A causa d'errors a la captura, en aquest Sense Ficció he hagut de fer-hi un puzzle entre Tv3 i el 3HD... així que és normal que veieu un trosset del documental amb el logo del 3HD.
Un dels documentals mes aclamats de tots els temps. Una pel·lícula de Werner Herzog. Premiat al Sundance, i per la crítica de New York, Chicago, Los Angeles, San Francisco, Toronto. La natura també te límits. Aquesta es la història d'un home que durant 13 anys els va travessar, fins que va ser devorat. La vida de Timothy Treadwell, "l'home que xiuxiuejava als óssos", va ser una barreja d'activisme ecologista apassionat, mitges veritats idealistes i mentides. Tot plegat es va començar a descobrir després de la seva tràgica mort, l'octubre del 2003. Poca gent sabia que la major part del que explicava Treadwell sobre la seva vida era inventat. Treadwell, l'autoproclamat home dels óssos d'Alaska, volia ser famós, però va viure pobre i sense fama durant bona part dels seus 46 anys de vida. Segons ell, les drogues, l'alcohol i les baralles van ser el seu pa de cada dia fins a finals dels anys 80. Llavors va descobrir els óssos del parc nacional de Katmai, a Alaska, i es va fixar com a objectiu salvar-los d'uns caçadors furtius que sembla que no existien. Els seus esforços van despertar l'interès dels mitjans de comunicació nord-americans. En una aparició en un programa de gran audiència dels Estats Units, va declarar que els óssos bruns, que de vegades són ferotges, eren uns animals que només es volien divertir. Però la diversió va tenir un final macabre: el 6 d'octubre del 2003, Treadwell i la seva parella van aparèixer morts després de l'atac d'un ós bru de gairebé 500 quilos. El fet va quedar gravat en una cinta d'àudio i va provocar molta polèmica. Allò va ser el final de la vida de pel·lícula de Treadwell, però va obrir un nou capítol en la història de l'home que xiuxiuejava als óssos.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
“Sense ficció” estrena aquest aclamat documental sobre una de les figures clau de l’art de carrer: l’artista de grafiti britànic Banksy. El resultat és un film provocatiu que parla de com viure al marge de la llei, de camaraderia i, també en certa manera, d’incompetència i d’ingenuïtat artística en el mercat de l’art. Sorprenent, divertit i absurd, “Exit through the gift shop” és un conte de fades modern i de carrer que ofereix un punt de vista irònic sobre què és l’art modern, al mateix temps que planteja qüestions de fons al voltant de la fama artística i de la cotització dels artistes. Thierry Guetta és un francès que viu a Los Angeles. I té una única obsessió: enregistrar-ho tot amb la seva càmera de vídeo. A poc a poc, i de la mà del seu cosí, es va introduint en el món de l’art urbà. Fins que, sorprès pels titulars de mitjans de comunicació que parlen de l’obra d’un artista urbà revolucionari, es planteja arribar a descobrir qui s’amaga darrere del sobrenom “Banksy”, un dels artistes de carrer més reconeguts. Guetta no només arribarà a trobar el seu anhelat artista, sinó que, amb ell, enregistrarà alguns dels moments estel•lars de la seva obra. Inspirat pel mateix Banksy, Guetta intentarà convertir-se ell mateix en un artista de carrer.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
“Sense ficció” presenta un treball que ha suposat gairebé dos anys de feina per als seus autors i que transcendeix l’àmbit del documental: també s’ha transformat en un moviment que es proposa obrir processos de participació i diàleg entre totes les parts implicades amb les Terres de l’Ebre. L’objectiu? Buscar la cohesió per fer moure tot un territori lluny de la resignació. Tota una mostra local de cooperació i acció democràtica des de la base i cap a les administracions; per buscar com actuar de forma global per intentar superar la conjuntura econòmica actual. Són les veus de l’Ebre que no ens deixaran indiferents. Una gent que reclama un futur a la seva comarca, massa sovint oblidada.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
