Cada any, importants figures de la política internacional i del món empresarial i acadèmic es reuneixen a Davos, Suïssa, per assistir al Fòrum Econòmic Mundial. Per al seu fundador, Klaus Schwab, de 81 anys, el Fòrum té l'objectiu de millorar el món mitjançant el diàleg. Però com és possible desafiar l'statu quo si a les reunions a porta tancada hi assisteixen exclusivament figures de l'establishment? Quan apareix Greta Thunberg, la jove activista del canvi climàtic, comença a semblar que Schwab fa tot el possible per arrossegar el Fòrum cap a una nova era. Però queda el dubte de si aquest nou enfocament està beneficiant el món o continua beneficiant només les elits.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Cada any, importants figures de la política internacional i del món empresarial i acadèmic es reuneixen a Davos, Suïssa, per assistir al Fòrum Econòmic Mundial. Per al seu fundador, Klaus Schwab, de 81 anys, el Fòrum té l'objectiu de millorar el món mitjançant el diàleg. Però com és possible desafiar l'statu quo si a les reunions a porta tancada hi assisteixen exclusivament figures de l'establishment? Quan apareix Greta Thunberg, la jove activista del canvi climàtic, comença a semblar que Schwab fa tot el possible per arrossegar el Fòrum cap a una nova era. Però queda el dubte de si aquest nou enfocament està beneficiant el món o continua beneficiant només les elits.
L'objectiu és analitzar aquells esdeveniments que han marcat el cos, com la seva creació després del franquisme fins als debats al voltant de quin és el model policial que demanda la societat catalana.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Aquesta crònica de Lluís Permanyer recupera una època en què el passeig de Gràcia es va omplir de jardins, cafès, teatres de luxe i tota mena d'atraccions per a tots els públics. El passeig de Gràcia té l'origen en un caminet rural i abandonat que unia Barcleona i la vila de Gràcia, anomenat "el camí de Jesús". Va ser inaugurat el 1827, i va néixer com un espai per al gaudi de tots els barcelonins. Un mon increïble i oblidat que va deixar d'existir per donar pas a la nova Barcelona, quan s'enlairen les primeres grans cases unifamiliars i palauets. El moment en què el passeig de Gràcia es consolida com el gran eix urbanístic i arquitectònic de l'Eixample, però, sobretot, com el passeig de la burgesia que temps després enlairaria el modernisme com a bandera. Permanyer alterna la crònica de les reformes urbanístiques amb el batec humà que forma part de l'essència del passeig de Gràcia, l'espai social incomparable on els catalans de diners han exhibit la seva opulència i que van convertir en un temple social. El documental ens trasllada a un paisatge pel qual desfilaven els primers cotxes que van arribar a la ciutat. Ens parla de quan els reis i les estrelles de Hollywood arribaven a Barcelona pel baixador del carrer Aragó. De la invasió dels bancs, que van transformar el passeig en un carrer trist i sense vida. Del Drugstore de passeig de Gràcia, local indissociable de la nit barcelonina des de la segona meitat dels seixanta fins ben entrats els vuitanta. Refugi de noctàmbuls i, durant els seus primers anys, l'únic lloc per prendre l'última copa quan tots els locals ja eren tancats. Posicionat com un destí urbà de referència internacional, el passeig de Gràcia s'ha transformat avui en el carrer de les botigues i hotels de luxe, que conviuen amb edificis patrimoni de la humanitat.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Assassinar Franco: resistència contra un dictador
El dictador Francisco Franco es pensava que havia estat escollit per Déu. Feia que els propagandistes el presentessin com un "soldat indomable". Secretament, però, Franco tenia una por gairebé malaltissa que l'assassinessin. I amb raó, tal com es va demostrar després de la seva mort, l'any 1975. Des de llavors, s'han descobert més de vint intents d'assassinat frustrats contra el líder espanyol. Però qui va planejar aquests atemptats? Van estar a punt d'aconseguir el seu objectiu? Octavi Alberola i Stuart Christie van provar d'assassinar Franco i ara en revelen els motius i les circumstàncies que envoltaven els complots contra el dictador.
