El futur disseny de l'avinguda Diagonal de Barcelona ha dividit l'opinió dels barcelonins. Recollides les primeres propostes ciutadanes, que han demanat un model de Diagonal tipus bulevard, rambla o bé un model amb voreres laterals, l'Ajuntament ha anunciant que, abans d'acabar l'any, presentarà els dos projectes entre els quals s'haurà de triar, definitivament, la primavera del 2010. En aquest context i coincidint amb el 150 aniversari del Pla Cerdà, el documental "DIAGONAL/retrat" mostra els diferents trams que actualment conformen l'avinguda Diagonal de Barcelona, tot fent un recorregut per la seva configuració urbanística i monumental. Igualment, fa un repàs dels principals fets històrics en què l'avinguda ha estat o bé escenari, o bé testimoni passiu.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
"Camp d'Argelers" és un documental que va més enllà dels tòpics per explicar què va significar realment aquest camp de concentració per a uns cent mil republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme. El documental és un document únic que mostra com va ser la vida al camp de concentració republicà tot incloent entrevistes a més de vint testimonis directes, imatges d'arxiu i fotografies inèdites, així com també escenes dramatitzades de la vida quotidiana al camp.
Per fer les parts dramatitzades es va construir un set a la platja d'Argelers i s'hi van recrear els elements més identificatius del camp (barraques, cabanes, tendes, bombes d'aigua...) Les declaracions dels testimonis s'han recollit a Catalunya, Aragó, França, Viena (Àustria) i Zuric (Suïssa). Pel que fa al material d'arxiu, s'han consultat més de vint arxius de tot el món i una dotzena de col·leccions particulars de fotografies.
"Alceu el puny, camarades!" Amb aquest gest repetit diàriament, els refugiats republicans responen als maltractaments i a les dures condicions de vida al camp. Combatents, vells, mutilats, dones i criatures aconsegueixen superar la misèria moral i material que els toca viure a la platja d'Argelers, envoltats de quilòmetres de filat espinós. "Camp d'Argelers" explica què va ser realment aquest camp de concentració per a 100.000 republicans que fugien del feixisme. Els republicans viuen tancats en un rectangle fet de filat espinós i custodiats sota l'amenaça de les baionetes. El primer aliment que reben són pans llançats des d'uns camions, cosa que provoca picabaralles... Els internats alliberen els intestins vora la mar. Beuen aigua contaminada. Obtenen cinc tendes de campanya com a infermeria, però només disposen d'aspirines. S'estenen la sarna i els polls. Els morts no es comptabilitzen.
Des del febrer del 1939 fins al setembre del 1941, són gairebé dos anys i mig de sofriment i penalitats. Sobreviure a les dures condicions del camp ja és una manera de lluitar contra Franco. Al començament no hi ha barraques, ni latrines, ni serveis sanitaris, aigua o menjar. Les dones pateixen assetjaments constants i els nadons moren. Amb el testimoni de les persones que ho van viure i recreant les situacions que no mostren les imatges d'arxiu, el documental narra la vida diària dels refugiats fins que finalment són enviats a altres camps el setembre de 1941 i Argelers és clausurat. Una nova recerca històrica sobre el Camp d'Argelers prova també que contra els horrors del camp els republicans actuen units i solidaris.
Quan els homes són obligats a treballar fora del camp, les dones es revolten per defensar els brigadistes internacionals deportats a l'Àfrica. El càstig és el mateix per a tots: se'ls talla el cabell i se'ls tanca a un camp durant mesos, un lloc batejat com l'Hipòdrom. D'aquesta manera "Camp d'Argelers" mostra de manera inèdita i sorprenent com la resistència d'aquests homes i dones va ser en realitat un moviment profund que va mobilitzar a milers de republicans refugiats a França, molts dels quals ho acabarien pagant amb la seva vida. "Camp d'Argelers" és, en definitiva, un documental de 90 minuts sobre la dignitat humana.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Amb el context de la greu crisi que pateix el sector de l’aeronàutica i que ha tingut amb la fallida d’Air Comet un dels moments més conflictius, "Sense ficció" ha estrenat el documental “El preu de volar”, un treball observacional que ha seguit durant quatre mesos l’evolució d’una companyia aèrea estatal que, en aquest cas, ha hagut de fer tots els possibles per a superar també una greu crisi econòmica: Spanair. L’equip del documental ha tingut ple accés i ha seguit el procés de presa de decisions en el sí de la companyia des del seu mateix centre neuràlgic: les reunions de directius dels dilluns encapçalades pel seu president, Ferran Soriano. D’aquesta manera el documental ens permet acostar-nos al funcionament d’una gran companyia aèria en un moment de crisi, amb el teló de fons de la posada en funcionament de la nova T1, en la qual la companyia ha dipositat sempre bona part de les seves esperances.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Les primeres i úniques imatges del dia a dia a l’interior de la presó de Guantánamo, captades en exclusiva per les càmeres de National Geographic.
“Sense ficció” ha mostrat les entranyes de la presó del Guantánamo. Erigida en servei de detenció i també d’intel•ligència, per primera vegada, les càmeres de la National Geographic Society han enregistrat a l’interior de la presó més famosa del món, en exclusiva i durant tres setmanes. D’aquesta manera, en aquest documental es retrata la lluita diària entre els vigilants, joves militars entregats i dedicats a la causa, i els presoners, “presumptes terroristes”, molts dels quals encara estan en un limbe legal després d’estar detinguts durant més de set anys a Guantánamo.
Documental dirigit i escrit per Lluís Permanyer. Amb realització d'Eva Martínez Corcuera i producció de Joan Gonzàlez. Coincidint amb el 150è aniversari del Pla Cerdà, s'emet un documental en què el periodista i reconegut cronista de la ciutat de Barcelona Lluís Permanyer evoca l'aventura urbanística de dimensions gegantines que va impulsar la ciutat cap a la modernitat i que explica la Barcelona que coneixem avui en dia.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Asseguratòrix ha escrit:Friso per veure el d'aquesta setmana
Una mica tard i amb un pegat pel mig, però ja el pots veure...
r5004 ha escrit:2x19 - Música Savall / Història Borja16:9 | Català ATENCIÓ: Per un problema en la captura, de 31:50 a 33:39 la qualitat d'imatge i so és inferior a la resta.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Un grup de membres de la comunitat gitana s'ofereix a parlar sense embuts de les relacions familiars i dels negocis. L'Àngel és un patriarca gitano del Garraf i un home d'èxit; el Samuel és el seu fill petit, i ha estat designat l'hereu del seu negoci. Amb només 20 anys, en Samuel està decidit a començar a demostrar que és el digne successor de son pare. "El fill de son pare" retrata la relació entre un pare i un fill, els somnis i les aspiracions de l'un i de l'altre.
!!!
