Senyor Cordills

[dafne77]

Hola, estic buscant desesperadament la sintonia del Senyor Cordills, però no trobo cap vídeo enlloc...
Alguna pista?

Gràcies!

[arakelov]

Hola, estic buscant desesperadament la sintonia del Senyor Cordills, però no trobo cap vídeo enlloc...
Alguna pista?

Gràcies!

...se m'emboliquen tots els fils? :p

A mi també m'agradaria recordar-la. A l'emule he trobat aquest fitxer, que he posat a baixar: Senyor Cordills.zip

A veure si hi ha sort!
SAlut

[arakelov]

Doncs hi ha hagut sort! Dins el fitxer .zip hi ha 20 pistes MP3. La 2a és del Senyor Cordills

SAlut!

[dafne77]

Ostres!! Moltes gràcies!!

Encara no tinc el fitxer, triga molt a descarregar-se, però almenys sé que el tindré d'aquí a poquet.

Merci!!!

[arakelov]

Ostres!! Moltes gràcies!!

Encara no tinc el fitxer, triga molt a descarregar-se, però almenys sé que el tindré d'aquí a poquet.

Merci!!!

Te l'he posat en DD
Senyor cordills.mp3

Salut!

EDITO: igualment acaba de baixar el fitxer, que no et pots perdre la resta de cançons, són un tresor d'en Josep Mª Pujol, del grup Foc Follet:

REEDITO (per als nostàlgics):

De http://nordenlla.blogspot.com/2008/10/b ... dills.html:

Quan érem molt petits, a casa nostra només vèiem dos canals de televisió i cap d’ells parlava en català. Per això, quan esmentem molts dels referents de la nostra infància, ho fem en castellà; “La Abeja Maya”, “Dragones y Mazmorras”, “D’Artacan y los Tres Mosqueperros” i tants d’altres. Per sort, des del 1983 (en depèn de quins llocs una mica més endavant), gràcies a TV3 vam saber que existien els “Barrufets” i no els “Pitufos”, i que els “comecocos” també podien parlar en català si els anomenàvem Pacmans. En els programes infantils de TV3 també van començar a aparèixer una sèrie de personatges nostrats, dels quals un perviu en la memòria de molts de nosaltres. Apareixia en l’espai “Fes Flash!”, que s’emetia a les tardes en horari post-escolar, i el seu nom era Senyor Cordills.
“Senyor Cordills, Senyor Cordills, se t’emboliquen tots els fils” era l’eslògan que l’acompanyava. Era, possiblement, la titella més senzilla que ha existit mai. La va crear Josep Maria Pujol, un excel·lent i ja desaparegut titellaire de la companyia Foc Follet (i creador també de moltes cançons per a infants com a membre del grup Ara va de Bo, amb Xesco Boix), i consistia simplement en una bola de fusta, amb uns ulls i unes celles de color negre, i quatre cordills gruixuts entrelligats entre sí. La principal virtut, i l’èxit, del senyor Cordills, és que sense emetre cap paraula ni so, explicava amb tota precisió qualsevol història, fins i tot amb un punt de màgic. La senzillesa era la màgia del personatge. El feien sortir del barret, interpretava la història del dia i se’n tornava a dormir dins del seu barret. L’única “concessió” és que, de tant en tant, apareixien en pantalla els guants blancs de qui el feia viure.
I una altra cosa; com és possible que una cosa tan senzilla pugui provocar tantes reflexions al seu voltant? Mireu quantes coses se m’ha acudit comentar al voltant del senyor Cordills:
1) Que segurament ara (vint-i-cinc anys després) seria impensable que un personatge com el senyor Cordills tingués l’acceptació que va tenir aleshores. Per començar, la programació infantil d’algunes televisions ha passat de les titelles al Pressing Catch, i de “La Bola de Cristal” als canals temàtics que són, simplement, contenidors de sèries de dibuixos animats.
2) Que els programes infantils que vam viure nosaltres tenien possiblement molta més creativitat que els actuals. En el món de la publicitat hi ha un axioma que diu que els millors creatius es troben en els països més pobres, i als anys 80 no hi havia tanta tecnologia però hi havia més “coco”. Podríem començar i no acabar; “La Bola de Cristal” (de la qual ja vam parlar l’any passat), “Planeta imaginari” (un programa produït a Sant Cugat en català i que al cap d’un any d’emetre’s va passar a emetre’s per TVE-1 a tot l’Estat; en aquest programa hi apareixien molts dels actors de l’”star-system” infantil català de l’època i va ser una de les primeres plataformes d’en Pep Bou, l’home de les bombolles de sabó). És injust que aquests programes ara només es puguin recuperar en hores no sempre agradables en canals de TDT o de Digital+ (com ha fet Clan TVE amb “Planeta imaginari”).
De totes formes, sapigueu que el Senyor Cordills, com l’Elvis, no és mort. La companyia Foc Follet va continuar amb els seus espectacles i fins fa no gaire algú deia que encara li havia semblat veure un senyor amb guants blancs portant una maleta. Només falta que el Senyor Cordills deixi de tenir fred i que algú el faci tornar a sortir. Només cal una bola de fusta i quatre cordills.

[dafne77]

Ostres!!! Quin detallàs!!!

Moltíssimes gràcies per tot. Ara tot just s'ha descarregat el disc i efectivament és una joia per descobrir i conservar.

Gràcies de nou i fins aviat!!