Calla, menta mentidera: floriràs i no granaràs. (sentència final d'un altre "conte/llegenda" que m'has fet revenir)
[hide]Recollida por M.Cinto Verdaguer, abans de 1880.
--Maria, lo rei Herodes ja n`ha entrat a la ciutat,
2 que tots els infants que ell troba, a tots los lleva lo cap.
--No ho farà al meu fillet, no, el portaré ben amagat.--
4 Al baixant de Tescalera, rei Herodes ha encontrat:
--Què porteu aquí, Maria, què porteu tan amagat?
6 --Jo porto un xiquet de trigo, un xic de trigo triat.
--Me`l voldríeu donar o vendre o fer-ne un gros manat?
8 --Jo no el vull donar ni vendre ni fer-ne un gros manat.--
Ja n`encontra un pagès que sembrava del bon blat.
10 --Ai, pagès, el bon pagès, vós que sembreu del bon blat,
`neu a cercar la falç a casa, de prompte a segar aquest blat.
12 --Com el segaré, senyora, ai, si encara no n`és nat?
--`Neu a cercar la falç a casa, de prompte a segar aquest blat.-
14 Quan tornen de cercar la falç, el troben sec i colrat.
La primera garbereta, la Verge s`hi ha posat,
16 la segona garbereta, el bon Jesús hi ha anat,
la tercera garbereta, rei Herodes ha passat,
18 ja n`encontra un pagès que segava del bon blat.
--Ai, pagès, el bon pagès, vós que segueu del bon blat,
20 hauríeu vist passar una dona amb un infantó en el braç
--Sí que l`he vista passar, mentre sembrava aquest blat.--
22 Ja respon el rei Herodes: --Això era l`any passat!--
Responia la perdiu: --Carretxic i carretxac!
24 --Calla, perdiu maleïda, maleït sia el teu cap.--
Ja responia la menta: --Sota la garbereta s`està!
26 --Calla, menta mentidera: floriràs i no granaràs.--[/hide]