Sinopsi: Produït el 2003, La darrera batalla de Mao és un doble documental alemany que ens proposa una anàlisi rigorosa i crítica, fonamentada en testimonis de primer rengle, sobre la Gran Revolució Cultural Proletària o, dit d'una altra manera, sobre l'última dècada del lideratge de Mao Zedong. A mitjan dels anys 60, la societat xinesa està tot just convalescent del colossal desastre -entre 20 i 43 milions de morts a causa de la fam- provocat per aquella pretesa acceleració dels ritmes productius que es va conèixer com el Gran Salt Endavant. Tanmateix Mao, apartat des del 1962 de la presidència de la República, vol recuperar l'hegemonia davant l'aparell moderat del partit (Liu Shaoqui, Deng Xiaoping, etcètera) i, el juny de 1966, desferma una ofensiva doctrinal antirevisionista, un rellançament de la lluita de classes que aspira a revolucionar mentalitats i costums. El seu instrument, fanàtic i manipulable, serà la joventut escolaritzada, els nois i noies d'entre 14 i 22 anys, la primera generació que ha crescut ja sota el comunisme. A Occident, la Revolució Cultural xinesa s'associa amb l'entusiasme dels "guàrdies rojos" i la coreografia de les seves grans desfilades, amb els dazibaos o diaris murals dels estudiants, amb el Petit Llibre Vermell de Mao i amb la imatge del "Gran Timoner" banyant-se a les aigües del riu Yang Tse. Darrera d'aquesta façana, però, les ciutats xineses viuen, el 1966-67, una explosió de terror roig: centenars de milers de mestres, professors, intel·lectuals, funcionaris i quadres del partit són humiliats, torturats, empresonats, assassinats o empesos al suicidi, mentre es destrueixen pintures, porcellanes, museus, biblioteques senceres, temples i fins fragments de la Gran Muralla. El deliri ideològic maoísta sembla voler liquidar tant els monuments com els valors d'una civilització mil·lenària. La Revolució Cultural que, sota els auspicis de l'esposa de Mao, Jiang Qing, havia començat en els dominis de la premsa, de la propaganda, de la cultura, de l'òpera, arriba aviat al terreny de la política i a l'aparell comunista, que sofreix l'expulsió del 60 % dels seus quadres. En poc més d'un any, l'agitació escampada des de les grans ciutats pels milions de "guàrdies rojos" escombra tots els centres de poder, tret de l'Exèrcit Popular d'Alliberament, l'únic factor de contenció de l'anarquia. Aquells adolescents i joves que criden "el partit és el nostre pare i la nostra mare" protagonitzen una rebel·lió, sí, però una rebel·lió repressiva, devota del culte a un tirà i titella d'una facció -la futura "Banda dels Quatre"- que només aspira a incrementar el seu poder.
Cap. 1: La darrera batalla de Mao - La revolució cultural
PD: El segon documental o bé no ho van fer o no em vaig adonar. A veure si ho fan.
[ed2k] La darrera batalla de Mao
Moderadors: arakelov, Petiso, Nava
