(DVBrip català-alemany x lopere) (TotsRucs.cat)

Coronat el 29 de desembre del 1916, el jove monarca era conscient que el seu imperi no podia resistir indefinidament els costos humans i materials de la guerra en tres fronts (l'italià, el balcànic i el rus) i, per tant, s'esforçà tot seguit per arribar a un acord de compromís amb els aliats. Els instruments secrets per aconseguir-ho van ser els seus cunyats, els prínceps Sixt i Xavier de Borbó-Parma, tots dos oficials de l'exèrcit belga, i la notorietat d'aquestes negociacions era tal que, segons l'ambaixador alemany a Viena, Carles "pensava molt més en la pau que no en la victòria".
Tanmateix, la creixent dependència d'Alemanya deixava a Carles un marge de maniobra limitat i, per altra banda, el govern francès no es mostrà gens receptiu a les seves ofertes. A més, al llarg del 1917 la revolució a Rússia i la catastròfica desfeta italiana de Caporetto van crear entre els austroalemanys una il•lusió de triomf imminent que eclipsava els desitjos de pau. En definitiva, cada cop més esgotat i trontollant, l'imperi austrohongarès continuà fent la guerra, i no va patir un veritable col•lapse fins a la tardor del 1918.
Si bé a Alemanya la derrota comportà la caiguda de la monarquia i pèrdues territorials, però no la liquidació del Reich, a Àustria-Hongria no tan sols van ser destronats els Habsburg, sinó que l'imperi fou esquarterat, i això en nom d'un principi de les nacionalitats que, en el mosaic etnicolingüístic de l'Europa centre-oriental, resultava pràcticament inaplicable. De resultes d'aquest repartiment del botí va restar, al voltant de Viena, una petita Àustria residual, econòmicament poc viable, brou de cultiu de la revolució social i objecte encara de les ambicions territorials dels Estats veïns.
Aquesta fràgil República austríaca, a la qual els vencedors van prohibir d'unir-se a Alemanya, seria durant les dues dècades següents terreny abonat per a la hiperinflació, la inestabilitat política i els moviments autoritaris, i acabaria, el 1938, engolida dins del Tercer Reich de Hitler. Gairebé cap dels altres Estats successors de l'imperi no va conèixer, en els setanta anys següents, una democràcia parlamentària estable. I tanmateix, si agafem el mapa polític de l'Europa d'avui, tretze dels seus Estats, des de Polònia a Montenegro, des d'Ucraïna a Txèquia, són hereus totalment o parcial d'aquella doble monarquia desapareguda el 1918..
Dades tècniques
Durada: 50 min. Mida: 560 MB
Vídeo: DVBrip, 704x400, XviD, kbps 1334, Qf: 0,190
Audio 1: DVBrip, mp3, 128 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Estèreo, (català)
Audio 2: DVBrip, mp3, 96 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Mono, (alemany)
1918. Final i començament (DVBrip català-alemany x lopere) (TotsRucs.cat)