[ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

Moderadors: arakelov, Petiso, Nava

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19896
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

[ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#1

Entrada Autor: naroatna » dc. set. 12, 2018 23:30

30 minuts
Temporada 2018-2019
DVBrip català

...
A banda de seguir posant l'accent en les temàtiques socials, econòmiques i polítiques que preocupen els ciutadans, aquesta temporada el programa vol ser molt més present en els fets, alguns d'excepcionals, que s'han viscut i es viuran a Catalunya, i donar una resposta als grans temes de l'actualitat catalana i de la resta del món.

En paral·lel als temes més vinculats a l'actualitat, des del "30 minuts" seguirem treballant en reportatges que analitzaran en profunditat els grans reptes de la humanitat (els efectes del canvi climàtic, les desigualtats econòmiques i socials, els conflictes violents i les seves conseqüències...) i en treballs d'investigació periodística que aportin la màxima informació sobre els episodis més foscos viscuts els últims temps.

I volem fer-ho amb tots vosaltres, per això us convidem a seguir-nos, cada diumenge, al "30 minuts".

Carles Solà
director "30 minuts"

Imatge


Capturador principal: naroatna
Suplents r5004

Dades tècniques
Durada: 30 minuts aprox.
Mida: 300 MB
Vídeo: XviD, 1296 kbps, 704x396,
Àudio: MP3, 128 kbps, 48000Hz, estèreo


E-links:

30 minuts (2018.09.09) Mar de dolor, mar d'esperança (WEBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El reportatge narra, en primera persona, l'odissea que la Manal Bashir i els seus fills van viure per escapar d'una mort segura a Síria i buscar refugi a Europa.
Més informació
El reportatge "Mar de dolor, mar d'esperança", narra, en primera persona, l'odissea que Manal Bashir i els seus fills van viure per escapar d'una mort segura a Síria i buscar refugi a Europa.

La Manal va haver de fugir del seu país per les amenaces de mort que rebia per part de membres d'ISIS. En marxar va salvar la vida, però va haver de deixar sols els seus tres fills: la Sara, la Joudi i el Karam, de només 8 anys.

El seu periple per diferents països va acabar a Dinamarca, on va començar per a la Manal una cursa d'obstacles de mesos per aconseguir que fos reconeguda com a exiliada política, una condició que li hauria de donar dret a reagrupar la família.

Al final d'aquest primer intent, només va aconseguir la protecció temporal, però mentrestant, i sempre a través del telèfon, veia com cada dia que passava els seus fills estaven més en perill, i com també havien començat a rebre les mateixes amenaces que ella havia viscut.

En veure que les vides dels seus fills perillaven, va decidir que marxessin i intentessin arribar a Europa, com fos, una travessia per mar que, com els passa a milers de refugiats, se sap com comença, però no com acaba.

Aquest reportatge, que ha comptat amb el suport de l'ACNUR, està dedicat a les famílies dels refugiats que tracten de tornar-se a reunir en una Europa cada cop més restrictiva que força moltes persones a arriscar les vides per unes rutes del tot insegures.

Un reportatge de:

Estephan Wagner i Marianne Hougen-Moraga

Imatge: Simon Plum

Produït per Magic Hour Films
30 minuts (2018.09.16) Propera parada, Rodalies (DVBrip català per r5004 i naroatna)(TotsRucs.cat).avi :arrow: Gràcies r5004 per la captura!! :D
30 minuts' repassa l'estat de Rodalies una dècada després de la gran crisi i aborda les possibilitats d'un canvi de gestió en un futur proper.
El reportatge repassa l'estat de Rodalies una dècada després de la gran crisi i aborda les possibilitats d'un canvi de gestió en un futur proper.

Més informació
"Propera parada, Rodalies" és un reportatge sobre l'estat actual de la xarxa de Rodalies, incloent-hi també els trens de mitja distància, i les perspectives de millora en un futur immediat, just quan es compleix una dècada de la gran crisi que va afectar el sistema a finals del 2007, arran d'un esvoranc a l'estació de Bellvitge que va col·lapsar la xarxa.

El reportatge, produït per Clack i dirigit per Joan Salicrú, certifica l'existència de seixanta afectacions horàries en un dia feiner qualsevol a la xarxa, si bé detalla que el gruix dels problemes tenen lloc a les línies de fora de Barcelona, especialment a l'R3 (Vic) i l'R16 (Ebre).

En aquest sentit i davant les reiterades queixes dels usuaris, "Propera parada, Rodalies" explora la possibilitat que una companyia diferent a Renfe es faci càrrec del servei tenint en compte que la competència correspon a l'administració catalana des del traspàs efectuat l'1 de gener del 2010.

De fet, el programa certifica la inexistència d'un contracte programa entre Generalitat i Renfe que reguli la relació entre administració i empresa concessionària, de manera que des de fa set anys no hi ha cap cobertura legal clara a l'operació de l'empresa estatal a Catalunya. També s'explica que, malgrat la capacitat de multar inclosa en el traspàs, en aquest període cap dels 176 expedients oberts per la Generalitat a Renfe ha derivat finalment en una multa que hagi estat cobrada.

"Propera parada, Rodalies" repassa l'evolució de la xarxa a Catalunya en els darrers quaranta anys, en els quals només s'ha construït el ramal a l'actual T2 (1975) i s'ha convertit en ús per a passatgers un tram d'una antiga línia de mercaderies, les actuals R7 i R8 (2005). En aquest sentit, se subratlla que, durant el mateix període, Madrid va procedir a una gran modernització de la seva xarxa, amb 65,2 nous quilòmetres.

Precisament també en l'àmbit de la inversió, el programa reconstrueix l'esforç inversor fet per l'estat espanyol i aclareix que, si bé la percepció ciutadana és que s'ha invertit poc en ferrocarril a Catalunya en les darreres dècades, les dades aportades per la Cambra de Comerç confirmen que en els darrers 30 anys la inversió ferroviària global a Catalunya està per sobre del pes de la població catalana respecte a l'espanyola (16%) i s'apropa a l'aportació de Catalunya al PIB espanyol (19% el 2017). El gruix de la inversió ferroviària, això sí, hauria estat per a l'AVE, un servei que usen un 10 per cent dels usuaris de Rodalies de Catalunya.

Altres aspectes que es mencionen en el documental són el gran nombre d'usuaris que fan servir el servei sense pagar-lo, així com els episodis d'inseguretat i violència que es generen dalt dels combois, com sovint s'esdevé en els darrers serveis dels divendres i els dissabtes a la línia R1 (l'Hospitalet i Mataró), en l'anomenat "tren del botellón".

El programa posa èmfasi també en la necessitat de millorar la xarxa actual degut a la previsió de l'increment d'usuaris -algunes veus afirmen que es podria arribar a doblar- arran, entre altres factors, de la disminució d'entre un 10 i un 15% del parc mòbil de vehicles quan la zona de baixes emissions promoguda per l'Àrea Metropolitana de Barcelona es posi definitivament en funcionament, el 2020.

"Propera parada, Rodalies" apunta les novetats que podria significar la perspectiva de la liberalització del servei ferroviari que la Unió Europea obliga a tenir operativa als països membres a partir de 2020 i que, a Catalunya, podria suposar una millora del servei sobretot en l'àmbit dels trens regionals.

El reportatge atorga un gran protagonisme a les experiències diàries d'usuaris de l'R3, l'R12 i l'R16, un maquinista i una revisora de Renfe i un responsable tècnic d'aquesta companyia, i explica així mateix com funcionen el sistema de comandament de Rodalies a l'estació de França i el centre d'informació a Clot-Aragó.

Finalment, es visita Munic, tercera ciutat alemanya, un ecosistema de mobilitat que els experts consideren semblant al de Barcelona i on s'apunten solucions de millora del transport públic amb el ferrocarril com a element central.

En el programa, hi intervenen els exconsellers Pere Macias, Santi Vila i Joaquim Nadal, i l'actual titular Damià Calvet, enginyers com Jordi Julià, activistes com Ricard Riol, president de la Plataforma de Promoció del Transport Públic, i Manel Larrosa, de la plataforma Fem Vallès, o José Bravo, d'UGT Catalunya.

Un reportatge de
Joan Salicrú

Guió
Joan Salicrú i David Casals

Muntatge
Sergi Martí

Realització
Marc Barceló

Producció Clack
Anna Fernàndez

Producció TV3
Carles Fernández.
30 minuts (2018.09.23) Or verd (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La cara oculta de la producció del fruit de moda: l'alvocat.
Més informació
L'alvocat és un fruit que té una gran quantitat de vitamines i minerals, és ric en àcids grassos insaturats i en potassi i ple d'antioxidants. L'alvocat ja és considerat l'aliment de les mil virtuts.

Fins fa poc era només una fruita exòtica consumida en esdeveniments especials, però en els últims anys s'ha convertit en un producte líder de la cuina contemporània i que podem trobar tot l'any als mercats.

Però per fer possible el seu consum massiu tot l'any ha calgut un augment de la producció que ha comportat la desforestació de les zones de conreu, una sobreexplotació de l'aigua de les zones cultivades i els efectes nocius per als humans que es deriven de la seva sobreproducció i que són cada vegada més preocupants.

L'alvocat es cultiva en països com els Estats Units, Indonèsia, Xile i el Perú, però, amb l'augment de la demanda a escala mundial, Mèxic s'ha convertit en el primer exportador d'alvocat, amb més del 50% de la producció mundial. Els diners que representa aquest gran mercat han atret els càrtels del narcotràfic i el crim organitzat, cosa que ha obligat els productors a crear una milícia d'autodefensa que en alguns estats, com Michoacán i Jalisco, ha acabat amb una guerra oberta.

La pregunta que es fa el reportatge és si l'èxit d'aquest fruit, que ja anomenen "or verd", no acabarà sent la seva principal desgràcia.

Un reportatge de: Anne-Fleur Delaistre

Imatge: Victor Peressetchensky-Kevin Vincent-Julien Voigt

Produït per Label News.
30 minuts (2018.09.30) Marcats per l'1 d'Octubre (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Ha passat un any de l'1 d'octubre. En aquest temps, els fets i la història s'han precipitat .
Més informació
L'1-O serà un dia més d'un llarg procés o tindrà un capítol a part en la història del país?

Ha passat un any de l'1 d'octubre. En aquest temps, els fets i la història s'han precipitat. Però... hi haurà una generació marcada per l'1 d'octubre? Quin pes tindrà l'1 d'octubre amb el pas dels anys? Serà un dia més d'un llarg procés o tindrà un capítol a part en la història del país? El diumenge 30 de setembre el "30 Minuts" emet el reportatge "Marcats per l'1 d'octubre".

"A Sant Carles de la Ràpita, encara hem d'entendre el que ens va passar". Pocs minuts després de les 9 del matí, van arribar 10 furgonetes de la Guàrdia Civil. Hi va haver 84 ferits. El "30 Minuts" ha parlat amb els veïns, ha reconstruït els moments que s'hi van viure, d'una tensió i violència molt grans, i ha recollit les seves reflexions. Un any després, segueixen buscant-hi una explicació.

El reportatge s'endinsa en cinc poblacions que van quedar marcades per l'1 d'octubre: Sant Carles de la Ràpita, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, Vila-rodona, i l'escola Ramon Llull de Barcelona. Cinc situacions extremes explicades pels veïns i veïnes que ho van viure en primera persona, amb imatges dels seus mòbils. Ara en volen parlar.

L'equip del "30 Minuts" també ha entrevistat l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont; l'exministre d'Exteriors del govern del PP José Manuel García- Margallo, i un representant de la policia espanyola. Recull també les reflexions, des de la presó, en unes cartes manuscrites per al reportatge, de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras.

Què en pensa, el número dos de la Comissió de Venècia, del referèndum? Va ser homologable, legal? Des d'Estrasburg, respon aquestes qüestions al "30 Minuts" i també les responen diversos corresponsals internacionals que van viure en primera persona aquell 1-O i que n'interpreten el significat i la transcendència futura.

Un reportatge de: Genís Cormand / Sara Segarra

Imatge: David Bou

Muntatge: Carles Señalada

Producció: Sandra Rierola
30 minuts (2018.10.14) Cervesa artesana. ReEvolució (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Catalunya està vivint una mena de revolució de la cervesa artesana, semblant a la que es va viure als Estats Units a partir dels anys 80.
Més informació
Un centenar de noves fàbriques de cervesa artesana han nascut a Catalunya, algunes ja exporten gairebé la meitat de la seva producció.

Les restes de la primera cervesa europea s'han trobat a Catalunya. Avui, aquesta beguda torna a escriure un altre capítol de la seva història, al nostre país. Un episodi que, d'alguna manera, ja havíem viscut. Però estem en plena revolució de la cervesa artesana o, simplement, s'han posat els fonaments perquè es produeixi? El centenar de noves fàbriques de cervesa artesana han arribat per quedar-se o desapareixeran com ho van fer les que hi havia a finals del s. XIX, ofegades per l'aplicació d'economies d'escala de les grans marques? Davant del fenomen de la cervesa artesana, com reaccionen les famílies propietàries de les grans cerveseres que fins ara dominaven el mercat per complet?

Aquestes són algunes de les preguntes que mirarem de respondre el diumenge 14 d'octubre en el reportatge "Cervesa artesana: ReEvolució" que emetrà el "30 minuts".

Als Estats Units la revolució de la "craft beer" va començar als anys 80 i avui encara s'obren quatre cerveseries noves cada dia. Ens ho explica Ken Grossman, fundador de la mítica Sierra Nevada. Un altre observador del panorama cerveser mundial, l'escriptor Stephen Beaumont, apunta que Catalunya lidera el moviment cerveser a l'estat espanyol.

Hem seguit Beaumont i alguns dels millors escriptors i periodistes cervesers del món mentre visitaven microcerveseries de tot Catalunya i maridaven amb cervesa plats de cuina catalana als millors restaurants del país. Aquest grup d'experts han estat convidats per l'Agència de Turisme de la Generalitat amb l'objectiu de promocionar el turisme cerveser català a tot el món.

El bon moment que viu la cervesa artesana es demostra en el fet que algunes marques catalanes ja exporten gairebé la meitat de la seva producció a l'estranger. "Podem mirar als ulls qualsevol altre cerveser d'arreu del món", explica Aran Leon, cerveser de La Pirata, a qui hem acompanyat a la Berlin Beer Week. És un dels festivals més importants d'Alemanya, però encara té menys repercussió que el Barcelona Beer Festival, que enguany ha rebut 33.000 visitants.

L'equip del "30 minuts" ha entrevistat Jordi Roca, el pastisser del Celler de Can Roca. Aquest restaurant compta amb una carta amb una setantena de cerveses de tot el món, una de les quals és una col·laboració entre el Celler i Ales Agullons, una microcerveseria del Penedès. Allí Carles Rodríguez deixa la cervesa fermentant i envellint en botes en contacte amb llevats naturals. Aquesta fermentació espontània és la mateixa amb què es va produir la primera cervesa europea fa 6.400 anys. Se'n van trobar les restes a la cova de Can Sadurní, a Begues, des d'on ens en parla Pablo Martínez, arqueòleg director del CIPAG.

També es visita, a vista de dron, un dels pocs camps de llúpol, un component bàsic de la cervesa artesana, que hi ha a Catalunya. Pertany a Lo Vilot, una de les poques marques d'Europa de "cercle tancat". A més de fer cervesa ecològica, té per objectiu produir el 100% dels ingredients. Tenir llúpols i maltes catalanes és algun dels reptes que es planteja el sector artesà català per fer una cervesa cada cop més autòctona.

Un reportatge de: Miquel Piris, Txus Muñoz i Jordi Zorrilla

Imatge: Txus Navarro, Oscar Roger

Producció: Jessica Montaner
30 minuts (2018.10.21) Témer la policia (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La creixent militarització de les policies nord-americanes està tenint uns efectes devastadors sobre la població que diu que protegeix.
Més informació
Als Estats Units d'Amèrica cada cop és més habitual veure la policia patrullant amb uniformes militars, dins de vehicles blindats i helicòpters de combat, i portant armament de guerra. "Témer la policia", un reportatge que analitza la militarització de la policia nord-americana.

Un programa del Departament de Defensa, el 1033, permet que el Pentàgon faciliti, pràcticament de franc, un munt de material en desús a unes 8.000 unitats policials de les 18.000 que hi ha arreu del país. Traduït en diners, vol dir 6.000 milions de dòlars cedits en material militar a la policia. La creixent militarització de les policies nord-americanes està tenint uns efectes devastadors sobre la població que diuen que protegeixen i cada dia estan socialment més qüestionades. L'any 2017, mil persones van morir per trets de la policia, un 20% més que la mitjana d'un país europeu, i només en 13 casos s'ha obert una investigació judicial.

La legislació nord-americana autoritza els policies a disparar en el cas que se sentin amenaçats i en algunes formacions s'inculca als agents la idea que, si cal, han de disparar a matar per protegir-se.

