[ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

Moderadors: arakelov, Petiso, Nava

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19492
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

[ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#1

Entrada Autor: naroatna » dv. set. 22, 2017 0:10

30 minuts
Temporada 2017-2018
DVBrip català

"30 minuts" obrim aquesta trenta-tresena temporada com a referència informativa amb el mateix objectiu de sempre: acostar-se a les diverses realitats i als seus protagonistes amb el màxim rigor i profunditat.

A banda de seguir posant l'accent en les temàtiques socials, econòmiques i polítiques que preocupen els ciutadans, aquesta temporada el programa vol ser molt més present en els fets, alguns d'excepcionals, que s'han viscut i es viuran a Catalunya, i donar una resposta als grans temes de l'actualitat catalana i de la resta del món.

En paral·lel als temes més vinculats a l'actualitat, des del "30 minuts" seguirem treballant en reportatges que analitzaran en profunditat els grans reptes de la humanitat (els efectes del canvi climàtic, les desigualtats econòmiques i socials, els conflictes violents i les seves conseqüències...) i en treballs d'investigació periodística que aportin la màxima informació sobre els episodis més foscos viscuts els últims temps.

I volem fer-ho amb tots vosaltres, per això us convidem a seguir-nos, cada diumenge, al "30 minuts".

Carles Solà
director "30 minuts"

Imatge


Capturador principal: naroatna
Suplents: Petiso, r5004

Dades tècniques
Durada: 30 minuts aprox.
Mida: 300 MB
Vídeo: XviD, 1296 kbps, 704x396,
Àudio: MP3, 128 kbps, 48000Hz, estèreo


E-links:

30 minuts (2017.09.17) Entre els nostres (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Un mes després dels atacs ens centrem a explicar l'impacte que ha causat que els autors materials dels atemptats fossin un imam i deu joves de Ripoll.
Més informació
L'actualitat informativa és tan voraç que sembla que el doble atemptat de Barcelona i Cambrils hagi quedat molt llunyà, però avui tot just ha passat un mes. Encara estem impactats i mirem amb certa estupefacció aquest terrorisme de causes tan complexes i que malauradament, de moment, no té aturador.

Hem estat treballant tres setmanes recorrent de punta a punta el país a través de la cartografia de l'atemptat - Ripoll- Barcelona -Cambrils - Alcanar - i hem pogut constatar l'impacte emocional que ha causat també entre aquells que coneixien els terroristes.

Una de les idees recurrents i coincidents que ens han comentat educadors, professors, companys d'institut i de feina ha estat que els 10 joves estaven plenament integrats: parlaven la llengua, s'estaven formant i treballant i tenien certes perspectives de futur. Tots ells formaven part de les segones generacions d'immigrants, compartien aficions i temps lliure amb companys autòctons i no vivien a cap gueto. A més, entre els terroristes, hi havia vincles familiars, d'amistat, des de la infantesa, i de veïnatge. Circumstàncies que van donar més cohesió al grup, que evitaven la dissidència i qualsevol deserció del projecte comú.

Les seves biografies no són gaire diferents de la de Mohamed Jarmoune, un italià d'origen marroquí que va créixer a la província de Brescia. També fill d'immigrants, tenia una feina ben remunerada i aparentment estava integrat. Tot i la seva gens menyspreable situació social i econòmica va patir un procés de radicalització violenta a través de les xarxes socials fins al punt que el van detenir en el moment de planejar un atemptat contra una sinagoga de Milà l'any 2012. Aquests exemples evidencien que la integració i els processos de radicalització són compatibles.

En el cas dels individus de Ripoll, el que realment ens ha de preocupar és la presència d'agents de radicalització que poden activar, accelerar i agreujar que aquests processos s'acabin convertint en violents. Perquè, en realitat, què fa que aquest fenomen tingui lloc en unes zones del país i en d'altres no, malgrat tenir potencialment els mateixos perfils de població? La resposta és la presència d'un agent de radicalització.

