"Sense ficció" celebra el desè aniversari. Deu anys d'estrenes de documentals de producció pròpia, internacionals i coproduccions amb productores catalanes independents que han fet del programa, dirigit per Montse Armengou, un espai de referència per al gènere documental insòlit a tot Europa, ja que s'emet en el primer canal d'una televisió generalista en "prime time" amb excel·lents audiències.
Josep Rovira i David Burillo preparen un treball amb què es revisiten amb els directors algunes de les obres més significatives d'aquesta dècada, i es pregunta als protagonistes com els va canviar la vida el documental.
L'espai recordarà l'1 d'octubre del 2017 amb dues estrenes. D'una banda, "La gent de l'escala", dirigida per Francesc Escribano i Jordi Fusté, reconstrueix aquella jornada a l'Institut Pau Claris de Barcelona a partir dels testimonis i els vídeos que van fer la volta al món de la intervenció policial en una escala del centre. D'altra banda, "El xoc" retrata els fets i les figures clau entre el juliol i la proclamació de la fallida república catalana el 27 d'octubre i l'aplicació del 155.
També destaquen les produccions pròpies del programa, com ara "Mai més víctima", un documental d'Ariadna Oltra i Mireia Pigrau sobre la violència de gènere, i un treball d'investigació sobre com i per què l'Església ha inscrit al seu nom desenes de milers de béns immobles a tot Espanya entre el 1998 i el 2015, de Montserrat Besses i Pere López.
Hi haurà coproduccions com "Lladres de temps"; "Les pal·liatives", que segueix un equip que assisteix malalts terminals, i "Petitet", de Carles Bosch, la rumba simfònica de Joan Ximénez.
Capturador: r5004
Suplents: naroatna, Petiso
Dades tècniques:
Vídeo: Xvid 704x384 50-60% del test de compressibilitat (aproximadament)
Àudio: Mp2 Estèreo 128 Kbps / Mp2 Mono 96 kbps (sense re-comprimir)
12x01 - Down n'hi do
Més informació:
Un grup de vuit joves amb discapacitat intel·lectual tenen com a objectiu iniciar-se en el món audiovisual, ser capaços de crear un curtmetratge des de zero i, alhora, sincerar-se davant de la càmera. L'espontaneïtat, la veritat i la creativitat defineixen perfectament els protagonistes del documental "Down n'hi do!". L'aventura va començar amb un taller d'aproximació al cinema impartit per la cineasta i actriu Mireia Ros, en què els joves amb síndrome de Down van aprendre a escriure guions, a visualitzar què volien gravar i a actuar. El taller va culminar amb un rodatge a nivell professional, que va tenir com a resultat el curtmetratge anomenat "On és l'Ivan?".
Més informació:
El problema dels residus plàstics que genera l'espècie humana arreu del planeta és prou conegut. El documental Out of plastic se centra en com la contaminació per plàstics afecta un ecosistema com el de les Illes Balears, fràgil per definició, i reflexiona sobre l'impacte del plàstic a les nostres vides i al nostre entorn natural. Un impacte que, si no hi fem res i ben aviat, podria deixar els mars convertits en deserts sense vida.
Més informació:
La desaparició d'una persona sense causa aparent és una tragèdia per a la família. Una realitat desconeguda malgrat que a Catalunya es denuncien una mitjana de 370 desaparicions cada mes.
Més informació:
El reportatge tracta de donar resposta a moltes de les qüestions que encara es desconeixen sobre el disseny de l'operatiu policial de l'1 d'octubre del 2017 i dels seus responsables, i de les pressions que va rebre el govern de Rajoy.
Més informació:
Dels corrals de Mataró als escenaris de mig món, l'aventura artística i personal de Peret. 50 anys després de l'èxit de "Borriquito", els néts del mestre protagonitzen un retrat íntim de la família Peret, amb Andreu Buenafuente com a narrador. El títol no deixa lloc a equívocs: aquest és un retrat íntim i alhora un homenatge a Pere Pubill Calaf, Peret per al món sencer, el rei de la rumba catalana per a la història. Amb la complicitat dels seus nets i d'amics com el Petitet, Justo Molinero i fins i tot el seu sastre favorit del barri de Sant Antoni, el documental relata molt de prop la "vida de pel·lícula" de Peret a base de xerrades casolanes i sobretaules al bar, així com d'una carretada de material d'arxiu i fins i tot divertides dramatitzacions. Dels corrals de Mataró ("on només hi havia rates i fam") al carrer de la Cera del Raval; dels anys de joventut entre prostitutes, partides de cartes i venda ambulant als bolos per als turistes de Calella; de la invenció d'una nova i engrescada rumba gitana que bevia de Pérez Prado i Elvis (molt diferent de la rumba flamenca que feien els altres) a la campanada amb el "Borriquito" i les gires internacionals amb els seus fidels palmeros, el Toni i el Huesos; de l'actuació forçosa a Eurovisió al seu llarg retir per convertir-se en pastor evangelista i el seu sonat retorn juntament amb Los Amaya i Los Chipén. Déu, la família i la rumba és el triumvirat que presideix una pel·lícula que no esquiva explicar l'amargor amb què Peret va viure l'absurda polèmica per la paternitat de la rumba catalana amb la qual alguns volien enfrontar-lo amb el Pescadilla. Ni descriure una personalitat complexa, fruit de la tensió entre món gitano i món paio, entre pobresa i riquesa, entre veritat i picaresca.
Aquest documental ja el teníem a TotsRucs, gràcies al company Adrià05.
Més informació:
El documental explica com quatre famílies de Barcelona tenen les vides condicionades pel turisme de masses. A través seu, es veurà la gran transformació que està experimentant la ciutat, que expulsa els veïns de les seves llars i barris. És un procés silenciat i irreversible que canviarà per sempre la identitat de Barcelona tal com la coneixem. Barcelona és un dels epicentres turístics més importants d'Europa. El 2016, la ciutat va rebre més de 30 milions de turistes, i va liderar el rànquing de les ciutats més visitades d'Europa, juntament amb Londres, París, Roma i Berlín. És un rècord històric nou que confirma la tendència creixent i imparable de la xifra d'arribada de turistes. Quines conseqüències té per a la gent de Barcelona una ciutat amb poc més d'1,6 milions d'habitants? Un bon nombre d'estudis acadèmics constaten que el turisme de masses i l'especulació immobiliària derivada del turisme estan malmetent la vida veïnal de Barcelona fins al punt que n'està expulsant gradualment els veïns i veïnes de les seves cases i barris. El propi Ajuntament va elaborar un estudi a finals de 2016 que conclou que el districte de Ciutat Vella, el nucli antic, ha perdut un 11% dels veïns en els últims 10 anys a causa de l'expansió de la indústria turística. "City for sale", de Laura Álvarez i produïda per Bausan Films, se submergeix en la vida de quatre famílies barcelonines per mostrar com el turisme de masses està aniquilant l'essència i la bellesa de la ciutat. El documental apel·la a l'empatia i a la reflexió, i revela, com no ho ha fet ningú fins ara, el costat més humà d'un problema que ja no només social, sinó també polític i econòmic, i que afecta tantes altres ciutats de moda com Madrid, Venècia, Amsterdam, Lisboa, Roma, Praga o París, entre d'altres.
Més informació:
El documental, basat en fets reals, ofereix una perspectiva de l'estructura de diverses famílies d'extrema dreta mitjançant entrevistes i animació. Per mitjà d'un testimoni emotiu aprenem què implica créixer en un entorn on cada dia s'ensenya a odiar tot allò que és de fora. Què implica criar-se en un món on la compassió i l'afecte són secundaris i on el que més compta és l'orgull per la pàtria? En què es converteixen aquests "petits germànics" quan es fan grans? El destí de l'Elsa i els seus fills és tan sols un exemple tràgic entre molts d'altres.
Més informació:
Les primaveres àrabs, les protestes a l'Iran o el referèndum celebrat a Catalunya l'1 d'octubre de l'any 2017 són clars exemples del poder de les xarxes socials en la societat actual. Durant aquestes mobilitzacions, milers d'imatges i vídeos de les actuacions policials, gravats pels ciutadans, es van convertir en virals a les plataformes socials. Alhora, una gran quantitat de desinformació també va començar a circular per internet. Qui ho fa i per què crea informacions falses? Aquest tipus de desinformació col·labora en la desacreditació de la mobilització social? És difícil distingir entre contingut real o fals quan els usuaris comparteixen informació sense verificar-ne ni l'origen ni la font. A més, polítics de tot el món aprofiten i utilitzen les fake news per desacreditar els mitjans de comunicació i confondre, d'aquesta manera, la societat civil. A "Battle of Social Networks" també es mostra la fragilitat d'alguns governs que veuen com estan perdent el control sobre la informació i sobre la ciutadania, i comencen a buscar mesures restrictives per aturar aquestes mobilitzacions organitzades a través d'Internet. Ara mateix, a països com la Xina o l'Iran hi ha persones empresonades per la difusió de contingut a les xarxes socials. Però també a l'Estat espanyol o als Estats Units hi ha usuaris denunciats per les seves publicacions a les xarxes.
Més informació:
Un de cada tres nens i nenes està en risc de pobresa o d'exclusió social. "Sense ficció" dona veu a adolescents que denuncien l'incompliment dels seus drets, que viuen en carn pròpia. El documental posa en evidència l'incompliment que fan els estats dels compromisos adquirits amb la signatura de la Convenció sobre els Drets dels Infants.
Més informació:
Documental que aborda la violència filioparental donant per primera vegada la paraula als protagonistes d'aquesta dolorosa realitat present en moltes famílies. El documental compta amb el testimoni d'una vintena de fills, la majoria d'ells menors d'edat i pares que trenquen el silenci i parlen sense vergonya d'una realitat que afecta moltes més famílies del que en realitat es diu i se sap.
Més informació:
Segons l'Agència Europea del Medi Ambient, el principal focus contaminant de l'aire que respirem no és el trànsit, sinó la indústria. Al centre del Camp de Tarragona, s'hi aixeca el Complex Petroquímic de Tarragona.
L'any 2012, un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya, dirigit per Francesc Xavier Roca, va fer un estudi independent sobre la qualitat de l'aire del territori. Els resultats indicaven la presència de nivells molt alts de diferents tipus de gasos tòxics que poden arribar a provocar càncer. L'any 2015, un altre estudi d'aquest equip confirmava la presència a l'aire de substàncies malignes per a la salut. A finals de 2018, aquests científics emprenen un nou estudi sobre la contaminació atmosfèrica en aquest territori.
