gràcies pels ànims que sempre van bé
Pel que fa al documental que comentes no el tenim. En cas que TVC el tornés a emetre ja el capturariem
Afegit el documental 007 El tercer front: Moçambic 1964-1974
[ed2k] Segle XX
Moderadors: arakelov, Petiso, Nava
Re: [ed2k] Segle XX | Nou:12, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 21
Afegits 8 nous documentals.
012L'encarregat de Hitler
014 Presos del silencio - Presentació
015 Operació Hollywood (Operation Hollywood) 
Un documental francès de l'any 2004 titulat Operació Hollywood planteja, en l'emissió d'avui de 'SEGLE XX', una interessant proposta temàtica: la relació existent, al llarg de les últimes dècades, entre la indústria cinematogràfica nord-americana i les seves forces armades. Cal recordar que els Estats Units són el primer país del món on el cinema i, després, la televisió van ser hegemònics en la configuració de l'imaginari col·lectiu. I que, excepte durant les dues guerres mundials i els darrers anys de la guerra del Vietnam, els exèrcits nord-americans han estat voluntaris i professionals, no de lleva obligatòria. En aquestes circumstàncies, era inevitable que, des dels anys 20, les forces armades s'interessessin per la imatge que el cinema donava d'elles, i s'oferissin a col·laborar amb Hollywood a canvi d'un tracte favorable. Com és ben sabut, després de Pearl Harbor la indústria cinematogràfica -des de John Ford a George Stevens, passant per Frank Capra- es va mobilitzar en suport propagandístic de l'esforç de guerra. A partir del 1942, el Departament de Defensa va establir a Hollywood una oficina d'enllaç que ha continuat funcionant fins els nostres dies, i que condiciona el suport logístic de l'exèrcit, la marina i la força aèria al rodatge d'un film a l'acceptació, per part dels productors, dels "suggeriments" i les "recomanacions" dels militars sobre el guió. ¿Significa això que el cinema nord-americà està subjecte a la censura militar? No, evidentment. Sense un gran esforç de memòria, és fàcil recordar films com Apocalipse now, del 1976, Platoon, del 1986, Estat de setge, del 1998, o Tretze dies, de l'any 2000, que evoquen la guerra del Vietnam, o la crisi dels míssils a Cuba, en termes absolutament demolidors per als militars dels Estats Units. Ara, com que Hollywood produeix moltes pel·lícules de temàtica bèl·lica -a diferència del cinema europeu, que ha rebutjat i denigrat la guerra com a tema-, una part important d'aquestes produccions, les que per raons ideològiques o econòmiques volen comptar amb l'ajut de les forces armades, sí que accepten voluntàriament les indicacions del Pentàgon i adapten els seus guions a la doctrina estratègica vigent en cada moment. És així com sorgeixen els que algun estudiós ha anomenat "films de seguretat nacional", una categoria que engloba títols molt obvis, com Boines verdes, o Top Gun, o tot el cicle de Rambo, però també films de ciència-ficció, com Independance Day, o simplement d'acció, com ara La Roca, Arma letal o Speed.
017 Rossellini - Bergman, l'amor al cinema
018 Tempesta de foc. El bombardeig aliat de l'Alemanya nazi (II)
019 John Kennedy. L'home que volia canviar Amèrica
020 La vida darrere del mur. Amor fraternal - Presentació
021 L'operació Husky. La campanya d'Itàlia en color (1943-1945) (Primera part)
El maig del 1943, després de tres anys de guerra de moviments amb sort canviant al nord d'Àfrica, la rendició de l'exèrcit italo-alemany a Tunísia deixava tota la riba sud del Mediterrani en mans dels Aliats. Així, permetia a aquests plantejar-se l'atac a la fortalesa europea pel sud, per allò que Churchill en deia "el ventre tou" del continent. Tot i que les preferències polítiques i estratègiques dels anglo-americans apuntaven cap als Balcans, o cap a Provença, la proximitat geogràfica va fer que el primer objectiu de l'assalt fos l'illa de Sicília.