El cristianisme evangèlic és un dels moviments socials més importants als EUA. Subcultura creixent, amb gran influència i una indústria de 7.000 milions de $, que ha equiparat fe a màrqueting, salvació a èxit personal i Església a negoci.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Benet XVI ha emmudit el món amb la seva decisió d'abandonar el pontificat i ha obert un futur incert i sense precedents. Per entendre les motivacions de Benet XVI cap a la renúncia, "Sense ficció" es planteja analitzar els canvis que el papa ha intentat realitzar en el si de l'Església. Uns canvis que es poden comprendre des de la seva mateixa elecció com a pontífex, l'abril del 2005. Joseph Ratzinger partia d'una visió catastrofista de l'evolució de la societat, del seu relativisme i materialisme, i volia aïllar l'Església d'una deriva que ell considerava totalment perniciosa per a la comunitat de més de mil milions de fidels que ha presidit durant aquests vuit anys. Benet XVI ha volgut que l'Església tornés enrere per recuperar "la seva essència". Diversos pensadors i teòlegs sostenen que Ratzinger considera el Concili Vaticà II, el gran impuls històric de renovació de l'Església, com un error. La veritat és que el papa, durant el seu pontificat, ha tornat a acollir a la família eclesiàstica sectors integristes que havien estat separats per Joan Pau II. Per què? Aquest reportatge, producció de la cadena ARTE, torna als orígens de l'elecció de Ratzinger com a papa pel col·legi cardenalici per entendre els seus passos posteriors, de gran contingut ideològic. I de la mà de periodistes especialitzats com Frédéric Mounier, teòlegs com Hans Küng, el seu gran rival ideològic des dels temps de la Universitat de Tübingen, o Wolfang Beinert, el seu exajudant de facultat, cardenals fidels com Walter Kasper, o integristes com monsenyor Fellay, el cap de la Fraternitat de Sant Pius X, ens fem una idea molt aproximada dels plans que ha tingut Benet XVI.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
"Dins del New York Times" fa una anàlisi sobre el periodisme escrit en general i la profunda transformació que està experimentant al segle XXI amb la popularització d'Internet i de les xarxes socials.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Werner Herzog presenta un documental pintoresc sobre la vida dels habitants del cor de la taigà siberiana. Amb els comentaris escrits i narrats per Herzog, la càmera segueix un caçador a través de les quatre estacions de l'any.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Milers de persones van ser enterrades al Valle de los Caídos sense permís. Molts eren republicans que ara reposen al costat de Franco, el seu botxí. Les seves famílies lluiten per treure'ls del Valle de los Caídos i portar-los a casa.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Aquest documental fa un retrat cronològic de la crisi econòmica i del crack del sistema financer espanyols, vistos pel periodista de la BBC Paul Mason.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
"Sense ficció" presenta un documental apassionant que explica les interioritats d'unes organitzacions medievals que, sorprenentment, avui encara perduren: els Ordes Militars de Cavalleria.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Bawa, Joyce, Salamatu, Bernice i Benjamin, cinc nens i nenes de Ghana que habiten en zones en situació de degradació i exclusió social i que es beneficien dels programes empresos gràcies al pacte entre Unicef i la Fundació del FC Barcelona.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
El canvi climàtic, el creixement demogràfic, l'extinció d'espècies o l'esgotament dels recursos es confirmen. Agradi o no, el món s'encamina cap a un canvi profund. Un s'hi pot enfrontar, provocar el canvi que es vol o es pot deixar que el canvi s'imposi sobre tot i tothom. El documental que presenta "Sense ficció" presenta les alternatives possibles. Cada vegada més i més persones estan prenent consciència sobre aquests reptes i participen en diversos plans i iniciatives per conduir aquest desenvolupament cap endavant. Al documental "El pla", es presenten algunes d'aquestes persones. Les seves històries, els seus pensaments, idees i plans semblen formar part d'alguna cosa més gran. Si tot aquest poder d'iniciativa, la creativitat i l'optimisme es poguessin coordinar seria possible crear un moviment poderós i global suficient per canviar el món abans no sigui massa tard. Un documental dirigit per Michael Stenberg i David Österberg.