El període de formació d'aquests agents és només de 7 mesos, molts menys que a la majoria de països europeus, i el resultat de tota aquesta dinàmica és tan pervers que, a vegades, el simple gest de treure's la cartera de la butxaca del darrere et pot costar la vida.

Un reportatge de Sébastien Gilles

Imatge: Jean-Pierre Guillerez

Una producció de: Les Films de l'Odyssée
30 minuts (2018.10.28) Plastificats (DVBrip català per r5004 i naroatna)(TotsRucs.cat).avi.avi
Al Mediterrani es calcula que hi ha surant unes dues mil tones de partícules de plàstic. Els estudis científics fa temps que han demostrat que aquestes substàncies són a la cadena tròfica i afecten la nostre salut.
Més informació
A la costa de Barcelona, els pescadors ja no hi feinegen perquè se'ls omplen les xarxes de plàstics i tovalloletes.

Vivim a l'era del plàstic. Sense aquest material, el nostre entorn difícilment seria imaginable. Però també n'estem abusant. "30 minuts" aborda aquesta problemàtica amb el reportatge "Plastificats". Només cal visitar un supermercat per detectar desenes de productes plastificats innecessàriament. "Em preocupa moltíssim, per mi, pels meus fills", explica Ricard, un ciutadà que ha organitzat el primer "plastic attack" a Catalunya, davant d'un supermercat, mentre convida els compradors a abandonar els plàstics innecessaris a la porta de l'establiment.

Un gran problema del plàstic és que es degrada molt lentament. Una ampolla es calcula que triga més de 400 anys a descompondre's. Per al Mediterrani, les conseqüències es tradueixen en forma de petites partícules, invisibles a simple vista, que suren a l'aigua. Segons els científics, entre 1.000 i 3.000 tones de plàstic. La major part hi ha arribat des de terra, transportada per rius i rieres. Els pescadors troben els trossos més grans, que els omplen les xarxes. "Aquí davant ja no treballa cap barca", confessen els arrossegadors de Barcelona, que eviten feinejar a la zona entre el Llobregat i el Besòs perquè se'ls omplen les xarxes de plàstics i tovalloletes.

Com arriba tot aquest plàstic al medi ambient? Funcionen, la recollida i el reciclatge? Ecoembes, l'empresa que gestiona els envasos en nom de les marques de begudes, d'alimentació i de les grans superfícies, afirma que les taxes de recollida són bones. Només cal visitar, però, un abocador per veure plàstics per tot arreu. Grups ecologistes i empreses del sector del reciclatge fa anys que demanen un sistema que fomenti la devolució i la reutilització dels envasos, a canvi d'un dipòsit. Seria la manera de fer reciclar els qui no ho fan. La proposta xoca, però, frontalment amb els envasadors, que consideren suficient el sistema actual.

Els qui també detecten la contaminació pels plàstics són els científics. La meitat de les gambes que es pesquen davant de Barcelona tenen fibres de plàstic a l'estómac. "S'estan incrementant els microplàstics al medi. Si continua, això podria tenir un impacte en la salut dels animals", diu la directora del Grup de Salut en Animals Aquàtics de la UAB, Maite Carrassón. L'epidemiòleg Miquel Porta hi afegeix: "Tot el que hi ha al medi ho trobem a l'interior de les persones. I, de plàstics, en trobem al cos de tothom, a la sang i a l'orina. Que no ens sorprengui si la gent té malalties inesperades."

Un reportatge de: Jordi Regàs, Joan Albert Lluch
Muntatge: Carles Señalada
Producció: Jessica Montaner
30 minuts (2018.11.04) Brexit, l'última frontera (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El futur d'Irlanda del Nord i la possibilitat que torni a haver-hi una frontera dura amb la República d'Irlanda és el principal escull a les negociacions entre la Gran Bretanya i la Unió Europea per fer efectiu el Brexit.
Més informació
El futur d'Irlanda del Nord i la possibilitat que hi torni a haver una frontera dura amb la República d'Irlanda ja és el principal escull que s'alça per acordar la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea, el Brexit.

Cadascuna de les propostes que ha anat presentant el govern britànic ha topat amb la negativa de Brussel·les, que proposa que en el cas de no arribar a un acord, Irlanda del Nord continuï, en el futur, integrada al mercat únic europeu amb el trasllat de la frontera al mar d'Irlanda, una proposta inacceptable per al govern britànic, que diu que posa en qüestió la unitat interna del seu mercat i que representaria una reacció irada i probablement violenta dels sectors més radicals de l'unionisme de l'Ulster.

El reportatge "Brexit, l'última frontera" és un retrat del posicionament de les comunitats catòlica i protestant, en els dies en què, aquests últims, celebren les tradicionals marxes dels unionistes d'Orange, commemorant la batalla del 1690 en què el príncep Guillem d'Orange va guanyar el rei catòlic Jaume II d'Irlanda. Pels republicans, les fogueres i les marxes de cada juliol són una provocació que anys enrere acabaven en violència i ferits de tots dos bàndols.

La guerra civil no declarada que es va viure entre els anys 60 i fins a l'Acord de Divendres Sant, firmat el 1998, va causar 3.000 morts, la meitat víctimes civils. La memòria d'aquells anys pesa en les dues comunitats, i més en els que van perdre familiars en atemptats de l'IRA o dels grups paramilitars unionistes i la RUC, la policia britànic de l'Ulster. Les dues comunitats viuen, amb alguna excepció, l'una d'esquena a l'altra, però en pau. Ara, però, amb les negociacions del Brexit, han tornat a emergir els debats i la por que hi torni a haver violència al carrer, ja que la comunitat catòlica, majoritàriament partidària de la reunificació d'Irlanda i els protestants, partidaris de continuar formant part de la Gran Bretanya, veuen en la solució que s'adopti, finalment, la possibilitat de veure afavorits els interessos d'una part contra l'altra.

Un reportatge de Christian Frey

Imatge: Robert Engelke-Philip Koepsell

Una producció de Spiegel TV / Arte
30 minuts (2018.11.18) Menors lluny de casa (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El gran augment d'arribades de menors estrangers no acompanyats ha tornat a posar-los en el centre del debat tensionant el sistema de protecció i posant en alerta tots els agents implicats.
Més informació
"30 minuts" estrena la producció "Menors lluny de casa", el primer reportatge en profunditat sobre els menors migrants que arriben sols a Catalunya que els mostra en el seu dia a dia, a cara descoberta, i recull les veus dels agents implicats: administracions, educadors, entitats, sindicats, advocats, metges forenses i Mossos d'Esquadra.

"Menors lluny de casa" descobreix el cas d'un jove que ha quedat fora del sistema tot i tenir passaport de menor, presenta el testimoni d'un menor que va estar tancat a les garjoles de la Ciutat de la Justícia mentre esperava plaça en un centre i entra en dels centres d'emergència oberts en 24 hores per treure els nens de les comissaries. També acompanya un dels molts joves que quan fan 18 anys són expulsats del sistema i viuen al carrer.

En els primers deu mesos del 2018 van arribar a Catalunya 2.964 menors no acompanyats, una xifra que duplicava la de tot el 2017. La Direcció General d'Atenció a la Infància reconeix que ens trobem en una situació d'emergència. El "30 minuts" visibilitza aquesta emergència entrant en un dels centres oberts en 24 hores per treure els nens de les comissaries, parlant amb delegats sindicals que descriuen la sobreocupació als centres d'acollida, on poden conviure joves amb matalassos a terra i nadons; i casos de centres que han tingut brots de tuberculosi.

La producció "Menors lluny de casa" recull els testimonis d'alguns d'aquests joves que parlen per primera vegada a cara descoberta de la seva vida, els seus somnis i el periple que han viscut per arribar fins aquí. El reportatge retrata, també, el recorregut que fan aquests joves un cop arriben a casa nostra i les dificultats que tenen per consolidar el seu projecte migratori.

El reportatge acosta l'espectador a la realitat d'un jove que, com molts d'altres, va passar fins a tres nits tancat en una de les garjoles per a detinguts de la Ciutat de la Justícia, un fet habitual fins al 2017. L'increment en l'arribada de menors va desbordar les cel·les i es va traslladar el nois a la sala d'espera de la Fiscalia de Menors. Un dels educadors d'aquest espai denuncia que alguns d'aquests joves havien passat sis dies sense poder dormir perquè es va prohibir que es donessin matalassos. Els últims mesos s'ha vist com els menors també han hagut de dormir a les comissaries de la policia, i per primera vegada el portaveu dels Mossos d'Esquadra dona la seva visió sobre aquesta situació.

Però no tots els joves entren al sistema de protecció. El reportatge descobreix les proves d'edat que pateixen aquests menors, molt criticades per entitats, el síndic de greuges i les Nacions Unides, i parla també amb aquells que les apliquen, com l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. El "30" fa un seguiment de les proves d'edat a l'Hospital Clínic, on es fan habitualment, amb un d'aquests joves, que finalment va quedar expulsat del sistema de protecció tot i tenir un passaport que l'acredita com a menor.

"Menors lluny de casa" dona veu també als educadors socials, que no acostumen a parlar per por de les represàlies a la feina. Parlen sense embuts sobre la seva feina i sobre com la viuen com a professionals però també com a persones.

Els educadors socials qualifiquen la situació d'insostenible i el síndic de greuges ha emès diversos informes qüestionant alguns aspectes de l'acollida, demanant canvis estructurals en el sistema protector i denunciant les proves d'edat que se'ls practiquen. Els sindicats de Mossos alerten que les comissaries no són l'espai per a aquests menors i l'obertura de centres d'emergència ha generat inquietud entre els ajuntaments i alguns veïns i tensions entre departaments de la Generalitat de Catalunya.

Una situació d'alta complexitat que el reportatge "Menors lluny de casa" aborda des de les múltiples veus implicades en l'acollida i posant al centre les vivències personals dels mateixos menors.

Un reportatge de Josep París / Ajudant de direcció: Lisi Andrés / Imatge: Aïda Torrent

Un reportatge de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Camille Zonca
30 minuts (2018.11.25) Educar sota sospita (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El cas de l'Institut Palau de Sant Andreu de la Barca ha trasbalsat la vida d'un dels centres de secundària de referència al Baix Llobregat i la seva ona expansiva ha posat sota sospita bona part de la comunitat educativa catalana.
Més informació
El cas de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca ha trasbalsat la vida d'un dels centres de secundària de referència al Baix Llobregat i la seva ona expansiva ha posat sota sospita bona part de la comunitat educativa catalana. Un any després dels fets que van donar peu al conflicte, s'ha de decidir si s'arxiva o s'obre el judici d'un episodi que reuneix unes quantes de les màximes contradiccions que es van viure en el referèndum de l'1 d'octubre.
Una contradicció que va fer que, en el mateix centre, aquell dia coincidissin pares d'alumnes que defensaven les urnes i pares d'altres alumnes que se les emportaven i impedien les votacions. Aquests últims són agents de la caserna de la Guàrdia Civil més gran que hi ha a Catalunya, que és a una cantonada de l'institut.

L'endemà, el 2 d'octubre, allò que havia passat es va tractar en algunes aules d'El Palau. L'informe que n'ha fet la direcció i que ha aprovat el consell escolar diu que, en algunes classes, hi va haver tensió, però que els professors van evitar que hi hagués baralles entre els nois. Algunes famílies de la caserna van entendre, en canvi, que s'havia humiliat els seus fills i van portar el cas a la fiscalia. L'organisme va trigar sis mesos a formalitzar una acusació per suposats delictes d'odi contra nou mestres. El jutjat d'instrucció de Martorell n'ha seguit investigant quatre. I els altres cinc estan pendents d'un recurs.

La majoria de famílies de l'Institut El Palau es van informar de la polèmica sobre el que havia passat a les aules pels grans titulars d'alguns diaris de l'endemà, que ho van encabir dins del sac del suposat adoctrinament practicat a les aules catalanes. Durant el curs passat, el govern espanyol va posar a disposició de les famílies formularis i bústies per recollir denúncies a mestres i a escoles, i va enviar requeriments al Departament d'Ensenyament. Actualment, els dossiers de queixa són al calaix de la ministra socialista Isabel Celáa, que n'ha denunciat la falta de rigor. Hi ha formacions, però, que segueixen demanant una recentralització de les competències en matèria d'ensenyament i una fiscalització més gran dels llibres de text. Només un de cada tres mestres n'utilitza i l'equip docent els tria entre dotzenes de models, però hi ha qui els relaciona directament amb el creixement de l'independentisme.

Els fets han distorsionat el curs a l'Institut El Palau amb una sobreexposició mediàtica, sobretot dels mestres denunciats. Gairebé tots han abandonat el centre. Tant ells com la resta del claustre han vist molt qüestionada la seva feina. I han evitat l'entrada de l'actualitat i de qualsevol conflicte a l'aula.

Més enllà de Sant Andreu de la Barca o de la Seu d'Urgell, on s'ha arxivat una altra denúncia pel tractament de l'1 d'octubre a classe, a la resta d'escoles catalanes també ha planat aquesta sospita. Molts mestres expliquen al reportatge que han dubtat, per primera vegada, d'aspectes tan senzills com la selecció de colors, de músiques, la llengua parlada a les reunions, els projectes que es tractaven... I sovint no ha estat perquè cap autoritat els qüestionés res, sinó per un mecanisme, de vegades inconscient, d'autocensura.

El setge a l'ensenyament també s'ha filtrat últimament en les polítiques de formacions d'extrema dreta. Partits com l'AFD d'Alemanya o el Partit Social Liberal de Jaïr Bolsonaro al Brasil han animat famílies i alumnes a delatar els mestres dissidents.

El reportatge "Educar sota sospita" dona veu a alguns protagonistes dels casos que s'han judicialitzat, a famílies acusades i a les comunitats educatives en què han passat els fets. I a altres veus del món de la docència que n'analitzen les repercussions. N'hi ha que no hi poden aparèixer, perquè el seu cas continua als tribunals. D'altres han declinat d'aparèixer-hi per por de rebre alguna represàlia.

Un reportatge de: Mariona Bassa i Víctor Díaz

Imatge i muntatge: Txus Navarro

Producció: Sandra Rierola.
30 minuts (2018.12.09) La glacera del Saúl (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Saúl Luciano ha denunciat una companyia alemanya de contribuir, amb les emissions de CO2 de les seves centrals tèrmiques, al desgel de dues glaceres que podrien inundar la ciutat on viu. La decisió dels tribunals alemanys, que han acceptat la demanda, podria ser un precedent de cara a futures demandes per accions que afavoreixen l'escalfament global.
Més informació
Saúl Luciano és un agricultor i guia de muntanya de Huaraz, als Andes peruans. Fins fa tres anys, amb prou feines havia sortit mai de la seva ciutat, però hi va haver un fet que el va empènyer a travessar l'Atlàntic i plantar-se a Alemanya: el desgel de dues glaceres s'ha convertit en una amenaça per a la seva família, la seva casa i les tres hectàrees on cultiva patates, blat de moro i blat. I la causa d'aquest desgel té a veure amb l'escalfament global produït per les emissions de CO2 a l'atmosfera. Segons un treball de la Universitat de Texas que es va divulgar fa quatre anys, coincidint amb la cimera del clima que es va fer a Lima, el volum del llac Palcacocha, que és a 20 quilòmetres de Huaraz, s'ha multiplicat per trenta els últims 40 anys. I la causa d'aquesta crescuda és l'acceleració del desgel de les dues glaceres entre els cims de l'Alpamayo, el Chopicalqui i el Huascarán, a la serralada Blanca.

La seva anada a Alemanya el 2015, acompanyat pels activistes de l'ONG Germanwatch, va ser per denunciar l'empresa elèctrica RWE, al·legant que les emissions de CO2 de les seves centrals tèrmiques poden produir el col·lapse de les dues glaceres, amb el perill d'allaus i la inundació de la ciutat de Huaraz i el seu entorn. És la lluita de David contra Goliat, que posa cara i veu als milions de persones anònimes del món sencer que ja pateixen els efectes del canvi climàtic. És el crit contra la injustícia que, pel Saúl, representa que paguin les conseqüències de l'escalfament global els que menys han contribuït a provocar-lo.

Segons la revista científica "Canvi climàtic", basant-se en un estudi de l'any 2013, RWE és un dels contaminadors més grans globalment i, per tant, un dels principals responsables del retrocés de les glaceres andines. Concretament, l'estudi estimava que l'elèctrica alemanya era la responsable del 0,47% de totes les emissions de gasos que provoquen l'efecte hivernacle.

El reportatge "La glacera de Saúl" explica la lluita de Saúl Luciano per aconseguir que RWE pagui el 0,47% de les obres de drenatge de l'estany que recull l'aigua de les glaceres i de modernització de la presa per impedir que el desglaç acabi en un desastre. Es tracta de només 20.000 euros, una quantitat insignificant per a una empresa que factura uns 33 milions d'euros anuals i que defensa que ha invertit milions d'euros en millores, però establiria un precedent molt interessant de cara a futures demandes per haver contribuït a l'escalfament global.

