TotsRucs

L'objectiu de "Bèsties" és descobrir les espècies més representatives de la fauna salvatge de Catalunya. Són animals que són molt a prop nostre, com la guineu, l'òliba o la graelsia, una de les papallones nocturnes més espectaculars d'Europa, però potser els hem vist poc per televisió i menys en horari de màxima audiència.

La serie està dirigida per Jaume Sañé, biòleg amb una amplíssima experiència com a autor de reportatges de natura, i presentada per Pol Izquierdo. La columna vertebral de la serie és el material enregistrat per Jaume Sañé durant els dos últims anys sobre tretze espècies diferents d'animals de Catalunya. En cada capítol descobrim el cicle biològic, des que neix fins que es fa adult, els depredadors, l'espai on viu i sobretot la relació que té amb l'home.

Direcció: Jaume Sañé
Realització: Lluís Bernabé
Guió: Pol Izquierdo
Producció: Joan Pavón

Dades tècniques:
Vídeo: DVDrip, 544x400, 25fps, divx5, 1150 kbps.
Àudio: mp3, 128kbps, 44kHz, stereo
Mida: 246 megues/capítol, 26 minuts/capítol (aproximadament)

Resum capítols: BÈSTIES.doc

Cap.1 La guineu:
La vida d 'una guineu, des que neix fins que es fa adulta, és l'eix principal d'aquest capítol, que situem al cor de les Guilleries, i que ens serveix per conèixer a fons les guineus, la seva intel·ligència i la seva capacitat d'adaptació per sobreviure, tot i la gran quantitat de problemes que han d'afrontar a la vida. Uns problemes que comparteixen sovint amb altres caçadors de nit, com la geneta, la fagina, la marta i la mustela.

Cap. 2 El trencalòs:
El trencalòs, que hem batejat com el rei dels voltors, ens ha de servir de fil conductor per conèixer tot l'ecosistema de l'alta muntanya pirinenca: des de les altres classes de voltors fins a totes les espècies que d'una manera o altra es creuen amb la vida del protagonista de la història, bé siguin isards, marmotes o altres rapinyaires. Per aconseguir-ho, el programa segueix una família de trencalossos durant un any de la seva vida i, amb ells, veiem l'esclat de la primavera a l'alta muntanya, la verdor de l'estiu, els colors de la tardor i les nevades de l'hivern.

Cap. 3 La granota:
La vida privada de les granotes i els gripaus, els seus rituals d'aparellament, el naixement dels capgrossos i la seva posterior transformació en amfibis adults, l'alimentació i els enemics naturals, seran els eixos bàsics d'aquest capítol. A més, com sempre, la relació amb l'home. Encara hi ha gent que captura granotes per menjar i, en canvi, hi ha qui es dedica a gravar els cants de les diferents espècies de manera professional.

Cap. 4 L'òliba:
A la nit, el gran teatre de la vida canvia de protagonistes i, sobre el mateix decorat apareix un món desconegut, on musaranyes, ratolins, lirons i altres follets de la nit lluiten per sobreviure davant d'una gran quantitat i varietat d' enemics potencials. Entre ells, les òlibes i els mussols, que depenen totalment de l'existència dels petits insectívors i rosegadors, fins al punt que el seu èxit reproductor està condicionat per l'anyada dels ratolins.

Cap. 5 La cigonya:
Amb aquest reportatge vivim dues realitat ben diferents amb les dues poblacions de cigonyes catalanes. L'una, situada a l'Empordà, és fruit d'una repoblació feta per l'home, combinada amb una bona gestió d'un espai natural. L'altra, a les planes de Lleida, és una població natural que va arribar a estar amenaçada i que ara, gràcies a un bon pla de recuperació que encara continua, ha arribat a ser tan abundant que comencen a arribar-ne les primeres queixes. I, amb les cigonyes, coneixem els estornells, les orenetes, els pardals, i tots els altres ocells que han triat de viure a les ciutats.

