30 minuts (2018.06.17) L'Oficina 39 (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi Amb motiu de la cimera històrica entre el president dels EUA, Donald Trump, i el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, "30 minuts" s'acosta a un aspecte molt desconegut d'aquest país, dividit des de l'any 1953 i rèmora de la divisió en blocs del món.
Més informació
Corea del Nord ha acabat formant part, d'una manera clandestina, del club d'estats que tenen armes nuclears. L'anunci fet pel règim de Pyongyang de renunciar al seu programa nuclear a canvi de l'aixecament de les sancions que li ha imposat la comunitat internacional és a la base de la cimera del 12 de juny a l'illa de Sentosa i té com a objectiu desescalar el conflicte entre tots dos països i impedir una guerra. Però, com pot ser que aquest país, amb la prohibició internacional de proliferació d'armes nuclears i sent un dels estats més pobres del planeta, disposi d'aquest arsenal?
Des dels anys 70, centenars de treballadors han estat enviats a l'estranger per fer diners que serveixin als interessos dels líders nord-coreans i amenaçant les seves famílies si s'escapaven o parlaven massa. L'Oficina 39, una suposada organització secreta nord-coreana, seria l'encarregada de buscar les maneres de mantenir els fons obtinguts, en divises estrangeres, per a la dinastia Kim. Segons algunes fonts, aquesta organització manté al voltant de 5.000 milions de dòlars en aquests fons.
El reportatge investiga sobre l'existència de l'Oficina 39 i les seves pràctiques en diversos països i en tots els àmbits de l'economia, des de les empreses legals fins a l'economia submergida i, fins i tot, en el crim organitzat.
Un reportatge de Marjolaine GRAPPE
Imatge: Christophe BARREYRE & Mathieu CELLARD
Produït per ARTE
Allargar la vida més enllà dels límits actuals és possible. Com? Fins quan es podrà viure? D'aquí 30 anys serem immortals, com ja anuncien alguns agosarats? Serà només per a rics?
Per primera vegada, els científics s'han plantejat alentir o aturar l'envelliment atacant-lo com si fos una malaltia. Un canvi de mentalitat que ja ha aconseguit èxits al laboratori, com ara allargar la vida dels ratolins un 40%. Cosa que equivaldria, per als humans, a viure fins als 120 anys. Aquest assaig aconseguit al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques de Madrid és només un dels molts experiments que apunten en aquesta direcció.
David Sinclair, Escola de Medicina de Harvard
"No és ridícul parlar de la font de la joventut. Ho estem fent. Ja hem descobert com alentir l'envelliment, com revertir l'envelliment en animals, i només és una qüestió de temps aconseguir aquestes medecines i demostrar que podem alentir i revertir l'envelliment en els humans."
Per fer-ho estan desxifrant per què el cos comença a deteriorar-se a partir dels 40 o 50 anys. És des d'aquest moment que apareixen càncers i altres malalties cardiovasculars i degeneratives associades a l'edat. La nova estratègia és posar-hi remei buscant una píndola que ens mantingui joves, per exemple.
Manuel Serrano, investigador ICREA de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona
"No sé si el límit estarà en 120 o 140 anys, però que augmentarà, estic segur que sí."
Un equip de "30 minuts" ha accedit als laboratoris i ha entrevistat els investigadors més destacats del món, com María Blasco, del Centre Nacional d'Investigacions Científiques (CNIO); Manuel Serrano, de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB); Cynthia Kenyon, de California Life Corporation (CALICO), o David Sinclair, de l'Escola de Medicina de Harvard, entre d'altres.
El reportatge també recull les ànsies per mantenir-se jove i allargar la vida, un neguit que fa que algunes persones paguin 8.000 dòlars per una transfusió de sang de joves d'entre 17 i 25 anys. "30 minuts" ha visitat la clínica on es fa aquesta pràctica i n'ha parlat amb els responsables, molt criticats per basar-se en estudis científics encara prematurs.
La sang jove pot ser, però, un dels recursos per rejovenir-se. Això és el que s'està estudiant a la Universitat de Stanford i a l'empresa Alkahest, filial de Grífols, que busquen en el plasma la solució a malalties de l'envelliment com el Parkinson o l'Alzheimer.
Darrere la cursa per la longevitat hi ha grans inversors que aboquen milions en el que s'albira que serà un gran negoci. Alguns, a títol particular, impulsats també per la por de morir-se; d'altres són companyies tan importants com Google i les tecnològiques de Silicon Valley.
