(DVBrip català x lopere)
L’Albufera és, juntament amb Doñana i el Delta de l’Ebre, un dels aiguamolls amb més presència d’ocells aquàtics.
Unes 250 espècies d’ocells s’aturen o nidifiquen en aquest parc natural, però els herbívors hi estan en recessió. El problema és que les aigües són fosques i no arriba prou llum al fons perquè les plantes aquàtiques visquin.
Ara, la Universitat de València ha aconseguit fer rebrotar una planta autòctona desapareguda, la "Chara hispida", a partir de llavors, que s’havien conservat en el fang de l’albufera. Però aquesta planta no s’hi podrà reintroduir si no es depuren millor les aigües que rep la llacuna. Manolín Marco, barquer i pescador, explica que fa poc més de trenta anys l’aigua era tan transparent que es podia beure. Amb ell, Anna Lasaga captura anguiles i altres peixos d’aquest hàbitat. Amb el naturalista Mario Giménez contempla el sorprenent ritual d’aparellament de l’ànec collverd i recorre les dunes, que s’han salvat de la febre urbanitzadora del litoral.
Al plató, Marc Boada mostra com s’han format les maresmes i com han evolucionat fins al seu estat actual. Boada explica també que la manera d’alimentar-se dels ocells i la quantitat de menjar que hi ha és un reflex de la qualitat mediambiental de l'Albufera.
Dades tècniques
Durada: 22 min. Mida: 306 MB
Vídeo: DVBrip, 688x400, XviD, 1802 kbps, Qf: 0,262 – 45% Test compressibilitat,
Audio: DVBrip, mp3, 128 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Estèreo, (català)
Quèquicom -101- L'albufera de València. Una joia en perill (DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)