L'any 2012, un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya, dirigit per Francesc Xavier Roca, va fer un estudi independent sobre la qualitat de l'aire del territori. Els resultats indicaven la presència de nivells molt alts de diferents tipus de gasos tòxics que poden arribar a provocar càncer. L'any 2015, un altre estudi d'aquest equip confirmava la presència a l'aire de substàncies malignes per a la salut. A finals de 2018, aquests científics emprenen un nou estudi sobre la contaminació atmosfèrica en aquest territori.
Més informació:
Eleuterio Sánchez explica en primera persona la seva vida, des de la seva infància entre barraques fins a la seva prolongada estada a les presons, on va aconseguir llicenciar-se en dret tot i les traves del sistema penitenciari franquista. L'Eleuterio Sánchez d'avui no s'identifica amb el Lute, que amb el temps s'ha convertit en un personatge que la societat s'ha apropiat i que ha elevat a l'estatus de mite. Però, tot i que Sánchez renega del nom que l'ha fet popular, també admet que li ha servit per denunciar tot el que va viure sota la dictadura franquista. Durant una de les seves fugues, mentre estava amagat en una claveguera, va escriure les seves memòries amb una vella màquina d'escriure i fent servir paper higiènic. "Camina o revienta" el va fer encara més famós i la seva història va arribar fins i tot a altres països com Alemanya o Holanda. Va ser llavors quan el grup Boney M va relatar la seva història en forma de cançó i quan també va ser portada al cinema. "Eleuterio Sánchez contra el Lute" explica la història del mite des del punt de vista d'Eleuterio Sánchez i de la gent que l'envolta, però, sobretot, denuncia la repressió que va viure al llarg de la dictadura franquista.
Més informació:
Andrea Motis va despuntar ja des de ben petita com a cantant, trompetista i saxofonista. Als 14 anys va rebutjar una important oferta del segell Blue Note. Als 16, Universal va trucar a la seva porta, però no estava preparada. Finalment, als 21, ha arribat el moment de donar el seu gran salt al jazz internacional. El documental "Andrea Motis, la trompeta silenciosa" segueix molt de prop el procés pel qual ha decidit passar per esdevenir una figura internacional del jazz. El càmera i director Ramon Tort ( "Kids and music", 2012) documenta l'any que precedeix el de la gravació del seu primer disc, a Nova York. Un moment crucial en la vida d'una jove que un dia està cantant amb Omara Portuondo al Beacon Theatre de Nova York i, l'altre, es menja un tàper entre classe i classe mentre repassa partitures en un parc. Però, qui és en realitat Andrea Motis? D'on sorgeix la seva màgia? Què fa que la seva música enamori tanta gent i tan heterogènia? Està a punt per fer el gran salt, però... Li interessa la fama o el triomf? Andrea no vol ni l'èxit ni la fama, sinó viure el present. La seva música encarna aquests valors tan poc freqüents: no té pressa per arribar a el següent compàs, cada nota és una finalitat en si mateixa. Aquesta és la història íntima i carregada d'emocions d'un moment únic i irrepetible, aquell instant ple del vertigen que ens envaeix just abans de fer un salt al desconegut. Un documental sobre canvis vitals, dubtes, pors, contradiccions i jazz, molt de jazz.
Més informació:
Retrat dels 7 anys del projecte musical de Joan Antoni Reverté ("Pare Jony"), un capellà que va creure que podia comunicar el missatge cristià mitjançant el heavy i el rap. El documental explora la seva vida hiperactiva i infatigable: missioner a l'Àfrica, figura mediàtica, compromesa socialment, creador de l'ONG "Provocant la pau", renovadora, i també temuda pels sector més immobilistes de l'església. L'any 2012, després d'una missa rockera a Tortosa es va retirar a iniciar un procés personal de reflexió i estudi.
Més informació:
Cada any, importants figures de la política internacional i del món empresarial i acadèmic es reuneixen a Davos, Suïssa, per assistir al Fòrum Econòmic Mundial. Per al seu fundador, Klaus Schwab, de 81 anys, el Fòrum té l'objectiu de millorar el món mitjançant el diàleg. Però com és possible desafiar l'statu quo si a les reunions a porta tancada hi assisteixen exclusivament figures de l'establishment? Quan apareix Greta Thunberg, la jove activista del canvi climàtic, comença a semblar que Schwab fa tot el possible per arrossegar el Fòrum cap a una nova era. Però queda el dubte de si aquest nou enfocament està beneficiant el món o continua beneficiant només les elits.
Més informació:
L'objectiu és analitzar aquells esdeveniments que han marcat el cos, com la seva creació després del franquisme fins als debats al voltant de quin és el model policial que demanda la societat catalana.