El Tribunal Regional de Hamm ha admès a tràmit la demanda i ara mateix s'està a l'espera que els experts seleccionats pel mateix tribunal determinin si l'activitat de l'empresa està produint el desglaç de la glacera de Saúl.

El cas de les glaceres dels Andes és un dels exemples del que pot representar l'escalfament global del planeta. La 24a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que es fa a Katowice, a Polònia, del 3 al 14 de desembre, debatrà la limitació de la pujada de temperatures a 1,5 graus centígrads, un fet que requeriria "canvis sense precedents" a tots nivells. Al ritme actual, la barrera d'1,5 graus es podria superar entre el 2030 i el 2052, i impedir-ho comportaria fer canvis ràpids, d'abast mundial i sense precedents, des del consum d'energia fins a la planificació urbana, i unes retallades d'emissions molt més dràstiques. Si no és així, els efectes sobre els ecosistemes i la vida a la Terra seran catastròfics.

Un reportatge de: Christian Jentzsch

Imatge: Harald Schmuck, Paul Faltz, André Wawro

Una producció de: Facts & Pictures Media
30 minuts (2019.01.13) D'on ve el que mengem (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
L'interès per menjar sa, de manera més sostenible i conscient ha sobrepassat els cercles de consumidors alternatius i ha arribat a les lleixes dels supermercats.
Més informació
L'interès per menjar sa, de manera més sostenible i conscient ha sobrepassat els cercles de consumidors alternatius i ha arribat a les lleixes dels supermercats. "Proximitat", "KM0", "de pagès", "origen" són paraules cada cop més presents als llocs de venda. És un canvi de tendència? Realment es prioritza l'alimentació més pròxima, de produccions locals? Reflecteix la realitat del consum o és just al contrari?

"Aquest interès pels productes de proximitat –diu Toni Massanés, de la Fundació Alícia- és la reacció davant l'evidència que cada cop en mengem menys, de productes de proximitat. Cada cop mengem més coses de més lluny."

I això es pot veure als súpers i també en cadenes de botigues que fan servir de reclam els productes de proximitat, però omplen els expositors de fruites i verdures de fora. "De pagès, de proximitat, saludable, natural, tot això no té cap regulació. És un efecte purament de màrqueting", diu Nathalie Parès, consultora en polítiques alimentàries.

Si mirem les dades, en realitat cada cop s'importen més aliments frescos, fins al punt que només un 15% del que ven Mercabarna és conreat a Catalunya. I no es tracta només de productes exòtics, com l'alvocat o la pinya. Avui, per exemple, 9 de cada 10 patates venen de fora, quan abans hi havia grans zones productores, com Osona o Prades.

L'horta de Barcelona ja no és el delta del Llobregat o el Maresme, la major part de les verdures arriben de Múrcia i Andalusia. Però cada cop són més habituals les de la resta d'Europa, d'Àfrica i Amèrica. Mentrestant, el 70% de la fruita de les comarques de Lleida es destina a l'exportació.

Això fa Catalunya més vulnerable? Quins efectes té sobre l'agricultura catalana? Quedaran pagesos?

Què ha passat perquè s'hagi passat de ser autosuficients als anys 80 del segle passat a dependre totalment de l'exterior? És la globalització? Quina responsabilitat tenen l'agricultor, el venedor i el consumidor?

Al reportatge de "30 minuts" apareixen conreus d'Almeria i Catalunya, grans distribuïdors i grans superfícies comercials, que ajudaran a respondre aquestes preguntes.



Un reportatge d'Ignasi Gallart i Sara Segarra

Imatge i muntatge: Òscar Roger

Producció: Jessica Montaner
30 minuts (2019.01.20) Salvini, ultres a l'assalt d'Europa (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Salvini, símbol del creixent moviment d'extrema dreta populista i xenòfob europeu, ha creat una coalició que s'està convertint en la punta de llança per assaltar i reformar des de dins les institucions europees.
Més informació
Salvini, la ultradreta que ve a Europa
Si es fa efectiva l'estratègia de Salvini, l'aliança dels ultres podria aconseguir una posició privilegiada de cara a influir en les polítiques del Parlament Europeu en la pròxima legislatura.
Fa mesos que Matteo Salvini, vicepresident i ministre de l'Interior d'Itàlia des de fa mig any, està dissenyant una aliança europea de partits de l'extrema dreta xenòfoba i populista. Es tracta d'un acord que vincula formacions polítiques d'una gran diversitat ideològica, però que tenen en comú el seu discurs antiimmigració i l'oposició a les institucions europees. Aquest front comú de la ultradreta europea es prepara per assaltar el Parlament Europeu, com a primer pas per reformar l'Europa comunitària i "retornar als estats la seva sobirania", segons les seves pròpies paraules.

La primera reunió que va fer Salvini amb aquest objectiu va ser amb Viktor Orbán, primer ministre d'Hongria, l'agost passat. En l'horitzó de la trobada hi havia les eleccions europees del 26 de maig i la voluntat d'unir esforços per imposar una línia dura antiimmigració a la Unió Europea. Orbán diu que Salvini és el seu "heroi i company de destí". El líder del Grup de Visegrad (la unió que la República Txeca, Polònia, Eslovàquia i Hongria van impulsar per a la integració europea) veu Salvini com l'abanderat de la lluita contra l'arribada d'immigració irregular, i per això es mostra favorable a la creació d'una aliança dels partits contraris a la unió i que volen poder afrontar des dels seus estats les lluites contra la globalització, la immigració irregular i la pobresa, i buidar la Unió de capacitat de decisió en aquests temes.

La segona cita de Salvini va ser amb Marine Le Pen, líder de l'Agrupació Nacional Francesa, l'antic Front Nacional, que va mostrar la seva total sintonia amb el plantejament de l'exdirigent de la Lliga Nord.

La "comunitat" en què els ultres volen que es converteixi la Unió Europea tindria competències en la protecció de les fronteres exteriors, però no per firmar acords comercials amb països tercers, per exemple. Salvini i Le Pen volen treballar plegats en la plataforma que anomenen Front de la Llibertat, que té per objectiu el control de les institucions comunitàries en els temes considerats més delicats.

Tots dos polítics se senten cridats a "donar sentit i ànima a un somni d'Europa que els buròcrates europeus han buidat" -en paraules del mateix Salvini. Defensen que no estan en contra d'Europa sinó de la UE, i se'n declaren "salvadors" enfront dels buròcrates.

A Salvini, l'última etapa de la "primavera europea" l'ha portat a Polònia, on s'ha reunit amb Jaroslaw Kaczynski, dirigent de Llei i Justícia, un partit ultraconservador que ja té una nodrida representació al Parlament Europeu.

Si es fa efectiva la suma d'aquest front tan heterogeni, posaria l'aliança dels ultres en una posició privilegiada de cara a influir en les polítiques que haurà d'afrontar el Parlament Europeu en la pròxima legislatura.

Un altre dels actors que volen tenir un paper rellevant en l'operació d'assalt dels ultres a les institucions europees és Steve Bannon, excap de campanya i artífex de la victòria de Donald Trump a les eleccions de fa dos anys.

Bannon veu Itàlia com el centre de l'univers polític i Salvini com el seu heroi. El club d'extrema dreta que impulsa amb el nom "The Movement" (El Moviment), s'ha fixat en el polític italià però també mira a Espanya, sobretot a Vox, però sense perdre de vista el PP de Casado.

El reportatge "Salvini: ultres a l'assalt d'Europa" ens acosta al personatge clau de l'estratègia de l'extrema dreta a la Unió Europea a través d'ell mateix i dels seus col·laboradors, però també dels adversaris polítics i socials, dins i fora d'Itàlia.

El "30 minuts" d'aquest diumenge repassa l'ascens de Salvini des del lideratge de la Lliga Nord, fa cinc anys, fins a convertir-se en la cara més visible i controvertida de la política italiana. Periodista de formació, els que el coneixen el defineixen com un comunicador hàbil, que a les xarxes socials és capaç de citar Mussolini, sense cap escrúpol, o defensar l'expulsió de mig milió de persones sense papers. Cada cop pren més força la idea que Salvini i la seva coalició s'estan convertint en la punta de llança per assaltar i reformar des de dins les institucions europees, amb les conseqüències que pot tenir l'aplicació de les idees que defensa la ultradreta europea. El primer assalt d'aquest combat ja té data: el 26 de maig del 2019.
30 minuts (2019.02.03) Sabem acollir? (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Persones carregades de maletes voltant per Barcelona. No són turistes. Acaben d'arribar, han dormit al carrer o en una pensió d'emergència social. La primera parada és l'Oficina d'Estrangeria, on demanen protecció internacional.
Més informació
Són sol·licitants d'asil, però estan lluny de la imatge del refugiat sirià que hi ha en l'imaginari col·lectiu. Han arribat amb avió. Són majoritàriament veneçolans que fugen de la crisi humanitària, també colombians, hondurenys i salvadorenys que fugen de la violència, georgians que no se sap exactament de què fugen...

El 30 minuts "Sabem acollir?" explica la cara B de la realitat dels refugiats i d'un sistema d'acollida col·lapsat. Què passa quan els refugiats arriben? Amb quina realitat es troben?

Esperes de dos anys per saber si seran considerats refugiats o no. Setanta mil expedients al Ministeri de l'Interior pendents de resolució.

"La situación va a seguir siendo complicada." Estrella Rodríguez, dir. gen. d'Integració i Atenció Humanitària, Ministeri de Treball

Homes dormint al carrer, en cases ocupades o, en el millor dels casos –després de mesos d'espera-, en albergs per a les persones sense sostre.

"Aquesta situació de persones benvingudes en situació de buscar refugi s'ha sumat a una realitat també creixent de sensellarisme a Barcelona." Míriam San José, educadora social Hospital de Campanya

Famílies que reben ajuda del programa de l'estat per a refugiats durant sis mesos, però amb serioses dificultats per aconseguir després trobar feina i pis, ser independents.

"Jamás he trabajado que no sea en negro. Jamás he tenido la oportunidad de un contrato." Martín, refugiat el Salvador.
"Una cosa és "volem acollir", ara veurem quina és la realitat." Ignasi Amat, coordinador Llar Sant Joan de Déu.

I persones que, dos anys després, quan tenen feina i són independents, se'ls denega la sol·licitud de protecció internacional i es queden en situació irregular.

"Me da verguenza ir al Ayuntamiento, a la Cruz Roja y pedir más ayuda. La gente va a decir: 'Ya te ayudamos un año, es tu problema si te han denegado.'" Olek, refugiat Ucraïna

Que una part important de la societat diu #volemacollir i exigeix a les administracions que ho facin, ha quedat clar en manifestacions, actes i fins i tot un concert multitudinari. Però ho sabem fer?

Un reportatge de: Esther Llauradó i Txus Muñoz
Imatge: David Bou
Producció: Sandra Rierola
Muntatge: Carles Señalada
30 minuts (2019.02.10) Són segures les meves drogues? (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Una DJ canadenca s'endinsa en el món de les drogues a la Gran Bretanya: des de qui en consumeix, fins a qui les fabrica i distribueix.
Més informació
La Brianna Price és una DJ canadenca, coneguda artísticament com a B. Traits. En el reportatge de la BBC "Són segures les meves drogues?", la Brianna s'endinsa en el món de les persones usuàries de drogues, però també de qui les fabrica i distribueix, a la Gran Bretanya.

Ella va ser consumidora de drogues fins que la seva parella va estar a punt de morir per consumir cocaïna adulterada amb un desparasitador per a animals. La Gran Bretanya és, de tot Europa, on més drogues de les conegudes com a "noves substàncies psicotròpiques" (NPS) es venen.

Es comercialitzen sobretot per internet, de manera legal, però també en botigues especialitzades, i sempre amb l'etiqueta "No apte per al consum humà", però el problema és que qui les compra, ho fa sense saber ni el que contenen ni les conseqüències físiques i psíquiques que pot tenir el seu consum.

L'extensió i les conseqüències del consum de drogues adulterades i d'NPSs que ens mostra el "30 minuts" d'aquest diumenge també és habitual a Catalunya, on Energy Control, un projecte de l'Associació ABD, es dedica des de fa més de 20 anys a analitzar, al moment, tota mena de drogues que es consumeixen a les portes de locals de lleure. Els últims anys, aquesta entitat ha detectat un augment d'NPSs i ha activat diverses alertes entre els consumidors i les administracions, sobretot de l'àmbit sanitari.

Energy Control va analitzar l'any passat a Catalunya un total de 2.610 mostres, de les quals 109 eren noves drogues psicotròpiques. En el conjunt d'Espanya es van analitzar 4.237 mostres, de les quals 220 eren NPSs. Això vol dir que, d'aquests nous tipus de substàncies, la meitat es van detectar a Catalunya. Això va comportar un total de 38 alertes al Sistema Espanyol d'Alerta Primerenca (SEAT), 14 de Catalunya.

Tot i que la demanda de drogues sintètiques encara és baixa en el nostre entorn, aquestes substàncies s'utilitzen per adulterar drogues convencionals i el seu consum ha tingut com a conseqüència un seguit d'intoxicacions greus i, a vegades, morts.

Un reportatge de: B. Traits i Steph Atkinson

Imatge: Steph Atkinson

Una producció de: BBC
30 minuts (2019.02.24) Sense batec (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El reportatge posa llum a una realitat que viu en silenci. Explica de la mà de moltes històries un dol poc reconegut i compartit; el dol perinatal.
Més informació
"No hi ha batec" són les duríssimes paraules que han hagut de sentir molts pares. Cada any moren 2.500 nadons a l'estat, 6 cada dia. La pèrdua d'un fill durant la gestació, o poc temps després de néixer, encara és un tema tabú i poc comprès per la societat.

Com es pot rebre la mort quan s'espera la vida? El "30 minuts" "Sense batec" posa llum a una realitat que viu en silenci. Explica amb moltes històries un dol poc reconegut i compartit: el dol perinatal.

Jo estic trista perquè he perdut algú. Encara que els meus amics, la meva família, no l'hagueu conegut, era el nostre fill." Clàudia Cedó, dramaturga.

La Clàudia va haver de parir el seu fill mort als cinc mesos de gestació. D'aquesta situació límit que li va posar la vida, en va sortir la delicada obra de teatre "Una gossa en un descampat".

Tu la imatge que tens sempre és que dones a llum i el primer que sents és el teu fill plorar. Ella no va plorar mai. Ploràvem nosaltres. Mari Checa.

La Mari i l'Òscar estan de 39 setmanes. Aquest segon embaràs el viuen amb moltíssima por. Fa 14 mesos van perdre la seva primera filla, la Valèria. L'equip del "30 minuts" els ha pogut acompanyar en aquesta recta final.

"Sense batec" també ensenya l'altra cara d'aquest dol, la dels professionals que conviuen cada dia amb la mort d'aquests nadons i que han hagut de formar-se i aprendre a acompanyar aquestes famílies.

A això veritablement no t'hi acostumes mai. No pots pensar: mira, avui hem tingut un altre mort... A veure demà què ens tocarà. Però tampoc ho pots viure com si fossin fills teus.

Som conscients que històricament ho hauríem pogut fer molt millor. Hi ha famílies que han sortit d'aquí i d'altres hospitals molt més desemparades del que hi havien entrat. Cèsar Ruiz, cap de Neonatologia de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron.

Hem fet guàrdia amb els professionals que s'hi dediquen i hem entrat a l'UCI de neonats de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron a conèixer de primera mà com treballen aquests casos.

Sabem acompanyar aquestes persones? La societat sap donar espai i temps a aquestes pèrdues?

Un dol requereix un temps. Pensem que donem més temps per a un permís de matrimoni que per a un funeral. Begoña Roman, professora Filosofia de la UB

Diuen els experts que guardar un record en forma de fotografia del fill que has perdut pot ajudar i molt en el procés de dol. Acompanyarem la Norma Grau a fer una sessió de fotos molt especial.

Llavors quan tu dius que fas fotos a famílies en dol en homenatge als seus nadons morts, la gent no sé què s'imagina, però s'imagina coses molt rares que no ho són en absolut. Norma Grau, fotògrafa del dol.

I què passa si la pèrdua és durant els tres primers mesos de gestació? El "no passa res", "ja en tindreu un altre", "sou joves" són expressions que sempre acompanyen aquests moments. La Paula Bonet, autora i pintora, ens deixarà veure què s'amaga en el seu relat "Roedores, cuerpo de embarazada sin embrión".

Jo vaig tenir la pèrdua als tres mesos, i se suposa que allà encara no havia passat gairebé res, no? Però a mi sí que m'havia passat. Tu ja.. t'estàs comprant roba per d'aquí tres mesos quan tinguis aquella panxa que tens tantes ganes de tindre, no?

Tots han volgut compartir la seva intimitat perquè cap altre pare o mare hagi de viure aquest dolor en el silenci.

