[ed2k-SR] Especials Barça, campió de lliga 2008-09

[xordi]

Aquí anirem penjant els diferents especials que van emetent sobre el recent campió de Lliga BBVA...

Especial BiCampions (16.05.2009)

Hat Trick Barça - Especial Campions de Lliga PROPERAMENT

Festa del Doblet (23.05.2009)

[javinglish]

Descarregant l'especial Barça.

Moltes gracies!

[bERTUZ]

descarregant i compartint l'especial bicampions del BARÇA!

moltes gràcies per penjar-lo

visca tots rucs!

[ernestt]

Moltes gràcies , descarregant un altre gran document per guardar a la videoteca!!!

[javinglish]

L'especial, descarregat i compartit.

Moltes gracies!

[xordi]

Afegit la Festa del Doblet, emès ahir des del Camp Nou. Amb l'entrega de la copa de la Lliga, parlaments dels jugadors, focs artificials, ...

[genis1304]

No se si es el lloc adequat però aquí os deixo unes quantes fotos de la Festa del Doblet.

[javinglish]

Maques les fotos

Descarregant la festa del doblet.

Moltes gracies per tot!

[Sergi_elcor]

Si fan alguna cosa especial avui per la tele per a la celebració de la Champions la pujareu? He sentit que a Antena 3, a les 9 quan començi les motícies seguiran el que facin des del Camp Nou, i de la resta de cadenes, no en se res.

[Sergi_elcor]

Comfirmat, a TV3 es retransmetrà la rua i la festa al Camp Nou. Ho acaben de dir al Club de l'Albert Om.

Espero que ho pogueu capturar.

[Ferriol]

Rac 105 acaba d’anunciar que dilluns al vespre emetrà el vídeo que va passar en Guardiola als jugadors abans de la final de la Champions.

[xordi]

Rac 105 acaba d’anunciar que dilluns al vespre emetrà el vídeo que va passar en Guardiola als jugadors abans de la final de la Champions.

Si, jo també ho he vist a "Els Matins...", han dit que ho emetran al Crackòvia, el que no sé es si dins l'espai, abans o després...

[javinglish]

L'article a El Periódico de Catalunya (te spoilers i es meravellos):

Una pel·lícula per passar a la història

[hide]Una pel·lícula per passar a la història
Falten alguns minuts perquè comenci la final. Al vestidor del Barça s'apaguen els llums. Tot l'equip està en silenci. I, llavors, Pep Guardiola projecta una pel.lícula plena d'èpica i passió.

MARCOS LÓPEZ / DAVID TORRAS
BARCELONA
Falten poc més de 25 minuts perquè comenci la final. Els jugadors formen un cercle a la gespa, amb els braços entrellaçats, mentre milers de culers coregen des de la grada aquest gest clarament solidari. Se sent la veu d'Etoo, la veu de Puyol, molts crits d'ànim. I, llavors, tots es retiren al vestidor. ¿Ja se'n van? És aviat, l'escalfament ha estat avui més curt del que és habitual. Però Pep Guardiola els ha dit que ja els vol al vestidor. Una pel.lícula de 7 minuts serà el preàmbul que el Barça passi a la història.

Ja són tots a dins. Titulars, suplents, i els que han quedat fora de la convocatòria. Alves, Abidal, Márquez, Milito, sí, el boludo que va dir Messi i que no va voler sortir al Camp Nou en la celebració de la Lliga, també és amb ells. També tots els ajudants, als quals la nit abans va entregar una fotografia del Mundo Deportivo en què tots van posar amb ell. En total, 23 còpies. Totes amb una dedicatòria personal del Pep.

SUSPENS
El xivarri de l'estadi es cola per la porta, encara que aviat tindran la sensació que el món s'ha quedat en silenci. Ningú sap com algú ha col.locat allà al mig una pantalla, que han portat expressament des de Barcelona. De sobte, els llums s'apaguen. Són les 20.23 hores. L'escena agafa un aire de suspens que va in crescendo. Molt pocs saben el que està a punt de passar. Guardiola, sí. Per descomptat. Ell sempre ho té tot sota control. I el seu germà, Manel Estiarte, també. Entre ells dos no hi ha secrets. I Tito Vilanova, la seva mà dreta. I pocs més. Estan a les fosques. Fora, el Manchester segueix escalfant. I Roma crema de passió.

ESFORÇ I ÈPICA A
la pantalla comencen a aparèixer imatges. És la penúltima obra de Guardiola abans de la final, una obra que feia temps que preparava i que un bon amic seu, Santi Padró, de la secció d'Esports de TV-3, va plasmar en un DVD, amb l'ajuda en el muntatge de Jordi Gayà. Una petita joia de 7 minuts i 10 segons plena de sensibilitat. L'hi va demanar a consciència, després de consultar a Estiarte la idea que li rondava pel cap i que ja havia portat a terme en altres ocasions abans d'un partit. Però mai amb aquesta transcendència. I mai amb un guió tan especial. "Endavant", li va dir Estiarte, així que li va desvelar el pla.