Experiment Stuka
En plena Guerra Civil, els avions van bombardejar quatre pobles de l'Alt Maestrat, al País Valencià. El maig del 1938, els habitants de quatre pobles de l'Alt Maestrat, al País Valencià, van veure aparèixer tres avions a l'horitzó. Alguns nens van sortir a saludar i els adults els observaven amb innocència i curiositat. Els avions van maniobrar, van caure en picat i van bombardejar cases i esglésies. Van matar 38 veïns. Fins ara mai s'ha sabut qui en va ser el responsable. Vuitanta anys més tard es van descobrir 66 fotografies aèries en una carpeta de l'arxiu militar de Friburg, a Alemanya. Aquestes fotografies són la clau del misteri i el punt de partida d'"Experiment Stuka", un documental dirigit per Pepe Andreu i Rafa Molés.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Els meus ulls
El 24 de desembre del 2015, Alan Montoliu Albert, un adolescent transsexual de Rubí, víctima d'assetjament escolar a l'institut, es va suïcidar. Aquest fet tràgic va ser el punt de partida que la directora Núria Vila va prendre per iniciar una investigació sobre la problemàtica del "bullying", un problema social de gran magnitud que, sovint, s'amaga i es desconeix. A partir d'aquí, Núria Vila va contactar amb associacions que lluiten contra l'assetjament escolar i, a través d'aquestes associacions, amb testimonis directes de casos de "bullying". Tant amb pares i mares de fills que són o que havien estat víctimes d'assetjament a l'escola o a l'institut, com amb adults que n'havien estat al passat. El resultat és "Els meus ulls", un documental que s'endinsa en el tema de l'assetjament escolar, un tema tabú que encara s'intenta amagar o negar en alguns centres educatius. El documental dona veu als afectats; alhora que reflexiona sobre la falta de recursos i formació que moltes vegades tenen els docents que s'han de fer càrrec de gestionar aquests casos, i sobre la falta de consciència general quant a les conseqüències emocionals que aquest tipus de maltractament pot causar, no només a la víctima, sinó també a l'assetjador i a la resta de companys de classe.
Harry s'escriu amb H
Harry s'escriu amb H és la història del Harry, un nen d'onze anys que arriba a la secundària sense saber llegir ni escriure. Amb l'ajuda de la Sophie, la seva professora, intenta superar l'analfabetisme que ha marcat la seva família durant generacions. Durant dos anys, aquest documental segueix la lluita del Harry per millorar acadèmicament i creure en ell mateix, en un Regne Unit on la bretxa social és cada vegada més ampla.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
A Andorra l'avortament encara està prohibit, en tots els supòsits. Ni tan sols en cas de violació, de malformació del fetus o de risc per a la salut de la mare. El país dels Pirineus és, amb Malta, l'últim reducte europeu. El codi penal andorrà preveu penes d'arrest, fins a tres anys de presó i cinc d'inhabilitació. És per això que les dones andorranes que volen avortar i que s'ho poden permetre es veuen obligades a creuar la frontera per fer-ho als hospitals catalans o francesos, carregant amb un estigma i una criminalització que les aboca a la clandestinitat i les traumatitza, segons denuncien metges, associacions feministes i defensors dels drets humans. Com s'explica i què s'amaga darrere d'aquest anacronisme? A "El mirall andorrà", els directors, Albert Segura i Anna Sanmartí, posen de manifest que en el rerefons d'aquesta problemàtica hi ha els equilibris polítics d'aquest petit estat en què el bisbe d'Urgell és, juntament amb el president francès, copríncep d'Andorra. Els antiavortistes alerten que la despenalització de l'avortament el faria abdicar i posaria en perill una figura que, des de fa set segles, garanteix la independència del país i que ara el papa Francesc es podria estar replantejant. Però, realment, els andorrans han de triar entre els drets de les dones o de la seva sobirania? Aquest debat ètic i moral, jurídic i polític divideix la societat andorrana i els partits que hi ha. Les andorranes que han avortat tenen por d'explicar-ho per les represàlies, però sis s'han atrevit, malgrat les pressions, a donar-ne testimoni. Són els casos de la Mireia, una menor víctima d'una violació que es va quedar embarassada i no va poder avortar, o el de l'Aina, amb una malformació greu del fetus i risc de morir durant el part. El documental recull també el neguit del personal mèdic, que denuncia la seva desprotecció legal, i la pressió del govern francès i de les institucions internacionals, que assenyalen Andorra com l'últim punt negre al mapa europeu dels drets sexuals i reproductius.