(DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)
Ara, un equip d’investigadors de la UPC ha creat un esprai que fa impermeable el paper normal sense que deixi de ser apte per a l’escriptura, fet que encara li obre noves possibilitats. I a la UAB, estan produint un paper bacterià amb múltiples aplicacions, per exemple, en el camp de biomedicina. Qui diu que el paper no té futur?
Per entendre bé el procés de fer paper, la reportera Georgina Pujol va a l’origen de tot plegat: una plantació forestal que es destina a fer pasta de paper. Al molí paperer de Capellades aprèn a fer-lo, amb les tècniques catalanes del segle XVII.
Què és el paper
El paper és un invent xinès de fa milers d’anys que no ha pogut ser desplaçat per cap fibra moderna. Les fibres de paper són les parets de les cèl•lules de la fusta, que són com un tubets fets de cel•lulosa.
Un cop són mortes i buides, queden aixafades fent una mena de cinta.
La cel•lulosa té la propietat que si acostem prou dues partícules, s’atreuen entre elles i queden unides.
Per això, el paper no es desmunta, perquè en assecar-lo i premsar-lo, les fibres es toquen i s’enganxen soles.
Aquesta unió, que es diu de pont d’hidrogen, la desmunta l’aigua.
Per això quan mullem un paper, es desfà, perquè desapareix l’atracció
entre fibres.
De la mateixa manera, si el deixem assecar, el paper torna a quedar travat.
El consum
A Espanya cada ciutadà consumeix 130 quilos de paper.
Dels 130 quilos, més de la meitat, 70, són cartrons i cartolines d’embalatge.
Més de 30 quilos se’n van en diaris, revistes, prospectes... De fet, en aquest país es gasta més paper en publicitat i en catàlegs que en diaris.
En paper sanitari es gasten 15 quilos: mocadors, paper de cuina i, sobretot, paper de vàter. I uns 15 quilos en papers tècnics i industrials. En total, hi ha uns 3.000 tipus diferents de paper per cobrir tota mena de necessitats.
A Europa el 85% del paper es recicla i la resta es fabrica amb fusta cultivada.
DIN, un format matemàtic
Foli, letter, Holandesa, Din A4...Tot són mides de paper. Aquí la més comuna és la DIN A4. El nom li ve de “Deutsches Institut für Normung”, DIN, (Institut Alemany de Normalització) que a l’any 1922 va publicar les normes de mides del paper. Fa 210 mil•límetres per 297. Tot i ser una mesura “normalitzada”, no semblen unes xifres gaire raonables.
Per què no unes xifres més fàcils, 20 per 30 cm, per exemple?
Doncs, resulta que aquestes xifres no són arbitràries, tenen una justificació.
Per començar, cal dir que un DIN A4 és la meitat que un DIN A3 i un DIN A3 és la meitat d’un DIN A2. I un DIN A2 és la meitat d’un...DIN A1. I el DIN A1 és la meitat de un DIN A0.
Per altra banda, el DIN A4 és el doble d’un DIN A 5 i així successivament aniríem cap a mides més petites.
Us heu fixat en un detall molt important?
Cada cop que dobleguem el paper per la meitat o el despleguem el fem més petit o més gran, però conserva les seves proporcions. Això no ho pot fer un paper quadrat, per exemple.
Si dobleguem per la meitat un paper quadrat no queda quadrat i qualsevol mida que no tingui la proporció d’una mida DIN no conservarà la proporció.
Un foli, en doblegar-lo, queda més quadradet.
Nomes si té la proporció, no les mides, la proporció DIN, en doblegar-ho mantindrà la proporció.
I això determina la primera condició de les mides DIN.
Si a és un costat i b l’altre, la proporció és a/b, la mida llarga partit per la mida curta i si ho dobleguem per la meitat, ara la proporció serà la llarga -ara b- partit per la curta a/2
Si resolem aquesta equació, trobarem la relació entre elles a=b arrel de dos.
Tenim la relació, però cap valor en concret. Per calcular-ho, hem d’anar al DIN A0.
Els alemanys de l’institut de normalització van determinar que el DIN A0, a més de tenir la característica de mantenir la proporció havia de fer 1 metre quadrat.
Així que axb=1. Axb és el mateix que bxbxrelde2=1.
I això dóna que b=841mm i a= 1189 mm.
I a partir d’això, si anem dividint per dos trobarem els valors de la resta de mides dels papers DIN i és això el que justifica que el DIN A4 faci 210 x 297 mm.
Dades tècniques
Durada: 33 min. Mida: 344 MB
Vídeo: DVBrip, 704x400, XviD, 1338 kbps, Qf: 0,190
Audio: DVBrip, mp3, 128 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Estèreo, (català)
Quèquicom -241- Fer un bon paper (DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)