Descobrim la història desconeguda d'un heroi anònim: Ramon Perera, un enginyer que va veure com la seva vida canviava dràsticament amb els bombardejos feixistes sobre Barcelona. Perera haurà d'afrontar un repte professional que mai hauria imaginat: dissenyar i construir refugis sota terra per protegir la població. A Catalunya va aconseguir salvar milers de persones; a Londres no van fer cas dels seus consells i molta gent va perdre la vida.
Un documental de Montse Armengou i Ricard Belis, autors d'"Els nens perduts del franquisme" i "El comboi dels 927" en la línia dels reportatges d'investigació històrica del "30 minuts", que ens descobreixen aspectes ocults i silenciats del nostre passat recent.
Amb la Guerra Civil Espanyola s'inaugura una nova tàctica militar: els bombardejos sistemàtics contra la població civil, especialment a Barcelona. Davant d'aquest perill desconegut fins a aquell moment, autoritats i societat civil es mobilitzen. Com a membre de la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, Ramon Perera treballarà incansablement construint refugis i investigant materials que els facin més resistents. La seva obsessió és protegir la gent de l'impacte de les bombes que sistemàticament, dia i nit, llancen els avions de Mussolini i Hitler, aliats de Franco.
Els treballs de Perera criden l'atenció dels seus homòlegs a l'estranger. Aquest és el cas del britànic Cyril Helsby, que vindrà a Barcelona a conèixer aquesta titànica obra de protecció civil que aconsegueix fer 1.400 refugis a la ciutat. Malgrat les dificultats de la guerra, Perera ha aconseguit uns refugis segurs i a prova de bombes: no es coneix cap mort per l'impacte d'una bomba en aquests refugis.
Amb la derrota republicana, i després d'intentar salvar tota la documentació de refugis de la Junta de Defensa Passiva -una bona part de la qual va anar a parar a l'Arxiu de Salamanca i ara ha estat recuperada-, Perera passarà la frontera de França com molts altres milers de republicans: vençut, mort de fred i de tristor, pensant en la seva promesa que ha anat a parar a la presó Model...
Però quan arriba a Perpinyà tindrà una oportunitat que no desaprofitarà: la Creu Roja facilita escriure cartes a l'estranger i Perera es recorda de Helsby, aquell enginyer britànic amb qui havia fet bona amistat.... Ràpidament es posarà en marxa un operatiu dirigit pel mateix Donald Darling, membre destacat dels serveis secrets britànics. Aviat rebrà diners per arribar a Londres. No té papers ni documentació, però això no representarà cap problema: hi ha ordres expresses de deixar entrar Perera en territori britànic, un privilegi que molt pocs exiliats espanyols tindran. I això no era per que sí: Ramon Perera tenia la clau de la protecció de Londres en una guerra mundial que ja era imminent.
L'obra de Perera a Barcelona és tan important que a Anglaterra es genera un intens debat polític sobre el model de defensa civil: el "model Barcelona", defensat pels sectors més progressistes, o el que propugna que cadascú tingui el seu propi refugi privat. La composició conservadora del govern va fer que guanyés aquesta segona opció. Segons documents que ara surten a la llum, les autoritats britàniques temien que la construcció de refugis públics tornés la població "covarda i gandula". De res va servir que Helsby i altres científics diguessin que res d'això havia passat a Barcelona.
La decisió de distribuir els anomentas refugis Anderson, només a prova de metralla i no de bombes, tindrà resultats catastròfics. Els barris populars de Londres, on la gent no té cases amb jardí on posar el refugi particular, seran els més castigats perquè les zones industrials eren objectius estratègics i els obrers vivien molt a prop de les fàbriques. Un informe confidencial reconeix que no seguir el "model Perera" ha estat un fracàs. A Londres moriran més de 40.000 persones.
De caràcter reservat i discret, es té poca informació de les activitats de Perera a Londres, tot i que sabem que, paradoxalment, va acabar treballant en la indústria de guerra, ell, l'home que havia salvat tantes vides. La seva part més visible va ser la de portaveu del Consell Català de Londres, format per personalitats com el Dr. Trueta, Josep Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer....
A través d'arxius catalans i anglesos, la localització de familiars i amics, el documental presenta el retrat d'un d'aquests herois anònims abocats a l'exili durant la dictadura franquista i mai rescatat en temps de democràcia, una d'aquelles vides excepcionals que tan prolífiques van ser durant la II República i la Guerra Civil Espanyola, de les quals celebrem el 75 i 70 aniversari, respectivament.
Potser, per fi, ha arribat ara el moment que es compleixin les inquietants paraules que Perera va escriure al seu diari: "La meva dona m'ha induït a fer que aquestes notes de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya puguin ésser dipositades en un lloc de salvaguarda per a futura referència a qui pugui interessar." Aquest moment ha arribat.
Dades tècniques
Vídeo: TDTrip, 576x432, 25fps, xvid, 1035kbps
Àudio: TDTrip, 96kbps, 48kHz, mp3 (cbr), mono
Durada: 58 minuts
Mida: 475MB