La ciutat de Cleveland va presentar una demanda contra 21 bancs de Wall Street, que consideren responsables dels embargaments immobiliaris que han arruïnat a molts veïns de la ciutat. Era l’11 de gener del 2008. La ciutat els feia responsables de la devastació que havia assolat els ciutadans. La demanda va ser presentada per Josh Cohen i els seus socis, advocats que representaven l’Ajuntament de Cleveland. Però els bancs de Wall Street van intentar impedir la celebració d’un judici costés el que costés, que van contractar tot una legió d’advocats per evitar el judici i per evitar un jurat popular a la sala. Davant la perspectiva que el judici no es fes mai, el director del documental, Jean Stéphane Bron, va decidir promoure un “judici simulat”, una reconstrucció del cas, en què tot és real.
El documental és aquesta reconstrucció en què tot és real, fins i tot els participants i els testimonis: Jutge, advocats, els membres del jurat i les persones que presenten les declaracions, parlen, expliquen, reflexionen sobre el cas. Hi trobarem, el policia que ha d’executar els desnonaments, el funcionari municipal que ha de gastar els diners de la ciutat per evitar la ruïna de les cases abandonades, o els diferents estaments judicials, com els membres del tribunal o els advocats.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
La vigília del dia internacional del treball, Sense ficció presenta “El llegat de Sísif”, un treball que explica l’origen del debat sobre la “cultura de l’esforç” a Catalunya quan, en un moment de forta crisi econòmica, se’n reclama el retorn per poder afrontar la recuperació. Al mateix temps, el documental també ha viatjat al Japó per constatar que no som únics en aquest debat i per demostrar que el valor de l’esforç també ha estat qüestionat en una societat on, durant segles, ha estat el seu pal de paller. Serà potser que la globalització ens està igualant en valors? Què ha quedat de l’heroi mitològic Sísif, metàfora del sacrifici i el treball etern, repetitiu i absurd? Hem renunciat a ser hereus del seu llegat?
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Sense ficció estrena l’aclamat “The Cove”, un documental que explica, en forma de “thriller” d’acció i aventura, com un equip d’activistes, documentalistes, experts en efectes especials i submarinistes, s’enrolen en una missió clandestina per destapar com en un indret costaner del Japó es du a terme una matança sense precedents: anualment, centenars de dofins són aniquilats per un grup de pescadors japonesos.
Oscar al Millor Documental el 2010
Premiat als Festivals de cinema de Sundance, Toronto, Tòquio, Amsterdam, Estocolm i Sydney.
Premi del Públic en 8 festivals.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Quin document mes valuós, encara que ho vaig pasar realment malament quan el vaig veure ahir, es un dels millor documentals que he vist en molt de temps, fotuts japonesos........no tots, pero pescadors i gobernants, uns fotuts fills d...............
Philippe Druillet, artista polifacètic francès que va revolucionar el món del còmic els anys 70, d’una energia devastadora, d’esquerres i sense pèls a la llengua, es disposa a conèixer el passat del seu pare, mort quan ell era petit. Li ha costat anys decidir-se a fer aquest pas. Ho fa, diu, perquè la gent que hi ha patit tingui dret a la informació que se li deu.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Semblem abocats a un discurs de no futur que impregna la nostra perspectiva vital. És aquesta la realitat? És l'única realitat? No. Hi ha una altra realitat: la d'aquella gent que decideix dedicar el seu temps als altres: els voluntaris.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Què mengem amb el que mengem? És segur el que arriba a la nostra taula? Quina quantitat de productes químics, metalls pesants, antibiòtics o additius que podrien ser perjudicials per a la salut ingerim amb la nostra dieta?
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
ara ha escrit:El documental 'Què mengem?', que TV3 va emetre aquest dimecres dins l'espai 'Sense ficció', va reunir 579.000 espectadors i va tenir una quota de pantalla del 17,4%. Amb aquestes xifres, l'espai es va situar com el segon programa més vist del dia, per darrere del 'Telenotícies migdia' –líder, amb 700.000 seguidors– i també com la tercera edició del 'Sense ficció' més vista de la temporada.
Un documental interessentíssim, tindría que ser de visio obligada per a tothom...o quasi....despres ja se sap que la gent acaba dient alló de "De argo hay que morir" pero es per pensar-hi molt profundament i veure si tal com anem arribarem molt lluny, vaja "me" de mon on nomes es tenen en compte els beneficis...monetaris....per a alguns...
Jo porto anys dient que el fastigòs Aspartame es una "me" i un autentic perill, pero la gent preferiex no engreixar...
El documental "El cine de Paco ", que es presenta, ha tingut accés a una part de les imatges descartades del NO-DO on es veuen seqüències inèdites de Franco pescant o jugant a golf, que es van censurar en el seu moment perquè no donaven una bona imatge del "caudillo". Com molta gent recorda, en els noticiaris editats, quan Franco jugava a golf li entraven totes les pilotes i cobrava uns peixos formidables, però, com es veurà, la realitat era tota una altra.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
La presó Model ha crescut envoltada de polèmica: pel fet d’ocupar una de les cruïlles més cèntriques de l’Eixample barceloní; per la saturació de les seves cel•les; per la constant demanda de la necessitat de remodelar-la i, finalment, pel seu possible tancament i la construcció d’una nova Model a la Zona Franca projecte que, ara com ara, està aturat i deixa el futur de la presó en interrogant.
A “Històries de la Model”, presos de totes les èpoques, des de principis del segle XX fins avui mateix, rememoren les seves experiències a la presó barcelonina i, alhora, ressusciten una part de la crònica històrica del nostre país.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
:
