Capitol 1 Alaska i RússiaQuan s"ha fet la "Volta al món en 80 dies" i s"ha anat de "Pol a Pol", on més es podria anar? Michel Palin ens porta una vegada més de viatge, ara en una aventura èpica al voltant de l"oceà més gran: el Pacífic. El viatge s"inicia a Diomede, als Estats Units, i segueix per Rússia, el Japó, les dues Corees, la Xina, el Vietnam, les Filipines, Malaisia, Indonèsia, Austràlia, Nova Zelanda, Xile, Bolívia, el Perú, Colòmbia, Mèxic, els Estats Units, el Canadà, i acaba on va començar el cercle, a Diomede. Durant tot un any, Michel Palin travessa 18 països, parla amb més de 300 persones, canta amb els Cors de l"Exèrcit Rus del Pacífic, munta en camell per empaitar cangurs a Austràlia, troba un fan a Tòquio i a un ex-Phyton a Los Angeles... i moltes aventures més. És una producció de 10 capítols de 50 minuts de la BBC.
En Michael comença la seva expedició al voltant del cercle del Pacífic a l’illa de Little Diomede, Alaska, amb l’esperança de retornar-hi d’aquí a un any. Arribant a Nome, visita amb un buscador d’or les “Golden Sands” o “sorres daurades”. Després viatja a l'illa de Kodiak, amb el propòsit d’agafar un vol dels guardacostes dels Estats Units fins la illa occidental d’Attu. Malauradament, l’avió no arriba; de tota manera, pot entreveure l’os bru de Kodiak. Michael i el seu equip troben una alternativa: agafen el darrer vol de l’any, d’Anchorage a Petropavlovsk a Rússia. Al arribar a la península de Kamchatka en Michael es troba amb el seu guia Igor Nosov i els seus ajudants. Pugen a un helicòpter i observen la Reserva Natural de Kronotsky, que té alguns volcans actius així com alguns rens. Continuant cap a la ciutat de Magadan, visita un antic camp del Gulag, amb un supervivent. A Vladivostok, observa la abans poderosa flota russa del Pacífic i té l’oportunitat de cantar amb el Cor de la Flota del Pacífic.
Capitol 2 Japó i Corea
En Michael comença el seu viatge pel Japó a la illa de Sado, on coneix els famosos timbalers Kodo. Participa en una correguda matinal amb els aspirants a timbaler i prova de tocar el timbal més gros. Aleshores se’n va cap a Tòquio, on es troba amb Mayumi Nobetsu, una fan japonesa de Monty Python. Donen un vol pel barri d’Asakusa on decideixen apostar en una carrera de cavalls. Michael i Mayumi guanyen amb un cavall anomenat Super License. Mengen en un restaurant on la especialitat és el llopet de riu, un peix que ha estat alimentat amb sake, el popular vi d’arròs japonès. Després es troben un concert de rock punk al Yoyogi Park. Agafa el shinkansen cap a Fukuyama i participa en una sessió de meditació del budisme Zen en el temple de Buttsuji. Durant la sessió de meditació en el Zendo, li donen uns cops amb un keisaku, que s’utilitza per evitar que els meditadors s’adormin. A Nagasaki visita Huis ten Bosch, un parc temàtic holandès construït per simbolitzar els antics llaços comercials amb els holandesos.
