(DVBrip català x lopere)
La reportera Georgina Pujol prova d’entrevistar-lo mentre el Dr. Slater és a Londres i ella a Barcelona. Ella està connectada a un robot que la representa a Anglaterra. El més estrany és el vestit que ha de dur posat, molt ajustat i ple de sensors que capten els seus moviments. I a més, un casc de realitat virtual que pesa més d’un quilo i mig. Aquest dispositiu li permet veure al Dr. Slater en visió estereoscòpica de manera que sembla que el té al davant.
El professor Mel Slater és investigador ICREA i ha desenvolupat aquesta tecnologia inspirant-se en la sèrie de televisió “Star Trek”. Avui en dia és impossible teletransportar-se, però Mel Slater ha fet possible que una persona es transporti digitalment i pugui interactuar amb la gent i l’entorn remot com si realment fos allà. Aquest projecte europeu que es lidera des de la Facultat de Psicologia de la UB es diu Beaming.
L’Institut Guttmann col•labora en el projecte BrainAble, que encara està en fase de recerca i que estan desenvolupant un grup de científics de Barcelona Digital. Es tracta d’un sistema informàtic que permet controlar l’ordinador només amb el pensament. Fa que l’usuari només hagi de pensar una ordre perquè l’ordinador l’executi. Això és gràcies a uns sensors connectats al cap de la persona que llegeixen les ones cerebrals.
A la Guttmann hi està ingressat en Ferran Esteban que té 18 anys. Era un dels deu millors saltadors de trampolí júnior d’Europa. Amb cinc anys ja feia salts mortals al llit elàstic. Fa uns mesos va tenir un accident molt greu en un entrenament fora de l’aigua quan intentava fer una pirueta. La reportera acompanya a en Ferran a la seva primera experiència amb BrainAble, aquest sistema informàtic innovador que llegeix les ones cerebrals. Per a ell és un gran avenç, perquè podrà xatejar amb els seus amics i tornar a jugar amb videojocs.
Al plató, en Jaume Vilalta ens explicarà com funciona aquesta tecnologia revolucionària. Qualsevol circulació d’electricitat crea camps electromagnètics que es poden mesurar. I les neurones del cervell transmeten la informació amb impulsos elèctrics. Els elèctrodes que du el casquet que s’ha de posar la persona per tal que l’ordinador rebi les ordres, permeten mesurar les tensions elèctriques que apareixen a la pell del cap.
I amb la Konstantina Kilteni, una enginyera informàtica, doctoranda en Psicologia per la Universitat de Barcelona que treballa a l’equip del Dr. Mel Slater, comprovarem que el cervell és capaç d’assumir objectes externs com a part del propi cos. El cervell, que es guia majoritàriament per al sentit de la vista, i acaba adoptant coses estranyes -com, per exemple, una mà de goma- com a part del seu cos. Tot això ho descobrim amb un experiment de carrer que fa el “Quèquicom”, molt divertit.
Dades tècniques
Durada: 31 min. Mida: 326 MB
Vídeo: DVBrip, 704x400, XviD, 1343 kbps, Qf: 0,191 – 45% Test compressibilitat,
Audio: DVBrip, mp3, 128 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Estèreo, (català)
Quèquicom -189- Cervell i realitat virtual (DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)