I allà els tenim. Són ells. Surt Gabi Milito en una de les seves llargues sessions de recuperació, lluitant contra el genoll que l'ha deixat fora d'aquest any inoblidable. Després, va confessar que veure's a la pantalla compensava molts moments de tristesa que ha viscut en soledat. No se n'han oblidat. Després, ja amb la Copa, l'equip el mantejarà. Però fins a aquell moment hi ha molta història per explicar.

UNA IRONIA DEL DESTÍ
Aquesta escena va seguida d'una altra que no té res a veure amb ells. És Russell Crowe. És Gladiator. De fons sona la música de la pel.lícula que, poc després, quan surtin al camp, cantarà el tenor Andrea Bocelli, en una ironia del destí que necessàriament mereixia un gran final. Alguns jugadors s'agafen de les mans, enmig d'una creixent emoció, que acabarà provocant que més d'un no pugui reprimir alguna llàgrima.

Les imatges van desfilant. Sí són ells. Valdés, sota els pals, Abidal, resant... I cada una amb escenes de Gladiator intercalades, moments plens d'èpica i passió. Hi havia Iniesta i Henry, en ple esforç, lluitant per arribar a temps per a la final de Roma, aquells últims dies plens d'incertesa, amb Emili Ricart i Juanjo Brau al seu costat, les espatlles sobre les quals es recolzen Andrés i Titi en els moments difícils.

ARRIBANT A L'ÀNIMA
La pel.lícula segueix endavant. D'un en un, tots tenen un forat. Messi apareix en el seu paper. Al Camp Nou, corrent cap a Casillas i picant-li la pilota per sobre, en una vaselina que acaba amb Cannavaro estavellant-se contra el pal. I al Bernabéu, en l'històric 2-6 volant com una papallona. Una imatge obligada. Un dels símbols de la temporada i de la indiscutible hegemonia blaugrana. No hi falta ningú en aquesta fusió d'imatges i pel.lícula, una obra inèdita pel moment, a pocs minuts d'iniciar-se una final de Champions, i l'emotiu to utilitzat, apel.lant al cor, colant-se en l'ànima dels seus jugadors.

A València, a la final de Copa, també va apel.lar a l'èpica i a la solidaritat. Ho va fer al descans i va fer servir la paraula. I va recordar als absents per demanar un esforç a l'equip. Els va parlar del "múscul" trencat d'Iniesta i també del de Márquez. "Ho hem de fer per ells, ells han lluitat perquè nosaltres siguem aquí i no els podem fallar", va demanar. I ho van complir. I tant que ho van fer.

"QUE NINGÚ DORMI"
Ara, no hi ha paraules. A cada minut que passa, el silenci interior és més contundent perquè ningú obre la boca. Entre les imatges també hi apareixen les que componen l'anunci recent llançat per Nike per fomentar el lema Som un. Els jugadors al túnel de vestidors del Camp Nou, just abans del duel contra el Chelsea. La música de Gladiator s'apodera del santuari de Roma però dóna pas a una altra que és tan o més emotiva, l'ària titulada Nessun dorma de l'òpera Turandot. "Que ningú dormi, que ningú dormi...". I, sobretot, el final. "All'alba vincerò!".

El Manchester no ho sabia, però en aquell instant estava perdent el partit. I això que el partit va començar 10 minuts tard per al Barça, un temps preciós que l'equip de Ferguson no va saber aprofitar. Va fer la sensació que els blaugranes es van quedar atrapats al vestidor, hipnotitzats davant la pantalla per aquell missatge singular i potent de Pep Guardiola.

COL.LAPSE INICIAL
No tenien la pilota, es van veure sorpresos per la pressió anglesa que va treure el nas a l'àrea de Valdés amb una valentia inesperada. El Pep, el director de la pel.lícula, es desesperava al comprovar que l'equip s'havia col.lapsat. Estaven com encongits.

Necessitava un senyal. I va arribar quan Iniesta va agafar la pilota, el tresor que va guiar l'equip cap a la immortalitat. I, llavors, l'èpica. En aquell instant, Guardiola va rebobinar i va recordar el primer dia, a Premià, amb el filial, el setembre del 2007, no fa ni dos anys, quan ni tan sols ell sabia on el portaria aquella nova aventura. Com es podia imaginar que el transportaria fins a Roma en un viatge vertiginós que l'ha colat a la llegenda. "Uff, la que hem liat, la que hem liat", deia baixet Guardiola abraçant-se a amics, jugadors, tècnics, sorprès davant l'èxit. Sí, n'han muntat una de grossa.

Ni tan sols ell pot processar encara el que ha passat en un mes de maig absolutament inoblidable, el maig del 2009, el maig de la revolució blaugrana en què els gladiadors del Pep van arrasar Roma amb la subtilesa d'un futbol fet art. I amb nens de casa. "Ja la tornem a tenir aquí", va cridar ahir a la nit al Camp Nou l'autor d'una pel.lícula que farà història.[/hide]