[ed2k] Sense Ficció - 11ª temporada (2018-2019)

Documentals

Moderadors: arakelov, Petiso, Nava

Avatar de l’usuari

dcop
Entrades: 334
Membre des de: dt. des. 07, 2010 16:38
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 11ª temporada (2018-2019)

#31

Entrada Autor: dcop » dj. feb. 07, 2019 16:20

Moltes gràcies pel nou :!:




Suzume
Entrades: 208
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 21:29
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 11ª temporada (2018-2019)

#32

Entrada Autor: Suzume » dv. feb. 08, 2019 6:48

r5004 ha escrit:
dj. gen. 31, 2019 19:31
11x18 - Frankenstein 04155 - Iak-42

Moltes gràcies :D

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 13099
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 11ª temporada (2018-2019)

#33

Entrada Autor: r5004 » ds. feb. 16, 2019 8:13

Més:

11x20 - Vides truncades, històries d'impunitat - La mirada del silenci
Més informació:
Vides truncades, històries d'impunitat
"Vides truncades, històries d'impunitat", un documental de Josep Morell i Jordi Vilar, se centra en alguns casos d'excessos policials que, amb el pas del temps, lluny de resoldre's, han prescrit o han estat silenciats. Moltes de les denúncies per maltractament i tortura contra els cossos policials no s'investiguen, fet que ha comportat fins a nou condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans per falta d'investigació. Des del 1971 els excessos policials a Catalunya s'han cobrat 42 vides. "Vides truncades, històries d'impunitat" és un viatge al passat, però també al present, a través del recorregut per cinc històries d'abusos, males actuacions, tortures per part dels cossos de seguretat a ciutadans a Catalunya o "gallet fàcil". El documental arrenca amb el cas de Juan Andrés Benítez, mort al barri del Raval de Barcelona l'any 2013 durant una reducció que li van practicar els Mossos d'Esquadra. Després, el documental aborda diversos casos del passat: el de Cipriano Martos, un militant del PCE m-l i el FRAP. Va morir el 1973, dies després de ser torturat i d'ingerir un còctel Molotov quan estava detingut a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus; el de Jonathan Carrillo, a qui un mastegot i una caiguda presumptament per part de la Policia Municipal de Terrassa, l'any 2009, portarà conseqüències fatals; el de José Luis Herrero, mort el 1974 per l'actuació negligent d'un agent de policia, i el de Pedro Álvarez, un noi assassinat a sang freda el desembre del 1992 a l'Hospitalet per un desconegut, presumptament un policia nacional de paisà. Aquest cas no s'ha resolt mai i segurament acabarà prescrivint. El documental compta amb el testimoni de persones implicades en cadascun dels casos, entre familiars, advocats, periodistes i autors de llibres que els han investigat: Miquel Sellarès, creador de l'Escola de Policia de Mollet; Ariadna Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional; Roger Mateos, periodista i autor del llibre "Caso Cipriano Martos"; David Fernández, periodista i exmembre de la comissió de seguretat del Parlament de Catalunya; David Ballester, historiador i autor del llibre "Vides truncades", i Jorge del Cura, portaveu de la Coordinadora para la Prevención de la Tortura. Aquestes cinc morts qüestionen els mecanismes de transparència dels cossos i forces de seguretat quan es cometen errors. Quins haurien de ser, llavors, els protocols d'actuació, d'investigació d'aquests tipus de casos i l'ètica policial perquè no hi hagi més vides truncades?
La mirada del silenci
La primera vegada que Joshua Oppenheimer va visitar Indonèsia va ser el 2001. Hi va realitzar un documental sobre la lluita dels treballadors de la palma d'oli per organitzar un sindicat després de la caiguda de la dictadura de Suharto. Malgrat les deplorables condicions en què treballaven, tenien por d'organitzar-lo, i fins i tot de parlar-ne. Els seus pares i avis, que havien tingut un sindicat fins al 1965, van ser acusats de comunistes. Els van enviar a camps de concentració, explotats com a esclaus i, finalment, assassinats per l'exèrcit i els esquadrons de la mort. Entre 1965 i 1966, l'exèrcit de Suharto va exterminar més d'un milió de suposats comunistes. L'any 2001, els assassins no només havien quedat impunes del genocidi, sinó que encara ostentaven el poder, des de la vil·la de la plantació fins al Parlament. Els supervivents vivien amb la por d'una nova massacre, però van demanar al realitzador nord-americà que tornés a Indonèsia per explicar les raons de la seva por, del que sentien en viure envoltats i governats pels homes que van assassinar els seus éssers estimats. En tornar el 2003, els supervivents li parlaven sovint al realitzador de Ramli. Tothom coneixia la seva història perquè l'havien assassinat davant de testimonis i n'havien deixat el cos a menys de tres quilòmetres de casa dels seus pares. Oppenheimer va conèixer la seva família, els pares i els germans. La seva mare, Rohani, havia tingut després el fill menor, Adi, per superar la pèrdua i poder seguir vivint. Adi, oculista de professió, no tenia por i exigia respostes de la repressió i la violència que havia viscut la seva família. Oppenheimer i ell van començar a gravar entrevistes a supervivents. Van ser ells els que van demanar al realitzador que filmés els culpables perquè expliquessin com havien matat els seus familiars. Així ho va fer i els va gravar gravar durant dos anys i en va dedicar després cinc més al rodatge de "The act of killing". Els assassins, lluny de penedir-se dels seus actes, havien construït un règim terrorista basat en la celebració del genocidi i n'estaven ben orgullosos. Per això, pel director, el documental "The act of killing" desemmascara un règim fundat en el terror. Joshua Oppenheimer va arribar a entrevistar els assassins de Ramli. D'aquesta manera, Adi, que sovint li demanava visionar el material, va conèixer amb la seva família els detalls de la seva mort. El 2012, Joshua Oppenheimer va filmar "La mirada del silencio", quan tenia "The act of killing" muntada però encara no s'havia estrenat, ja que després no seria segur filmar a Indonèsia. En aquesta ocasió, Adi va decidir que volia conèixer els homes implicats en la mort del seu germà. A Indonèsia, que una víctima s'enfronti a un criminal és una cosa inconcebible. Aquest és el punt de partida de "La mirada del silencio".
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Imatge


Suzume
Entrades: 208
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 21:29
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 11ª temporada (2018-2019)

#34

Entrada Autor: Suzume » ds. feb. 16, 2019 9:54

Moltes gràcies :D

Avatar de l’usuari

dcop
Entrades: 334
Membre des de: dt. des. 07, 2010 16:38
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 11ª temporada (2018-2019)

#35

Entrada Autor: dcop » dg. feb. 17, 2019 11:49

Moltíssimes gràcies per aquest últim :!: :!: :!:

Respon