La telenovel·la és un dels gèneres més arrelats a la televisió de tot el món, però gairebé totes les produccions d'aquest tipus emeses fins el moment per TV3 eren anglosaxones o nord-americanes. Malgrat tot, degut a les característiques inherents al gènere, les telenovel·les requereixen més que cap altre producte televisiu, la implicació dels teleespectadors en una simbiosi entre l'audiència i els personatges. Una simbiosi que és més efectiva si els personatges comparteixen amb l'audiència un mateix entorn, una mateixa llengua i una realitat social paral·lela. Aquesta fou precisament una de les claus de l'èxit de "La Granja", i un dels punts de partida de la creació de "Poble Nou", unes sèries que podrien qualificar-se com "antropològiques".
Després de l'èxit d'audiència de les sèries costumistes britàniques "Gent del barri" o "Veïns", i a partir de les experiències de producció adquirides a través de "Quan és fa fosc", Televisió de Catalunya, S.A. va apostar l'hivern de 1994 per la creació de la seva pròpia telenovel·la, una producció de 100 episodis dirigida per Joan Bas (responsable del departament de dramàtics de TVC) i Jaume Banacolocha, amb guions originals de l'escriptor català Josep Maria Benet i Jornet.
"Poble Nou", protagonitzada per Miquel Cors, Margarida Minguillón i Lola Lizarán s'estrenava el dilluns 10 de gener de 1994 a la nit, en un horari especial pel seu capítol de presentació, passant a emetre's a partir del dia següent a la sobretaula de TV3 (15:15 de dilluns a divendres).
Amb aquesta telenovel·la TV3 experimenta un nou sistema de producció televisiva, inspirat en el model americà. La proximitat entre la producció de la sèrie i la seva emissió -un capítol diari de 25 minuts- permet que tant la telenovel·la com els seus personatges evolucionin en funció de la resposta i acceptació de l'audiència. Como si es tractés d'un tros de la vida, "Poble Nou" és una història que comença, però que no se sap com acabarà. La varietat dels personatges, l'equilibri d'edats i el tipus de conflictes que la sèrie planteja, feien d'ella una producció destinada a captivar el gran públic.
El guió de "Poble Nou", escrit pel dramaturg i guionista televisiu català Josep Maria Benet i Jornet, s'elabora de manera que pugui evolucionar paral·lelament al desenvolupament de la sèrie, cosa que obliga TV3 a fer una planificació diferent a la de la resta de produccions de ficció anteriors. Juntament amb Benet i Jornet treballen a la sèrie un grup de guionistes format per Gisela Pou, coordinadora; Joan Marimon i Maite Carraza, escalistes, i Toni Cabré, Marta Molins, Francesc Luchetti, Enric Gomà i Teresa Vilardell com a dialogistes.
L'última versió dels guions per donar coherència a la història fou obra de Lluís Arcarazo, el "redialogista" de l'equip. Aquest grup de professionals, inclòs Josep Maria Benet i Jornet, disposava de tres setmanes per realitzar 5 guions de 25 minuts. El repartiment de les tasques dins del grup de guionistes permetia treballar de forma paral·lela en capítols diferents a fi de disposar d'un capítol diari.
A l'igual que amb els diàlegs, en la realització de "Poble Nou" es va treballar per equips. El cap de realització de la telenovel·la fou Jordi Frades i, en altres equips, van participar com a realitzadors Enric Banqué i Sílvia Quer. Cadascun d'aquests equips disposava de tres setmanes per a realitzar cinc capítols complets de "Poble Nou", que serien emesos al llarg d'una setmana. Durant la primera setmana es preparava la realització, la segona s'invertia en les tasques de planificació del rodatge i la tercera es dedicava a la gravació. Per ajustar-se al ritme de producció de "Poble Nou", i de la mateixa manera que treballaven els guionistes, els equips de realització treballaven de forma paral·lela en treballs diferents.
Com el seu propi títol indica, la història de "Poble Nou" té com escenari el barri barceloní del Poblenou, una de les zones de la ciutat que va viure de forma més directa la transformació urbanística soferta amb motiu dels Jocs Olímpics. El motor de la història són l'Antònio i la Rosa, un matrimoni de mitjana edat amb tres fills de 21, 18 i 14 anys. Són gent de classe treballadora que vivien al centre de la ciutat, però que gràcies a una primitiva es traslladen a viure a un dels habitatges de la tot just estrenada Vila Olímpica.
L'Antònio té una tieta, la Victòria, que viu al popular i fins aquell moment perifèric barri del Poblenou. Allà amb el seu marit -no van tenir fills- regentava una bodega. L'entrada principal del negoci donava a un carrer bulliciós i ple de vida del barri, mentre que per la part del darrere s'accedia a la zona de fàbriques abandonades i vies mortes. Amb la reforma urbanística i la construcció de la Vila Olímpica, les vies i les fàbriques desapareixen i sorgeix un món ple de llum, urbanitzat amb edificis de caire agradable que es van omplint de personal diferent, amb exigències diferents a les del barri antic. El marit de la tieta Victòria s'ha mort fa poc i ella, malgrat sentir-se amb forces i ganes, no les idees ni els diners per fer un canvi en el seu negoci. Però el seu nebot Antònio sí que en té.
