programes del Canal 33 hi han col·laborat.
En aquest "Singulars" especial parlem amb Najat el Hachmi, escriptora catalana filla de pares marroquins, que va arribar a Catalunya als 8 anys, i que 20 anys després (el 2008) guanyava el "Premi Ramón Llull" de literatura catalana amb la seva novel·la "L'últim patriarca".
Ella és una dona combativa que parla i escriu sense embuts sobre qüestions com la convivència de les diferents cultures que formen la societat catalana actual.
48 hores abans de la vaga general convocada pels sindicats contra la reforma laboral que impulsa el govern Zapatero, tindrem a l'analista financer Jonathan Tepper i el catedràtic d'Estructura Econòmica de l'Institut Químic de Sarrià, Santiago Niño Becerra. Llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d'Oxford, Jonathan Tepper és soci i analista de la firma britànica d'anàlisis financeres Variant Perception, que ha elaborat alguns dels informes més crítics sobre la crisi financera espanyola.
Singulars presenta Antonella Broglia. És una italiana vehement, vital i enèrgica. Li agrada parlar sense deixar de moure's quan fa conferència per tot el món sobre l'impacte de les noves tecnologies en la vida, en els negocis i en les marques. Doctora en Dret per la Universitat de Mòdena, va ser consellera delegada de L'agència Ogilvy & Mather a Roma i, des del 1996 al 2006, consellera delegada i vicepresidenta de l'agència de publicitat Saatchi & Saatchi Espanya.
És membre d’Infonomia i dóna conferències per tot el món en què explica l’impacte de les noves tecnologies en la vida, en els negocis i en les marques. Antonella Broglia ens explicarà per què hi ha raons per ser optimistes. Ho farà amb exemples i els sorprendrà.
En el “Singulars” de dilluns també emetrem un reportatge que la redactora del programa Georgina Pujol ha fet a Georgina Regàs, una emprenedora de 79 anys, la líder i fundadora del Museu de la Confitura que hi ha a Torrent, al Baix Empordà. De Georgina Regàs és aquesta frase: “Si necessites una mà que t’ajudi, la trobaràs al final del teu braç”.
naroatna
arakelov