Després d’agafar un ferri fins a Busan, a Corea del Sud, es troba amb Shin-Na, que és periodista a la capital, Seul. Shin-na li explica que encara hi ha animositat entre els coreans i els japonesos, que es fa evident en el fet que la majoria de les coses de cultura japonesa encara estan prohibides a Corea. Aleshores són testimonis d’una concentració protestant contra la immunitat d’uns generals de ser jutjats per una masacre sagnant a Gwangiu a principis dels 80. (Uns 3 mesos després que Michael hagués marxat de Seul, els generals van ser jutjats i empresonats) Al Marriage Hall del Sud de Seul, Palin i Shin-na assisteixen a una cerimònia de casament. Michael senyala que el número de casaments coreans a l’estil tradicional està disminuint. No gaire més tard, Palin troba el seu primer control del viatge: Corea del Nord. Només pot anar amb un grup de turistes estrangers (als coreans no se’ls permet) guiat per un dels americans estacionats a la DMZ o Zona Desmilitaritzada. Aleshores “creua” la frontera en l’àrea de Seguretat Conjunta a Panmunjeom al Nord; de tota manera, no pot aventurar-se gaire més enllà sense ser disparat o arrestat. Un trist i impotent Michael mira cap a Corea del Nord i afirma que Corea del Nord i del Sud no són realment dues nacions separades, sinó una nació dividida contra la seva voluntat.
Capitol 3 Xina
Al arribar a Xina a la ciutat portuària de Qingdao, Michael es registra a la Casa de Benvinguda als Hostes, on Mao Zedong es va estar un mes, just abans del infame Gran Salt Endavant. A Michael li fan un massatge als carrers de Qingdao i aleshores visita una bodega a les muntanyes de Laoshan, on tasta el chardonnay xinès. Després puja a la muntanya de Taishan, una de les Cinc Muntanyes Sagrades del Taoisme. Al agafar un tren cap a Shanghai, nota com s’han tornat de moderns els trens xinesos des de “Michael Palin: La Volta al Món en 80 dies” de 1988. Arribat a Shanghai, descobreix uns magatzems de la cadena anglesa Harvey Nichols. Michael també fa una pausa per ballar amb una persona d’aquella zona. També descobreix que el Bund, que durant molt de temps ha estat el cor econòmic de la ciutat (fins i tot quan la va visitar la darrera vegada), aquesta funció li ha estat usurpada per l’àrea de Pudong. Prenent una ruta cap a l’interior, seguint el riu Yangtze, veu la construcció de la Presa de les Tres Gorges i nota com es submergirà una àrea enorme quan s’hagi acabat, el 2009. A la gran ciutat de Chongqing parla, durant el dinar, sobre la societat xinesa moderna amb un graduat universitari. D’allí, va cap al Sud, a Guiyang i a la terra dels Miao, una minoria xinesa. Algunes persones d’un poble de Miao senyalen que en Michael és el primer occidental que han vist mai, així com el fet de que té un nas molt gros! Des d’allí, agafa un autobús fins a Pingxiang i la Porta de l’Amistat, a la frontera amb el Vietnam.
Capitol 4 Vietnam i Filipines
Michael arriba al Vietnam en un temps en que el país s’està re introduint en l’escenari global, per un procés anomenat Đổi mới (nou pensament). També observa un partit de criquet local a la capital, Hanoi, malgrat que la BBC no està autoritzada a filmar, pel fet que el partit té lloc en un terreny propietat dels militars vietnamesos i filmar està considerat un risc per la seguretat . També veu el Hanoi Hilton, una presó infame pels americans durant la guerra del Vietnam. Agafa un tren cap al sud, cap a Saigon i fa una parada a Huế i la Ciutat Prohibida Púrpura, un antic palau imperial. A Da Nang, Michael es relaxa a la Platja Xinesa i coneix una noia de 16 anys que li ensenya el que es coneix com la Porta del Cel. A Saigon, visita els túnels Củ Chi, els quals van utilitzar els soldats vietnamesos durant tots els conflictes dins de les seves fronteres. Als voltants de Tay Ninh, visita una catedral Caodaísta. Aleshores agafa un ferri fins al final del riu Mekong.
A les Filipines, s’adona de com n’és de congestionat el trànsit a la capital, Manila. Aleshores parla amb unes dones que van a treballar a fora per ajudar les seves famílies. En Michael té l’oportunitat d’anar a veure les terrasses de cultiu d’arròs de Banaue. De tota manera, quan hi arriba, una densa boira el priva de veure-les, causant-li una riallada de frustració i incredulitat. A Baguio, és testimoni de dos procediments únics (assistint a un d’ells) coneguts com “cirurgia psíquica”. A la part Sud del país, pren unes lliçons de submarinisme i fins i tot fa un àpat sota l’aigua. A Zamboanga, assisteix a una lluita de galls i també fa de jurat al concurs de bellesa de Miss Bella Pacífica. Després condueix un “Jeepney”, que és un del mitjans de transport públic més populars a les Filipines, pels carrers de la ciutat, tot esperant un ferri que el portarà a Borneo.