Un reportatge de: Irene Blay i Jordi Zorrilla

Imatge: Carlos Díaz

Producció: Jessica Muntaner

Muntatge: Carles Señalada
naroatna l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. març 07, 2019 0:25, en total s’ha editat 15 vegades.


Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19896
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nou !!

#2

Entrada Autor: naroatna » dc. set. 12, 2018 23:30

Continuació:

30 minuts (2019.03.03) Fugir per viure (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Rahaf va poder fugir de l'Aràbia Saudita, on les dones viuen sota la tutela d'un home, necessiten el seu permís per a tot i sovint intenten fugir dels maltractaments en l'àmbit familiar.
Més informació
El 5 de gener passat, la Rahaf Mohammed al Qunun, una noia saudita de 18 anys, va fer escala a Bangkok, en un avió procedent de Kuwait i amb destinació a Melbourne.

Però no era una viatgera qualsevol. La Rahaf s'havia escapat de la seva família mentre estaven de vacances i intentava arribar a Austràlia amb un visat de turista, per demanar-hi asil.

A l'aeroport, un representant de l'ambaixada saudita la va localitzar i li va prendre el passaport. Les autoritats tailandeses la van allotjar en una habitació d'un hotel al mateix aeroport per retornar-la a Kuwait amb el mateix vol, però ella es va atrinxerar i va convertir l'habitació en un refugi, i des d'allà va enviar missatges a les xarxes demanant auxili.

Activistes pels drets de les dones i periodistes s'assabenten del seu cas, i Sophie McNeill, reportera del programa "Four Corners" del canal australià ABC, decideix volar cap a Bangkok per cobrir aquest cas i l'acompanya a l'habitació fins que hi intervé l'ACNUR.

És allotjada a l'ambaixada d'Austràlia, però davant la lentitud a respondre a la seva sol·licitud d'asil, és el Canadà que li ofereix un visat.

Un cop al Canadà, la Rahaf és presentada com a resident, i en les seves primeres declaracions diu: "La llibertat és el més important que pot tenir una persona".

En els últims anys, ja són més de 80 les dones saudites que han demanat protecció internacional a Austràlia. Però, de què s'escapen aquestes dones?

A l'Aràbia Saudita totes les dones viuen sota la tutela d'un home, ja sigui el pare, el marit o un parent. Necessiten permís per sortir, viatjar, treballar, formar-se i, per descomptat, per casar-se.

Dones com la Rahaf o la Lina Ali Lasloom, que va fugar-se l'any 2017, fugen d'aquest control i dels maltractaments en l'àmbit familiar, però no totes ho aconsegueixen. La Lina va fugir però va ser retinguda a l'aeroport de Manila i uns familiars li van pegar i la van lligar i emmordassar per obligar-la a tornar contra la seva voluntat a l'Aràbia Saudita, on se li ha perdut la pista.

Les dones que no aconsegueixen l'asil i són deportades solen ser internades en un refugi per a dones, en realitat una presó de la qual no tornaran a sortir mai més i on conviuen amb altres dones maltractades o que han desobeït els seus tutors.

A l'Aràbia Saudita una dona no pot presentar una denúncia si no va acompanyada del seu tutor, que pot ser el seu mateix agressor.

Però, tot i això, les dones no callen, denuncien a les xarxes, protesten, desobeeixen la llei i van a la presó, i malgrat els riscos per a les seves vides, continuen fugint per viure.

Un reportatge de: Sophie Mcneill
Imatge: Louie Eroglu i John Mees
Una producció d'ABC Austràlia
30 minuts (2019.03.10) El sexe ignorat (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La sexualitat de les dones ha estat lligada durant segles només a la reproducció, i per això moltes se senten culpables, encara avui, d'exercir el seu dret al plaer.
Més informació
Fins al 1998 no es va descobrir que el clítoris, l'òrgan estrella del plaer sexual de les dones, era el doble de llarg del que deien els manuals mèdics. L'oblit de la ciència no és casual. Perquè la sexualitat de les dones ha estat lligada durant segles només a la reproducció, i moltes se senten culpables, encara avui, d'exercir el seu dret al plaer. El tabú està tan arrelat que la imatge d'un grup de dones amb un mirall explorant-se per reconèixer-se els genitals encara ens sorprèn.

Al desconeixement anatòmic s'hi suma un imaginari ple d'estereotips que costa molt de desterrar: "Les dones són més emocionals"; "les nenes i les àvies no tenen sexualitat"; "les dones tenen orgasmes sobretot durant el coit"; "o s'és heterosexual o s'és lesbiana"...

L'escola és el lloc on s'haurien de desmuntar aquests tòpics, però les lleis d'educació de Catalunya i d'Espanya no inclouen l'obligació d'introduir aquesta matèria als currículums i, amb sort, els alumnes en reben un taller de dues hores al llarg de tota l'ESO. Una situació que és a anys llum dels països nòrdics, on des de mitjans del segle passat la sexualitat ha entrat amb normalitat a les aules. Enmig d'aquesta falta de respostes, molts adolescents àvids d'entrar en un món que els atrau hi accedeixen a través de models pornogràfics en què rarament la dona busca activament el seu plaer.

La xarxa sanitària és l'altre gran dèficit. Es calcula que, pel cap baix, una de cada cinc dones té en algun moment de la vida dolor durant les relacions sexuals. Un home amb una disfunció sexual es deriva a un andròleg o un uròleg; les dones només poden esperar que l'atzar les porti a la consulta d'un dels pocs ginecòlegs o psicòlegs formats en sexologia, en uns estudis que la carrera de Medicina no inclou.

Al reportatge fem un recorregut per aquests dèficits i pels motius que els han fet aparèixer. Ens hi ajuda el testimoni generós de moltes dones que ens parlen de sexe, masturbació, culpa i desig amb una franquesa molt poc habitual.

Un reportatge de Mariona Bassa i Txus Navarro
Imatge: Txus Navarro
Producció: Jèssica Montaner
Muntatge: Xavier Bonet
30 minuts (2019.03.17) Salvar la Costa Brava (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
L'arribada massiva de capital forani i el final de la crisi han reactivat el sector immobiliari a la Costa Brava, a primera línia de mar. Des de Llançà fins a Lloret, els projectes urbanístics sorgeixen com bolets a tocar d'espais naturals.
Més informació
L'arribada massiva de capital estranger i el final de la crisi han reactivat el sector immobiliari a la Costa Brava, a primera línia de mar. Des de Llançà fins a Lloret, els projectes urbanístics sorgeixen com bolets a tocar d'espais naturals o en zones boscoses. Els veïns i els ecologistes de Girona s'han unit sota la plataforma, SOS Costa Brava. Volen preservar els últims paratges naturals de la Costa Brava.

Acusats d'afavorir els promotors i els constructors, els ajuntaments fan mans i mànigues per veure com solucionen una situació delicada. El sector immobiliari aporta diners i feina, però cada cop hi ha més gent enfadada, perquè abans tenien un bosc davant de casa i aviat no veuran res més que xalets. La legislació urbanística, però, no hi ajuda. Els plans urbanístics, aprovats als anys 80 i que molts municipis no han actualitzat, qualifiquen de sòl urbà zones boscoses o parcel·les a primera línia damunt dels penya-segats. Els promotors insisteixen que poden exercir els seus drets i els ajuntaments no gosen oposar-se als seus projectes, davant l'amenaça d'indemnitzacions milionàries.

La Generalitat, que és qui té la responsabilitat urbanística a Catalunya, acaba d'anunciar un pla de desclassificació dels sòls no sostenibles i promet que salvaguardarà els llocs més delicats. Quin preu té, però, un paratge natural? Està disposada l'administració a pagar per salvar un bosc o el vessant d'una vall? La resposta majoritàriament és negativa, excepte en casos molt excepcionals. El debat de les indemnitzacions és central en aquest tema, donat que hi ha hagut alguns casos en què requalificacions de terrenys no han tingut cost, això sí, després de llarguíssims processos judicials.

En el reportatge s'analitzen casos a Tossa de Mar, Begur i Cadaqués. Begur. per l'acumulació de casos, amb promocions que ja es construeixen a la platja de Sa Riera i el projecte de reprendre la cala d'Aiguafreda. A Tossa de Mar, la cala Morisca, un cas que s'engega als anys 90, al voltant de la darrera cala del municipi i que continua enfrontant els veïns amb l'Ajuntament. A Cadaqués, el turó de Sa Guarda, on el permís d'urbanitzar està atorgat i el govern es conformarà a debatre quin tipus de xalets es pretenen construir.

En el fons, el que es planteja en el reportatge és el debat entre els drets particulars i l'interès general. Què és més important i s'ha de preservar? Els darrers paratges d'un litoral com el de la Costa Brava, dels quals gaudeix tothom o s'ha de permetre que un particular hi construeixi una casa per gaudir de la vista, perquè va comprar el terreny? Estem encara a temps de salvar els paisatges de la Costa Brava? Tothom coincideix que probablement ha arribat una de les darreres oportunitats.

Un reportatge de Jordi Regàs i Marc Rodríguez
Càmera i muntatge: Òscar Roger
Producció: Carles Fernández
30 minuts (2019.03.31) Viure de renda...bàsica (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Indaguem en una de les propostes més controvertides de l'actualitat per combatre la pobresa i la desigualtat: la renda bàsica universal. Posem la lupa a Barcelona, Finlàndia i Namíbia.
Més informació
La desigualtat entre rics i pobres i la por a la possible destrucció massiva de llocs de treball ha activat el debat sobre la renda bàsica universal (RBU). Posem la lupa a Barcelona, on s'està experimentant aquesta fórmula; a Finlàndia, on s'analitzen els resultats del seu pla pilot, i a Namíbia, on es va fer una prova que sovint es menciona en els debats d'aquest ingrés universal

La desigualtat entre rics i pobres cada vegada és més gran al món i la por a la destrucció massiva de llocs de treball a causa de la robotització i la intel·ligència artificial ha fet que proliferin els experiments de renda bàsica universal en els dos darrers anys.

Una de cada sis famílies espanyoles de classe mitjana va caure en la pobresa durant la crisi, i no n'ha sortit, i aquesta desigualtat segueix creixent a un dels ritmes més alts del món.

A Barcelona s'està fent una prova pilot de renda bàsica universal, anomenada B-mincome, que està finançada per la Unió Europea i l'Ajuntament de la ciutat. Han triat 1.000 famílies de deu barris de l'Eix Besòs perquè són els que tenen les rendes més baixes i un índex d'atur 10 punts per sobre de la mitjana de Barcelona. Hi ha diferents modalitats d'ajudes que combinen polítiques actives i passives en aquest pla pilot, però nosaltres seguim dos destinataris que experimenten en pròpia pell què vol dir rebre una renda bàsica universal.

La Flora Alcaide no pot comprar carn ni una vegada al mes, i en José Escañuela no es pot permetre anar a prendre un cafè al bar. No són una excepció. A Catalunya, hi ha 758.000 persones en la mateixa situació de pobresa extrema.

Un equip del "30 minuts" també ha viatjat a Finlàndia per veure com ha evolucionat el controvertit experiment de l'ingrés bàsic que va iniciar el govern escandinau el gener del 2017 i en què han participat 2.000 aturats d'entre 25 i 58 anys.

I a Namíbia, l'equip de reporters ha visitat el poble d'Otjivero, on es va fer un dels plans pilot internacionals de renda bàsica pioners al món. Aquest país del sud-oest d'Àfrica, un dels més desiguals del món, l'any 2015 va estar a punt de convertir-se en el primer país del món a implementar aquest ingrés de manera universal i incondicional per a tota la població. Però què va passar? I encara més: es plantegen desplegar-la ara?

Al reportatge fem un recorregut pels experiments de renda bàsica més importants del món i ens preguntem què passaria si tots rebéssim un ingrés bàsic de 800 euros. Es podria finançar? És la millor eina per erradicar la pobresa i la desigualtat? O seria més desitjable que tothom tingués feina? I, si un país arriba a implementar la renda bàsica universal, es podria produir un efecte dòmino?

Un reportatge de Georgina Pujol i Víctor Díaz.
Imatge: David Bou
Producció: Sandra Rierola
Muntatge: Martí Genís.
30 minuts (2019.04.07) Aïllament, la presó dins la presó (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El reportatge analitza una realitat molt desconeguda del sistema penitenciari, els departaments especials de règim tancat (DERT) en els quals les persones poden passar fins a 18 hores al dia tancades a la seva cel·la en soledat.
Més informació
"30 minuts" estrena "Aïllament: la presó dins la presó", per donar a conèixer una realitat molt desconeguda del sistema penitenciari: els departaments especials de règim tancat. Les persones poden passar fins a 18 hores tancades a la seva cel·la en soledat.

Raquel E.F., una dona de 36 anys i mare de dos fills, es va treure la vida la matinada de l'11 d'abril del 2015 després de sis mesos confinada al departament especial de règim tancat (DERT) del Centre Penitenciari de Brians 1. Durant els seus últims mesos de vida, va donar múltiples senyals de voler-se suïcidar, però no es va activar cap protocol de prevenció. És a partir de la seva història, que es troba actualment judicialitzada i pendent de sentència, que ens endinsem en la realitat de les persones que, per una sanció o per estar classificats en primer grau penitenciari, han de viure aïllades de la resta, en soledat, en una cel·la durant 18 hores al dia. En aquest reportatge es recullen les veus d'ex-preses, familiars, funcionaris de presons, entitats de drets humans i de l'administració per entendre el dia a dia d'aquest règim de vida.

L'aïllament penitenciari té conseqüències psicològiques importants per a les persones que el viuen. Les regles mínimes de les Nacions Unides per al tractament de persones recluses, anomenades Regles Nelson Mandela, recomanen que l'aïllament no pot superar els 15 dies, ja que la literatura científica ha arribat al consens que més enllà d'aquest temps les conseqüències psicològiques són irreversibles. A l'estat espanyol, el reglament penitenciari estableix un límit de 14 dies per a les sancions d'aïllament, tot i que una mateixa persona pot encadenar diverses sancions, i en el cas de les persones que es troben en primer grau poden passar anys en règim tancat. És el cas de la Marcia i la Dolores, dues de les ex-preses que s'entrevisten en el documental.

Aquesta pràctica existeix als sistemes penitenciaris d'arreu del món, però a Catalunya, diverses entitats de Drets Humans estan plantejant que és prescindible. L'any 2016 el Parlament de Catalunya va aprovar la creació d'un grup de treball per debatre sobre la situació dels DERT a les presons catalanes i el Departament de Justícia va posar en marxa una auditoria d'aquests mòduls. Fruit d'aquest procés, la Generalitat va impulsar un pla de millora que ha reduït de 141 a 99 dies seguits el temps mitjà d'estada en primer grau, encara per sobre de la recomanació internacional de no superar els 15 dies, i de 21 a 18 les hores màximes de confinament en cel·la. Per la seva banda, sindicats de funcionaris de presons critiquen les dificultats i l'estrès que suposa treballar en aquests departaments especials.

Pel que fa a l'aplicació concreta d'aquest règim, entitats i ex-preses denuncien situacions de maltractaments i posen el focus sobretot en la presó de Brians 1. Un dels centres més antics de Catalunya, en què la Generalitat reconeix que són necessàries reformes i hi està treballant. És la presó catalana on més persones es treuen la vida, com va ser el cas de Raquel E.F. i també de Lewys Alfaro Orraca, la família del qual acompanyem en la seva recerca de respostes al llarg del documental.

Un reportatge de Sònia Calvó Carrió i João França
Fotografia i Imatge: Lucía Venero, Roger Sabà, Xavier Artigas i Sílvia Blanco
Muntatge: Xavier Artigas
Producció "30 minuts": Carles Fernández
Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Metromuster.
30 minuts (2019.04.14) Compte enrere cap al Brexit (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
L'últim mes, els ciutadans europeus que viuen al Regne Unit o els britànics que viuen a Europa han assistit a la confusió política entorn del Brexit entre la perplexitat i la incertesa. Són els que no van poder votar en el referèndum i, en canvi, són els més afectats.
Més informació
Durant l'últim mes, el "30 minuts" ha viscut al costat d'algunes d'aquestes persones el camí embrollat cap a un Brexit indefinit. Catalans que van emigrar fa anys i se sentien part de la societat britànica. Amb l'infermer Joan Pons, ensenyem com el sistema de salut britànic depèn del personal del continent i, a través d'això, coneixem també els arguments dels habitants de Great Yarmouth, una de les poblacions que més va votar Brexit. A la City de Londres, la professional de les finances Ariadna Masó ens explica com el caos polític està condicionant les inversions. I amb el Jordi Llinares, un càrrec de l'Agència Europea del Medicament, som conscients de la primera gran conseqüència del Brexit: el trasllat de les oficines de l'agència a Amsterdam.

