(DVBrip català x lopere)
Al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat tracten el quadre com si fos un ferit i abans d'intervenir-lo el diagnostiquen amb raigs X, llums ultraviolades i altres tècniques.
Samantha Vall va descobrint una història dins d'una altra. A més dels detalls esgarrifosos del setge dels francesos i del cost de la resistència a ultrança ordenada pel general Mariano Álvarez de Castro, que és la figura central del quadre, la reportera descobreix les vicissituds que va haver de passar el pintor Martí Alsina durant els vint anys que va trigar a acabar la tela.
A mesura que se n’ha anat fent la restauració s’han trobat documents inèdits, com ara llistes de pintures que comprava o factures de les seves obres. Martí Alsina va començar a fer “El gran dia de Girona” per iniciativa pròpia cap a l'any 1860. Amb la voluntat d'assolir la perfecció va vestir amb roba d'època feta a mida cada una de les dotzenes de persones que li van fer de model. A més, com que el quadre fa 60 metres quadrats, tant el local com el bastidor i la tela es van haver de fer especialment, i es va arruïnar. Tot i que Martí Alsina era una firma reconeguda, creador de l’escola paisatgística catalana i mestre de pintors com Vayreda, mai més no es va refer. Queda, però, la gran qualitat artística de la seva obra, que, a més, es un motiu d'atracció turística per Girona.
Genís Barnosell diu que Martí Alsina no pretenia reflectir la realitat, sinó glorificar una gesta que a la fi no va fer altra cosa que retardar la capitulació. Per això, una lectura moderna del quadre “contribueix a assumir críticament el passat el de la ciutat -un passat en aquest cas ben dramàtic però que no té sentit ni que l’exaltem com ho va fer el franquisme ni que l’oblidem perquè no es correspon als nostres valors actuals”.
Des del plató, Jaume Vilalta explica com és que el raigs X permeten veure si a sota una capa de pintura hi ha alguna altra cosa pintada. De fet, els raigs X permeten mirar a contraclaror un objecte, però els ulls no són sensibles a aquestes ones electromagnètiques i per això cal usar una placa fotosensible, que revelarà què hi ha dins de l'objecte travessat pels raigs X. Gràcies al fet que tenen una longitud d'ona unes 10.000 vegades més petita que les de la llum visible, el raigs X traspassen la majoria de materials, amb l'excepció del plom.
Els restauradors usen tècniques d'anàlisi química per saber quin tipus de pigments ha emprat un artista. Cada colorant o pigment apareix en una època determinada i això permet detectar falsificacions. Curiosament, ara els restauradors no usen mai pigments amb la mateixa composició química que hi ha a l'original, precisament per permetre que en el futur s’hi reconeguin les seves intervencions.
El programa explica també que una pintura és un preparat que reparteix uniformement el pigment, que s’enganxa a la superfície i que, un cop sec, és estable i impermeable a l’aigua. Vilalta prepara una pintura al tremp d'ou com la que van fer servir els autors d'un retaule anònim que té més de 500 anys d’antiguitat i que es va trobar a l’església d’Isavarre, al Pallars, i que es mostra a “Quèquicom” per primer cop després que el netegessin al centre de restauració de Valldoreix.
Dades tècniques
Durada: 28 min.
Mida: 323 MB
Vídeo: DVBrip, 688x396, XviD, 1479 kbps, Qf: 0,217 – 45% Test compressibilitat,
Audio: DVBrip, mp3, 128 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Estèreo, (català)
Quèquicom -147- Restauració. El gran dia de Girona (DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)