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Quan es commemoren els 10 anys de l'inici d'una de les guerres més controvertides del tombant de segle, la de l'Iraq, Sense ficció presenta una investigació oportuna i de gran abast sobre el paper dels mitjans de comunicació en la guerra. "La guerra mai vista" rastreja la història de la informació independent des de la carnisseria de la Primera Guerra Mundial fins a la destrucció d'Hiroshima i des de la invasió del Vietnam fins la guerra a l'Afganistan i l'Iraq. A mesura que les armes i la propaganda són cada vegada més sofisticades, la naturalesa intrínseca de la guerra s'ha convertit en un "camp de batalla electrònic". Però, qui és el veritable enemic, avui? En aquest documental, el reporter John Pilger, reconegut per ser corresponsal de guerra i guanyador de diversos premis atorgats per la professió, qüestiona el paper dels mitjans de comunicació en la guerra. Pilger es pregunta si el mateix torrent principal de notícies s'ha convertit en part integral de la manera de fer la guerra. Centrant-se en els conflictes a l'Afganistan i l'Iraq, Pilger reflexiona sobre la història de la relació entre els mitjans i el govern en temps de conflicte, que es remunta a la Primera Guerra Mundial, i explora l'impacte en la informació que es dóna a l'opinió pública i la pràctica de "relacions públiques" que es fa avui sota l'aparença de militars reconvertits en portaveus de premsa. Amb entrevistes a alts càrrecs de les principals emissores del Regne Unit i a periodistes d'alt nivell en ambdós costats de l'Atlàntic, el documental també investiga la denúncia de les afirmacions del govern britànic que l'Iraq albergava armes de destrucció massiva. Pilger parla amb periodistes que han cobert les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, així com amb cineastes independents i denunciants, entre ells el fundador de Wikileaks, Julian Assange. El resultat és una extraordinària revelació de procediments de treball de "desinformació". El documental també inclou contundents imatges de mitjans de comunicació independents que mostren escenes de guerra a l'Afganistan i l'Iraq, incloent imatges filtrades pel mateix Wikileaks.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Trenta-una persones reflexionen sobre el dret a l’autodeterminació i la situació política que es viu a Catalunya, la més transcendent de la seva història moderna. "Hola, Europa"! és un viatge que transcorre pels paisatges, les ciutats i les idees. I rebat cada un dels missatges de la por.
El 80% dels diputats al Parlament de Catalunya donen suport a una consulta per decidir el futur col•lectiu i polític del país. Un 55% dels catalans ha manifestat, segons les enquestes, la seva voluntat de donar suport a una Catalunya amb estat propi. Aquestes xifres no es donen en cap de les nacions que han formulat la possibilitat d’esdevenir independents dels estats als quals pertanyen: el Quebec, Flandes, Escòcia o el País Basc. El fet més transcendent del moment polític que viu Catalunya respon al dret democràtic de poder decidir el futur constitucional del país.
El documental indaga i reflexiona sobre les raons d’aquest posicionament, des de la situació actual, i aborda els arguments i les dificultats que aquest procés pacífic i democràtic haurà de superar.
"Hola, Europa!" fa un recorregut per tot el territori de Catalunya, de nord a sud. Visita les glaçades aigües de l’estany de Sant Maurici i la Ratera; els paisatges fets de vent, aigua i roca del cap de Creus; els meandres verds i rogencs de l’Ebre. De la natura passa al paisatge treballat de les quatre capitals catalanes: Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona. I 15 persones anònimes, 15 retrats, són la representació dels ciutadans de Catalunya. Per reflexionar sobre el present i el futur del país, "Hola, Europa!" recull les opinions i les anàlisis de 31 persones.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Gràcies a en Petiso per passar-me el trosset que em faltava.