També anem a la costa d'Alacant, on trobem una colònia de pensionistes britànics que viuen la seva jubilació al sol. Seguim grups d'expatriats, enèrgics opositors a la sortida del seu país de la Unió Europea. I ens preguntem com està afectant la situació les empreses catalanes que exporten al Regne Unit, a través del president de la Cambra de Comerç Britànica, Christopher Dottie:

Yo creo que hay poca información sobre los motivos del voto. Yo creo que se ha comunicado como "Estos ingleses han hecho algo tonto y luego se darán cuenta" donde la realidad es que somos británicos y estamos perfectamente capacitados para pasar por el infierno 50 años en vez de tener la vergüenza de decir: "Lo siento, me he equivocado" .

Un reportatge de: Esther Llauradó i Marc Rodríguez Puig
Imatge: Carles de la Encarnación
Producció: Jessica Montaner
Muntatge: Martí Genís
30 minuts (2019.04.21) El dia dels connectats (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Per Sant Valentí, el dia dels enamorats i de l'amistat a Cuba, els punts de connexió lliure s'omplen de persones buscant wifi per fer una trucada a la parella o a algun familiar que és fora del país.
Més informació
Cuba viu, els últims anys, una febre que recorre l'illa: la recerca de wifi per poder parlar amb els familiars que viuen a l'estranger. El govern ha instal·lat alguns punts amb aquesta tecnologia, davant de les seus d'algunes institucions públiques i places i carrers principals de les ciutats.
Un d'aquests llocs és la popular plaça de l'església de San Antonio de los Baños, un exemple d'allò que viuen, diàriament, els cubans. Persones d'edats i condicions ben diverses, a peu dret o assegudes en diferents punts d'aquesta plaça, han de compartir les seves converses privades enmig de molta altra gent.

Aquesta situació pren una significació especial el 14 de febrer, per Sant Valentí, el dia dels enamorats i de l'amistat a Cuba. Aquell dia, aquests punts de connexió lliure s'omplen de persones que busquen wifi per fer una trucada a la parella o a algun familiar que és fora del país. Si no fos per aquest wifi obert, no podrien declarar el seu amor o l'enyor que senten, perquè les trucades internacionals a Cuba són de les més cares del món, i molt poca gent té accés a internet des de casa. Però aquesta falta d'intimitat, a la qual s'han hagut d'acostumar, els és ben igual si poden fer arribar el que senten per l'altre, el dia en què tothom vol estar ben connectat.

El reportatge "El dia dels connectats", amb guió de Carles Bosch, ha obtingut el premi del públic en l'última edició del Festival de Màlaga.
Un reportatge de Carles Bosch, Nabil Bellahsene, Elvira Gálvez, Sara Rancaño i José M. Restrepo.
Fotografia: Sofía Amadori
Una coproducció de l'Escola de Cine i TV de San Antonio de los Baños i Lastor Media.
30 minuts (2019.05.05) Víctimes de l'oli de palma (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La desforestació, els conflictes sobre la propietat de les terres i les constants violacions dels drets humans són darrere de l'oli de palma, un cultiu que té un cost per al món cada dia més alt.
Més informació
Indonèsia és el primer productor mundial d'oli de palma. El consum mundial d'aquest oli és, actualment, de 62 milions de tones, i continua creixent sense aturador.
L'oli de palma és un greix barat, fabricat industrialment, que trobem en una gran varietat de productes alimentaris, de cosmètica, neteja i combustibles, i que va ser introduït massivament per tot el sud-est asiàtic i l'Amèrica del Sud des de començaments del segle XX.

Actualment trobem oli de palma per fregir o amanir, però sobretot és un dels components de margarines, menjars preparats, galetes i pastissos. També de cremes cosmètiques, sabons, gels de bany i pasta dentífrica. A més a més, s'usa en alimentació animal.

Aquesta multiplicitat d'usos ha convertit aquest oli en el segon amb més volum, només superat pel de soja.

La pressió dels mercats per aconseguir més producció, sobretot pels biocombustibles, ha fet que el monocultiu d'aquest tipus de palmera s'hagi multiplicat per quatre en pocs anys, i això ha estat letal per a l'entorn on es produeix massivament. Ara fa tres anys, a l'illa de Borneo, i també a Sumatra i Papua, es va viure un episodi de contaminació de l'aire que va superar en 3.000 vegades el límit considerat perillós per a la salut. La causa: els més de 3.000 incendis que van causar 9.000 morts. El motiu: la crema de selves tropicals per aconseguir terrenys per cultivar palmeres d'oli.

A Indonèsia s'han destruït amb aquesta intenció més de 2 milions i mig d'hectàrees de selva, una superfície de la mida de Bèlgica. Els boscos destruïts són uns dels hàbitats amb més biodiversitat de la Terra i on viuen moltes espècies singulars i en perill d'extinció. Però això no ha fet aturar l'expansió dels cultius de palmeres, i el PNUMA, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, ha previst que, si es continua amb el ritme actual de producció, podrien desaparèixer prop del 98% dels boscos de Borneo i de Sumatra d'aquí tres anys.

La desforestació, els conflictes sobre la propietat de les terres i les constants violacions dels drets humans són darrere de l'oli de palma, un cultiu que té un cost per al món cada dia més alt.

Una producció d'Indra Jati i Dandhy laksono
Versió anglesa: Global Film distribuïda per Journeyman.
30 minuts (2019.05.12) Curar-se en salut (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Hi ha molta gent que busca solucions als seus problemes de salut més enllà de la medicina convencional confiant en les anomenades teràpies naturals, que en molts casos no tenen cap base científica.
Més informació
Hi ha molta gent que busca solucions als seus problemes de salut més enllà de la medicina convencional confiant en les anomenades teràpies naturals, que en molts casos no tenen cap base científica.

El mateix sector de teràpies naturals calcula que un 40% de la població les ha fet servir. Són pràctiques que sovint no tenen cap aval científic, no està demostrat que curin i, en alguns casos, poden agreujar les malalties. Algunes prometen efectes miraculosos, d'altres asseguren que tenen arrels mil·lenàries o que són naturals. I n'hi ha que atribueixen a les emocions l'origen de les malalties.

El govern espanyol n'ha fet un primer llistat amb més de 130, més de la meitat de les quals les ha considerat pseudoteràpies. La resta encara estan en estudi. Són pràctiques que van des de l'acupuntura fins a les "teràpies" magnètiques, passant per l'homeopatia, la naturopatia o el ioga.

Des del sector, es reconeix que no hi ha cap garantia que aquests "terapeutes" tinguin prou formació en l'àmbit de la salut i es demana una regulació. Per als detractors no es pot admetre cap pràctica que no tingui aval científic.

En alguns hospitals de Catalunya s'estan introduint algunes d'aquestes pràctiques, com el reiki o l'acupuntura, perquè milloren el benestar dels pacients. És el que es coneix com a medicina integrativa, que aposta per unir teràpies i tractaments convencionals.

Mentrestant, hi ha els que ofereixen solucions miraculoses. "30 minuts" ha seguit dos dels fenòmens amb més seguidors a Catalunya: l'agricultor Josep Pàmies, sancionat diverses vegades per promoure la Solució Mineral Miraculosa, MMS, un desinfectant que diu que cura malalties tan diverses com el càncer, la malària o l'autisme, i Enric Corbera, creador de la bioneuroemoció, que vincula les malalties amb les emocions.

Un reportatge d'Ignasi Gallart i Joan Carles Calvera.
Imatge d'Ignasi Pastori, Òscar Roger, David Bou i Carles de la Encarnación.
Producció de Sandra Rierola.
30 minuts (2019.05.19) L'interrogatori (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Als EEUU els últims anys han aflorat prop d'un miler de casos d'auto-inculpacions extretes després de dies d'uns interrogatoris per la policia en què els detinguts suportaven una forta pressió psicològica.
Més informació
Als EUA, des dels anys 60 fins a finals dels 90, en milers de comissaries de policia es va fer servir la tècnica Reid, un mètode d'interrogatori desenvolupat per John Reid, un policia a qui preocupava la falta de garanties dels detinguts, que firmaven les declaracions després d'haver estat sotmesos a tortures.

Però el resultat de l'aplicació del seu mètode no va suposar una millora de les condicions i dels drets dels detinguts. Això s'ha sabut perquè en els últims anys han aflorat prop d'un miler de casos d'autoinculpacions que van ser extretes després de dies d'uns interrogatoris en què els detinguts eren sotmesos a una forta pressió psicològica, en què els policies els deien mentides i feien servir proves falses o inexistents perquè acabessin reconeixent uns crims que no havien comès. Un estudi recent d'una xarxa d'advocats que actua contra els errors judicials demostra que un terç de les persones que van ser declarades innocents en els judicis s'havien declarat culpables en el seu pas per comissaria.

El reportatge "L'interrogatori" dona a conèixer un d'aquests casos, el de Lamarr Monson, un petit traficant de drogues de Detroit que el 1996 va ser acusat de la mort de Cristina Brown, una nena de 12 anys consumidora i que, com ell, venia drogues. Un cop detingut com a sospitós, a Lamarr el van convèncer de declarar-se culpable, després de dir-li que tenien un munt de proves contra ell, però, de fet, no hi havia res de res. Tot i això, el van jutjar i el van declarar culpable d'assassinat amb una única prova: la seva declaració. Va ser condemnat a 50 anys de presó. Això, el 1997, però el 2017, l'aparició d'un testimoni que va assegurar saber qui era el veritable assassí de Cristina i una nova investigació van obligar a revisar aquest cas i es va demostrar una mala praxi policial i els artificis que es van fer servir per provar la seva culpabilitat. En la nova vista que es va fer, el jutge el va deixar en llibertat després d'haver estat injustament vint anys a la presó. Aquest és només un dels molts casos que s'estan donant a conèixer públicament als Estats Units i que posen en qüestió actuacions policials que atempten contra els drets humans, i que han deixat un rastre de dolor i d'injustícia que cap indemnització podrà reparar mai.

Un reportatge de: Laurent Richard
Imatge: Mathias Denizo
Una producció de Premières Lignes
30 minuts (2019.06.02) El Brasil més ultra (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
L'ascens al poder al Brasil de l'ultradretà Jair Bolsonaro gràcies al suport de les esglésies evangèliques, l'exercit i els terratinents, fa témer que s'obri un període fosc, amb vulneració dels drets humans i repressió.
Més informació
Jair Bolsonaro és un excapità i el primer militar que accedeix al poder després del cop d'estat que va fer l'exèrcit el 1964 i la dictadura que va imposar fins al 1985. Però com és que un polític que un any abans només aconseguia un 4% d'intenció de vot entre l'electorat brasiler ha arribat a la presidència del Brasil?

L'1 de gener d'aquest any, Jair Bolsonaro va ser nomenat president de la República Federal del Brasil. Arriba a la presidència d'aquest país després d'unes disputades eleccions amb el seu rival, Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors. Bolsonaro va guanyar la segona volta amb més del 55% dels vots i una majoria parlamentària que li permet portar a terme totes les promeses que ha fet durant la campanya electoral.

Hi ha tres puntals que han fet possible la seva victòria: les esglésies evangèliques, l'exèrcit i els terratinents. Tres poders omnipresents que, des de l'ombra, confabulaven perquè hi hagués un canvi de timó en les polítiques socials que havien aplicat els governs de Lula da Silva i Dilma Rousseff.

Els militars i Bolsonaro no són una excepció, reivindiquen la dictadura com un període d'estabilitat i bonança econòmica i veuen en el nou president una garantia per l'ordre i la moral" que diuen que el Brasil ha perdut. L'exèrcit ja s'ha desplegat a les faveles de Rio per combatre en una "guerra sorda" que l'any passat va causar 64.000 morts. Els militars, alguns amb rang de ministre i amb un centenar de diputats electes, volen que s'aprovi una llei que permeti que si un agent de l'ordre mata un sospitós no sigui jutjat per això.

"El Brasil per damunt de tot i Déu per damunt de tots" és un principi amb què els militars coincideixen amb les esglésies evangèliques, l'altre pilar que aguanta el nou edifici institucional brasiler. Victòria en Crist, amb 12 milions de fidels i liderada pel pastor Silas Malafaia, és l'església evangèlica més conservadora del país, contrària a l'avortament, als matrimonis homosexuals i a la ideologia de gènere i que, en canvi defensa que a l'escola s'adoctrini a partir de les teories creacionistes.

Finalment, els grans propietaris van impulsar Bolsonaro al poder amb la intenció que s'aprovin lleis que permetin explotar l'Amazònia. El Brasil ha perdut en els últims 30 anys una quarta part de la superfície d'aquest pulmó del planeta i només el 2017 van ser assassinats més de dos-cents indígenes. Els productors de soja, cafè i de carn de boví volen que es legalitzi la desforestació i que s'acabi amb el moviment dels sense terra, 350.000 persones que ocupen terres abandonades per cultivar-hi i sobreviure a partir de les seves collites. L'oposició, minoritària en un Parlament dominat per l'extrema dreta, tem que s'obri un període fosc, amb vulneració dels drets humans, repressió i que es vulgui reinstaurar la dictadura per la porta del darrere.

Un reportatge de François Cardona

Imatge: Vincent Rimbaux / Paul Cabanis

Una producció de Babel Press
30 minuts (2019.06.09) Això era casa meva (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
L'agost del 2018, el politòleg catalanosirià Gabriel Garroum va tornar a casa dels seus pares, a Alep, i va poder comprovar els desastres de la guerra i la problemàtica que afronten milions de refugiats davant un retorn insegur a Síria.
Més informació
"Això era casa meva" és un reportatge fruit, entre altres coses, de l'amistat. Xavi Segura, realitzador audiovisual, i Gabriel Garroum, investigador doctoral en estudis de la guerra, són amics des de l'adolescència però mai havien treballat junts. Pel Gabriel, fill de mare catalana i pare sirià, l'inici de la guerra a Síria va comportar canvis vitals, noves pors i, sobretot, noves preguntes.
L'agost del 2018, després de més de set anys de guerra, en Gabriel aconsegueix tornar a Síria per documentar-se pels seus estudis doctorals i en Xavi decideix acompanyar-lo per fer, sobre el terreny, moltes de les preguntes sobre Síria que mai havia fet a en Gabriel.

Amb un equipament audiovisual i pressupost mínims, el reportatge explora les dues principals ciutats del país: Damasc, la capital, i Alep, la ciutat natal del seu pare. També entrellaça píndoles d'anàlisi sobre el com i el perquè de la guerra a aquestes dues ciutats, experiències de guerra a través dels testimonis dels habitants del país i dels membres de la seva família, i reflexions que ens serviran per descobrir com la violència i la destrucció material de l'espai transforma la identitat de les persones.

El reportatge, més enllà de voler esdevenir una intervenció analítica rellevant en el debat entorn la guerra de Síria, busca acostar el conflicte a l'espectador a través de dos canals principals: l'empatia i l'honestedat. A diferència de les tradicionals anàlisis de guerra de caràcter estratègic, sovint abstractes, despoblades i sense profunditat, "Això era casa meva" busca posar èmfasi en aspectes més íntims i emocionals que qualsevol guerra s'encarrega de trasbalsar.

La història personal d'en Gabriel, representada amb la seva voluntat de reconstruir la casa familiar del barri d'Al-Jdeideh d'Alep, es converteix en fil conductor del documental i permet obrir espais de reflexió entorn el futur de Síria: el retorn dels refugiats, la reconstrucció material del país i el seu futur polític. "Això era casa meva" és també, en última instància, un recordatori i un homenatge a un poble, el sirià, que ha conegut poca cosa més que sofriment els últims vuit anys.

Un reportatge de Xavier Segura
30 minuts (2019.06.16) Entre togues. 52 dies al Suprem (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Treball d'anàlisi gravat durant el judici als líders independentistes que se situa en els primers moments d'investigació per part de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, l'any 2015, i avança fins al moment final del vist per a sentència.
Més informació
El judici del procés arriba al final, després de 50 sessions al Tribunal Suprem. Coincidint amb el vist per a sentència, "30 minuts" emet aquest treball d'anàlisi gravat durant el judici als líders independentistes que se situa en els primers moments d'investigació per part de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, l'any 2015, i avança fins al moment actual.
Una quinzena d'experts de diferents branques del dret aborden quines implicacions té el procés judicial, no només per als 12 processats, i quin camí pot seguir a partir d'ara. S'ha retorçat el dret en aquest judici? Què s'ha jutjat, al Tribunal Suprem? Quin ha estat el paper de la Fiscalia en tot el procés? I quines conseqüències tindria en cada cas una sentència condemnatòria o absolutòria?

El programa ha entrevistat Luis López Guerra, exvicepresident del Constitucional i exmagistrat al Tribunal d'Estrasburg; els catedràtics de Dret Penal Manuel Cancio i Enrique Gimbernat; l'advocada penalista Eva Labarta; els magistrats emèrits del Suprem Joaquín Giménez i José Antonio Martín Pallín; Iñaki Lasagabaster, catedràtic basc i observador al judici; la professora de Dret Constitucional Mar Aguilera, i Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal de la UB.