Més informació:
Aquesta crònica de Lluís Permanyer recupera una època en què el passeig de Gràcia es va omplir de jardins, cafès, teatres de luxe i tota mena d'atraccions per a tots els públics. El passeig de Gràcia té l'origen en un caminet rural i abandonat que unia Barcleona i la vila de Gràcia, anomenat "el camí de Jesús". Va ser inaugurat el 1827, i va néixer com un espai per al gaudi de tots els barcelonins. Un mon increïble i oblidat que va deixar d'existir per donar pas a la nova Barcelona, quan s'enlairen les primeres grans cases unifamiliars i palauets. El moment en què el passeig de Gràcia es consolida com el gran eix urbanístic i arquitectònic de l'Eixample, però, sobretot, com el passeig de la burgesia que temps després enlairaria el modernisme com a bandera. Permanyer alterna la crònica de les reformes urbanístiques amb el batec humà que forma part de l'essència del passeig de Gràcia, l'espai social incomparable on els catalans de diners han exhibit la seva opulència i que van convertir en un temple social. El documental ens trasllada a un paisatge pel qual desfilaven els primers cotxes que van arribar a la ciutat. Ens parla de quan els reis i les estrelles de Hollywood arribaven a Barcelona pel baixador del carrer Aragó. De la invasió dels bancs, que van transformar el passeig en un carrer trist i sense vida. Del Drugstore de passeig de Gràcia, local indissociable de la nit barcelonina des de la segona meitat dels seixanta fins ben entrats els vuitanta. Refugi de noctàmbuls i, durant els seus primers anys, l'únic lloc per prendre l'última copa quan tots els locals ja eren tancats. Posicionat com un destí urbà de referència internacional, el passeig de Gràcia s'ha transformat avui en el carrer de les botigues i hotels de luxe, que conviuen amb edificis patrimoni de la humanitat.
Més informació:
Assassinar Franco: resistència contra un dictador
El dictador Francisco Franco es pensava que havia estat escollit per Déu. Feia que els propagandistes el presentessin com un "soldat indomable". Secretament, però, Franco tenia una por gairebé malaltissa que l'assassinessin. I amb raó, tal com es va demostrar després de la seva mort, l'any 1975. Des de llavors, s'han descobert més de vint intents d'assassinat frustrats contra el líder espanyol. Però qui va planejar aquests atemptats? Van estar a punt d'aconseguir el seu objectiu? Octavi Alberola i Stuart Christie van provar d'assassinar Franco i ara en revelen els motius i les circumstàncies que envoltaven els complots contra el dictador.
Experiment Stuka
En plena Guerra Civil, els avions van bombardejar quatre pobles de l'Alt Maestrat, al País Valencià. El maig del 1938, els habitants de quatre pobles de l'Alt Maestrat, al País Valencià, van veure aparèixer tres avions a l'horitzó. Alguns nens van sortir a saludar i els adults els observaven amb innocència i curiositat. Els avions van maniobrar, van caure en picat i van bombardejar cases i esglésies. Van matar 38 veïns. Fins ara mai s'ha sabut qui en va ser el responsable. Vuitanta anys més tard es van descobrir 66 fotografies aèries en una carpeta de l'arxiu militar de Friburg, a Alemanya. Aquestes fotografies són la clau del misteri i el punt de partida d'"Experiment Stuka", un documental dirigit per Pepe Andreu i Rafa Molés.
El dictador Francisco Franco es pensava que havia estat escollit per Déu. Feia que els propagandistes el presentessin com un "soldat indomable". Secretament, però, Franco tenia una por gairebé malaltissa que l'assassinessin. I amb raó, tal com es va demostrar després de la seva mort, l'any 1975. Des de llavors, s'han descobert més de vint intents d'assassinat frustrats contra el líder espanyol. Però qui va planejar aquests atemptats? Van estar a punt d'aconseguir el seu objectiu? Octavi Alberola i Stuart Christie van provar d'assassinar Franco i ara en revelen els motius i les circumstàncies que envoltaven els complots contra el dictador.
Experiment Stuka
En plena Guerra Civil, els avions van bombardejar quatre pobles de l'Alt Maestrat, al País Valencià. El maig del 1938, els habitants de quatre pobles de l'Alt Maestrat, al País Valencià, van veure aparèixer tres avions a l'horitzó. Alguns nens van sortir a saludar i els adults els observaven amb innocència i curiositat. Els avions van maniobrar, van caure en picat i van bombardejar cases i esglésies. Van matar 38 veïns. Fins ara mai s'ha sabut qui en va ser el responsable. Vuitanta anys més tard es van descobrir 66 fotografies aèries en una carpeta de l'arxiu militar de Friburg, a Alemanya. Aquestes fotografies són la clau del misteri i el punt de partida d'"Experiment Stuka", un documental dirigit per Pepe Andreu i Rafa Molés.
Més informació:
Els meus ulls
El 24 de desembre del 2015, Alan Montoliu Albert, un adolescent transsexual de Rubí, víctima d'assetjament escolar a l'institut, es va suïcidar. Aquest fet tràgic va ser el punt de partida que la directora Núria Vila va prendre per iniciar una investigació sobre la problemàtica del "bullying", un problema social de gran magnitud que, sovint, s'amaga i es desconeix. A partir d'aquí, Núria Vila va contactar amb associacions que lluiten contra l'assetjament escolar i, a través d'aquestes associacions, amb testimonis directes de casos de "bullying". Tant amb pares i mares de fills que són o que havien estat víctimes d'assetjament a l'escola o a l'institut, com amb adults que n'havien estat al passat. El resultat és "Els meus ulls", un documental que s'endinsa en el tema de l'assetjament escolar, un tema tabú que encara s'intenta amagar o negar en alguns centres educatius. El documental dona veu als afectats; alhora que reflexiona sobre la falta de recursos i formació que moltes vegades tenen els docents que s'han de fer càrrec de gestionar aquests casos, i sobre la falta de consciència general quant a les conseqüències emocionals que aquest tipus de maltractament pot causar, no només a la víctima, sinó també a l'assetjador i a la resta de companys de classe.