Cap. 6 La serp:
Segurament, les serps són els animals més mal vistos del país, i en aquest capítol es pretén posar al seu lloc les múltipes llegendes que encara s'expliquen, i conèixer de prop, per primera vegada, les serps catalanes: com es reprodueixen, com sobreviuen, com cacen i s' alimenten, com hivernen, quins enemics tenen i qui fa coses per ajudar-les. El documental té dues localitzacions: una a la Catalunya humida (els Pirineus, la Garrotxa) i l' altra a la Catalunya costanera (el Garraf, els Ports) per tal de veure les adaptacions d' aquests rèptils a cada situació.

Cap. 7 La tortuga mediterrània:
Les últimes tortugues mediterrànies que viuen en llibertat a Catalunya i, de fet, a tota la península Ibèrica han de passar per moltes peripècies per aconseguir sobreviure. Aquesta població única, situada a la serra de l'Albera, va quedar reduïda anys enrere per la recol·lecció il·legal, i encara ho és avui dia, pels incendis forestals. Això, a banda deIs nombrosos enemics naturals que tenen les poques tortugues que sobreviuen en llibertat.

Cap. 8 El flamenc:
El fènix era un ocell vermell com el foc capaç de renéixer de les seves cendres, i molt probablement aquesta llegenda està basada en els flamencs. Aquests ocells colonials tenen poblacions itinerants entre diferents zones de residència, i poden desaparèixer i aparèixer sobtadament de cadascuna d' aquestes zones en funció de les condicions climàtiques. La població de la Mediterrània occidental es mou bàsicament entre el delta de l'Ebre, la Camarga i la llacuna de Fuente de Piedra.

Cap. 9 El ratpenat:
Els ratpenats són els mamífers més desconeguts de tots. Només a Catalunya, n'hi viuen una trentena d'espècies, i tot sovint se'n descobreix alguna de nova. Seguirem els passos dels biòlegs que es dediquen a estudiar-los, coneixerem com és la seva vida secreta a la foscor de les coves i tindrem a la ma el ratpenat de cua Ilarga, l'espècie més gran del país, que arriba a fer mig metre d'envergadura alar.

Cap. 10 L'anguila:
Les anguiles són els únics peixos migradors del país que recorren milers de quilòmetres mar endins fins a arribar a les seves zones de cria. La història exacta de les seves migracions encara és un enigma, però en aquest capítol de la sèrie seguirem la vida d'una anguila des que arriba en forma d'angula al delta de l'Ebre fins que toma a marxar, ja convertida en una anguila. Enmig, les preses artificials que barren el seu pas, els enemics naturals, i l'home que les pesca quan arriben i quan se'n van.

Cap. 11 L'esparver cendrós:
En aquest cas l'esparver cendrós és el fil conductor que ens porta a conèixer la riquesa biològica deIs secans de les planes de Lleida. A través de l'activitat deIs esparvers, coneixm el xoriguer petit, el gaig blau i la trenca, veiem segar el blat i cantar les perdius i vivim de primera mà els esforços i els mètodes de treball de la gent que ha aconseguit recuperar una espècie que fa molt pocs anys es donava gairebé per extingida.

Cap. 12 La llúdriga:
El carnívor més especialitzat del país, i el millor indicador de la qualitat de les aigües, havia arribat a una situació realment preocupant a Catalunya, però un Pla de conservació que encara està en actiu ha aconseguit refer, a poc a poc, la població de llúdrigues a Catalunya. A part de veure actuar els biòlegs que treballen per la llúdriga, coneixem els problemes que han de superar les llúdrigues per sobreviure i, sobretot, veurem imatges inèdites de la seva vida i de les seves relacions amb les altres espècies del riu.

Cap. 13 La papallona:
EIs únics insectes que criden l'atenció de tothom tampoc no tenen una vida gens fàcil. Hi ha molts animals que es poden alimentar de papallones en algun estadi de la seva vida, i, a més els insecticides, els herbicides i la destrucció deIs habitats són una amenaça constant per a les espècies més rares. Les tres peces bàsiques d'aquest documental són el seguiment detallat del cicle biològic de dues de les espècies més espectaculars de la nostra fauna, com són la papallona de l'arboç (la papallona diürna més gran d'Europa) i la graèlsia (la més impressionant de les nostres papallones nocturnes); i el treball coordinat de la gent del BMS, un projecte de seguiment de les poblacions de papallones a nivell europeu que també està implantat a Catalunya.