Després de parlar amb ella i comptant amb el suport més o menys discutit de la seva dona i fills, decideix quedar-se la bodega de la tieta i la reconverteix en un supermercat. Ell vetllarà pel negoci mentre que la dona i la tieta es centren en el supermercat.
A més a més, l'Antònio i la Rosa es compren un pis en el nou barri, a prop del negoci, on s'hi trasllada a viure tota la família, excepte la tieta. La nova casa és just a la frontera entre el Poblenou de sempre i la nova Vila Olímpica. El supermercat es converteix en el punt de trobada dels veïns d'ambdós mons i dels conflictes entre dues classes socials.
Els personatges protagonistes de la telenovel·la són: l'Antònio (interpretat per Miquel Cors), un pare de família convencional que exerceix d'oficinista fins que s'aventura a obrir el supermercat; la seva dona, Rosa (Margarida Minguillón), que duu una existència avorrida i monòtona fins que gràcies al supermercat i a la seva nova relació laboral amb la tieta Victòria li ofereixen l'oportunitat de començar una nova vida, completament diferent. Lola Lizarán interpreta el paper de la Victòria, una dona vídua de 62 anys, de caràcter obert i decidit, arrelada al vell barri.
Els fills de la Rosa i l'Antònio són el Ferran (Joel Joan), de 21 anys, un jove amb poca ambició i sense interès pels estudis que és una font de problemes pels seus pares; l'Anna (Gemma Brió), de 18 anys, una noia culta que al nou barri hi trobarà la seva gran amiga i l'amor; i el Martí (Miquel Gutiérrez), el petit de la família, un adolescent de 14 anys que viu a cavall entre la Vila Olímpica i el Poblenou.
Juntament a aquests personatges centrals destaquen en la sèrie els personatges de l'Emília (Maria Jesús Lleonard), Marc, el seu fill (interpretat per Ferran Pera), Andreu (Alfred Luchetti), i Ricard (Enric Arredondo). Progressivament es van incorporant a la sèrie uns altres personatges com ara l'alemany Walter (Pavvel Rouba), l'Eugeni (Pep Torres), un elegant dentista homosexual, company sentimental de Xavier (Jordi Boixaderas), germà de la Rosa.
La jove actriu Laura Conejero interpretarà el doble paper de Mònica -una ex-prostituta de luxe de 28 anys que s'enamora del gran dels Aiguader, el Ferran- i d'Esther, vídua d'un milionari que torna de l'estranger amb aires de venjança per aconseguir l'amor del Ferran. L'Helena (Teresa Manresa), mare adoptiva de la Júlia (Irene Montalà), la millor amiga de l'Anna Aiguader i després novia del Ferran, tindran un especial protagonisme en el transcurs de la sèrie, del qual també participa Lluís Marco, en el seu paper del Dr. Boix, que acaba convertint-se en el marit de l'Helena.
Oleguer Sarsanedas, cap de programes de TVC, manifestava amb motiu de l'estrena de la telenovel·la que "Poble Nou" era "la prova de la majoria d'edat de la cadena: el naixement del primer fulletó de producció pròpia marca un abans i un després en la història de la televisió d'aquest país, perquè fins ara cap cadena s'havia animat a fer un serial d'aquestes característiques".
El cert és que el primer capítol, emès el 10 de gener en horari prime-time, ja fou líder d'audiència a Catalunya, amb 807.000 teleespectadors, demostrant amb xifres el seu caràcter de fenomen de masses. El març aconseguí que, per primera vegada en els seus deu anys d'història, TV3 liderés l'audiència global de Catalunya, convertint-se així en la cadena més vista en la franja de sobretaula. Per altra banda, les redifusions del cap de setmana, un hàbit televisiu que TVC va inaugurar amb les telenovel·les, havien aconseguit reunir davant del televisor una mitja de 300.000 persones.
Les xifres d'audiència de "Poble Nou" van anar progressivament en augment al llarg dels primers mesos de l'any 1994. Al gener la mitja era de 489.459; al febrer de 542.533 persones; al març, de 654.578, a l'abril aquesta xifra s'elevava a 689.960 teleespectadors; al maig s'assolí la mitjana de 717.549 i, pel mes de juny -abans de l'obligat descans de la sèrie durant el període estival- la xifra mitja d'audiència era de 825.594 teleespectadors. Amb l'últim capítol de la temporada -en una emissió especial per TV3 el diumenge 26 de juny de 1994 entre les 22:10 i les 23:19 hores- "Poble Nou" va batre el rècord d'audiència de TV3, assolint una quota de 1.350.000 teleespectadors (1.202.988 de mitja) col·locant-se per davant de pràcticament tots els programes de la història de TV3, a l'alçada dels quals es situaven únicament algunes transmissions de partits del FC Barcelona.