Harry s'escriu amb H
Harry s'escriu amb H és la història del Harry, un nen d'onze anys que arriba a la secundària sense saber llegir ni escriure. Amb l'ajuda de la Sophie, la seva professora, intenta superar l'analfabetisme que ha marcat la seva família durant generacions. Durant dos anys, aquest documental segueix la lluita del Harry per millorar acadèmicament i creure en ell mateix, en un Regne Unit on la bretxa social és cada vegada més ampla.
El 24 de desembre del 2015, Alan Montoliu Albert, un adolescent transsexual de Rubí, víctima d'assetjament escolar a l'institut, es va suïcidar. Aquest fet tràgic va ser el punt de partida que la directora Núria Vila va prendre per iniciar una investigació sobre la problemàtica del "bullying", un problema social de gran magnitud que, sovint, s'amaga i es desconeix. A partir d'aquí, Núria Vila va contactar amb associacions que lluiten contra l'assetjament escolar i, a través d'aquestes associacions, amb testimonis directes de casos de "bullying". Tant amb pares i mares de fills que són o que havien estat víctimes d'assetjament a l'escola o a l'institut, com amb adults que n'havien estat al passat. El resultat és "Els meus ulls", un documental que s'endinsa en el tema de l'assetjament escolar, un tema tabú que encara s'intenta amagar o negar en alguns centres educatius. El documental dona veu als afectats; alhora que reflexiona sobre la falta de recursos i formació que moltes vegades tenen els docents que s'han de fer càrrec de gestionar aquests casos, i sobre la falta de consciència general quant a les conseqüències emocionals que aquest tipus de maltractament pot causar, no només a la víctima, sinó també a l'assetjador i a la resta de companys de classe.
Harry s'escriu amb H
Harry s'escriu amb H és la història del Harry, un nen d'onze anys que arriba a la secundària sense saber llegir ni escriure. Amb l'ajuda de la Sophie, la seva professora, intenta superar l'analfabetisme que ha marcat la seva família durant generacions. Durant dos anys, aquest documental segueix la lluita del Harry per millorar acadèmicament i creure en ell mateix, en un Regne Unit on la bretxa social és cada vegada més ampla.
Més informació:
A Andorra l'avortament encara està prohibit, en tots els supòsits. Ni tan sols en cas de violació, de malformació del fetus o de risc per a la salut de la mare. El país dels Pirineus és, amb Malta, l'últim reducte europeu. El codi penal andorrà preveu penes d'arrest, fins a tres anys de presó i cinc d'inhabilitació. És per això que les dones andorranes que volen avortar i que s'ho poden permetre es veuen obligades a creuar la frontera per fer-ho als hospitals catalans o francesos, carregant amb un estigma i una criminalització que les aboca a la clandestinitat i les traumatitza, segons denuncien metges, associacions feministes i defensors dels drets humans. Com s'explica i què s'amaga darrere d'aquest anacronisme? A "El mirall andorrà", els directors, Albert Segura i Anna Sanmartí, posen de manifest que en el rerefons d'aquesta problemàtica hi ha els equilibris polítics d'aquest petit estat en què el bisbe d'Urgell és, juntament amb el president francès, copríncep d'Andorra. Els antiavortistes alerten que la despenalització de l'avortament el faria abdicar i posaria en perill una figura que, des de fa set segles, garanteix la independència del país i que ara el papa Francesc es podria estar replantejant. Però, realment, els andorrans han de triar entre els drets de les dones o de la seva sobirania? Aquest debat ètic i moral, jurídic i polític divideix la societat andorrana i els partits que hi ha. Les andorranes que han avortat tenen por d'explicar-ho per les represàlies, però sis s'han atrevit, malgrat les pressions, a donar-ne testimoni. Són els casos de la Mireia, una menor víctima d'una violació que es va quedar embarassada i no va poder avortar, o el de l'Aina, amb una malformació greu del fetus i risc de morir durant el part. El documental recull també el neguit del personal mèdic, que denuncia la seva desprotecció legal, i la pressió del govern francès i de les institucions internacionals, que assenyalen Andorra com l'últim punt negre al mapa europeu dels drets sexuals i reproductius.
Més informació:
Fa 5 anys de la tragèdia de l'avió de Germanwings que es va estavellar als Alps per decisió del copilot que va decidir suïcidar-se. Molts familiars dels desapareguts viuen encara situacions de trauma emocional molt difícils de superar. El 24 de març farà cinc anys de la catàstrofe del vol de Germanwings estavellat de manera intencionada contra els Alps francesos per un dels pilots, l'alemany Andreas Lubitz, que es va suïcidar i es va emportar la vida de 149 innocents rere seu. La notícia, que va sorprendre el món sencer, ha donat peu a un documental nou, dirigit per Josep Rovira, amb la realització de David Burillo i la producció a càrrec de Joan Pavon, en el qual s'analitza l'impacte i el trauma que les famílies dels desapareguts viuen des d'aleshores. Malgrat que en tots els processos de dol es diu que el temps és un aliat en la curació de les persones, això no sempre és del tot cert, com es desprèn de les entrevistes que apareixen al documental, i encara menys quan els fets que comporten la desaparició d'una persona estimada són de la magnitud i la irracionalitat d'aquest sinistre. Per això el documental es titula "Els supervivents del vol 9525 de Germanwings", perquè l'impacte psicològic viscut pels familiars ha deixat molta gent amb una afectació emocional extrema que ha de sobreviure encara avui dia al drama del record. Al documental s'entrevisten una quinzena de familiars que recorden els moments més dolorosos que es van desencadenar al migdia d'aquell fatídic 24 de març del 2015. Primer, la notícia i la desinformació dels responsables oficials que, durant hores, donaven peu a la creença que potser hi havia supervivents; després, la revelació, més impactant encara, que havia estat obra d'un dels pilots, que va estavellar l'avió aprofitant que el comandant havia sortit de la cabina. I, per últim, i de manera prolongada en el temps, fins avui mateix, imaginar-se com devien ser els deu minuts finals d'agonia en adonar-se que l'avió baixava contra les muntanyes.