A l'espera que les investigacions acabin resolent tots els fils que encara queden per estirar, Abdeluaki es-Satti és el principal responsable de la radicalització dels joves. Per això, ens sembla de vital importància conèixer amb profunditat la trajectòria cronològica i ideològica d'aquest individu. Només així podrem desactivar d'altres Abdeluakis es-Satti que comparteixin les mateixes intencions.
Segons les nostres primeres indagacions, Es-Satti arriba a Catalunya almenys l'any 2000 i, algunes declaracions dels encausats en l'anomenada Operació Chacal, s'assenyala que exerceix d'imam. A Vilanova i la Geltrú comparteix domicili amb Belgacem Bellill, que s'immolaria a Nasiriya el 12 de novembre del 2003 en un atac contra una caserna de carrabiners.

A finals del 2005, se sospita de la seva vinculació amb persones relacionades amb els atemptats de Casablanca i l'any següent es relaciona amb un nucli de fidels que es queden després de la pregària a la mesquita de Vilanova i la Geltrú, on es comenta que és necessari fer el que ells entenen com a Jihad a l'Iraq, a l'Afganistan i a Palestina.

El seu passat també està marcat pel tràfic de drogues, per l'estafa a veïns i coneguts i per múltiples viatges entre Catalunya, el Marroc i Bèlgica, on fa nombrosos contactes personals. La nostra hipòtesi de treball és que la seva radicalització religiosa és un procés lent i gradual, més d'una dècada, i el seu pas cap a la violència respon a un projecte personal a llarg termini minuciosament pensat.

Sabem que l'any 2009 viu a Segur de Calafell, on interpreta la seva concepció de l'Islam rigorosament. Vesteix gel·laba, porta barba llarga i evita mirar els ulls a les dones. La seva esposa segueix el mateix patró. Vesteix el nicab negre i no es barreja entre els homes.

El gener de 2010, detingut a Ceuta per tràfic de drogues i ingressat al Centre Penitenciari de Castelló, el seu rostre ha canviat. Encara que no podem precisar en qui moment, ja no porta barba i vesteix de manera occidental. En aquest sentit, ni tan sols es considera necessari que el seu nom passi a formar part del fitxer FIES, en què s'inclouen els interns que mereixen un especial seguiment per la seva vinculació amb el terrorisme.

Un cop fora de la presó, l'abril del 2014, aconsegueix anul·lar la seva ordre d'expulsió argumentant l'arrelament laboral i els esforços per integrar-se a Espanya.

Des de la seva sortida de la presó, creiem que té clar quin és el seu objectiu: aconseguir formar un grup amb qui, valent-se dels seus contactes, planejar un atemptat prou mortífer com per justificar i legitimar la seva visió bel·licosa de l'Islam. En un dels documents localitzats a la casa d'Alcanar, els terroristes de Barcelona i Cambrils es definien a sí mateixos com a soldats d'Estat Islàmic a l'Al-Andalus, una denominació similar a la dels terroristes de l'11-M que es feien dir brigada de l'Al-Andalus.

El relat cronològic d'Es-Satti, encara amb moltes llacunes, continua el 13 de novembre del 2014. Sabem que intenta convertir-se en imam en un oratori de Catalunya i que, de nou, entre el gener i el març de 2016 fa el mateix a Bèlgica. En els dos casos, les juntes respectives desconfien d'ell i, quan saben que té antecedents per tràfic de drogues, a través d'informacions policials, desisteixen de contractar-lo. No passa el mateix a Ripoll. Cap dels cossos policials alerta de l'historial d'Es-Satti a les juntes dels oratori i, tot seguit, es produeixen una sèrie de despropòsits que li permetran actuar amb tota impunitat.

Segons assegura l'entorn, ningú desconfia de l'imam que sap cantar l'Alcorà de memòria, fa una vida discreta i mostra un perfil baix. De fet, segueix al peu de la lletra alguns dels manuals que han popularitzat tant Al-Qaeda com Daesh. Es tracta de documents, que es poden trobar fàcilment a la xarxa, en què es fa creure als seus seguidors que han d'actuar com a espies a Occident i portar una doble vida. Com s'han de comportar i barrejar entre els europeus? Quins hàbits han de mostrar públicament? Quines mesures de seguretat han de prendre per no ser interceptats pels cossos policials?

Instruccions clares i precises que evidencien que Es-Satti no només coneixia, sinó que va assimilar plenament. De fet, en un dels domicilis registrats dels encausats en l'operació Chacal, s'hi va localitzar el manual de seguretat d'Al-Qaeda.