El reportatge també mira cap als tribunals internacionals, als quals alguns dels processats ja han recorregut. I les defenses no han amagat mai que hi aniran en cas de condemna. Jessica Simor, per exemple, és advocada britànica i representant de Forcadell davant d'Estrasburg. Simor diu que al Conveni de Drets Humans "no hi ha cap dret que inclogui l'autodeterminació explícitament, però el que sí que és clar és que no es pot prohibir debatre-ho i parlar-ne". El professor nord-americà Joseph Weiler, l'acadèmic italià Luigi Ferrajoli i la Premi Nobel Jody Williams són altres veus internacionals que també hem pogut entrevistar.

El judici quedarà aviat vist per a sentència, i aquest "30 minuts" serà una bona oportunitat per analitzar i revisitar moments dels cinc mesos que haurà durat.

Un reportatge d'Ariadna Oltra i Sara Segarra

Imatge: David Bou / Muntatge: Carles Señalada

Producció: Montse Datsira i Carles Fernàndez

Documentació: Teresa Ibars, Montse Bailac i Raquel Vizcaya.
30 minuts (2019.06.30) Llenguaferits (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Treball d'anàlisi sobre de quin és l'estat de salut de la llengua als diferents territoris de parla catalana en un moment que els experts coincideixen en l'aparició d'alguns símptomes preocupants.
Més informació
Nou de cada deu llengües que hi ha al món estan, segons els lingüistes, amenaçades i poden desaparèixer durant aquest segle. El procés pot tenir moltes causes, però el detonant sempre és el mateix: una generació de parlants decideix no transmetre-la als fills. La sentència de mort, en aquest punt, ja està signada.

El català corre el perill d'arribar a aquest estadi? La pregunta no té una resposta unànime per part dels filòlegs, però en el que coincideixen és en l'aparició d'alguns símptomes preocupants.

D'entrada, la fase terminal ja es viu als extrems del domini lingüístic: a bona part de la Catalunya Nord i al sud del País Valencià. En només cent anys s'ha esborrat el català de pobles i ciutats que havien arribat a ser monolingües en aquesta llengua.

A les comarques catalanes, en canvi, les xifres globals del català es mantenen: poc més d'un terç de la població l'usa habitualment i gairebé tothom l'entén. A més, els pares la segueixen transmetent als seus fills i hi ha nouvinguts que s'hi identifiquen.

Però hi ha indicadors que apunten a la decadència. El primer: tot i que l'escola blinda la llengua amb la immersió, el català és residual en l'oci dels nens i els adolescents. Això es veu als patis de les escoles, on l'alternança de llengua és contínua, però també en la transformació del món audiovisual. Els més joves han deixat de consumir els mitjans tradicionals i els continguts que busquen a la xarxa es fan sobretot en castellà i anglès. El segon: els catalanoparlants renuncien a la seva llengua en qualsevol situació de conflicte i molt sovint quan es relacionen amb immigrants. I això passa en un territori que ha rebut gairebé dos milions de persones en l'última dècada. Finalment, els continus litigis i bloquejos de l'estat espanyol i el menysteniment de l'estat francès fan difícil que es pugui garantir per llei la supervivència del català. Uns conflictes que tenen el màxim exponent en el món de la justícia.

A "Llenguaferits" recollim les visions de filòlegs com Maria Carme Junyent, Pau Vidal, Francesc Xavier Vila o Neus Nogué; i demanem quina relació tenen amb la llengua a autorscom Albert Sánchez Piñol i Víctor Amela, a músics com Lildami i David Carabén, als youtubers Pol Gisé i Juliana Canet, i a activistes com Àlex Hinojo. I sobretot sentirem parlants. Alguns són nouvinguts que han decidit aprendre la llengua i d'altres són l'última baula, els darrers parlants en zones on s'ha esborrat qualsevol petjada de català.

Un reportatge de Mariona Bassa i Víctor Díaz

Imatge i muntatge: Txus Navarro

Producció: Jèssica Montaner
30 minuts (2019.07.07) La màfia jove (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La Camorra, la totpoderosa màfia napolitana, és una de les organitzacions criminals més grans del món. Arran de les detencions dels seus principals caps a començaments de segle, la Camorra s'ha hagut de renovar i s'ha rejovenit.
Itàlia no troba cap solució efectiva contra la nova Camorra, una de les organitzacions criminals més grans del món, que s'ha rejovenit i és molt més sanguinària.
Més informació
Els nous caps de clan són joves adolescents que volen agafar les regnes de la màfia. Aquests "capos" joves són un nou tipus de "padrins" que no passen dels 30 anys i que no respecten cap de les regles i codis de la màfia de sempre. Els joves mafiosos han descavalcat els antics "capos" i han imposat la seva pròpia llei.

A aquesta nova màfia, que omple Itàlia de terror, li ha sortit un enemic a Nàpols. Són I Falchi (Els Falcons). Aquesta brigada d'elit de la policia napolitana els persegueix i sovint aconsegueix apartar-los de la circulació durant un temps, però són substituïts per d'altres de més joves. Els agents d'I Falchi han d'afrontar una violència mai vista abans, que fins i tot sorprèn els vells camorristes quan surten de les presons després d'haver complert condemnes de fins a vint anys.

Actualment, a Nàpols hi actuen més de cent clans, el triple que quan va començar el segle, i pràcticament tots estan dirigits per aquests joves "capos". Aquesta ciutat es disputa amb Milà la capitalitat de la màfia jove. A la capital del nord hi actua la 'Ndrangheta, la màfia que va néixer a Calàbria i que ha trobat en la segona ciutat del país un lloc ideal on anar de festa, fer ostentació del seu poder i on hi ha bancs de negocis ideals per blanquejar els diners que guanyen amb la importació de gairebé tota la cocaïna que es consumeix a Europa.

Però, a diferència del que passa a Nàpols, on els joves "capos" es maten entre ells i provoquen víctimes entre la població que no tenen res a veure amb la seva guerra, els mafiosos de Milà no hi volen que corri la sang per poder prosperar sense fer soroll.

El reportatge "La màfia jove" visita la presó de Nisida, on una seixantena d'aquests joves mafiosos, menors d'edat, parlen sense embuts de l'admiració que tenen per la barbàrie que es viu als carrers de Nàpols. Aquesta devoció per la violència sense sentit no fa fàcil la seva reinserció. De fet, la reincidència d'aquests menors delinqüents és de més del 80%. De moment, Itàlia no ha trobat cap fórmula per fer front al nou fenomen de la màfia jove.

Un reportatge de Raphaël Tresanini i Nicolas Dumond

Producció: KM
naroatna l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. jul. 08, 2019 14:29, en total s’ha editat 9 vegades.
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19896
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nou !!

#3

Entrada Autor: naroatna » dc. set. 12, 2018 23:30

Iniciem temporada !!

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19896
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nou !!

#4

Entrada Autor: naroatna » dc. oct. 03, 2018 14:59

Si fos que us vàreu baixar el primer documental d'aquesta temporada:

"Mar de dolor, mar d'esperança"

Doncs esborreu-lo d'arreu que el poguéssiu tenir sis-plau perquè no l'és. Em vaig equivocar en programar-ne la gravació i resulta que se'm va gravar el "Plegar la manta" emès el 3.12.2017 que ja tenim i però que per TV3.CAT emetien el mateix dia que a TV3 feien l'esmentat "Mar de dolor, mar d'esperança", i que ja procuraré repescar d'una o altra manera.

Disculpeu les molèsties, moltes gràcies.

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19896
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nou !!

#5

Entrada Autor: naroatna » dj. oct. 04, 2018 15:02

Afegits:

30 minuts (2018.09.16) Propera parada, Rodalies (DVBrip català per r5004 i naroatna)(TotsRucs.cat).avi :arrow: Gràcies r5004 per la captura!! :D
30 minuts' repassa l'estat de Rodalies una dècada després de la gran crisi i aborda les possibilitats d'un canvi de gestió en un futur proper.
El reportatge repassa l'estat de Rodalies una dècada després de la gran crisi i aborda les possibilitats d'un canvi de gestió en un futur proper
Més informació
"Propera parada, Rodalies" és un reportatge sobre l'estat actual de la xarxa de Rodalies, incloent-hi també els trens de mitja distància, i les perspectives de millora en un futur immediat, just quan es compleix una dècada de la gran crisi que va afectar el sistema a finals del 2007, arran d'un esvoranc a l'estació de Bellvitge que va col·lapsar la xarxa.

El reportatge, produït per Clack i dirigit per Joan Salicrú, certifica l'existència de seixanta afectacions horàries en un dia feiner qualsevol a la xarxa, si bé detalla que el gruix dels problemes tenen lloc a les línies de fora de Barcelona, especialment a l'R3 (Vic) i l'R16 (Ebre).

En aquest sentit i davant les reiterades queixes dels usuaris, "Propera parada, Rodalies" explora la possibilitat que una companyia diferent a Renfe es faci càrrec del servei tenint en compte que la competència correspon a l'administració catalana des del traspàs efectuat l'1 de gener del 2010.

De fet, el programa certifica la inexistència d'un contracte programa entre Generalitat i Renfe que reguli la relació entre administració i empresa concessionària, de manera que des de fa set anys no hi ha cap cobertura legal clara a l'operació de l'empresa estatal a Catalunya. També s'explica que, malgrat la capacitat de multar inclosa en el traspàs, en aquest període cap dels 176 expedients oberts per la Generalitat a Renfe ha derivat finalment en una multa que hagi estat cobrada.

"Propera parada, Rodalies" repassa l'evolució de la xarxa a Catalunya en els darrers quaranta anys, en els quals només s'ha construït el ramal a l'actual T2 (1975) i s'ha convertit en ús per a passatgers un tram d'una antiga línia de mercaderies, les actuals R7 i R8 (2005). En aquest sentit, se subratlla que, durant el mateix període, Madrid va procedir a una gran modernització de la seva xarxa, amb 65,2 nous quilòmetres.

Precisament també en l'àmbit de la inversió, el programa reconstrueix l'esforç inversor fet per l'estat espanyol i aclareix que, si bé la percepció ciutadana és que s'ha invertit poc en ferrocarril a Catalunya en les darreres dècades, les dades aportades per la Cambra de Comerç confirmen que en els darrers 30 anys la inversió ferroviària global a Catalunya està per sobre del pes de la població catalana respecte a l'espanyola (16%) i s'apropa a l'aportació de Catalunya al PIB espanyol (19% el 2017). El gruix de la inversió ferroviària, això sí, hauria estat per a l'AVE, un servei que usen un 10 per cent dels usuaris de Rodalies de Catalunya.

Altres aspectes que es mencionen en el documental són el gran nombre d'usuaris que fan servir el servei sense pagar-lo, així com els episodis d'inseguretat i violència que es generen dalt dels combois, com sovint s'esdevé en els darrers serveis dels divendres i els dissabtes a la línia R1 (l'Hospitalet i Mataró), en l'anomenat "tren del botellón".

El programa posa èmfasi també en la necessitat de millorar la xarxa actual degut a la previsió de l'increment d'usuaris -algunes veus afirmen que es podria arribar a doblar- arran, entre altres factors, de la disminució d'entre un 10 i un 15% del parc mòbil de vehicles quan la zona de baixes emissions promoguda per l'Àrea Metropolitana de Barcelona es posi definitivament en funcionament, el 2020.

"Propera parada, Rodalies" apunta les novetats que podria significar la perspectiva de la liberalització del servei ferroviari que la Unió Europea obliga a tenir operativa als països membres a partir de 2020 i que, a Catalunya, podria suposar una millora del servei sobretot en l'àmbit dels trens regionals.

El reportatge atorga un gran protagonisme a les experiències diàries d'usuaris de l'R3, l'R12 i l'R16, un maquinista i una revisora de Renfe i un responsable tècnic d'aquesta companyia, i explica així mateix com funcionen el sistema de comandament de Rodalies a l'estació de França i el centre d'informació a Clot-Aragó.

Finalment, es visita Munic, tercera ciutat alemanya, un ecosistema de mobilitat que els experts consideren semblant al de Barcelona i on s'apunten solucions de millora del transport públic amb el ferrocarril com a element central.

En el programa, hi intervenen els exconsellers Pere Macias, Santi Vila i Joaquim Nadal, i l'actual titular Damià Calvet, enginyers com Jordi Julià, activistes com Ricard Riol, president de la Plataforma de Promoció del Transport Públic, i Manel Larrosa, de la plataforma Fem Vallès, o José Bravo, d'UGT Catalunya.

Un reportatge de
Joan Salicrú

Guió
Joan Salicrú i David Casals

Muntatge
Sergi Martí

Realització
Marc Barceló

Producció Clack
Anna Fernàndez

Producció TV3
Carles Fernández.

30 minuts (2018.09.23) Or verd (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La cara oculta de la producció del fruit de moda: l'alvocat.
Més informació
L'alvocat és un fruit que té una gran quantitat de vitamines i minerals, és ric en àcids grassos insaturats i en potassi i ple d'antioxidants. L'alvocat ja és considerat l'aliment de les mil virtuts.

Fins fa poc era només una fruita exòtica consumida en esdeveniments especials, però en els últims anys s'ha convertit en un producte líder de la cuina contemporània i que podem trobar tot l'any als mercats.

Però per fer possible el seu consum massiu tot l'any ha calgut un augment de la producció que ha comportat la desforestació de les zones de conreu, una sobreexplotació de l'aigua de les zones cultivades i els efectes nocius per als humans que es deriven de la seva sobreproducció i que són cada vegada més preocupants.

L'alvocat es cultiva en països com els Estats Units, Indonèsia, Xile i el Perú, però, amb l'augment de la demanda a escala mundial, Mèxic s'ha convertit en el primer exportador d'alvocat, amb més del 50% de la producció mundial. Els diners que representa aquest gran mercat han atret els càrtels del narcotràfic i el crim organitzat, cosa que ha obligat els productors a crear una milícia d'autodefensa que en alguns estats, com Michoacán i Jalisco, ha acabat amb una guerra oberta.

La pregunta que es fa el reportatge és si l'èxit d'aquest fruit, que ja anomenen "or verd", no acabarà sent la seva principal desgràcia.

Un reportatge de: Anne-Fleur Delaistre

Imatge: Victor Peressetchensky-Kevin Vincent-Julien Voigt

Produït per Label News.

30 minuts (2018.09.30) Marcats per l'1 d'Octubre (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Ha passat un any de l'1 d'octubre. En aquest temps, els fets i la història s'han precipitat
Més informació
L'1-O serà un dia més d'un llarg procés o tindrà un capítol a part en la història del país?

Ha passat un any de l'1 d'octubre. En aquest temps, els fets i la història s'han precipitat. Però... hi haurà una generació marcada per l'1 d'octubre? Quin pes tindrà l'1 d'octubre amb el pas dels anys? Serà un dia més d'un llarg procés o tindrà un capítol a part en la història del país? El diumenge 30 de setembre el "30 Minuts" emet el reportatge "Marcats per l'1 d'octubre".

"A Sant Carles de la Ràpita, encara hem d'entendre el que ens va passar". Pocs minuts després de les 9 del matí, van arribar 10 furgonetes de la Guàrdia Civil. Hi va haver 84 ferits. El "30 Minuts" ha parlat amb els veïns, ha reconstruït els moments que s'hi van viure, d'una tensió i violència molt grans, i ha recollit les seves reflexions. Un any després, segueixen buscant-hi una explicació.

El reportatge s'endinsa en cinc poblacions que van quedar marcades per l'1 d'octubre: Sant Carles de la Ràpita, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, Vila-rodona, i l'escola Ramon Llull de Barcelona. Cinc situacions extremes explicades pels veïns i veïnes que ho van viure en primera persona, amb imatges dels seus mòbils. Ara en volen parlar.

L'equip del "30 Minuts" també ha entrevistat l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont; l'exministre d'Exteriors del govern del PP José Manuel García- Margallo, i un representant de la policia espanyola. Recull també les reflexions, des de la presó, en unes cartes manuscrites per al reportatge, de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras.

Què en pensa, el número dos de la Comissió de Venècia, del referèndum? Va ser homologable, legal? Des d'Estrasburg, respon aquestes qüestions al "30 Minuts" i també les responen diversos corresponsals internacionals que van viure en primera persona aquell 1-O i que n'interpreten el significat i la transcendència futura.



Un reportatge de: Genís Cormand / Sara Segarra

Imatge: David Bou

Muntatge: Carles Señalada

Producció: Sandra Rierola
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19896
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#6

Entrada Autor: naroatna » dc. oct. 24, 2018 22:24

I ens posem al dia amb un parell més:

30 minuts (2018.10.14) Cervesa artesana. ReEvolució (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Catalunya està vivint una mena de revolució de la cervesa artesana, semblant a la que es va viure als Estats Units a partir dels anys 80.
Més informació
Un centenar de noves fàbriques de cervesa artesana han nascut a Catalunya, algunes ja exporten gairebé la meitat de la seva producció.