Tot plegat ha fet ressorgir el vell somni de la immortalitat en algunes persones. Fins i tot hi ha divulgadors, com José Luis Cordeiro, que fan conferències en què asseguren que d'aquí trenta anys s'aconseguirà "la mort de la mort". L'equip de "30 minuts" ha pogut entrevistar un jove que viu entre Palma i Barcelona i que ha criopreservat recentment el seu pare. El reportatge també viatja fins al centre més gran del món de criopreservació.
Sorolloses cassolades, baralles, agressions, militants de l'extrema dreta, policia secreta, mediadors, denúncies judicials, nits en què els furgons policials ocupaven el carrer... Tot, només per l'obertura d'un oratori musulmà.
Un equip de "30 minuts" ha anat seguint des de l'estiu passat una intensa protesta veïnal en un carrer poc conegut del barri de la Prosperitat, a Barcelona. Segurament, ha estat el conflicte més forassenyat contra una mesquita que hi ha hagut a Catalunya, però no ha estat l'únic. Des de mitjans dels 90, sovint, quan una comunitat musulmana busca un nou espai, els veïns es revolten. I la pressió veïnal ha aconseguit en moltes ocasions que l'oratori no s'obri, o que ho faci en un lloc alternatiu.
Els musulmans del barri de la Prosperitat han tingut el suport de l'ajuntament i d'una plataforma d'entitats del barri i per fi han pogut obrir el seu centre. Tots ells tenen veu en aquest "30 minuts". També hi participen els veïns contraris a l'oratori i altres actors que els han donat suport a peu de carrer i han contribuït a embolicar el conflicte: el partit d'extrema dreta Plataforma per Catalunya i l'ultradretà Democracia Nacional.
Potser per les citacions judicials a membres de Democracia Nacional o per les multes imposades a alguns veïns, l'ambient s'ha tranquil·litzat. Però la polèmica serveix per posar sobre la taula l'oposició social a la presència musulmana, les pors -raonables o no-, la islamofòbia i les solucions mai perfectes per encaixar el dret fonamental a practicar la religió amb el dret dels veïns a viure tranquils.
A "30 minuts", analitzem també l'experiència de dues comunitats més que van viure conflictes veïnals similars: els oratoris de Rocafonda i Cerdanyola, a Mataró, que van pactar desplaçar-se a un polígon industrial, i el de Singuerlín, a Santa Coloma de Gramenet, que va ser traslladat provisionalment a un mòdul prefabricat a Can Zam, i allà continua.
Un reportatge de: Esther Llauradó i Jordi Zorrilla. Imatge: David Bou. Muntatge: Carles Senyalada. Producció: Sandra Rierola
Aquests dies, fa 23 anys de la matança de Srebrenica, on més de 8.000 persones van ser assassinades a mans de les forces serbobosnianes. El reportatge recull els moments en què l'Esad Landzo es retroba amb expresoners del camp de Celebici.
El 1992, quan Esad Landzo només tenia 19 anys, va començar la guerra de Bòsnia. Esad va ser mobilitzat per les forces bosnianes i destinat al camp de Celebici, conegut per abusos i tortures a presoners de guerra, molts dels quals eren civils.
Va ser un dels guardians del camp, on va cometre els crims pels quals, un cop acabada la guerra, va ser denunciat i jutjat a la Haia.
El 1998 va ser condemnat a 15 anys per tortures, crims de guerra i crims contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia, i n'ha passat deu tancat a Finlàndia.
Un cop en llibertat, es va proposar anar a buscar alguns dels homes que va torturar per mostrar el seu penediment i demanar perdó pel sofriment que va causar.
El reportatge "Ni oblit ni perdó" recull els moments en què Esad es retroba amb expresoners del camp de Celebici, amb qui parla, i com, malgrat el remordiment que mostra, ells no han oblidat ni perdonen la violència que van patir per part seva.
Aquests dies, quan fa 23 anys de la matança de Srebrenica, on més de 8.000 persones van ser assassinades a mans de les forces serbobosnianes, en el pitjor genocidi d'aquella guerra, cap dels condemnats per aquella matança ha demanat perdó.
Per això pren una especial significació el gest d'Esad Landzo cap a les seves víctimes, una acció que no sempre ha trobat la comprensió de la seva família ni dels seus veïns musulmans, que tampoc obliden ni perdonen els múltiples crims que es van cometre contra ells aquells anys.
naroatna
