(DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)
El reporter Pere Renom s’enfila amb uns electricistes per substituir els cables de coure desprotegits per cable d’acer trenat i plastificat. Segueix el coure fins a la planta de recuperació i la foneria. Veu el procés metal•lúrgic, com es fon i com es lamina per obtenir-ne la matèria primera amb què es fabriquen les catenàries dels ferrocarrils. Descobreix també què és un superconductor, i que n’hi ha de basats en compostos de coure. I participa en un experiment per veure com la resistència d’un cable elèctric fabricat amb material superconductor desapareix quan es refreda amb nitrogen líquid.
El programa també tracta el paper del coure en els éssers vius. Bàsicament és un transmissor d’electrons en moltes reaccions bioquímiques, però en els crustacis fins i tot forma part de la seva sang.
Finalment, visita el MNAC per mostrar que el coure forma part de molts dels pigments verds i blaus de les pintures gòtiques. La seva anàlisi permet millorar les tècniques de restauració.
El coure, un bon conductor
El corrent elèctric és el trànsit d’electrons: i, com més electrons, més corrent. Depèn de com sigui cada material serà més o menys conductor dels electrons. El coure és un dels millors conductors que hi ha, i això s’explica per la seva estructura atòmica. Jaume Vilalta explica que els electrons d’un àtom estan organitzats per òrbites al voltant d’un nucli. En les òrbites més pròximes al nucli, els electrons se senten molt atrets pel nucli, hi estan molt lligats. Com més lluny estiguin els electrons del nucli, més dèbil serà aquest lligam. Per estar en equilibri, un àtom ha de tenir sempre el mateix nombre d’electrons en òrbita que de protons al nucli. L’àtom de coure té 29 electrons ordenats de la manera següent: 2 electrons a la primera òrbita, 8 a la segona, 18 a la tercera i 1 a l’última. Aquest electró perifèric està tan poc lligat que és fàcil que el coure “accepti” d’intercanviar electrons amb els àtoms veïns, sempre que la suma total dels seus electrons sigui 29 i es mantingui l’equilibri. L’estructura del coure metàl•lic facilita l’intercanvi d’electrons de l’última òrbita entre diferents àtoms. Podríem imaginar el coure com una malla ordenada d’àtoms envoltada d’una sopa d’electrons perifèrics que van saltant d’un a l’altre amb molta llibertat. En el moment que posem aquesta estructura en un circuit elèctric, el trànsit d’electrons serà molt fàcil: cada àtom de coure cedirà i acceptarà un electró a gran velocitat i el corrent elèctric passarà amb facilitat.
La llei d’Ohm
Vilalta compara el corrent elèctric amb el corrent d’aigua que surt d’un dipòsit que té a plató. Podríem dir que la quantitat d’aigua que passa en un moment determinat és el corrent. Es mesura en ampers. A mesura que el presentador va omplint la columna d’aigua, com més gran és la diferència entre el nivell del forat de sortida i el nivell màxim de l’aigua, amb més pressió surt el raig. En electricitat, d’aquesta diferència de nivell se’n diu “diferència de potencial”. La pressió de l’aigua seria la tensió elèctrica i es mesura en volts. La llei d’Ohm relaciona tots aquests paràmetres. Diu que el corrent (la intensitat) que passa per un circuit creix amb la tensió i disminueix amb la resistència. Intensitat = tensió / resistència
En conseqüència, si volem augmentar la intensitat hem d’augmentar la tensió o bé disminuir la resistència. A plató, Vilalta presenta un circuit elèctric format per una bateria de cotxe carregada a 14.4 volts i un cable que va del pol positiu al negatiu. Quan el circuit és obert, el corrent és de 0 ampers i no hi ha circulació. Quan el tanca amb una resistència, com una bombeta, veiem que aquesta s’encén, cosa que vol dir que s’estableix la circulació. Paradoxalment, quan diem “obre el llum”, el que en realitat fem és tancar el circuit, i quan diem “tanca el llum”, el que fem és obrir el circuit. Si volem augmentar la lluentor de la bombeta necessitarem més corrent, o sigui, més electrons passant pel filament, i per tant la bombeta ha de tenir menys resistència. En conseqüència, els aparells més potents han de tenir menys resistència. El corrent elèctric viatja del pol positiu al negatiu, però, en canvi, els electrons viatgen del pol positiu al negatiu perquè tenen càrrega elèctrica negativa.
Dades tècniques
Durada: 29 min. Mida: 297 MB
Vídeo: DVBrip, 704x400, XviD, 1335 kbps, Qf: 0,190 – 52% Test compressibilitat,
Audio: DVBrip, mp3, 128 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Estèreo, (català)
Quèquicom -212- Coure, el metall elèctric (DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)