Amb aquests precedents, doncs, ens atrevim a afirmar que s'havia fet seva una de les accepcions de l'anomenada taquiya, l'acte de dissimular les pròpies creences religioses. Una pràctica que els grups d'Al-Qaeda i Daesh s'han fet seva en nom d'aquesta concepció bel·licosa de l'Islam que estan utilitzant per aconseguir els seus objectius militars.

A mesura que anem assimilant com el 17-O ha canviat la percepció de la nostra seguretat, ara en cal temps. Temps per continuar treballant i reconstruint els fets precisos a l'entorn de la figura de l'agent de radicalització i de la investigació, però també temps per tenir una necessària perspectiva històrica d'aquests fets. Una distància tant amb els fets com amb l'impacte emocional que ens ha de permetre reflexionar per saber com hem de neutralitzar aquest discurs de la por i del tot s'hi val per una visió extremista i bel·licista.

Mentrestant, Europa manté l'alerta terrorista davant d'una amenaça que difícilment es pot prevenir i un mes després dels atemptats, Ripoll encara s'està recuperant de la commoció. A pesar de les moltes preguntes que ens fem a l'entorn del procés de radicalització dels nois i d'Es-Satti, o bé, de les connexions internacionals de la investigació, n'hi ha dues que són especialment rellevants i immediates: Com podem superar la desconfiança que ha generat l'atemptat? Com neutralitzar el missatge d'aquells que legitimen la violència, però també d'aquells altres que condemnen tota la comunitat musulmana?

Fernando Reinares, del Reial Institut Elcano, ens deia que els atemptats poden accentuar la fractura perquè, de fet, es tracta d'una jihad per dividir-nos davant de la desmembració territorial del califat. I, en aquest sentit, la batalla real, que ens toca de més a prop no és només als carrers de les capitals europees, sinó en les ments i en els cors d'aquells que creuen fermament que la violència es pot legitimar en nom de Déu.

30 minuts (2017.09.24) Setge al referèndum (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Especial "30 minuts" sobre l'estat d'excepcionalitat que està vivint el país després de la intervenció "de facto" de les institucions catalanes. Descrivim com s'està produint aquesta intervenció per part de l'Estat i la reacció ciutadana.
Més informació
Amb l'aprovació de la Llei del Referèndum i la firma del decret de convocatòria, el 6 de setembre va començar el compte enrere del calendari cap a l'1 d'octubre.
La resposta de l'Estat a l'aprovació d'aquesta llei i la de Transitorietat Jurídica, va ser immediata. En poques hores, el Tribunal la va suspendre, i, per tant, va començar la persecució dels actes destinats a la seva materialització. La Guàrdia Civil va entrar a una primera impremta de Constantí, buscant-hi material sobre el referèndum. A aquesta primera acció va seguir el registre al setmanari "El Vallenc" i a altres impremtes, a les redaccions de mitjans digitals, empreses de missatgeria i locals de partits i entitats sobiranistes. Paral·lelament al fet de requisar material, el ministeri fiscal va citar a declarar com a investigats prop de 800 alcaldes dels ajuntaments, que van mostrar la seva disposició a col·laborar amb el govern en l'organització de l'1-O.

El punt més àlgid va ser l'entrada, aquest dimecres, en diverses conselleries i la detenció de 15 alts càrrecs i tècnics de la Generalitat. La resposta ciutadana a les accions de la justícia espanyola ha estat constant, creixent i pacífica durant aquests dies, omplint, cada cop més massivament, carrers i places i convertint-los en el punt de mira de tot el món. El 30 minuts "Setge al referèndum" ens acosta des del testimoni de persones anònimes que han participat en els actes a favor del referèndum i contra l'acció de l'Estat, fins als màxims responsables de les institucions catalanes per saber com s'han desenvolupat aquests primers dies d'una campanya que s'ha convertit en un veritable pols entre una gran part de la ciutadania catalana i l'estat espanyol. La resposta al setge de l'Estat al referèndum ha estat la de la gent que reclama poder votar el diumenge 1 d'octubre.

Un reportatge de Santiago Torres i Ramon Vallès

Imatge David Bou

Muntatge Carles Señalada

Producció Sandra Rierola

Documentació Montse Bailac.

