Avui navegant navegant, m'he trobat casi de casualitat que a la web http://www.comunicacio21.com hi ha un article d'opinió sobre TotsRucs.
El podeu trobar a la columna de la dreta "opinió i participació", amb el títol "TotsRucs: La Teva, teva", o al Link directe a l'article.
Igualment, fico una copia de l'article a continuació:
Ismael Peña - Professor de la UOC
TotsRucs: La Teva, teva
A la tardor de 2006 naixia TotsRucs. L'objectiu del web és posar a la Xarxa material audiovisual en Català per a que la gent pugui descarregar-se'l. Ras i curt. Ara bé, el que a simple vista és un exercici que no difereix massa de qualsevol altra pràctica P2P, la realitat és bastant més complexa, al menys per a aquest humil cronista.
L'afirmació que els webmasovers fan a la plana inicial - "el material publicat a aquesta web no es troba disponible per a la seva venda en català (sic)" - és ja tota una declaració de principis: volem continguts i els volem en Català. I si La Teva no s'hi posa, ja ens hi posarem nosaltres. El web dedica gran part de la seva paginació a fer saber quin ha estat el darrer contingut (pel·lícula, sèrie, documental, programa televisiu) que s'ha digitalitzat i posat a compartir. Però, com dèiem, aquesta és la part més irrellevant - tot i que la més utilitzada, tot sigui dit.
Al voltant d'una gran riquesa de material - encara que sigui en format d'enllaç ed2k i no directament - s'hi aplega un munt de persones que parlen sobre els mitjans audiovisuals en Català. Als fòrums o al blog es debat sobre la qualitat de les sèries, la poca disponibilitat de material en la nostra llengua al mercat, el disseny dels informatius... És, de totes totes, el moviment contrari al que alguns altres caminen desafiant el mínim sentit comú en un món tan global com el nostre.
Les reflexions que em vénen al cap a rel de TotsRucs són moltes, però van totes en la mateixa línia: les xarxes socials, com l'aigua, sempre troben el camí per on esmunyir-se (llegiu-vos el "marc legal" en què s'empara el web, a la primera pàgina) i aconseguir allò que volen, especialment quan la cultura és l'objecte de debat.
Que aquestes xarxes socials vagin contra el mercat (de la música, del programari) és un debat que està lluny de tancar-se. Ara bé, que aquestes xarxes socials es converteixin en les ONG que han de cobrir, no les falles del mercat, sinó les del Sector Públic, això ja és una altra història. Hom no entén perquè tota aquesta conversa no té lloc a l'ens públic de radiodifusió és incomprensible. I ja no pels materials audiovisuals, que també, sinó per la incontestable riquesa i valor afegit que aporta qui es pren la molèstia, no ja de digitalitzar una producció per al seu ús de fruit, sinó d'analitzar-ne i comentar-ne els continguts.
Haig d'admetre, que mentre el llegia, m'he ficat vermell
Cal dir, que malgrat aquest article parli de nosaltres, tot això és GRÀCIES a TOTS els ripejadors, muntadors, etc, estiguin o no en aquesta humil web.
Adéu !
