(DVBrip català x lopere)
Quan s’esquila una ovella, les mans queden olioses. El pastor de la Vall d’Àssua, David Escur, en xolla una a tisora, el mètode tradicional, i en acabar rentem el velló. Una vegada rentat hi posem un llençol. Aquesta acció la feien abans a l’alta muntanya perquè la roba de llit quedés més suau. I és que la llana té una substància, la lanolina, que és un suavitzant natural. Per això no és per casualitat que el xai sigui el símbol de la suavitat. El presentador, Jaume Vilalta, explica com s’extreu aquest oli, però després n’hi tornem a posar en forma ja de suavitzant, perquè quedi esponjosa i suau.
Curiosament, quan hi afegim suavitzant, la tornem a “embrutar”, hi posem greix, unes molècules –uns tensioactius– que s’adhereixen als fils i que tenen una cua greixosa que dóna aquest tacte suau.
Aquest recobriment protegeix els teixits i la roba dura més.
D’altra banda, com que el suavitzant penetra per tots els racons de la fibra, el teixit guanya volum i es torna esponjós.
La investigadora química del CSIC, Ma. Lluïsa Coderch, ha extret les ceramides de la llana i ha vist que podrien ajudar al tractament de les pells atòpiques, que es deshidraten perquè els falten precisament les ceramides.
L’arquitecte i propietari de la casa, Josep Bunyesc, ja fa més de dos anys que hi viu amb la seva família i que recull dades reals per comprovar com, gràcies a l’aïllament de la llana, fan un estalvi important de calefacció. La periodista Samatha Vall també comprova que la llana compleix els requisits mínims d’aïllament acústic, comparant-la amb una casa feta de maons.
“Quèquicom” no deixa el Pallars i s’endinsa en el món dels tints naturals per a la llana. La Lina Ratia utilitza llana xisqueta, rústica i dura, per tenyir els cabdells amb plantes que troba al voltant de la seva masia a Peramea, al Pallars Sobirà. Amb ortiga, noguera, roja... i amb el mètode de l’assaig-error va aconseguint uns colors suaus que tenyeixen la llana després de posar-la en aigua calenta. I no s’encongeix? El presentador, Jaume Vilalta, explica que, en realitat, el que fa encongir la llana no és l’aigua calenta sinó el fregament o rebregament de la fibra mullada. Ho demostra amb dos jerseis de llana: de fet, un pèl de llana no s’encongeix, és el fil de llana el que s’escurça.
Dades tècniques
Durada: 31 min.
Mida: 584 MB
Vídeo: DVBrip, 688x396, XviD, 2532 kbps, Qf: 0,372 – 45% Test compressibilitat,
Audio: DVBrip, mp3, 128 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Estèreo, (català)
Quèquicom -158- La llana, un aïllant que va molt beeee!!! (DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)