30 minuts (2017.10.08) Els dies clau (DVBrip català per r5004 i naroatna)(TotsRucs.cat).avi :arrow: Moltes gràcies r5004 !!
Aquestes dues setmanes, Catalunya està escrivint una pàgina de la història sense precedents.
Més informació
Aquestes dues setmanes, Catalunya està escrivint una pàgina de la història sense precedents.
El que s'ha viscut als carrers ho sabem sobradament i ho ha pogut veure tot el món, però mentre els esdeveniments se succeïen de manera vertiginosa, els actors principals d'aquest moment històric han hagut de prendre decisions i treballar, cadascú des del seu lloc, amb inquietud, amb il·lusió i també amb preocupació, un dia a dia que marcarà el futur com a país.

Els equips del "30 minuts" han estat al costat del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, però també dels consellers d'Exteriors i d'Interior, Romeva i Forn; el delegat del govern espanyol, Enric Millo; els dirigents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i l'alcaldessa Ada Colau o l'alcalde socialista de Viladecans, entre molts altres protagonistes d'aquests dies.

Amb ells hem compartit els moments més impactants des de fa dècades i ens han fet arribar com ho han viscut i el que han sentit davant dels esdeveniments d'aquests dies clau.

30 minuts (2017.10.15) Persones no humanes (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Els zoos, en ple s. XXI, tenen sentit perquè han de transformar-se per transformar la societat.
Més informació
La societat demana transformar els zoos i desprendre's del concepte d'exhibició d'animals; es tracta de fer una transició basada a potenciar tres grans eixos: la conservació, la recerca i l'educació.
"Els zoos, en ple segle XXI, tenen sentit perquè han de transformar-se per transformar la societat i posar l'èmfasi en els problemes que els humans hem generat i ajudar a mantenir els hàbitats i que les espècies siguin viables en el seu medi."

Amb aquestes paraules de Carme Maté arrenca el 30 minuts d'aquesta setmana. La Carme va ser directora del Zoo de Barcelona i ara ha rebut l'encàrrec de l'Ajuntament de coordinar un debat social per saber com volen que sigui el zoo els ciutadans de Barcelona.

En el centre d'aquesta discussió, un dels animals més emblemàtics: els dofins. L'Ajuntament ha renunciat al projecte de construir un nou delfinari i ha decidit buscar-los una nova localització que els garanteixi més benestar.

Hem acompanyat una delegació de l'Ajuntament a visitar un refugi per a cetacis a l'illa grega de Lipsi. Traslladar uns dofins nascuts en captivitat a un espai natural seria una experiència pionera plena d'incerteses i que obriria el camí a altres ciutats o països que, com Barcelona, es declaren lliures de cetacis en captivitat.

Fruit també d'aquesta nova sensibilitat social pels drets dels animals, a milers de quilòmetres una altra ciutat vol transformar el seu zoo. A Mendoza, a l'Argentina, coneixerem el cas inèdit d'una ximpanzé, la Cecilia.

Amb la mort dels seus companys de gàbia, la Cecilia es va quedar sola i va caure en una depressió. Una associació pels drets dels animals va presentar un "habeas corpus" denunciant una detenció il·legítima, perquè considera que la Cecilia no havia comès cap delicte. Una jutgessa el va acceptar, en va decretar el trasllat a un refugi i la va declarar subjecte de dret no humà.

La societat demana transformar els zoos i desprendre's del concepte d'exhibició d'animals. Tal com explica Sito Alarcón, el nou director del Zoo de Barcelona, es tracta de fer una transició basada a potenciar tres grans eixos: la conservació, la recerca i l'educació.

Un reportatge de Lluís Jené
Muntatge: Moisés Casanovas
Producció: Carles Fernández
Un reportatge de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Lluís Jené.

30 minuts (2017.10.22) Revolució Russa, 100 anys després (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Ens acostem al centenari d'un dels fets més impactants del segle XX: la Revolució Russa. I fa la sensació que l'efemèride desperta més interès a la resta del món que al país que la va protagonitzar.
Més informació
Ens acostem al centenari d'un dels fets més impactants del segle XX: la Revolució Russa. I fa la sensació que l'efemèride desperta més interès a la resta del món que al país que la va protagonitzar.
El "30 minuts" de diumenge es planteja el repte de fer balanç de la revolució des de la mateixa Rússia. Quin rastre queda del cop d'octubre a la Rússia actual? Quina evolució ha seguit el país que fa cent anys va voler instaurar la dictadura del proletariat? Aquests són els dos interrogants principals que han guiat una feina intensa del corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Rússia per al "30 minuts" d'aquest diumenge, titulat "Revolució Russa: Cent anys després".