Les restes de la primera cervesa europea s'han trobat a Catalunya. Avui, aquesta beguda torna a escriure un altre capítol de la seva història, al nostre país. Un episodi que, d'alguna manera, ja havíem viscut. Però estem en plena revolució de la cervesa artesana o, simplement, s'han posat els fonaments perquè es produeixi? El centenar de noves fàbriques de cervesa artesana han arribat per quedar-se o desapareixeran com ho van fer les que hi havia a finals del s. XIX, ofegades per l'aplicació d'economies d'escala de les grans marques? Davant del fenomen de la cervesa artesana, com reaccionen les famílies propietàries de les grans cerveseres que fins ara dominaven el mercat per complet?

Aquestes són algunes de les preguntes que mirarem de respondre el diumenge 14 d'octubre en el reportatge "Cervesa artesana: ReEvolució" que emetrà el "30 minuts".

Als Estats Units la revolució de la "craft beer" va començar als anys 80 i avui encara s'obren quatre cerveseries noves cada dia. Ens ho explica Ken Grossman, fundador de la mítica Sierra Nevada. Un altre observador del panorama cerveser mundial, l'escriptor Stephen Beaumont, apunta que Catalunya lidera el moviment cerveser a l'estat espanyol.

Hem seguit Beaumont i alguns dels millors escriptors i periodistes cervesers del món mentre visitaven microcerveseries de tot Catalunya i maridaven amb cervesa plats de cuina catalana als millors restaurants del país. Aquest grup d'experts han estat convidats per l'Agència de Turisme de la Generalitat amb l'objectiu de promocionar el turisme cerveser català a tot el món.

El bon moment que viu la cervesa artesana es demostra en el fet que algunes marques catalanes ja exporten gairebé la meitat de la seva producció a l'estranger. "Podem mirar als ulls qualsevol altre cerveser d'arreu del món", explica Aran Leon, cerveser de La Pirata, a qui hem acompanyat a la Berlin Beer Week. És un dels festivals més importants d'Alemanya, però encara té menys repercussió que el Barcelona Beer Festival, que enguany ha rebut 33.000 visitants.

L'equip del "30 minuts" ha entrevistat Jordi Roca, el pastisser del Celler de Can Roca. Aquest restaurant compta amb una carta amb una setantena de cerveses de tot el món, una de les quals és una col·laboració entre el Celler i Ales Agullons, una microcerveseria del Penedès. Allí Carles Rodríguez deixa la cervesa fermentant i envellint en botes en contacte amb llevats naturals. Aquesta fermentació espontània és la mateixa amb què es va produir la primera cervesa europea fa 6.400 anys. Se'n van trobar les restes a la cova de Can Sadurní, a Begues, des d'on ens en parla Pablo Martínez, arqueòleg director del CIPAG.

També es visita, a vista de dron, un dels pocs camps de llúpol, un component bàsic de la cervesa artesana, que hi ha a Catalunya. Pertany a Lo Vilot, una de les poques marques d'Europa de "cercle tancat". A més de fer cervesa ecològica, té per objectiu produir el 100% dels ingredients. Tenir llúpols i maltes catalanes és algun dels reptes que es planteja el sector artesà català per fer una cervesa cada cop més autòctona.

Un reportatge de: Miquel Piris, Txus Muñoz i Jordi Zorrilla

Imatge: Txus Navarro, Oscar Roger

Producció: Jessica Montaner

30 minuts (2018.10.21) Témer la policia (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La creixent militarització de les policies nord-americanes està tenint uns efectes devastadors sobre la població que diu que protegeix.
Més informació
Als Estats Units d'Amèrica cada cop és més habitual veure la policia patrullant amb uniformes militars, dins de vehicles blindats i helicòpters de combat, i portant armament de guerra. "Témer la policia", un reportatge que analitza la militarització de la policia nord-americana.

Un programa del Departament de Defensa, el 1033, permet que el Pentàgon faciliti, pràcticament de franc, un munt de material en desús a unes 8.000 unitats policials de les 18.000 que hi ha arreu del país. Traduït en diners, vol dir 6.000 milions de dòlars cedits en material militar a la policia. La creixent militarització de les policies nord-americanes està tenint uns efectes devastadors sobre la població que diuen que protegeixen i cada dia estan socialment més qüestionades. L'any 2017, mil persones van morir per trets de la policia, un 20% més que la mitjana d'un país europeu, i només en 13 casos s'ha obert una investigació judicial.

La legislació nord-americana autoritza els policies a disparar en el cas que se sentin amenaçats i en algunes formacions s'inculca als agents la idea que, si cal, han de disparar a matar per protegir-se.

El període de formació d'aquests agents és només de 7 mesos, molts menys que a la majoria de països europeus, i el resultat de tota aquesta dinàmica és tan pervers que, a vegades, el simple gest de treure's la cartera de la butxaca del darrere et pot costar la vida.

Un reportatge de Sébastien Gilles

Imatge: Jean-Pierre Guillerez

Una producció de: Les Films de l'Odyssée
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19896
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#7

Entrada Autor: naroatna » dg. nov. 04, 2018 20:35

El de diumenge passat, gràcies per la captura r5004 !! :D

30 minuts (2018.10.28) Plastificats (DVBrip català per r5004 i naroatna)(TotsRucs.cat).avi.avi
Al Mediterrani es calcula que hi ha surant unes dues mil tones de partícules de plàstic. Els estudis científics fa temps que han demostrat que aquestes substàncies són a la cadena tròfica i afecten la nostre salut.
Més informació
A la costa de Barcelona, els pescadors ja no hi feinegen perquè se'ls omplen les xarxes de plàstics i tovalloletes.

Vivim a l'era del plàstic. Sense aquest material, el nostre entorn difícilment seria imaginable. Però també n'estem abusant. "30 minuts" aborda aquesta problemàtica amb el reportatge "Plastificats". Només cal visitar un supermercat per detectar desenes de productes plastificats innecessàriament. "Em preocupa moltíssim, per mi, pels meus fills", explica Ricard, un ciutadà que ha organitzat el primer "plastic attack" a Catalunya, davant d'un supermercat, mentre convida els compradors a abandonar els plàstics innecessaris a la porta de l'establiment.

Un gran problema del plàstic és que es degrada molt lentament. Una ampolla es calcula que triga més de 400 anys a descompondre's. Per al Mediterrani, les conseqüències es tradueixen en forma de petites partícules, invisibles a simple vista, que suren a l'aigua. Segons els científics, entre 1.000 i 3.000 tones de plàstic. La major part hi ha arribat des de terra, transportada per rius i rieres. Els pescadors troben els trossos més grans, que els omplen les xarxes. "Aquí davant ja no treballa cap barca", confessen els arrossegadors de Barcelona, que eviten feinejar a la zona entre el Llobregat i el Besòs perquè se'ls omplen les xarxes de plàstics i tovalloletes.

Com arriba tot aquest plàstic al medi ambient? Funcionen, la recollida i el reciclatge? Ecoembes, l'empresa que gestiona els envasos en nom de les marques de begudes, d'alimentació i de les grans superfícies, afirma que les taxes de recollida són bones. Només cal visitar, però, un abocador per veure plàstics per tot arreu. Grups ecologistes i empreses del sector del reciclatge fa anys que demanen un sistema que fomenti la devolució i la reutilització dels envasos, a canvi d'un dipòsit. Seria la manera de fer reciclar els qui no ho fan. La proposta xoca, però, frontalment amb els envasadors, que consideren suficient el sistema actual.

Els qui també detecten la contaminació pels plàstics són els científics. La meitat de les gambes que es pesquen davant de Barcelona tenen fibres de plàstic a l'estómac. "S'estan incrementant els microplàstics al medi. Si continua, això podria tenir un impacte en la salut dels animals", diu la directora del Grup de Salut en Animals Aquàtics de la UAB, Maite Carrassón. L'epidemiòleg Miquel Porta hi afegeix: "Tot el que hi ha al medi ho trobem a l'interior de les persones. I, de plàstics, en trobem al cos de tothom, a la sang i a l'orina. Que no ens sorprengui si la gent té malalties inesperades."

Un reportatge de: Jordi Regàs, Joan Albert Lluch
Muntatge: Carles Señalada
Producció: Jessica Montaner
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19896
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#8

Entrada Autor: naroatna » dl. nov. 12, 2018 0:21

Al dia!

30 minuts (2018.11.04) Brexit, l'última frontera (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El futur d'Irlanda del Nord i la possibilitat que torni a haver-hi una frontera dura amb la República d'Irlanda és el principal escull a les negociacions entre la Gran Bretanya i la Unió Europea per fer efectiu el Brexit.
Més informació
El futur d'Irlanda del Nord i la possibilitat que hi torni a haver una frontera dura amb la República d'Irlanda ja és el principal escull que s'alça per acordar la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea, el Brexit.

Cadascuna de les propostes que ha anat presentant el govern britànic ha topat amb la negativa de Brussel·les, que proposa que en el cas de no arribar a un acord, Irlanda del Nord continuï, en el futur, integrada al mercat únic europeu amb el trasllat de la frontera al mar d'Irlanda, una proposta inacceptable per al govern britànic, que diu que posa en qüestió la unitat interna del seu mercat i que representaria una reacció irada i probablement violenta dels sectors més radicals de l'unionisme de l'Ulster.

El reportatge "Brexit, l'última frontera" és un retrat del posicionament de les comunitats catòlica i protestant, en els dies en què, aquests últims, celebren les tradicionals marxes dels unionistes d'Orange, commemorant la batalla del 1690 en què el príncep Guillem d'Orange va guanyar el rei catòlic Jaume II d'Irlanda. Pels republicans, les fogueres i les marxes de cada juliol són una provocació que anys enrere acabaven en violència i ferits de tots dos bàndols.

La guerra civil no declarada que es va viure entre els anys 60 i fins a l'Acord de Divendres Sant, firmat el 1998, va causar 3.000 morts, la meitat víctimes civils. La memòria d'aquells anys pesa en les dues comunitats, i més en els que van perdre familiars en atemptats de l'IRA o dels grups paramilitars unionistes i la RUC, la policia britànic de l'Ulster. Les dues comunitats viuen, amb alguna excepció, l'una d'esquena a l'altra, però en pau. Ara, però, amb les negociacions del Brexit, han tornat a emergir els debats i la por que hi torni a haver violència al carrer, ja que la comunitat catòlica, majoritàriament partidària de la reunificació d'Irlanda i els protestants, partidaris de continuar formant part de la Gran Bretanya, veuen en la solució que s'adopti, finalment, la possibilitat de veure afavorits els interessos d'una part contra l'altra.

Un reportatge de Christian Frey

Imatge: Robert Engelke-Philip Koepsell

Una producció de Spiegel TV / Arte
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19896
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#9

Entrada Autor: naroatna » dg. des. 02, 2018 23:13

Ups! La setmana passada vaig oblidar de dir que n'havia afegit aquest:

30 minuts (2018.11.18) Menors lluny de casa (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El gran augment d'arribades de menors estrangers no acompanyats ha tornat a posar-los en el centre del debat tensionant el sistema de protecció i posant en alerta tots els agents implicats.
Més informació
"30 minuts" estrena la producció "Menors lluny de casa", el primer reportatge en profunditat sobre els menors migrants que arriben sols a Catalunya que els mostra en el seu dia a dia, a cara descoberta, i recull les veus dels agents implicats: administracions, educadors, entitats, sindicats, advocats, metges forenses i Mossos d'Esquadra.

"Menors lluny de casa" descobreix el cas d'un jove que ha quedat fora del sistema tot i tenir passaport de menor, presenta el testimoni d'un menor que va estar tancat a les garjoles de la Ciutat de la Justícia mentre esperava plaça en un centre i entra en dels centres d'emergència oberts en 24 hores per treure els nens de les comissaries. També acompanya un dels molts joves que quan fan 18 anys són expulsats del sistema i viuen al carrer.

En els primers deu mesos del 2018 van arribar a Catalunya 2.964 menors no acompanyats, una xifra que duplicava la de tot el 2017. La Direcció General d'Atenció a la Infància reconeix que ens trobem en una situació d'emergència. El "30 minuts" visibilitza aquesta emergència entrant en un dels centres oberts en 24 hores per treure els nens de les comissaries, parlant amb delegats sindicals que descriuen la sobreocupació als centres d'acollida, on poden conviure joves amb matalassos a terra i nadons; i casos de centres que han tingut brots de tuberculosi.

La producció "Menors lluny de casa" recull els testimonis d'alguns d'aquests joves que parlen per primera vegada a cara descoberta de la seva vida, els seus somnis i el periple que han viscut per arribar fins aquí. El reportatge retrata, també, el recorregut que fan aquests joves un cop arriben a casa nostra i les dificultats que tenen per consolidar el seu projecte migratori.

El reportatge acosta l'espectador a la realitat d'un jove que, com molts d'altres, va passar fins a tres nits tancat en una de les garjoles per a detinguts de la Ciutat de la Justícia, un fet habitual fins al 2017. L'increment en l'arribada de menors va desbordar les cel·les i es va traslladar el nois a la sala d'espera de la Fiscalia de Menors. Un dels educadors d'aquest espai denuncia que alguns d'aquests joves havien passat sis dies sense poder dormir perquè es va prohibir que es donessin matalassos. Els últims mesos s'ha vist com els menors també han hagut de dormir a les comissaries de la policia, i per primera vegada el portaveu dels Mossos d'Esquadra dona la seva visió sobre aquesta situació.

Però no tots els joves entren al sistema de protecció. El reportatge descobreix les proves d'edat que pateixen aquests menors, molt criticades per entitats, el síndic de greuges i les Nacions Unides, i parla també amb aquells que les apliquen, com l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. El "30" fa un seguiment de les proves d'edat a l'Hospital Clínic, on es fan habitualment, amb un d'aquests joves, que finalment va quedar expulsat del sistema de protecció tot i tenir un passaport que l'acredita com a menor.

"Menors lluny de casa" dona veu també als educadors socials, que no acostumen a parlar per por de les represàlies a la feina. Parlen sense embuts sobre la seva feina i sobre com la viuen com a professionals però també com a persones.

Els educadors socials qualifiquen la situació d'insostenible i el síndic de greuges ha emès diversos informes qüestionant alguns aspectes de l'acollida, demanant canvis estructurals en el sistema protector i denunciant les proves d'edat que se'ls practiquen. Els sindicats de Mossos alerten que les comissaries no són l'espai per a aquests menors i l'obertura de centres d'emergència ha generat inquietud entre els ajuntaments i alguns veïns i tensions entre departaments de la Generalitat de Catalunya.

Una situació d'alta complexitat que el reportatge "Menors lluny de casa" aborda des de les múltiples veus implicades en l'acollida i posant al centre les vivències personals dels mateixos menors.

Un reportatge de Josep París / Ajudant de direcció: Lisi Andrés / Imatge: Aïda Torrent

Un reportatge de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Camille Zonca
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19896
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#10

Entrada Autor: naroatna » dg. des. 02, 2018 23:16

I de nou al dia:

30 minuts (2018.11.25) Educar sota sospita (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El cas de l'Institut Palau de Sant Andreu de la Barca ha trasbalsat la vida d'un dels centres de secundària de referència al Baix Llobregat i la seva ona expansiva ha posat sota sospita bona part de la comunitat educativa catalana.
Més informació
El cas de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca ha trasbalsat la vida d'un dels centres de secundària de referència al Baix Llobregat i la seva ona expansiva ha posat sota sospita bona part de la comunitat educativa catalana. Un any després dels fets que van donar peu al conflicte, s'ha de decidir si s'arxiva o s'obre el judici d'un episodi que reuneix unes quantes de les màximes contradiccions que es van viure en el referèndum de l'1 d'octubre.
Una contradicció que va fer que, en el mateix centre, aquell dia coincidissin pares d'alumnes que defensaven les urnes i pares d'altres alumnes que se les emportaven i impedien les votacions. Aquests últims són agents de la caserna de la Guàrdia Civil més gran que hi ha a Catalunya, que és a una cantonada de l'institut.

L'endemà, el 2 d'octubre, allò que havia passat es va tractar en algunes aules d'El Palau. L'informe que n'ha fet la direcció i que ha aprovat el consell escolar diu que, en algunes classes, hi va haver tensió, però que els professors van evitar que hi hagués baralles entre els nois. Algunes famílies de la caserna van entendre, en canvi, que s'havia humiliat els seus fills i van portar el cas a la fiscalia. L'organisme va trigar sis mesos a formalitzar una acusació per suposats delictes d'odi contra nou mestres. El jutjat d'instrucció de Martorell n'ha seguit investigant quatre. I els altres cinc estan pendents d'un recurs.