012L'encarregat de Hitler
014 Presos del silencio - Presentació
015 Operació Hollywood (Operation Hollywood)
Un documental francès de l'any 2004 titulat Operació Hollywood planteja, en l'emissió d'avui de 'SEGLE XX', una interessant proposta temàtica: la relació existent, al llarg de les últimes dècades, entre la indústria cinematogràfica nord-americana i les seves forces armades. Cal recordar que els Estats Units són el primer país del món on el cinema i, després, la televisió van ser hegemònics en la configuració de l'imaginari col·lectiu. I que, excepte durant les dues guerres mundials i els darrers anys de la guerra del Vietnam, els exèrcits nord-americans han estat voluntaris i professionals, no de lleva obligatòria. En aquestes circumstàncies, era inevitable que, des dels anys 20, les forces armades s'interessessin per la imatge que el cinema donava d'elles, i s'oferissin a col·laborar amb Hollywood a canvi d'un tracte favorable. Com és ben sabut, després de Pearl Harbor la indústria cinematogràfica -des de John Ford a George Stevens, passant per Frank Capra- es va mobilitzar en suport propagandístic de l'esforç de guerra. A partir del 1942, el Departament de Defensa va establir a Hollywood una oficina d'enllaç que ha continuat funcionant fins els nostres dies, i que condiciona el suport logístic de l'exèrcit, la marina i la força aèria al rodatge d'un film a l'acceptació, per part dels productors, dels "suggeriments" i les "recomanacions" dels militars sobre el guió. ¿Significa això que el cinema nord-americà està subjecte a la censura militar? No, evidentment. Sense un gran esforç de memòria, és fàcil recordar films com Apocalipse now, del 1976, Platoon, del 1986, Estat de setge, del 1998, o Tretze dies, de l'any 2000, que evoquen la guerra del Vietnam, o la crisi dels míssils a Cuba, en termes absolutament demolidors per als militars dels Estats Units. Ara, com que Hollywood produeix moltes pel·lícules de temàtica bèl·lica -a diferència del cinema europeu, que ha rebutjat i denigrat la guerra com a tema-, una part important d'aquestes produccions, les que per raons ideològiques o econòmiques volen comptar amb l'ajut de les forces armades, sí que accepten voluntàriament les indicacions del Pentàgon i adapten els seus guions a la doctrina estratègica vigent en cada moment. És així com sorgeixen els que algun estudiós ha anomenat "films de seguretat nacional", una categoria que engloba títols molt obvis, com Boines verdes, o Top Gun, o tot el cicle de Rambo, però també films de ciència-ficció, com Independance Day, o simplement d'acció, com ara La Roca, Arma letal o Speed.
017 Rossellini - Bergman, l'amor al cinema
018 Tempesta de foc. El bombardeig aliat de l'Alemanya nazi (II)
019 John Kennedy. L'home que volia canviar Amèrica
020 La vida darrere del mur. Amor fraternal - Presentació
021 L'operació Husky. La campanya d'Itàlia en color (1943-1945) (Primera part)
El maig del 1943, després de tres anys de guerra de moviments amb sort canviant al nord d'Àfrica, la rendició de l'exèrcit italo-alemany a Tunísia deixava tota la riba sud del Mediterrani en mans dels Aliats. Així, permetia a aquests plantejar-se l'atac a la fortalesa europea pel sud, per allò que Churchill en deia "el ventre tou" del continent. Tot i que les preferències polítiques i estratègiques dels anglo-americans apuntaven cap als Balcans, o cap a Provença, la proximitat geogràfica va fer que el primer objectiu de l'assalt fos l'illa de Sicília.
Re: [ed2k] Segle XX | Nou:12, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 21
I el 16?? el 16 es el de la Superbomba de doctor Teller?? si aquest ja m'heu destrosat xD
Re: [ed2k] Segle XX | Nou: 09 i 16 (reordenat correcte)
Gràcies per l'avis Naroatna! Arreglat la numeració dels penjats ahir i afegit el 9 i el 16!