Capítol 5 Borneo i Java (Malàisia i Indonèsia)
Després d’esperar una mica, en Michael agafa un ferry per travessar el Mar Sulu cap a la punta Nord de Borneo. Allí visita un centre de rehabilitació d’orangutans. Des d’allà, va cap al Sud fins a Kuching, a Sarawak, antigament governat pels que eren coneguts com Rajàs blancs. Aleshores viatja cap a l’interior i visita una casa comunal on viu gent de la tribu Iban. Parla amb antics caçadors de caps i pren part en una festa especial per a honorar l'Iban de més alt rang que hi ha al govern de Malàisia.
Després es dirigeix cap al Sud, cap a l’illa de Java, a Indonèsia. De la capital, Djakarta, va cap a l’Est amb el seu guia fins una plantació de te on fa un tast i ajuda a recollir fulles de te. A la sortida de Yogyakarta, la capital cultural de Java, tasten el "durio", un fruit notablement pudent. Després els conviden a una festa particular on poden veure l’espectacle de titelles "wayang kulit" i escoltar la música de gamelàn que l’acompanya. Aleshores visiten el temple budista de Borobudur i pugen al cim del volcà Bromo. A Surabaya, a la costa Est de Java, troben els mitjans de transport més importants des que van sortir d’Alaska. Com que no hi ha cap vaixell que els porti fins a Darwin, Austràlia, es conformen amb un que els portarà fins a l’Est de Java, però no més enllà.
Nota: Quan era a Kuching, en Michael va assabentar-se que a la seva dona, Helen, l’havien d’operar d’un tumor al cervell. Va volar a Londres des d'Indonèsia, es va estar uns quants dies amb ella, i va tornar en avió cap a Austràlia per continuar el seu viatge pel Pacífic.
Capítol 9 Perú i Colòmbia
Palin i el seu guia es dirigeixen a un poblat dels indis Machiguenga, poble on s’està celebrant la festa de St. Joan Baptista. Observa uns partits de futbol entre diferents poblats, en uns juguen homes i en altres, dones. Aleshores tasta una beguda feta de suc de Iuca fermentat. De retorn al riu Urubamba, Michael finalment arriba a la ciutat d’Iquitos. Allí hi ha un barri amb moltes botigues i parades. En visita una on hi ha una senyora que fa cigarretes. Aleshores fa la primera pipada a una cigarreta en molt de temps. Després d’una petita espera, fa realitat un somni: agafar un vaixell pel riu Amazones.
Bogotà, Colòmbia, és com Palin ho diu, “canviar una selva per una altra”. Amb un guia, descobreix perquè la capital de Colòmbia és un dels llocs més perillosos de la terra. S’assabenta de que la majoria dels problemes són conseqüència del tràfic i el consum de droga al país. Aleshores circulen pel carrer anomenat “dels cartutxos”, que és probablement el carrer més violent de la ciutat. Aquí, els tiren pedres al cotxe en el que van ell i el seu guia. Aleshores en Michael el vol convidar a dinar a un restaurant que li han recomanat, però el guia declina l’oferiment, afirmant que aquell restaurant és del pare d’un important traficant de droga. De tota manera, en Michael hi va i com una excepció, li és concedida una entrevista (en espanyol) amb l’amo, Don Fabio. Seguint cap al Nord, visita una mina de maragdes. Després, va a Cartagena on puja a una “Chiva” o “autobús de festa” on es beu, es fa música i la gent s’ho passa molt bé. Així celebra el final de nou setmanes al continent Sud-americà.
Salut a tothom