Més informació:
Amb entrevistes a diverses dones que afirmen haver estat víctimes d'abús i assetjament sexual, aquest documental explora, sense censura, l'escàndol més explosiu de la història de la cultura pop: la conducta sexual indeguda a Hollywood. Parla de l'abús de poder en una cultura de la complicitat i explora com s'hi pot respondre i si aquesta situació es pot arribar a canviar algun dia.
Més informació:
Pavlovsky
Des de la seva plàcida vida ja retirat, Àngel Pavlovsky, fa un repàs de la seva feina a l'escenari.La ciutat de Barcelona i el món de el teatre i la faràndula van obrir les portes a aquest artista argentí inclassificable fa 40 anys, quan va crear el seu altre ego: "La Pavlovsky". Des de llavors, la seva carrera ha estat marcada d'èxits, ha omplert teatres a tot Espanya i al seu Buenos Aires natal. Coneixerem de la seva mà, la naturalesa del món de l'espectacle i la duresa de la feina de creació i interpretació; també l'èxit i la repercussió de la feina de l'artista, així com l'amor que li professa al públic i el buit de després de la funció. Un sincer homenatge a l'art de fer espectacle!
Homoteràpies, conversió forçada
Aquest programa comença amb un repàs de les teràpies que es van practicar al llarg dels anys setanta i vuitanta per "curar" tal com afirmaven els metges, l'homosexualitat tant masculina com femenina. Però sobretot ens centrarem en les teràpies més modernes que es van posar en marxa als anys noranta i que, sovint sota els auspicis de sectes religioses molt intransigents, pretenien curar els "malalts" d'homosexualitat a través d'una interpretació estricta de la Bíblia i d'un acostament a la religió. Sentirem testimonis esgarrifosos tant de nois com de noies que, criats en ambients religiosos fonamentalistes, van passar un autèntic calvari perquè el seu entorn més pròxim no acceptava la seva orientació sexual. Des dels Estats Units fins a Polònia, aquests visionaris que prometien la curació de l'homosexualitat han escampat l'autoodi i han exercit teràpies terribles a persones que només havien comès el pecat de no ser heterosexuals. També sentirem el testimoni d'alguns d'aquests "sanadors" que anys després dediquen el seu temps i les seves vides a demanar perdó pels danys infligits.
Des de la seva plàcida vida ja retirat, Àngel Pavlovsky, fa un repàs de la seva feina a l'escenari.La ciutat de Barcelona i el món de el teatre i la faràndula van obrir les portes a aquest artista argentí inclassificable fa 40 anys, quan va crear el seu altre ego: "La Pavlovsky". Des de llavors, la seva carrera ha estat marcada d'èxits, ha omplert teatres a tot Espanya i al seu Buenos Aires natal. Coneixerem de la seva mà, la naturalesa del món de l'espectacle i la duresa de la feina de creació i interpretació; també l'èxit i la repercussió de la feina de l'artista, així com l'amor que li professa al públic i el buit de després de la funció. Un sincer homenatge a l'art de fer espectacle!
Homoteràpies, conversió forçada
Aquest programa comença amb un repàs de les teràpies que es van practicar al llarg dels anys setanta i vuitanta per "curar" tal com afirmaven els metges, l'homosexualitat tant masculina com femenina. Però sobretot ens centrarem en les teràpies més modernes que es van posar en marxa als anys noranta i que, sovint sota els auspicis de sectes religioses molt intransigents, pretenien curar els "malalts" d'homosexualitat a través d'una interpretació estricta de la Bíblia i d'un acostament a la religió. Sentirem testimonis esgarrifosos tant de nois com de noies que, criats en ambients religiosos fonamentalistes, van passar un autèntic calvari perquè el seu entorn més pròxim no acceptava la seva orientació sexual. Des dels Estats Units fins a Polònia, aquests visionaris que prometien la curació de l'homosexualitat han escampat l'autoodi i han exercit teràpies terribles a persones que només havien comès el pecat de no ser heterosexuals. També sentirem el testimoni d'alguns d'aquests "sanadors" que anys després dediquen el seu temps i les seves vides a demanar perdó pels danys infligits.
Més informació:
Gent del Barri
On és el Poblenou? Fa només 30 anys aquest barri era un autèntic desconegut, oblidat entre fàbriques en ruïnes i camions de transport. Expliquem aquests canvis sota el so d'enderrocaments, grues i excavadores. Les Olimpíades primer, i l'arribada del 22@ després, el van posar en el punt de mira de les noves empreses tecnològiques i dels fons d'inversió. Una oportunitat que està canviant la imatge del barri: ha recuperat la platja, s'ha desviat la línia ferroviària i s'han obert nous carrers. Noves famílies s'han instal·lat al barri i el turisme l'ha començat a descobrir. Antigues naus, solars abandonats i casetes de planta i pis s'estan substituint per grans hotels o edificis d'oficines de 10, 11, 12 plantes i en només 5 anys es preveu que arribaran a 25.000 persones treballant al barri. Està preparat el Poblenou per rebre tanta gent? Però, al mateix temps, han arribat els fons voltor, que arraconen, desplacen i foragiten els veïns de tota la vida. Contractes que no es renoven, edificis que és declaren en ruïnes, lloguers desorbitats, petits passatges que s'enderroquen i els seus veïns han de marxar amb ridícules indemnitzacions.