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Fa 5 anys de la tragèdia de l'avió de Germanwings que es va estavellar als Alps per decisió del copilot que va decidir suïcidar-se. Molts familiars dels desapareguts viuen encara situacions de trauma emocional molt difícils de superar. El 24 de març farà cinc anys de la catàstrofe del vol de Germanwings estavellat de manera intencionada contra els Alps francesos per un dels pilots, l'alemany Andreas Lubitz, que es va suïcidar i es va emportar la vida de 149 innocents rere seu. La notícia, que va sorprendre el món sencer, ha donat peu a un documental nou, dirigit per Josep Rovira, amb la realització de David Burillo i la producció a càrrec de Joan Pavon, en el qual s'analitza l'impacte i el trauma que les famílies dels desapareguts viuen des d'aleshores. Malgrat que en tots els processos de dol es diu que el temps és un aliat en la curació de les persones, això no sempre és del tot cert, com es desprèn de les entrevistes que apareixen al documental, i encara menys quan els fets que comporten la desaparició d'una persona estimada són de la magnitud i la irracionalitat d'aquest sinistre. Per això el documental es titula "Els supervivents del vol 9525 de Germanwings", perquè l'impacte psicològic viscut pels familiars ha deixat molta gent amb una afectació emocional extrema que ha de sobreviure encara avui dia al drama del record. Al documental s'entrevisten una quinzena de familiars que recorden els moments més dolorosos que es van desencadenar al migdia d'aquell fatídic 24 de març del 2015. Primer, la notícia i la desinformació dels responsables oficials que, durant hores, donaven peu a la creença que potser hi havia supervivents; després, la revelació, més impactant encara, que havia estat obra d'un dels pilots, que va estavellar l'avió aprofitant que el comandant havia sortit de la cabina. I, per últim, i de manera prolongada en el temps, fins avui mateix, imaginar-se com devien ser els deu minuts finals d'agonia en adonar-se que l'avió baixava contra les muntanyes.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Amb entrevistes a diverses dones que afirmen haver estat víctimes d'abús i assetjament sexual, aquest documental explora, sense censura, l'escàndol més explosiu de la història de la cultura pop: la conducta sexual indeguda a Hollywood. Parla de l'abús de poder en una cultura de la complicitat i explora com s'hi pot respondre i si aquesta situació es pot arribar a canviar algun dia.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Pavlovsky
Des de la seva plàcida vida ja retirat, Àngel Pavlovsky, fa un repàs de la seva feina a l'escenari.La ciutat de Barcelona i el món de el teatre i la faràndula van obrir les portes a aquest artista argentí inclassificable fa 40 anys, quan va crear el seu altre ego: "La Pavlovsky". Des de llavors, la seva carrera ha estat marcada d'èxits, ha omplert teatres a tot Espanya i al seu Buenos Aires natal. Coneixerem de la seva mà, la naturalesa del món de l'espectacle i la duresa de la feina de creació i interpretació; també l'èxit i la repercussió de la feina de l'artista, així com l'amor que li professa al públic i el buit de després de la funció. Un sincer homenatge a l'art de fer espectacle!
Homoteràpies, conversió forçada
Aquest programa comença amb un repàs de les teràpies que es van practicar al llarg dels anys setanta i vuitanta per "curar" tal com afirmaven els metges, l'homosexualitat tant masculina com femenina. Però sobretot ens centrarem en les teràpies més modernes que es van posar en marxa als anys noranta i que, sovint sota els auspicis de sectes religioses molt intransigents, pretenien curar els "malalts" d'homosexualitat a través d'una interpretació estricta de la Bíblia i d'un acostament a la religió. Sentirem testimonis esgarrifosos tant de nois com de noies que, criats en ambients religiosos fonamentalistes, van passar un autèntic calvari perquè el seu entorn més pròxim no acceptava la seva orientació sexual. Des dels Estats Units fins a Polònia, aquests visionaris que prometien la curació de l'homosexualitat han escampat l'autoodi i han exercit teràpies terribles a persones que només havien comès el pecat de no ser heterosexuals. També sentirem el testimoni d'alguns d'aquests "sanadors" que anys després dediquen el seu temps i les seves vides a demanar perdó pels danys infligits.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