Fins aquell moment s'havien emès 121 episodis i l'equip de la telesèrie treballava ja en els nous 70 episodis que estarien en antena a partir del 19 de setembre, després d'oferir la setmana abans un resum dels capítols de la primera temporada emesos (5 emissions de 30 minuts), i que ocuparien la sobretaula diària fins el seu final definitiu el desembre d'aquell any 1994. "Poble Nou" havia mobilitzat 60 actors i 150 figurants que havien de gravar cinc capítols setmanals i que treballaven a un ritme frenètic mai abans experimentat.
"Poble Nou" havia deixat de ser una telenovel·la més per convertir-se en tot un fenomen sociològic. Nombrosos col·legis trucaven als estudis d'Esplugues per viure "in situ" les alegries i les desgràcies de la família Aiguader i companyia. Estudiants de màsters universitaris seguien les gravacions de prop. Inclús hi havia qui afirmava que gràcies a la sèrie el ritme de vendes de pisos a la Vila Olímpica s'havia animat els darrers mesos. Un anunci de premsa el què es sol·licitava la col·laboració ciutadana per trobar a l'Antònio va col·lapsar la centraleta de Sant Joan Despí una setmana abans del parèntesi estiuenc. Inclús la publicació del llibre basat en la sèrie va acabar convertint-se en un dels best-sellers del Nadal.
A Televisió de Catalunya es va començar a parlar de muntar una "factoria" per elaborar telenovel·les, gestionant-se nous projectes. I això que -com explica Olga Lerín en una crònica de "El Periódico" (26.6.84)- Don Comparato, el "mag" brasiler dels serials, havia afirmat en veure els primers guions de "Poble Nou" que eren "una merda". Juan Banacholocha, director adjunt de la telenovel·la comentava llavors que "Combinem històries costumistes amb elements novel·lescos, perquè si no el públic desconnectaria de la història. Li hem donat el mateix producte, però en català i barrejat amb coses que ens passen als catalans".
La majoria coincidia a afirmar que era precisament aquesta sàvia combinació a on radicava l'èxit de la sèrie. Segons Josep Maria Benet i Jornet, responsable de l'argument i d'un equip de nou guionistes, "ha d'haver-hi equilibri entre els personatges estimats per l'espectador i els fets extraordinaris que se succeeixen. El públic ens exigeix punts en comú amb els què sentir-se identificat", i assegurava que en cap moment havien rebut pressions per dirigir la trama en un sentit o un altre. Joan Bas, cap de programes dramàtics de TVC i director executiu de la telenovel·la, veia "Poble Nou" "com una màquina que crea expectatives d'històries".
A més de l'èxit d'audiència i prestigi de la cadena "Poble Nou" resultava extremadament rentable. Cada capítol costava a les arques de TV3 uns tres milions de pessetes, una quantitat que podia considerar-se molt econòmica per aquest tipus de producció. I més si es tenia en compte que en aquell moment Televisión de Galicia, Euskal Telebista i Telemadrid ja s'havien interessat pel producte i que alguns responsables de màrqueting de TVC treballaven en una campanya per introduir-lo al mercat internacional. Al final, la sèrie seria adquirida per la cadena privada Antena 3 Televisión, però curiosament l'audiència de l'estat espanyol es va mostrar indiferent i ni molt menys va aconseguir la popularitat aconseguida a Catalunya. Al final, acabaria saltant de la programació de la tarda d'Antena 3 quan s'havien emès només la meitat dels episodis. Hom apunta les deficiències del doblatge como una de les principals raons d'aquest fracàs.
L'últim capítol de la primera etapa de "Poble Nou" va deixar el llistó melodramàtic molt alt i ple d'incògnites, que anirien resolent-se a poc a poc durant la segona entrega de 70 episodis. Entre les novetats de la segona temporada van destacar la incorporació de dos actors: Pep Tossar (que seria el Guillén, un professor universitari de la Júlia) i Montserrat Salvador (que exerciria de Misericòrdia, la mare del doctor Boix). La presència de l'actor mallorquí (Pep Tossar) i la procedència tarragonina de la Misericòrdia ampliava l'espectre geogràfic de la sèrie.
La direcció de TV3 va decidir introduir un personatge que exerciria de "dolent", i un bebè, ja que com deia Banacolocha "les enquestes demostren que l'audiència vol morts i naixements". Reapareixien els personatges de Charo (Paulina Gàlvez), Katy (Marta Calvó), Abel (Pep Molina), Bernat (Toni Sevilla), Jaume (Marc Cartes) i Lola (Anna Güell).
En aquesta segona etapa "Poble Nou" va acabar per consolidar-se com el major èxit de la producció de ficció de TV3, que usaria la seva mateixa fórmula en els seus posteriors projectes. La sèrie va acabar la seva emissió el dia de Sant Esteve -26 de desembre- amb una emissió especial en horari prime-time que va marcar una nova fita d'audiència. El boom de la producció pròpia de ficció de Televisió de Catalunya, S.A. havia començat.
