[ed2k] Sense Ficció - 11ª temporada (2018-2019)

[r5004]

Amb retard:

11x11 - Vox, la ambición de Santiago Abascal - A punt de fer tard Gràcies Adrià05 per la captura!!
Errors a 2:09:02 (al segon documental)

Més informació:

Vox, la ambición de Santiago Abascal
"Vox, la ambición de Santiago Abascal" és un treball fet pel programa "360º" d'ETB2, dirigit per Eider Hurtado, que destapa qui s'amaga darrere la presidència de Vox, i es pregunta quins interessos van empènyer Abascal a abandonar Euskadi i traslladar-se a Madrid per forjar una carrera política basada en la radicalitat. Hurtado s'entrevista amb Abascal i recull el testimoni dels que l'han conegut de prop, com Borja Sémper, president del PP de Guipúscoa i membre de les Noves Generacions. A més, l'equip del reportatge segueix Abascal a València, on busca suport electoral amb un míting que revela el perfil dels seus militants. També, exdirigents de Vox que diuen que han rebut amenaces, decideixen parlar i ajuden a crear un retrat del polític basc, i coincideixen a definir-lo com un "oportunista" que s'ha refugiat en la formació verda per satisfer les seves aspiracions econòmiques i professionals. El reportatge aprofundeix en el finançament del partit, les sospites sobre el seu origen i el vincle amb organitzacions d'extrema dreta com la mexicana El Yunque. Els que han format part de les estructures del partit parlen de la confluència de grans empreses espanyoles, mitjans de comunicació i grups de pressió estrangers, així com del destí il·lícit dels diners.
A punt de fer tard
El secretari general de les Nacions Unides Ban Ki-moon va nomenar Leonardi DiCaprio Missatger de la Pau, un càrrec honorífic que implicava viatjar pel món per conscienciar la gent sobre els greus problemes generats al planeta pel canvi climàtic. Després de dos anys exercint aquest càrrec i entrevistant-se amb polítics i científics de tot el món, DiCaprio va elaborar aquest documental que insisteix en la veracitat del canvi climàtic i en la necessitat urgent d'emprendre mesures per revertir-lo.

Tenia errors a la captura i he hagut de fer un puzzle amb la captura del 3HD que m'ha passat l'Adrià05. Tot i això, encara hi ha errors a 2:09:02.

[r5004]

Més:

11x12 - Eugenio

Més informació:

Eugenio omplia els escenaris amb la seva presència i el seu particular sentit de l'humor. Sempre impassible, sense gesticular, vestit de negre, amagat rere unes ulleres fosques i el fum d'una eterna cigarreta, va deixar empremta en milions de persones de diverses generacions que encara avui expliquen i riuen els seus acudits. A partir dels anys vuitanta i fins a mitjans dels noranta va estar present a totes les llars espanyoles a través de la petita pantalla. Va fer gires per tot el país i part d'Amèrica Llatina, va guanyar discos d'or, va omplir teatres, places de toros, sales de festes, el reclamaven a tot arreu… Tot i això, l'èxit professional amagava el que passava lluny dels focus, en la intimitat. En realitat, Eugenio era un personatge amb moltes facetes. Va ser joier, cantant, músic, empresari, pintor, actor i aficionat a l'esoterisme. La seva vida va estar marcada per un gran amor -la seva primera esposa, Conchita Alcaide-, que el va dur a la fama. La mort prematura de la Conchita va ser el punt d'inflexió que va marcar la seva vida. Per una part, va coincidir amb l'inici del seu èxit. Per una altra, es va apoderar d'ell una tristesa que el duria a un pou de foscor i depressions. Una càrrega de la qual mai va aconseguir recuperar-se malgrat la seva popularitat, intentar refer la seva vida amb altres parelles i buscar altres camins per trobar-se a si mateix. Dues dècades després de la seva mort, el documental "Eugenio" descobreix, per primera vegada, a través de l'arxiu inèdit de la família, les llums i les ombres d'aquell mític personatge.

