003 Seres Extravagantes
Publicat: dc. abr. 23, 2008 11:25
003 Seres extravagantes (Seres extravagantes) 
Web oficial del documental
La vida de l'escriptor cubà Reinaldo Arenas va ser, l'any 2000, el tema del film Antes que anochezca, dirigit pel nord-americà Julian Schnabel, protagonitzat per l'actor Javier Bardem i nominat a un Oscar de l'Acadèmia. Doncs bé, la proposta d'avui, a 'SEGLE XX', és un documental espanyol del 2004 que ressegueix la peripècia biogràfica de Reinaldo Arenas amb elements d'autobiografia -la seva veu i les seves paraules són el fil conductor del relat-, amb els interessantíssims testimonis de familiars directes i d'un grapat d'artistes cubans (Antón Arrufat, Tomás Fernández Robaina, Delfín Prats, l'actriu Ingrid González) que en van ser amics i còmplices.
Reinaldo Arenas y Fuentes neix el 1943 a Holguín, a la província cubana d'Oriente, fill il·legítim en el si d'una família de pagesos pobres. El 1958, adolescent, s'uneix a la guerrilla castrista i, amb el triomf de la revolució, obté una beca per estudiar comptabilitat agrícola abans de matricular-se, el 1962, a la Universitat de l'Havana, al mateix temps que treballa a la Biblioteca Nacional José Martí. És en aquests anys quan se li desvetlla la vocació literària i, al mateix temps, quan fa una opció homosexual que convertirà aviat en militància.
Si ser escriptor a la Cuba revolucionària ja és delicat, ser un escriptor homosexual (com José Lezama Lima o Virgilio Piñera) i a més estar-ne orgullós resulta temerari, perquè topa tant amb el masclisme tradicional de la societat cubana com amb l'estricta moral marxista. Així, doncs, Arenas comença a tenir problemes amb la Unión de Escritores, veu denegada la publicació dels seus textos i és objecte de les diatribes de Fidel Castro contra aquells que, "influídos por la propaganda imperialista", s'obstinen a "vivir de una manera extravagante".
El 1970, Reinaldo Arenas trenca definitivament amb el règim castrista. Tres anys després és detingut, condemnat per corrupció de menors, empresonat de 1974 a 1976 amb la intenció de "reeducar-lo" i després reduït -segons els seus propis mots- a la condició de "no persona". Quan, el 1980, esclata a Cuba la crisi emigratòria de Mariel, Castro ho aprofita per expulsar de l'illa desenes de milers de dissidents o "lumpen", i inclou Arenas en el paquet.
L'escriptor, instal·lat a Miami i després a Nova York, radicalitza el seu rebuig del règim cubà i la seva imatge de "maleït", mentre publica nous llibres i guanya prestigi internacional. Malalt de sida, Reinaldo Arenas se suïcidarà al seu apartament de Manhattan el desembre de 1990.
Web oficial del documentalLa vida de l'escriptor cubà Reinaldo Arenas va ser, l'any 2000, el tema del film Antes que anochezca, dirigit pel nord-americà Julian Schnabel, protagonitzat per l'actor Javier Bardem i nominat a un Oscar de l'Acadèmia. Doncs bé, la proposta d'avui, a 'SEGLE XX', és un documental espanyol del 2004 que ressegueix la peripècia biogràfica de Reinaldo Arenas amb elements d'autobiografia -la seva veu i les seves paraules són el fil conductor del relat-, amb els interessantíssims testimonis de familiars directes i d'un grapat d'artistes cubans (Antón Arrufat, Tomás Fernández Robaina, Delfín Prats, l'actriu Ingrid González) que en van ser amics i còmplices.
Reinaldo Arenas y Fuentes neix el 1943 a Holguín, a la província cubana d'Oriente, fill il·legítim en el si d'una família de pagesos pobres. El 1958, adolescent, s'uneix a la guerrilla castrista i, amb el triomf de la revolució, obté una beca per estudiar comptabilitat agrícola abans de matricular-se, el 1962, a la Universitat de l'Havana, al mateix temps que treballa a la Biblioteca Nacional José Martí. És en aquests anys quan se li desvetlla la vocació literària i, al mateix temps, quan fa una opció homosexual que convertirà aviat en militància.
Si ser escriptor a la Cuba revolucionària ja és delicat, ser un escriptor homosexual (com José Lezama Lima o Virgilio Piñera) i a més estar-ne orgullós resulta temerari, perquè topa tant amb el masclisme tradicional de la societat cubana com amb l'estricta moral marxista. Així, doncs, Arenas comença a tenir problemes amb la Unión de Escritores, veu denegada la publicació dels seus textos i és objecte de les diatribes de Fidel Castro contra aquells que, "influídos por la propaganda imperialista", s'obstinen a "vivir de una manera extravagante".
El 1970, Reinaldo Arenas trenca definitivament amb el règim castrista. Tres anys després és detingut, condemnat per corrupció de menors, empresonat de 1974 a 1976 amb la intenció de "reeducar-lo" i després reduït -segons els seus propis mots- a la condició de "no persona". Quan, el 1980, esclata a Cuba la crisi emigratòria de Mariel, Castro ho aprofita per expulsar de l'illa desenes de milers de dissidents o "lumpen", i inclou Arenas en el paquet.
L'escriptor, instal·lat a Miami i després a Nova York, radicalitza el seu rebuig del règim cubà i la seva imatge de "maleït", mentre publica nous llibres i guanya prestigi internacional. Malalt de sida, Reinaldo Arenas se suïcidarà al seu apartament de Manhattan el desembre de 1990.