[ed2k] Segle XX Hitler i Mussolini, una amistat brutal

Moderadors: arakelov, Petiso, Nava

Respon
Avatar de l’usuari

Autor del tema
lopere
Entrades: 3202
Membre des de: ds. ago. 14, 2010 14:38
Ubicació: Vallès Occidental
Status: Desconnectat

[ed2k] Segle XX Hitler i Mussolini, una amistat brutal

#1

Entrada Autor: lopere » dj. gen. 20, 2011 13:05

Hitler i Mussolini, una amistat brutal, a "Segle XX"
(20-5-2008) i (27-5-2008)
Imatge
A través d'un doble documental del 2007, una coproducció europea per a la cadena francoalemanya Arte, s’analitzen les relacions entre els dos grans dictadors feixistes del segle XX, Hitler i Mussolini. Excel•lents imatges d'arxiu i rodatges actuals dels escenaris de les seves trobades il•lustren la narració d'aquella estranya i devastadora amistat.

Primera part

Contra les aparences, Mussolini i Hitler no eren dues ànimes bessones, predestinades a entendre's. Havien nascut a la mateixa dècada, l'italià el 1883, l'austroalemany el 1889, tots dos eren d'origen modest, de tarannà aventurer i havien conegut la misèria de joves. Però la trajectòria ideològica de Benito resulta sinuosa, des del marxisme i el pacifisme fins al nacionalisme militarista; Adolf, en canvi, va seguir sempre una línia recta, la del nacionalisme pangermànic, racista i ferotgement antimarxista. Per dir-ho d'una altra manera, Hitler era un il•luminat posseït per alguns dogmes obsessius; Mussolini, en canvi, era un cínic, un oportunista vanitós i addicte al poder.

De qualsevol manera, la Primera Guerra Mundial els va influir a tots dos de manera decisiva, i al cap de quatre anys, l'octubre de 1922, Mussolini va conquerir el govern a Roma mentre Hitler encara era un agitador de cerveseria. A partir d'aquell moment, i durant una dècada llarga, l'italià va ser el model, l'exemple, el mestre llunyà d'un Hitler enlluernat que somiava arribar a ser el Mussolini d'Alemanya.

Quan ho va aconseguir, el 30 de gener de 1933, el Führer encara conservava l'admiració pel Duce, a qui l'any següent va fer la seva primera visita a l'estranger. Les semblances entre els dos règims els aproximaven l'un a l'altre, però, de moment, hi havia una poma de la discòrdia: quan, el juny de 1934, els nazis van intentar annexionar Àustria després d'haver-ne assassinat el canceller Dollfuss, Mussolini ho va impedir enviant dues divisions a la frontera italoaustríaca del Brennero.

La relació entre els dos dictadors va canviar a partir del 1937. El rearmament alemany, la creixent gosadia diplomàtica de Hitler van impressionar Mussolini, i la relació es va invertir: des d'aleshores, el Tercer Reich esdevenia el model del règim feixista, i el Duce un deixeble acomplexat del Führer, disposat a fer-li el joc en la conferència de Munic, a consentir en silenci les annexions d'Àustria i de Txecoslovàquia, a signar amb Berlín el Pacte d'Acer del maig de 1939, que arrossegaria Itàlia a la Segona Guerra Mundial.


Segona part

Tot i no haver entrat en el conflicte mundial el setembre del 1939, el Duce sabia que el seu règim no podia romandre indefinidament neutral i va aprofitar la fulminant desfeta de França per declarar-li la guerra, el 10 de juny del 1940. El paper de les tropes feixistes als Alps i a la Costa Blava, però, va ser patètic, com, aquella tardor, en la fracassada invasió de Grècia des d'Albània. Del punt de vista militar, l'aliat italià feia a Hitler més nosa que servei, i obligava la Wehrmacht a distreure forces per anar-lo a socórrer tant als Balcans com al nord d'Àfrica.

Així les coses, quan el Tercer Reich va atacar la Unió Soviètica, el juny del 1941, Berlín no tenia gaire interès en l'ajut de Mussolini. Va ser aquest, cada cop més acomplexat davant el Führer i desitjós de demostrar que Itàlia encara pintava alguna cosa, qui en un any va enviar a l'URSS una força expedicionària de deu divisions, 230.000 homes, molts dels quals perdrien la vida en l'aventura. Després de Stalingrad i de la desfeta de l'Eix al nord d'Àfrica, el juliol del 1943 els Aliats desembarcaren a Sicília, i la cúpula del règim feixista -molt menys monolític que el nazi- va destituir el Duce, que va quedar detingut.

Per evitar que tot el territori italià caigués en mans aliades, Hitler va decidir aleshores ocupar el nord i centre del país i va ordenar la famosa operació de rescat de Mussolini, que seria excutada aquell 12 de setembre. Com un gest d'afecte i d'amistat? Més aviat com un acte de força i de prestigi del Reich, i també per agençar-se un peó, un titella que podria facilitar el control alemany sobre la meitat nord d'Itàlia.

En efecte, posat al capdavant de la fantasmagòrica Repubblica Sociale Italiana, la República de Salò, el Duce va ser des d'aquell moment una simple marioneta dels nazis, un ninot sense voluntat pròpia, incapaç d'impedir l'execució del seu propi gendre, el comte Ciano, incapaç de deslligar la seva sort de la de Hitler, tot i saber que aquest l'arrossegava al precipici. Ja en la desbandada final, resulta tot un símbol que el Duce derrotat intentés salvar la pell sota un abric de la Wehrmacht i dins d'un comboi alemany. Va ser inútil, i la venjança dels partisans es va abatre sobre ell, fins i tot després de mort. Alliçonat per la sort del seu antic soci, un Hitler sempre més pudorós va preferir el suïcidi i la incineració.


Primera part: Durada: 55 min. Mida: 978 MB
Segle XX (20-5-08) Hitler i Mussolini, una amistat brutal 1a part (TVRip català-anglès x lopere) (TotsRucs.cat)

Segona part: Durada: 54 min. Mida: 756 MB
Segle XX (27-5-08) Hitler i Mussolini, una amistat brutal 2a part (TVRip català-anglès x lopere) (TotsRucs.cat)



Respon