[r5004]

El d'ahir:

11x13 - Causa especial 20907/2017

Més informació:

El documental, dirigit per Jaume Roures, analitza a través de jutges, fiscals, juristes i catedràtics en dret penal i processal el "procés al procés", el llarg camí judicial que es va iniciar fa una dècada amb un recurs al Tribunal Constitucional contra la reforma de l'Estatut d'Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya i referendat en referèndum l'any 2006. La sentència de l'any 2010 que declarava inconstitucionals alguns articles de l'Estatut va iniciar l'esclat del moviment independentista, que va anar creixent fins arribar al referèndum de l'1 d'octubre del 2017, la proclamació de la República Catalana i el judici contra 18 dels 25 polítics i líders socials encausats. "Causa especial 20907/2017" parteix del "procés al procés" per anar més enllà i fer la dissecció a un sistema judicial cada cop més desprestigiat i per mirar de respondre algunes preguntes essencials: Hi va haver realment una rebel·lió? Té base jurídica aquesta acusació? Les altes instàncies judicials són un instrument en mans dels partits polítics? Quins interessos es mouen en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem? Hi ha hagut realment Transició en la cúpula judicial? Ens trobem a les portes d'una "injustícia suprema"?

[dcop]

Moltíssimes gràcies pels últims

[r5004]

El primer de l'any:

11x14 - Generació D, dins de la quarantena - Generació D. Millors moments

Més informació:

Generació D, dins de la quarantena
Tots van néixer a les acaballes del franquisme. La primera vegada que els van entrevistar, l'any 1989, tenien entre 15 i 17 anys. Des de llavors, cada set anys, el programa "Generació D" ha seguit la seva trajectòria fins al dia d'avui. És un projecte ideat i dirigit per Francesc Escribano. Al llarg de gairebé trenta anys, hem vist com evolucionaven, com complien els seus somnis i com s'enfrontaven al que la vida els tenia preparat. Al llarg d'aquests 30 anys, el documental analitza com ha estat la seva evolució, com complien els seus somnis o com, al contrari, se'ls estroncaven. En Marc volia ser matemàtic, però va acabar estudiant telecomunicacions i sent un emprenedor. L'Anna desitjava que la seva vida fos totalment diferent de la dels seus pares. En Carles, en canvi, sempre ha tingut els seus com el model a seguir. En Dani tenia molt clar que volia una guitarra elèctrica. La Neus té una visió molt particular sobre l'amor i les relacions de parella. La Cristina ha voltat molt per intentar trobar el seu lloc. L'Israel, nascut en el nucli d'una família de valors molt tradicionals, va tenir una adolescència emocionalment complicada.
Generació D. Millors moments
Aquest documental reuneix els millors moments de "Generació D". Tots són persones que van néixer a les acaballes del franquisme. La primera vegada que els van entrevistar, l'any 1989, tenien entre 15 i 17 anys. Des de llavors, cada set anys, el programa "Generació D" ha seguit la seva trajectòria fins al dia d'avui. La primera edició de "Generació D" es va emetre el 1989. En aquell programa, es van entrevistar 70 nois i noies de Barcelona, Sant Joan Despí, Tarragona, Vic i Tremp. La segona edició es va emetre el 1997. En aquella ocasió, van ser 20 els joves protagonistes del programa. El 2005 va ser l'any del tercer capítol de Generació D, i en aquella ocasió el nombre de protagonistes es va reduir a 12. La quarta edició es va emetre el 2011, amb 8 protagonistes seleccionats. Després de tants anys, és el moment de recordar els millors moments del que han donat de si tantes hores d'entrevistes. Repassarem què en pensaven, tots aquests joves, de temes com el sexe, la relació amb els seus pares, la importància dels diners, tenir fills, el pas del temps, fer-se grans... Uns joves que, amb els anys, ens hem fet una mica nostres i dels quals cada 7 anys en tenim notícia. Ara és un bon moment per recordar els millors moments d'aquesta generació.

[r5004]

Més:

11x15 - Llibertats empresonades

Més informació:

