“Només hi ha un 2% de pagesos a Europa, però el 100% dels europeus mengen”.
La frase és de l’eurodiputat Daniel Cohn-Bendit. Tots mengem, però sabem molt poc de les condicions en què viuen els productors d’aliments. Fins i tot quan viuen prop de casa nostra.
El sector agrari està en plena transformació: canvi en les explotacions agrícoles i ramaderes, en els mercats, en les directives europees que marquen el camí per on cal anar si es vol sobreviure fent aquesta activitat. Al Pirineu, els canvis són extrems.
Esbramatecs [crits dels bovins en el parlar de Cerdanya] explora els canvis dràstics i dramàtics que viuen famílies ramaderes a l’alta muntanya.
S’endinsa en el saber transmès de generació en generació i en els problemes que hi ha, precisament, per garantir el relleu generacional indispensable.
L’escenari del documental és significatiu: la Cerdanya, a banda i banda de la frontera. Una unitat geogràfica natural a cavall de dos estats. Es construeix Europa, però les diferències continuen existint malgrat la necessària –i complicada- cooperació transfronterera.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Què es pot fer per canviar el món? Amb iniciatives com ara els concerts Live Aid, molts famosos s'han convertit en activistes de la lluita contra la fam. Els músics Bob Geldof i Bono són, segurament, els més populars d'aquests nous paladins de la justícia econòmica. Però els seus projectes han servit per alliberar milions de persones de la pobresa? Aquest documental en busca la resposta.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Modernisme, una història de destrucció, posa al descobert la intensa campanya de descrèdit que hi va haver contra el moviment modernista durant el segle XX per part d'alguns intel.lectuals catalans més rellevants.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Documental sobre els inicis de La Canadenca i la transformació que va suposar per a Catalunya i especialment per als Pirineus.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Un càsting excepcional: Joan Massagué, Ricard Guerrero, Joan Guinovart, Xavier Estivill, Pere-Joan Cardona, Lina Badimon, científics amb renom internacional... acompanyats de molts d’altres mostren l’estat actual de les ciències de la vida a Catalunya i l’alt nivell aconseguit en els grans temes que preocupen més la societat.... Els científics parlen de càncer, genètica, cor, origen de la vida, ecologia, diabetis, immunologia i neurologia resumint cent anys de ciència, així com la seva transcendència social.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Barcelona és la ciutat del món amb més mercats municipals. Mentre que a altres capitals europees els mercats d’alimentació han quedat reduïts a una presència gairebé residual, a Barcelona estan de moda. La clau de l’èxit és l’anomenat model Barcelona. Es tracta d’un nou concepte de mercat que es va començar a aplicar a principis dels anys 90 i que està servint de referència a moltes ciutats d’Espanya i del món. Quan als anys 80 els mercats patien la falta d’inversió i la competència dels supermercats, Barcelona va apostar per aquesta forma de comerç de proximitat. Calia fer uns equipaments competitius i per això en molts casos s’havien de rehabilitar totalment uns edificis que no tenien aparcaments ni magatzems o espais adequats de càrrega i descàrrega. Es va passar de moltes parades petites inviables a grans establiments que compartien espai amb supermercats i restaurants. A partir de les històries personals d’usuaris i comerciants, veiem com es va fent la transformació dels mercats. Els actuals gestors i els que van crear el model expliquen com va sorgir la política de mercats i com serveix de referent a ciutats de tot el món. Tot plegat, mostra la història d’èxit d’un model que situa Barcelona com un exemple d’innovació i tradició.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
El documental "L'edat daurada" dóna resposta a preguntes com: Hi ha hagut un canvi de valors a la societat? Què passa quan ens jubilem? Quin paper juga la gent gran en la societat d'avui? Els nostres avis volen anar a una residència?
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
"Rèquiem per Detroit" La destrucció d'una ciutat i del somni americà, vista pel documentalista britànic Julien Temple. És com si hi hagués passat un tsunami o un tornado pitjor que el "Katrina". "Sense ficció" mostra la destrucció d'una ciutat, Detroit, que era la quarta d'Amèrica i que ara és un lloc ple de decadència. Detroit, nascuda amb la indústria de l'automòbil, ens demostra què passa quan una crisi econòmica i social destrueix tots els paràmetres de la convivència. Un paisatge que es trobarà Barack Obama en el seu segon mandat, a pesar de les ajudes abocades per salvar la indústria de l'automòbil en altres indrets. Abans Detroit era la quarta ciutat d'Amèrica. Va néixer dels cotxes i per als cotxes. Amb els seus barris residencials pioners, les seves autovies i els seus centres comercials, era la imatge del somni americà. Però els enfrontaments racials van provocar l'entrada de l'exèrcit al centre de la ciutat. Amb les seves lluites violentes entre els sindicats i Henry Ford i les tres grans empreses automobilístiques, la ciutat es va convertir en l'escenari del malson americà. Ara és una ciutat autènticament postindustrial i antiutòpica, on la naturalesa torna a emergir en el 40% dels terrenys del centre urbà. La malesa creix entre els edificis d'oficines abandonats, les cases i les fàbriques de cotxes en ruïnes, i cobreix els fanals dels carrers. En algunes comissaries de policia i oficines de correus abandonades encara hi ha papers sobre les taules. A les primeres autovies que es van construir a Amèrica ja no hi ha embussos a les hores punta. La delinqüència, el vandalisme, els incendis provocats i les baralles de gossos són les activitats principals que es practiquen en un edifici que havia estat el més gran de l'Amèrica del Nord. Però aquí també hi ha esperança. Els carrers es converteixen en art. L'agricultura torna al centre de la ciutat. Els joves es troben per ajudar-se. El moviment agrícola urbà és el que creix més ràpidament als Estats Units. Ara Detroit torna a marcar el camí, però en una direcció molt diferent. Un documental dirigit per Julien Temple, producció George Hencken. BBC, Gran Bretanya.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és el centre sanitari en actiu més antic del món. Fa més de sis segles que vetlla per la salut dels catalans i ha afrontat i sortejat diversos moments de crisi que n’han fet perillar la seva existència, des d’epidèmies fins a setges, passant per diversos i constants problemes econòmics. “Sense ficció” presenta “L’Hospital de la Ciutat”, un documental conduït pel periodista Enric Calpena que ressegueix sis segles d’història, explica aspectes desconeguts de Barcelona i mostra el vincle de la ciutat i dels seus habitants amb el que, fins a començaments del S. XX, va ser l’únic gran hospital català. Una entitat que, avui i com la resta d’institucions sanitàries, també afronta l’amenaça d’acomiadaments i de retallades.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
No hi ha manera, mira que els intento veure però em quedo fregida al sofà!
