El que se'ns vol fer creure des de les sales de cinema és una farsa!
No em puc creure que el cinema en català sigui contraproduent.
Tant pocs som??
Jo no em sento catalanista recalcitrant, però si tinc ganes d'anar al cinema,
miro quines pelis hi ha en català, i inevitablement m'indigno amb el que trobo, malgrat les lleis.
I això és amb tot.
Amb l'excusa de que som un país petit amb una llengua petita hem d'empassar-nos el cinema, els mòbils, l'atenció als serveis, l'atenció als comerços, els fils musicals, la megafonia o les webs dels serveis de l'
estado... tot en espanyol i en 3D! (Com pot ser que a les webs de la RENFE, o d'Isenda, que tenen la opció teòrica del català, tard o d'hora no tinguis més remei de passar-te al castellà!!).
Si vols tele en català ha de ser pública!, si és que et deixa el govern de la teva comunitat.
No vull haver de ser tota la vida catalanista!
Vull començar a viure en català, i prou!
Està clar que si volem estar ben servits ens hem de fer el llit, perquè això d'endur-nos-els al llit a que ens donguin per sac no funciona...
Si es fa el doblatge cal que anem als cines que el facin, però no a tots, hi ha algunes sales que passen versions en català més sovint, i que estan a favor nostre (a veure si encara els darem negoci als que no toca!).
Si es fan DVD, també cal comprar-los, però si no hi ha doblatge, cal fer el que estigui al nostre abast per suplir el que altres no fan per feixisme. No podem esperar que algú que sent odi per la nostra cultura, o indiferència, en el millor dels casos, ens faci la feina. Si no ho fem nosaltres no ho farà ningú.
I si ens veiem obligats a subtitular nosaltres les pel·lícules, sempre hi podem trobar bones conseqüències: així aprendrem millor altres idiomes, per compensar que només coneixem bé un dels molts idiomes estrangers.
(Perdoneu el rotllo.)