La regressió de les llibertats a Catalunya i a Europa. Un documental de producció pròpia dirigit per Albert Elfa i Ricard Belis. L'abril del 2015, la majoria absoluta del PP aprovava la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa, i la reforma del Codi Penal. Es categoritzaven com a delictes les injúries a la Corona, l'enaltiment del terrorisme i l'ofensa als sentiments religiosos, i es donaven grans poders a les forces de seguretat de l'Estat per garantir la "seguretat ciutadana". La vaguetat dels conceptes penals deixa en mans dels jutges i la policia la interpretació de les lleis, cosa que els permet actuar contra els que consideren que estan fora de la llei. Grups musicals, poetes i dibuixants que als anys 80 exercien la seva llibertat d'expressió amb obres molt crítiques amb els poders de l'Estat, ara, amb les lleis noves, serien a la presó. "Llibertats empresonades" segueix rapers, com Valtonyc, actors, com Toni Albà o Alberto San Juan, activistes de CDRs com Adrià Carrasco, col·lectius com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la PAH, dibuixants i periodistes... Tots, afectats per aquestes lleis. Alguns, amb acusacions de terrorisme; d'altres, condemnats a anys de presó. Tots consideren que l'efecte que busca aquesta criminalització de la protesta i repressió de la llibertat d'expressió és el de la desmobilització, la por, l'autocensura i que ara es fa molt evident a Catalunya, amb la persecució de tot el que estigui adherit al procés independentista. Tal com va passar a finals dels anys 90 al País Basc. "Sense ficció" visita Euskadi i es fa ressò de l'efecte que va tenir sobre entitats i militants el conegut com a macrosumari 18/98 per perseguir l'aparell de propaganda d'ETA. Amb el "tot és ETA", desenes de persones es van passar mesos a la presó abans que els tribunals decidissin que el que feien no era delicte ni tenien cap vinculació amb la banda armada. La regressió de les llibertats és un problema global. El documental es desplaça a Hongria, des d'on retrata de primera mà la fugida o expulsió del país d'organitzacions de drets humans que feia desenes d'anys que hi treballaven i que ara són perseguides per l'Estat que governa Viktor Orbán amb l'excusa de protegir el país dels que donen suport als refugiats. Som testimonis de les accions que promou el govern contra la dissidència, que recorden els anys trenta del segle passat, quan es perseguien jueus, gitanos i comunistes. Ara es marquen les portes de les ONGs amb adhesius vermells i surten llistes dels enemics de la pàtria als diaris oficials. La deriva autoritària que afecta molts estats europeus posa en qüestió la teòrica exigència democràtica de la Unió Europea amb els estats membres.

[dcop]

Moltíssimes gràcies!!!

[r5004]

Un altre:

11x16 - Petitet

Més informació:

El documental el protagonitza Joan Ximénez, "Petitet". El seu pare, Ramón El Huesos, va ser "palmero" del famós Peret. Amb la desaparició d'aquella generació de grans músics, la rumba catalana va caure en un cert oblit. Per això la seva mare, poc abans de morir, li va fer prometre que retornaria l'esplendor a la rumba catalana portant-la a un gran teatre de Barcelona. Fidel a la seva promesa, en Petitet intentarà reunir una vintena de músics gitanos, genials però indisciplinaris, perquè toquin amb una orquestra simfònica. Sense gaire finançament ni contactes a les institucions, i amb una malaltia que l'obliga a abandonar els assajos en més d'una ocasió, Petitet farà l'impossible per portar la rumba simfònica al Gran Teatre del Liceu. "Petitet" és una de les quatre produccions nominades a la millor pel·lícula documental als Premis Gaudí d'enguany.

[r5004]

Més:

11x17 - Altsasu: Ferides obertes - 23 disparos

Més informació:

Altsasu: ferides obertes
Una batussa amb guàrdies civils fora de servei, de paisà, una matinada de festa en un poble de la vall de Sakana, a Navarra, ha acabat amb condemnes de fins a 13 anys de presó per a vuit joves. La jutgessa Lamela i la fiscalia de l'Audiència Nacional els van acusar de terrorisme, tot i que en els anys de plom d'ETA encara no havien ni nascut. Es resisteixen, alguns poders de l'Estat, a deixar d'explotar els rèdits de la doctrina del "tot és ETA", si cal fins i tot forçant el codi penal? Segueix una lògica de revenja, una part de la societat? És possible una pau sense vencedors ni vençuts? El documental conviu, durant les festes del poble d'Altsasu, amb les mares i pares, amics i veïns dels joves condemnats i amb les víctimes del terrorisme d'ETA. El documental, dirigit i realitzat per Albert Segura i Anna Sanmartí, analitza des d'Altsasu el futur del procés de pau basc, els atacs a drets i llibertats fonamentals i els molts paral·lelismes amb Catalunya, entrevistant destacats experts, dirigents polítics i socials, expresos d'ETA, sindicats policials i mediadors. Quants anys, quantes generacions han de passar per tancar les ferides, segons els precedents internacionals? Responen a la pregunta l'advocat Brian Currin, mediador en el processos de pau de Sudàfrica, Irlanda del Nord i Colòmbia, Jonan Fernández, secretari general de Drets humans i Convivència del govern basc, o el metge forense Francisco Etxeberria, entre d'altres experts. Era certa la promesa que sense violència es pot parlar de tot? Hi reflexionen els portaveus de les plataformes pro procés de pau i drets humans Foro Social Permanente i Sare, Agus Hernán i Joseba Azkarraga, també exconseller de Justícia d'Ibarretxe. "Atsasu: ferides obertes" recull el testimoni de les víctimes del terrorisme d'ETA, com Consuelo Ordóñez, part demandant en el cas Altsasu, i Concepción Fernández, vídua d'un guàrdia civil assassinat i que va haver de marxar del poble. Però també la veu dels que han patit tortures i repressió, com Galder González, Juan Kruz Aldasoro o Félix Altzelai, exprés condemnat per pertinença a ETA. El documental visita la ikastola d'Altsasu, amb la professora dels joves empresonats Nekane Zubizarreta, i la caserna de la Guàrdia Civil al poble, amb el representant sindical Ramon Rodríguez i la plataforma Ospa, que reclama que les forces i cossos de seguretat de l'Estat marxin de Navarra.
23 disparos
El 4 de desembre del 1977, el jove de divuit anys Manuel José García Caparrós va morir en rebre un tret en una manifestació a Màlaga. Tots els indicis apuntaven que el tret el va efectuar un policia armat, però les pistes no van arribar a imputar ningú i el crim mai no va ser resolt. Quaranta anys després, les germanes de Manuel José continuen lluitant per saber la veritat. Aquest thriller documental intenta aclarir-ne els fets, molts anys després d'haver prescrit el cas. Compta amb un col·laborador essencial, Juan Antonio O'Donell, inspector de policia i testimoni present en la manifestació que ha acumulat informació del cas al llarg d'aquests quaranta anys, i el testimoni inèdit de moltes persones que van presenciar els fets.

