[ed2k] Quèquicom -227- Arquitectura sostenible

Moderadors: arakelov, Petiso, Nava, conradtgn, lopere

Respon
Avatar de l’usuari

Autor del tema
lopere
Entrades: 3202
Membre des de: ds. ago. 14, 2010 14:38
Ubicació: Vallès Occidental
Status: Desconnectat

[ed2k] Quèquicom -227- Arquitectura sostenible

#1

Entrada Autor: lopere » dv. maig 16, 2014 11:16

Quèquicom -227- Arquitectura sostenible
(DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)
Imatge
Cada cop hi ha més constructors que utilitzen materials amb poca petjada de carboni, és a dir: que necessiten poca energia en la fabricació i el transport. Es tracta de cases de quilòmetre zero. I és que el sector de la construcció genera el 36% de les emissions de diòxid de carboni de la Unió Europea. També és el que consumeix més energia i el que genera més residus. La reportera Georgina Pujol busca maneres de construir sostenibles. S’arremanga per fer cases de fusta, palla i fang. Reviu el conte dels tres porquets, però aquesta vegada a l’inrevés. I al plató, el director i presentador del programa, Jaume Vilalta, ens demostra que per molt progressistes que siguem, val més fer-se una casa conservadora: amb molta inèrcia tèrmica.

Murs de fang
Amb en David Prada, arquitecte tècnic de la Xarxa d’Ecoarquitectura Gabi Barbeta, fem una casa de blocs de terra comprimida. Són una mena de totxos que es fan pressionant terra humida en un motlle rectangular. S’hi posa un 15% d’additius o estabilitzants que poden ser: ciment, calç o guix. En el fons, és la mateixa tècnica que ja utilitzaven els egipcis.
Per construir una casa de 120 metres quadrats, necessitem 5.000 blocs de terra crua compactada. Treballant a un ritme de 350 al dia, en 14 dies els tindrem tots. La part positiva és que només cal agafar terra de la mateixa parcel•la on es vol fer la casa per fer aquestes peces de construcció.
Els blocs estabilitzats amb ciment tenen millors propietats mecàniques. És a dir, més resistència a la compressió, a la torsió i al fregament de l’aigua. Després d’un mes, aquests blocs fets manualment poden aguantar un pes de 1.500 quilos. Un totxo cuit n’aguanta 4.000. Per això, les parets han de ser més gruixudes. Un cop aixecada la casa, els blocs no es deixen a la vista. Se’ls posa un arrebossat d’argila, sorra i palla.

Parets de palla
També anem a Camallera a conèixer en Jordi Pich, un enginyer forestal que va comprar-li un esquelet de ciment a un constructor que es va quedar entrampat fa uns anys per la crisi immobiliària. Està fent els murs i els envans de palla. Allà veiem que no totes les bales de palla van bé per fer murs.
La tècnica constructiva que fa servir en Jordi es diu GREB i va bé per fer murs de càrrega.
Les parets de palla es recobreixen amb un morter que es fa a la formigonera. La mescla porta: sorra, ciment pòrtland, calç, aigua i serradures. Les partícules de fusta fan que la pasta, en assecar-se, no s’esquerdi. En Jordi, quan tingui la casa feta, s’estalviarà molts diners en la factura de calefacció perquè consumirà un 85% menys d’energia que una casa convencional.

Estructura de fusta
També visitem l’edifici de fusta més alt d’Espanya. És un bloc de pisos de protecció oficial del nucli històric de Lleida. Fins ara, la construcció en fusta estava limitada a les cases de poca alçada. Però avui en dia, ja és una alternativa al formigó, al totxo i l’acer. Les úniques parts de l’edifici que tenen formigó són a la planta baixa i al semisoterrani. La resta és tot de fusta. A Melbourne (Austràlia) hi ha l’edifici de fusta més alt del món, que té deu plantes. S’estima que en usar la fusta per construir aquests pisos, ha evitat l’emissió a l’atmosfera de 1.400 tones de diòxid de carboni.

Inèrcia tèrmica i confort
La inèrcia tèrmica és la tendència d’un material a no canviar de temperatura. Li costarà escalfar-se quan a fora faci calor i, en canvi, es refredarà lentament quan faci fresca. I això fa que una casa sigui més confortable.
La inèrcia tèrmica depèn de tres factors. El primer és la conductivitat tèrmica. Si és baixa transmet poc la calor. També depèn de la calor específica, que és l’energia necessària per apujar un grau la seva temperatura.
Com més alta sigui més inèrcia tèrmica tindrà i experimentarà variacions més lentes de temperatura. I el tercer factor i, possiblement, el més obvi, és la massa. Com més massa, més lentes seran les variacions de temperatura.
Si combinem materials amb baixa conductivitat tèrmica, alta calor específica i molta massa, tindrem una casa més confortable. Com més inèrcia tèrmica, més confort.

Revestiments confortables
El confort no depèn únicament de la temperatura. La sensació de confort depèn de molts factors, de la temperatura, la llum i també – i molt important- de la humitat ambiental.
Una estança massa seca o massa humida modificarà la sensació de temperatura.
Els revestiments que es basen en argila i fibres absorbeixen l’excés d’humitat. I la retornaran quan l’ambient sigui sec. Són materials higroscòpics.
El guix usat habitualment en construcció també és higroscòpic, també té aquesta capacitat de regular la humitat, però la pintura plàstica el segella, aquí radica el problema: en la capa de pintura plàstica.
Per tenir una humitat ambiental regulada de manera natural, cal triar bé els recobriments de les parets.

Dades tècniques
Durada: 32 min. Mida: 330 MB
Vídeo: DVBrip, 704x400, XviD, kbps, Qf: 0,190 – 45% Test compressibilitat,
Audio: DVBrip, mp3, 128 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Estèreo, (català)

Quèquicom -227- Arquitectura sostenible (DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)



Respon