Urbanització al límit
L'habitatge assequible s'està convertint en un dels principals problemes de moltes ciutats. Els habitatges escassegen en metròpolis en expansió, com ara Munic, Londres i San Francisco, fruit de dos processos simultanis: d'una banda, l'augment de la urbanització; de l'altra, l'explotació dels preus de l'immoble. Des de la crisi financera del 2008, la gent rica considera l'habitatge com a principal inversió sòlida. A Londres i San Francisco, l'elit financera internacional ha comprat barris sencers, cosa que ha comportat l'aparició d'una competència ferotge que afecta especialment la classe mitjana, la qual sovint no pot pagar els preus del mercat, però alhora tampoc pot accedir als pisos subvencionats perquè guanya massa. El resultat és que la classe mitjana es veu desplaçada cap als marges o fora de les ciutats. Malgrat tot, cada cop s'hi resisteix més: s'estan creant moviments cívics a Munic que fan campanya contra l'augment constant dels preus de l'habitatge. A qui pertany, la ciutat?
On és el Poblenou? Fa només 30 anys aquest barri era un autèntic desconegut, oblidat entre fàbriques en ruïnes i camions de transport. Expliquem aquests canvis sota el so d'enderrocaments, grues i excavadores. Les Olimpíades primer, i l'arribada del 22@ després, el van posar en el punt de mira de les noves empreses tecnològiques i dels fons d'inversió. Una oportunitat que està canviant la imatge del barri: ha recuperat la platja, s'ha desviat la línia ferroviària i s'han obert nous carrers. Noves famílies s'han instal·lat al barri i el turisme l'ha començat a descobrir. Antigues naus, solars abandonats i casetes de planta i pis s'estan substituint per grans hotels o edificis d'oficines de 10, 11, 12 plantes i en només 5 anys es preveu que arribaran a 25.000 persones treballant al barri. Està preparat el Poblenou per rebre tanta gent? Però, al mateix temps, han arribat els fons voltor, que arraconen, desplacen i foragiten els veïns de tota la vida. Contractes que no es renoven, edificis que és declaren en ruïnes, lloguers desorbitats, petits passatges que s'enderroquen i els seus veïns han de marxar amb ridícules indemnitzacions.
Urbanització al límit
L'habitatge assequible s'està convertint en un dels principals problemes de moltes ciutats. Els habitatges escassegen en metròpolis en expansió, com ara Munic, Londres i San Francisco, fruit de dos processos simultanis: d'una banda, l'augment de la urbanització; de l'altra, l'explotació dels preus de l'immoble. Des de la crisi financera del 2008, la gent rica considera l'habitatge com a principal inversió sòlida. A Londres i San Francisco, l'elit financera internacional ha comprat barris sencers, cosa que ha comportat l'aparició d'una competència ferotge que afecta especialment la classe mitjana, la qual sovint no pot pagar els preus del mercat, però alhora tampoc pot accedir als pisos subvencionats perquè guanya massa. El resultat és que la classe mitjana es veu desplaçada cap als marges o fora de les ciutats. Malgrat tot, cada cop s'hi resisteix més: s'estan creant moviments cívics a Munic que fan campanya contra l'augment constant dels preus de l'habitatge. A qui pertany, la ciutat?
Més informació:
"La batalla de Notre-Dame" recull els episodis menys coneguts d'una lluita excepcional per salvar tot el que es pogués de la catedral de Notre-Dame de París.
Més informació:
L'any 1975, durant els caòtics darrers dies de la guerra del Vietnam, mentre l'exèrcit del Vietnam del Nord s'acostava a Saigon, la resistència del Vietnam del Sud s'anava quedant sense recursos i els diplomàtics i militars dels Estats Units veien com s'acostava el moment de la retirada. Les vides de milers de vietnamites del sud corrien un greu perill, ja que els que quedessin al país i haguessin col·laborat amb els americans s'enfrontaven a l'empresonament en camps de concentració o fins i tot a la mort. En aquest documental trobem testimonis tant vietnamites com americans que ens expliquen com es van dur a terme diversos intents desesperats i més o menys clandestins d'evacuació de la població local.
Més informació:
Seguiment de l'assaig clínic pioner que s'ha posat en marxa a l'Hospital Germans Trias i Pujol) dirigit pel Dr Oriol Mitjà. L'equip del documental ha obtingut un accés exclusiu als equips que lidera i coordina.
Més informació:
El 2012 Julie Keith, una dona de Damascus, Oregon, va obrir una caixa de decoracions de Halloween que havia comprat en uns grans magatzems. A dins, ficada entre dues làpides de porexpan, hi va trobar una nota d'un home injustament empresonat en un dels camps de treball més famosos de la Xina on demanava ajuda. Aleshores no s'hauria imaginat mai que acabaria provocant el tancament de l'inhumà sistema de camps de treball xinès. La seva història es converteix en viral i l'autor de la carta, Sun Yi, un antic presoner xinès que havia passat dos anys i mig a la presó per les seves creences espirituals, pateix per la seva vida i per la seguretat de la seva família. Determinat a continuar denunciant la injustícia que es viu a la Xina, decideix fer un documental per explicar el seu cas. "Carta de Masanjia" ens permet conèixer una mica per dins el terrorífic estat policial xinès a través de la lent d'un presoner de consciència que reviu el seu tortuós passat i que és perseguit per les autoritats. Seguint aquest autèntic heroi modern que no s'atura fins a treure la veritat a la llum, aquest emocionant documental revela el que passa quan un grup de bons ciutadans s'enfronta a un règim totalitari.