[Suzume]

Moltes gràcies pels 11x13, 11x15, 11x16 i 11x17

[dcop]

Moltes gràcies per aquest últim

[r5004]

Més:

11x18 - Frankenstein 04155 - Iak-42

Més informació:

Frankenstein 04155
"Frankenstein-04155" és un documental d'investigació que narra la història que s'amaga darrere de l'accident del tren d'alta velocitat que va descarrilar prop de Santiago el 24 de juliol del 2013 i que va causar 81 morts i 140 ferits. L'Alvia S-730 va encarar la corba d'A Grandeira a 191 km/h enlloc dels 80 permesos i va sortir de la via bolcant la màquina i bona part dels vagons. En un primer moment tota la culpa va recaure sobre el conductor per haver-se saltat la limitació de velocitat, però el documental demostra que no en va ser l'únic responsable. Les presses per inaugurar la línia entre Madrid i Ourense van fer rebaixar els estàndards de seguretat, tant del comboi com del tram final de la línia, on no es va instal·lar el sistema de seguretat ERTMS que frena automàticament els combois en cas d'inacció del maquinista. El documental aporta proves que la tragèdia va passar per una cadena d'errors i negligències, responsabilitat d'ADIF, Renfe i el Ministeri de Foment. El conductor del tren en va ser simplement l'última peça de la cadena. El títol del documental fa referència, d'una banda, al número de registre de l'Alvia (04155) que va descarrilar i, d'una altra, al sobrenom "Frankenstein" amb el qual era anomenat el model Alvia S-730, l'accidentat, per molts dels maquinistes i un exdirectiu de Renfe perquè estava fet a base de fragments d'altres trens. Estudis recents demostren que una d'aquestes peces va contribuir de manera decisiva que el comboi descarrilés. El documental revela, entre altres dades, que el model de tren Alvia pesa 32 tones més del que permet Renfe en la seva pròpia documentació.
Iak-42
El 26 de maig del 2003, un avió de l'exèrcit espanyol procedent de l'Afganistan, el Iak-42, es va estavellar a Turquia, amb 75 persones a bord. Hi van morir 62 militars espanyols, 12 tripulants ucraïnesos i un ciutadà bielorús. La tragèdia va anar seguida de moltes polèmiques, com els greus errors en les identificacions dels cadàvers. Per què es van cometre? Fins a quin punt en va ser responsable el govern d'Aznar, amb Federico Trillo al capdavant del Ministeri de Defensa? A "Iak-42", el periodista Dani Álvarez i l'antropòleg forense Paco Etxeberria recorden el controvertit cas. Aquesta producció és un capítol de la sèrie "El lector de huesos", d'ETB2. També es recorda altres accidents aeris, com el del 1985 al País Basc, on van morir 148 persones, o el de Spanair el 2008, on van morir 154 persones, a partir dels responsables de les identificacions dels cossos.

[dcop]

Gràcies altre cop Documentals molt necessaris i que està bé que no quedin perduts.

[r5004]

Moltes gràcies pels 11x13, 11x15, 11x16 i 11x17

Gràcies altre cop Documentals molt necessaris i que està bé que no quedin perduts.

