Tècnica usada per transmetre un metratge per ser reproduït en un televisor convencional (CRT), consistent a representar la meitat de línies del fotograma (senars-parelles-senars-parelles-...) a cada unitat de temps, amb la finalitat d'estalviar ample de banda en la transmissió. A la pràctica, quan es visualitza un metratge entrellaçat en un dispositiu d'escanejat progressiu (LCD, plasma, etc) es produeix un efecte visual consistent en l'aparició de línies horitzontals en les escenes de moviment i la sensació de superposició d'imatges d'un fotograma i l'anterior.
Els inicis
La televisió actual, fa servir estandars de fa temps, a casa nostra fem servir l'estàndard PAL.
PAL son les sigles de Phase Alternating Line, i aquí ja descobrim el primer indici "Alternating".
En resum, per estalviar-se ample de banda i obtenir una imatge sense parpadejos (en les televisions antigues), és va optar per partir cada fotograma en 2 camps: les línies parells i les línies senars. Per tant, un vídeo de 25 fotogrames per segon, equival a 50 camps per segon.
Versió llarga
Els fotogrames estan separats entre ells per 0.04 segons (1/25). Però els camps estan separats entre ells per 0.02 segons (1/50).
Es un televisor "antic" (CRT), degut al seu funcionament intern, aquest efecte és pràcticament inapreciable.
Però en els televisors nous (progressius: LCD, plasma, etc), un vídeo entrellaçat es veu "malament", ja que el que és sol mostrar els dos camps d'un fotograma a la vegada. Però recordem, que entre dos camps hi han 0.02 segons de diferencia !! Per tant, en imatges amb molt moviment, els dos camps no concorden, i es veuen ratlles horitzontals.
Actualitat
Per desgràcia, el TDT nostre segueix fent servir el estàndard PAL, per tant son entrellaçats.
Però alguns vídeos, no ho semblen!! Això es degut a que el vídeo es transmet de forma entrellaçada (C11 C12 C21 C22 C31 C32 ...), però els dos camps que corresponen a un frame s'han gravat al mateix moment. Per tant, al mostrar-se junts, es com si fos progressiu.
Ens podem trobar amb 3 casos (principals):
- Imatge clarament entrellaçada: sol ser el cas de les emissions de programes antics. Aquest programes estan gravats amb fonts entrellaçades, i veiem clarament la imatge entrellaçada. (És necessari filtrar).
- Imatge poc entrellaçada: vídeo gravat d'una font entrellaçada i que li han passa un filtre de desentrellaçat. El vídeo generalment no sembla entrellaçat, excepte algunes escenes amb molt moviment que el filtre hafallat i es veu l'entrellaçat. (És opcional filtrar).
- Vídeo NO entrellaçat: la majoria de les gravacions modernes. Aquests vídeos obtingut amb fonts no entrellaçades, i malgrat emetres amb els camps separats (entrellaçat), el vídeo resultant NO es entrellaçat. (No cal filtrar).