Més informació:
Un equip de persones posa en marxa una plataforma digital destinada a recollir històries d'autogravació de ciutadans i professionals d'arreu del món amb la intenció de contribuir a explicar l'impacte del Coronavirus.
Més informació:
Fruit de la incertesa que es va generar en declarar-se el confinament que paralitzaria el país a mitjans de març, va néixer el documental "El virus al teatre", un documental d'urgència fet per un equip del programa "Sense ficció", realitzat per David Burillo i dirigit per Josep Rovira, a la recerca d'idees positives per a un moment d'emergència social. Era el moment ideal per fer més real que mai allò que el teatre és un mirall de la vida, el lloc on la societat pot mirar-se i reflexionar sobre les realitats més profundes de l'ésser humà i a vegades sobre els seus sentiments més dolorosos. I per això es va creure oportú escoltar la veu d'actors i actrius, directors i dramaturgs, silenciada per les restriccions imposades, per trobar respostes a la gravetat del moment que es vivia.
Més informació:
El documental és un retrat íntim i alhora un homenatge a Pere Pubill Calaf, "Peret" per al món sencer, el rei de la rumba catalana per a la història. Amb la complicitat dels seus nets i d'amics com el Petitet, Justo Molinero i fins i tot el seu sastre favorit del barri de Sant Antoni, el documental relata molt de prop la "vida de pel·lícula" de Peret a base de xerrades casolanes, sobretaules al bar utilitzant material d'arxiu i dramatitzacions. Dels corrals de Mataró ("on només hi havia rates i fam") al carrer de la Cera del Raval; dels anys de joventut entre prostitutes, partides de cartes i venda ambulant als bolos per als turistes de Calella; de la invenció d'una nova i engrescada rumba gitana inspirada en Pérez Prado i Elvis (molt diferent de la rumba flamenca que feien els altres) a la campanada amb el "Borriquito" i les gires internacionals amb els seus fidels "palmeros", el Toni i el Huesos; de l'actuació forçosa a Eurovisió al seu llarg retir per convertir-se en pastor evangèlic i el seu sonat retorn juntament amb Los Amaya i Los Chipén. Déu, la família i la rumba són el triumvirat que presideix una pel·lícula que no esquiva explicar l'amargor amb què Peret va viure l'absurda polèmica per la paternitat de la rumba catalana, amb la qual alguns van voler enfrontar-lo amb El Pescaílla. Ni deixa de descriure una personalitat complexa, fruit de la tensió entre món gitano i món paio, entre pobresa i riquesa, entre veritat i picaresca. 50 anys després de l'èxit de "Borriquito", els nets del mestre protagonitzen un retrat íntim de la família de Peret, amb Andreu Buenafuente com a narrador.
Més informació:
Deu anys després de l'incendi mortal d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), on van perdre la vida cinc bombers de la Generalitat, els focs forestals han evolucionat en dimensió i virulència.
Més informació:
Una illa d'unes poques hectàrees en mig del riu Ebre, desconeguda fins i tot per molts habitants del territori on s'ubica, les Terres de l'Ebre, alberga des de fa gairebé 3 dècades, una rajada salvatge.
Més informació:
A finals dels anys cinquanta, en una Espanya arruïnada, la línea dura del franquisme va haver d'obrir les portes al turisme que arribava amb les seves divises, la seva càrrega de modernitat¿ i els seus biquinis.
L'entrada al govern dels tecnòcrates de l'Opus Dei, un cop fracassada l'autarquia a Espanya, va sentar les bases pel fenòmen turístic dels anys seixanta. El turisme de masses va sanejar l'economia española en un temps rècord, tot i que va anar acompanyat molts cops d'abusos urbanístics que encara avui dia paguem tots. Era el turisme ofertat de les tres "s": "Sun, sea and sex" (sol, mar i sexe).
L'entrada al govern dels tecnòcrates de l'Opus Dei, un cop fracassada l'autarquia a Espanya, va sentar les bases pel fenòmen turístic dels anys seixanta. El turisme de masses va sanejar l'economia española en un temps rècord, tot i que va anar acompanyat molts cops d'abusos urbanístics que encara avui dia paguem tots. Era el turisme ofertat de les tres "s": "Sun, sea and sex" (sol, mar i sexe).
Més informació:
Els insectes estan de moda, des d'un punt de vista gastronòmic i com a superaliment que podria erradicar la fam en un planeta superpoblat. Un cuiner i un investigador del Laboratori d'Aliments Nòrdics de Copenhaguen han posat en marxa el Projecte Insectes, i en cullen i en tasten per tot arreu, des d'Europa fins a Austràlia, passant per Àfrica i el Japó. A partir d'aquesta recerca, es plantegen una sèrie de preguntes interessants. Si la producció industrial d'insectes s'acaba imposant, seran tan gustosos i saludables com els insectes silvestres? I qui en traurà profit, la gent o els grans conglomerats alimentaris?