A vosaltres també per compartir-los...

[r5004]

Un altre:

11x19 - Milicianes - Terra cremada: La destrucció de Barcelona?

Més informació:

Milicianes
El 5 de setembre de 1936, cinc milicianes van ser afusellades, juntament amb altres milicians, a Manacor. El grup de combatents formaven part de l'expedició del capità Albert Bayo, que, per ordre de la Generalitat, l'agost de 1936 va intentar recuperar l'illa de Mallorca en mans dels sollevats. A causa d'un ràpid i sobtat reembarcament, alguns dels combatents van quedar abandonats a l'illa. Unes hores més tard van ser detinguts per les tropes rebels i, un cop a Manacor, ells van ser afusellats. Les cinc dones, tractades de prostitutes, van ser violades i torturades aquella mateixa nit. A la matinada, van ser assassinades. A dia d'avui, tots ells segueixen en una fossa sense identificar. L'existència d'un diari, escrit per una d'elles, on es relaten els dies de campanya a Mallorca, una foto del grup, feta poc després de ser detingudes, i l'anonimat de tres d'elles, han fet que sobre aquesta història hi hagi moltes llegendes. Vuitanta anys després, una intensa investigació retorna la identitat de les tres milicianes anònimes i les contextualitza en el moment històric que van viure des d'una perspectiva de gènere. A partir de la seva història, s'esbrinarà l'existència d'un projecte revolucionari, liderat per un grup de dones, que, a l'inici de la Guerra Civil, van decidir lluitar amb igualtat per la llibertat.
Terra cremada: La destrucció de Barcelona?
La història comença amb un home nerviós; un home que dona voltes d'un lloc cap a un altre fins que decideix escriure per calmar-se. Així és com Miquel Serra i Pàmies comença a redactar els seus records, en una petita i fràgil llibreta, assegut en un atrotinat banc de fusta. Les pugnes polítiques, els altercats al carrer, el comiat de la seva dona... L'home escriu sense parar els records que ocupen la seva memòria. Entre tot això, els esdeveniments del gener del 1938 són minuciosament detallats. Miquel Serra és vicesecretari del PSUC i conseller a la Generalitat quan és citat a una reunió secreta organitzada per les altes esferes comunistes d'Espanya. Han arribat ordres des de Moscou: l'estratègia de terra cremada haurà d'aplicar-se a Barcelona abans de l'arribada –ja assegurada– del bàndol nacional. L'estratègia es fonamenta amb la consigna de "victòria o mort" i consisteix en la destrucció de tot allò que pogués ser útil a l'enemic abans de la seva entrada a la ciutat. En el cas de Barcelona el pla ordena la destrucció de fàbriques, punts de proveïment energètic, conductes d'aigua potable, vies de comunicació i túnels de metro. Fer volar pels aires tot allò, evidentment, suposaria centenars de víctimes mortals, però des de Moscou, la Internacional i el mateix Partit Comunista Espanyol (en constant pugna amb el PSUC, partit de Serra) es consideren simples danys col·laterals. Davant d'aquest pla maquiavèl·lic Miquel Serra només té una solució... fer-se'n càrrec ell mateix. Lluny de portar a terme la seva missió, Miquel Serra i Pàmies dedica els seus esforços per evitar el pla comunista: organitza reunions improductives, provoca equívocs horaris, dona contactes erronis... Fa tot el possible per evitar la barbàrie, una barbàrie que, a més de les víctimes directes, suposaria una postguerra insofrible i mortal. Quan l'exèrcit de Franco arriba a Barcelona, els soldats es troben una ciutat intacta. Serra ha salvat milers de persones. Les pàgines de la petita llibreta de Serra i Pàmies estan ara plenes de records però la seva història no acaba aquí, encara queda tinta per abocar: Serra va desobeir ordres des de dalt i les conseqüències personals van ser fatídiques. Aquestes pàgines encara han de passar per les presons de Moscou, els carrers del Japó i la soledat de Mèxic... Queda molt viatge per fer fins a arribar a aquest home nerviós que dona voltes d'un lloc a un altre, fins que decideix calmar-se. La pel·lícula "Terra cremada" narra la història de Miquel Serra. La seva odissea no és només una història sinó també un exemple de consistència ideològica, sacrifici i amor. Alguns historiadors, però, posen en dubte el seu paper com a salvador de la ciutat de Barcelona que detalla en les seves memòries. Va ser Miquel Serra i Pàmies, en realitat, l'home que va salvar Barcelona, que va evitar la política de terra cremada?