És un petit poble, amb molt pocs habitants, que hi ha dos artesans: n’Eduard i en Nacho, que fan coses amb fang. Els dos venen les peces a la mateixa botiga: "El PoP".
Un dia, en Llopis, un noi jove del poble, amb moltes ganes de treballar, decideix fundar un altre taller de fang, ja que al poble hi ha molts turistes si hi ha molta demanada.
Aquests tres artesans, antigament havien tingut una bona relació, i quan un feia una peça amb un disseny, els altres no la feien, per evitar que a la mateixa botiga hi haguès més d’una mateixa peça amb caracteristiques semblants. D'aquesta manera, els tres artesans visitaven sovint els tallers dels altres artesants, per veure que feien, i així no fer-ho ells.
Al cap de poc que en Llopis va obrir el seu taller, l'Eduard s'enfada amb el Llopis per que diu que li treu clients i deixa de passar-se pel seu taller amb la freqüència necessària per evitar repetir la feina, així que comença a vendre peces que el Llopis ja havia fet i venut al PoP amb anterioritat.
En Nacho, es dedicava bàsicament a fer càntirs. Però amb la peculiaretat que prohibeix als altres artesants fer càntirs. Quan un dels altres artesans fa un càntir, els hi diu que no el podien fer, i que si en volen fer, han d'anar al seu taller.
Al principi, els altres artesans respecten els càntirs, ja que ja tenen prou feina amb altres peces de fang.
Un dia, un ajudant d’en Llopis, decideix fer un càntir anomenat: "El nas de Plutó". Quan s’adonen que és un càntir, el destrueixen, ni que ja estava fet, per evitar que en Nacho s'enfadi.
El mateix dia, en Llopis vol fer una ampolla. I l’artesà dels càntirs li diu: "No, no pots fer aquesta ampolla, ja que és un càntir, també serveix per beure".
Ningú acaba d'entendre que te a veure una ampolla amb un càntir, excepte en Nacho.
Al final, en Llopis decideix que farà la ampolla, ja que no s'asembla en res a un càntir. Però en Nacho al cap de poc fa la mateixa ampolla! Així que ens trobem amb dos versions de la mateixa ampolla al PoP. Des d’aquell moment, en Nacho deixa de passar pel taller del Llopis, i fa les peces que vol, sense tenir en compte si el Llopis l’està fent o no.
Cada cop que qualsevol artesà fa una ampolla, en Nacho també la fa. La seva excusa, és que les seves ampolles tenen més qualitat que les altres, ja que segueix un métode patentat, i segons ell els altres artesans fan servir uns altres de pitjors. A la pràctica, tots els mètodes per fer cantis o ampolles, són iguals i donen el mateix resultat pel que fa a la qualitat.
Un dia, en Llopis, que segueix passant pels tallers de n’Eduard i d’en Nacho, es queda a xerrar amb en Nacho. I li explica que no creu que l’ampolla sigui un càntir, i que no té sentit fer dues peçes de fang iguals. En Nacho, tot i pretendre ser un defensor de la llibertat d’expressió, al no agradar-li el que pensa en Llopis, el fa fora i li prohibeix l’accès al seu taller.
Amb tot això, els unics perjudicats són els compradors, que ara a la botiga PoP troben moltes peces iguals i molt poca varietat.
Adéu !
PD: Aquesta historia NO està basada en fets reals, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
El gremi del fang
-
Sedmikrasky
- Entrades: 844
- Membre des de: ds. nov. 04, 2006 21:43
- Ubicació: forbidden snowflake
- Status: Desconnectat