La majoria de famílies de l'Institut El Palau es van informar de la polèmica sobre el que havia passat a les aules pels grans titulars d'alguns diaris de l'endemà, que ho van encabir dins del sac del suposat adoctrinament practicat a les aules catalanes. Durant el curs passat, el govern espanyol va posar a disposició de les famílies formularis i bústies per recollir denúncies a mestres i a escoles, i va enviar requeriments al Departament d'Ensenyament. Actualment, els dossiers de queixa són al calaix de la ministra socialista Isabel Celáa, que n'ha denunciat la falta de rigor. Hi ha formacions, però, que segueixen demanant una recentralització de les competències en matèria d'ensenyament i una fiscalització més gran dels llibres de text. Només un de cada tres mestres n'utilitza i l'equip docent els tria entre dotzenes de models, però hi ha qui els relaciona directament amb el creixement de l'independentisme.

Els fets han distorsionat el curs a l'Institut El Palau amb una sobreexposició mediàtica, sobretot dels mestres denunciats. Gairebé tots han abandonat el centre. Tant ells com la resta del claustre han vist molt qüestionada la seva feina. I han evitat l'entrada de l'actualitat i de qualsevol conflicte a l'aula.

Més enllà de Sant Andreu de la Barca o de la Seu d'Urgell, on s'ha arxivat una altra denúncia pel tractament de l'1 d'octubre a classe, a la resta d'escoles catalanes també ha planat aquesta sospita. Molts mestres expliquen al reportatge que han dubtat, per primera vegada, d'aspectes tan senzills com la selecció de colors, de músiques, la llengua parlada a les reunions, els projectes que es tractaven... I sovint no ha estat perquè cap autoritat els qüestionés res, sinó per un mecanisme, de vegades inconscient, d'autocensura.

El setge a l'ensenyament també s'ha filtrat últimament en les polítiques de formacions d'extrema dreta. Partits com l'AFD d'Alemanya o el Partit Social Liberal de Jaïr Bolsonaro al Brasil han animat famílies i alumnes a delatar els mestres dissidents.

El reportatge "Educar sota sospita" dona veu a alguns protagonistes dels casos que s'han judicialitzat, a famílies acusades i a les comunitats educatives en què han passat els fets. I a altres veus del món de la docència que n'analitzen les repercussions. N'hi ha que no hi poden aparèixer, perquè el seu cas continua als tribunals. D'altres han declinat d'aparèixer-hi per por de rebre alguna represàlia.

Un reportatge de: Mariona Bassa i Víctor Díaz

Imatge i muntatge: Txus Navarro

Producció: Sandra Rierola.
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19896
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#11

Entrada Autor: naroatna » dl. des. 17, 2018 0:57

Més:

30 minuts (2018.12.09) La glacera del Saúl (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Saúl Luciano ha denunciat una companyia alemanya de contribuir, amb les emissions de CO2 de les seves centrals tèrmiques, al desgel de dues glaceres que podrien inundar la ciutat on viu. La decisió dels tribunals alemanys, que han acceptat la demanda, podria ser un precedent de cara a futures demandes per accions que afavoreixen l'escalfament global.
Més informació
Saúl Luciano és un agricultor i guia de muntanya de Huaraz, als Andes peruans. Fins fa tres anys, amb prou feines havia sortit mai de la seva ciutat, però hi va haver un fet que el va empènyer a travessar l'Atlàntic i plantar-se a Alemanya: el desgel de dues glaceres s'ha convertit en una amenaça per a la seva família, la seva casa i les tres hectàrees on cultiva patates, blat de moro i blat. I la causa d'aquest desgel té a veure amb l'escalfament global produït per les emissions de CO2 a l'atmosfera. Segons un treball de la Universitat de Texas que es va divulgar fa quatre anys, coincidint amb la cimera del clima que es va fer a Lima, el volum del llac Palcacocha, que és a 20 quilòmetres de Huaraz, s'ha multiplicat per trenta els últims 40 anys. I la causa d'aquesta crescuda és l'acceleració del desgel de les dues glaceres entre els cims de l'Alpamayo, el Chopicalqui i el Huascarán, a la serralada Blanca.

La seva anada a Alemanya el 2015, acompanyat pels activistes de l'ONG Germanwatch, va ser per denunciar l'empresa elèctrica RWE, al·legant que les emissions de CO2 de les seves centrals tèrmiques poden produir el col·lapse de les dues glaceres, amb el perill d'allaus i la inundació de la ciutat de Huaraz i el seu entorn. És la lluita de David contra Goliat, que posa cara i veu als milions de persones anònimes del món sencer que ja pateixen els efectes del canvi climàtic. És el crit contra la injustícia que, pel Saúl, representa que paguin les conseqüències de l'escalfament global els que menys han contribuït a provocar-lo.

Segons la revista científica "Canvi climàtic", basant-se en un estudi de l'any 2013, RWE és un dels contaminadors més grans globalment i, per tant, un dels principals responsables del retrocés de les glaceres andines. Concretament, l'estudi estimava que l'elèctrica alemanya era la responsable del 0,47% de totes les emissions de gasos que provoquen l'efecte hivernacle.

El reportatge "La glacera de Saúl" explica la lluita de Saúl Luciano per aconseguir que RWE pagui el 0,47% de les obres de drenatge de l'estany que recull l'aigua de les glaceres i de modernització de la presa per impedir que el desglaç acabi en un desastre. Es tracta de només 20.000 euros, una quantitat insignificant per a una empresa que factura uns 33 milions d'euros anuals i que defensa que ha invertit milions d'euros en millores, però establiria un precedent molt interessant de cara a futures demandes per haver contribuït a l'escalfament global.

El Tribunal Regional de Hamm ha admès a tràmit la demanda i ara mateix s'està a l'espera que els experts seleccionats pel mateix tribunal determinin si l'activitat de l'empresa està produint el desglaç de la glacera de Saúl.

El cas de les glaceres dels Andes és un dels exemples del que pot representar l'escalfament global del planeta. La 24a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que es fa a Katowice, a Polònia, del 3 al 14 de desembre, debatrà la limitació de la pujada de temperatures a 1,5 graus centígrads, un fet que requeriria "canvis sense precedents" a tots nivells. Al ritme actual, la barrera d'1,5 graus es podria superar entre el 2030 i el 2052, i impedir-ho comportaria fer canvis ràpids, d'abast mundial i sense precedents, des del consum d'energia fins a la planificació urbana, i unes retallades d'emissions molt més dràstiques. Si no és així, els efectes sobre els ecosistemes i la vida a la Terra seran catastròfics.

Un reportatge de: Christian Jentzsch

Imatge: Harald Schmuck, Paul Faltz, André Wawro

Una producció de: Facts & Pictures Media
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19896
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#12

Entrada Autor: naroatna » dj. gen. 31, 2019 0:39

Afegits els dos primers del 2019 i al dia!

30 minuts (2019.01.13) D'on ve el que mengem (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
L'interès per menjar sa, de manera més sostenible i conscient ha sobrepassat els cercles de consumidors alternatius i ha arribat a les lleixes dels supermercats.
Més informació
L'interès per menjar sa, de manera més sostenible i conscient ha sobrepassat els cercles de consumidors alternatius i ha arribat a les lleixes dels supermercats. "Proximitat", "KM0", "de pagès", "origen" són paraules cada cop més presents als llocs de venda. És un canvi de tendència? Realment es prioritza l'alimentació més pròxima, de produccions locals? Reflecteix la realitat del consum o és just al contrari?

"Aquest interès pels productes de proximitat –diu Toni Massanés, de la Fundació Alícia- és la reacció davant l'evidència que cada cop en mengem menys, de productes de proximitat. Cada cop mengem més coses de més lluny."

I això es pot veure als súpers i també en cadenes de botigues que fan servir de reclam els productes de proximitat, però omplen els expositors de fruites i verdures de fora. "De pagès, de proximitat, saludable, natural, tot això no té cap regulació. És un efecte purament de màrqueting", diu Nathalie Parès, consultora en polítiques alimentàries.

Si mirem les dades, en realitat cada cop s'importen més aliments frescos, fins al punt que només un 15% del que ven Mercabarna és conreat a Catalunya. I no es tracta només de productes exòtics, com l'alvocat o la pinya. Avui, per exemple, 9 de cada 10 patates venen de fora, quan abans hi havia grans zones productores, com Osona o Prades.

L'horta de Barcelona ja no és el delta del Llobregat o el Maresme, la major part de les verdures arriben de Múrcia i Andalusia. Però cada cop són més habituals les de la resta d'Europa, d'Àfrica i Amèrica. Mentrestant, el 70% de la fruita de les comarques de Lleida es destina a l'exportació.

Això fa Catalunya més vulnerable? Quins efectes té sobre l'agricultura catalana? Quedaran pagesos?

Què ha passat perquè s'hagi passat de ser autosuficients als anys 80 del segle passat a dependre totalment de l'exterior? És la globalització? Quina responsabilitat tenen l'agricultor, el venedor i el consumidor?

Al reportatge de "30 minuts" apareixen conreus d'Almeria i Catalunya, grans distribuïdors i grans superfícies comercials, que ajudaran a respondre aquestes preguntes.



Un reportatge d'Ignasi Gallart i Sara Segarra

Imatge i muntatge: Òscar Roger

Producció: Jessica Montaner
30 minuts (2019.01.20) Salvini, ultres a l'assalt d'Europa (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Salvini, símbol del creixent moviment d'extrema dreta populista i xenòfob europeu, ha creat una coalició que s'està convertint en la punta de llança per assaltar i reformar des de dins les institucions europees.
Més informació
Salvini, la ultradreta que ve a Europa
Si es fa efectiva l'estratègia de Salvini, l'aliança dels ultres podria aconseguir una posició privilegiada de cara a influir en les polítiques del Parlament Europeu en la pròxima legislatura.
Fa mesos que Matteo Salvini, vicepresident i ministre de l'Interior d'Itàlia des de fa mig any, està dissenyant una aliança europea de partits de l'extrema dreta xenòfoba i populista. Es tracta d'un acord que vincula formacions polítiques d'una gran diversitat ideològica, però que tenen en comú el seu discurs antiimmigració i l'oposició a les institucions europees. Aquest front comú de la ultradreta europea es prepara per assaltar el Parlament Europeu, com a primer pas per reformar l'Europa comunitària i "retornar als estats la seva sobirania", segons les seves pròpies paraules.

La primera reunió que va fer Salvini amb aquest objectiu va ser amb Viktor Orbán, primer ministre d'Hongria, l'agost passat. En l'horitzó de la trobada hi havia les eleccions europees del 26 de maig i la voluntat d'unir esforços per imposar una línia dura antiimmigració a la Unió Europea. Orbán diu que Salvini és el seu "heroi i company de destí". El líder del Grup de Visegrad (la unió que la República Txeca, Polònia, Eslovàquia i Hongria van impulsar per a la integració europea) veu Salvini com l'abanderat de la lluita contra l'arribada d'immigració irregular, i per això es mostra favorable a la creació d'una aliança dels partits contraris a la unió i que volen poder afrontar des dels seus estats les lluites contra la globalització, la immigració irregular i la pobresa, i buidar la Unió de capacitat de decisió en aquests temes.

La segona cita de Salvini va ser amb Marine Le Pen, líder de l'Agrupació Nacional Francesa, l'antic Front Nacional, que va mostrar la seva total sintonia amb el plantejament de l'exdirigent de la Lliga Nord.

La "comunitat" en què els ultres volen que es converteixi la Unió Europea tindria competències en la protecció de les fronteres exteriors, però no per firmar acords comercials amb països tercers, per exemple. Salvini i Le Pen volen treballar plegats en la plataforma que anomenen Front de la Llibertat, que té per objectiu el control de les institucions comunitàries en els temes considerats més delicats.

Tots dos polítics se senten cridats a "donar sentit i ànima a un somni d'Europa que els buròcrates europeus han buidat" -en paraules del mateix Salvini. Defensen que no estan en contra d'Europa sinó de la UE, i se'n declaren "salvadors" enfront dels buròcrates.

A Salvini, l'última etapa de la "primavera europea" l'ha portat a Polònia, on s'ha reunit amb Jaroslaw Kaczynski, dirigent de Llei i Justícia, un partit ultraconservador que ja té una nodrida representació al Parlament Europeu.

Si es fa efectiva la suma d'aquest front tan heterogeni, posaria l'aliança dels ultres en una posició privilegiada de cara a influir en les polítiques que haurà d'afrontar el Parlament Europeu en la pròxima legislatura.

Un altre dels actors que volen tenir un paper rellevant en l'operació d'assalt dels ultres a les institucions europees és Steve Bannon, excap de campanya i artífex de la victòria de Donald Trump a les eleccions de fa dos anys.

Bannon veu Itàlia com el centre de l'univers polític i Salvini com el seu heroi. El club d'extrema dreta que impulsa amb el nom "The Movement" (El Moviment), s'ha fixat en el polític italià però també mira a Espanya, sobretot a Vox, però sense perdre de vista el PP de Casado.

El reportatge "Salvini: ultres a l'assalt d'Europa" ens acosta al personatge clau de l'estratègia de l'extrema dreta a la Unió Europea a través d'ell mateix i dels seus col·laboradors, però també dels adversaris polítics i socials, dins i fora d'Itàlia.

El "30 minuts" d'aquest diumenge repassa l'ascens de Salvini des del lideratge de la Lliga Nord, fa cinc anys, fins a convertir-se en la cara més visible i controvertida de la política italiana. Periodista de formació, els que el coneixen el defineixen com un comunicador hàbil, que a les xarxes socials és capaç de citar Mussolini, sense cap escrúpol, o defensar l'expulsió de mig milió de persones sense papers. Cada cop pren més força la idea que Salvini i la seva coalició s'estan convertint en la punta de llança per assaltar i reformar des de dins les institucions europees, amb les conseqüències que pot tenir l'aplicació de les idees que defensa la ultradreta europea. El primer assalt d'aquest combat ja té data: el 26 de maig del 2019.
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

dcop
Entrades: 345
Membre des de: dt. des. 07, 2010 16:38
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#13

Entrada Autor: dcop » ds. feb. 02, 2019 13:00

Que bé, moltes gràcies :!: Els estava esperant amb ganes :!: :D

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19896
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#14

Entrada Autor: naroatna » dl. feb. 04, 2019 23:49

De res, ni que sap greu pel retard doncs. Ara vaig pel d'ahir. :wink:

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19896
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#15

Entrada Autor: naroatna » dt. feb. 05, 2019 20:33

Vinga doncs afegit el d'aquesta setmana:

30 minuts (2019.02.03) Sabem acollir? (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Persones carregades de maletes voltant per Barcelona. No són turistes. Acaben d'arribar, han dormit al carrer o en una pensió d'emergència social. La primera parada és l'Oficina d'Estrangeria, on demanen protecció internacional.
Més informació
Són sol·licitants d'asil, però estan lluny de la imatge del refugiat sirià que hi ha en l'imaginari col·lectiu. Han arribat amb avió. Són majoritàriament veneçolans que fugen de la crisi humanitària, també colombians, hondurenys i salvadorenys que fugen de la violència, georgians que no se sap exactament de què fugen...

El 30 minuts "Sabem acollir?" explica la cara B de la realitat dels refugiats i d'un sistema d'acollida col·lapsat. Què passa quan els refugiats arriben? Amb quina realitat es troben?

Esperes de dos anys per saber si seran considerats refugiats o no. Setanta mil expedients al Ministeri de l'Interior pendents de resolució.

"La situación va a seguir siendo complicada." Estrella Rodríguez, dir. gen. d'Integració i Atenció Humanitària, Ministeri de Treball

Homes dormint al carrer, en cases ocupades o, en el millor dels casos –després de mesos d'espera-, en albergs per a les persones sense sostre.

"Aquesta situació de persones benvingudes en situació de buscar refugi s'ha sumat a una realitat també creixent de sensellarisme a Barcelona." Míriam San José, educadora social Hospital de Campanya

Famílies que reben ajuda del programa de l'estat per a refugiats durant sis mesos, però amb serioses dificultats per aconseguir després trobar feina i pis, ser independents.

"Jamás he trabajado que no sea en negro. Jamás he tenido la oportunidad de un contrato." Martín, refugiat el Salvador.
"Una cosa és "volem acollir", ara veurem quina és la realitat." Ignasi Amat, coordinador Llar Sant Joan de Déu.

I persones que, dos anys després, quan tenen feina i són independents, se'ls denega la sol·licitud de protecció internacional i es queden en situació irregular.

"Me da verguenza ir al Ayuntamiento, a la Cruz Roja y pedir más ayuda. La gente va a decir: 'Ya te ayudamos un año, es tu problema si te han denegado.'" Olek, refugiat Ucraïna

Que una part important de la societat diu #volemacollir i exigeix a les administracions que ho facin, ha quedat clar en manifestacions, actes i fins i tot un concert multitudinari. Però ho sabem fer?

Un reportatge de: Esther Llauradó i Txus Muñoz
Imatge: David Bou
Producció: Sandra Rierola
Muntatge: Carles Señalada
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Respon