Un equip del programa ha estat en alguns dels principals escenaris dels fets de fa cent anys, però no tant amb la idea d'explicar què és el que va passar, sinó amb la voluntat d'explorar quin llegat ha deixat el cop bolxevic.

Al llarg del reportatge es veurà com són avui els comunistes russos, si encara hi ha gent que voldria recuperar la figura del tsar, quina popularitat tenen en l'actualitat Lenin i Stalin o quina actitud manté el president Vladímir Putin respecte a la Revolució Russa.

Una de les personalitats que han parlat amb l'equip del programa és Aleksei Utxitel, un director de cinema rus veterà. Durant els anys de la Unió Soviètica ja havia hagut de lidiar amb la manca de llibertat. I ara, la seva última pel·lícula ha causat una gran polèmica abans que s'estrenés i ha hagut de superar intents de censura, perquè un dels protagonistes és l'últim tsar, Nicolau II. Els autors del reportatge també han entrevistat, entre altres, representants sindicals, del món de la cultura –com el director del museu Hermitage–, de l'església ortodoxa i Gueorgui Mikhàilovitx Romànov, que es considera hereu legítim de la casa imperial russa.

Un reportatge de Manel Alias

Realització: Joan Albert Lluch

Imatge: Rodión Nésterov

Muntatge: Martí Genís i Moisès Casanovas

Producció: Dmitri Polikàrpov i Jèssica Montaner

Documentació: Monterrat Bailac.

30 minuts (2017.10.29) Vigilants espacials (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El negoci dels satèl.lits de baix cost està creixent molt ràpidament i pot amenaçar la nostra intimitat.
Més informació
Planet és una petita empresa nord-americana que fabrica i envia a l'espai nanosatèl·lits de la mida d'una capsa de sabates que en molt pocs anys s'ha convertit en l'operador comercial més gran del món.
Creada el 2010 per extreballadors de la NASA, va començar enviant telèfons mòbils a l'espai, i en aquests moments ja té 156 satèl·lits fent voltes a la Terra.

Els satèl·lits de Planet envien diàriament fotografies de la Terra que permeten detectar la desforestació, el comerç marítim o la pesca no autoritzada, així com altres activitats il·legals, però també canvis en l'orografia deguts a inundacions o altres catàstrofes naturals. Aquesta informació serveix per a la persecució de les activitats il·legals o la intervenció dels equips d'emergència, i a l'hora de prevenir futures situacions semblants.

Planet només pot vendre les informacions que recullen els seus satèl·lits als clients que el govern nord-americà autoritza. Però qui poden ser, aquests clients? Aquí és on comença el debat sobre la privacitat. Perquè, què passa si es fa servir per perseguir penalment una persona o simplement per perjudicar-la? És un conflicte ètic sobre l'ús de les dades recollides que haurà d'afrontar ben aviat la indústria de satèl·lits.

A més a més, des del juny, Planet observa per a les agències d'intel·ligència nord-americanes Síria, l'Iraq, l'Iran, el Sudan del Sud i alguns països sud-americans, i això no ha fet més que començar.

Actualment hi ha uns 1.500 satèl·lits en òrbita, però la previsió és que el creixement, els pròxims anys, sigui enorme. Airbus en fabricarà uns 650, i SpaceX vol bastir-ne una constel·lació de 4.425.

Aquesta nova cursa de l'espai agreujarà el problema de la ferralla espacial. Des que el 1957 es va enlairar l'Sputnik, s'han llançat a l'espai 41.000 objectes artificials, però només un 5% estan en funcionament, i aquesta ferralla serà cada dia un problema més gros a l'espai i per a la Terra.

Una producció d'ABC Australia

Un reportatge de Mark Corcoran

Imatge: David Martín

Locució: Joel Valverde

Postproducció d'àudio: Carles Garcia.

30 minuts (2017.11.05) La fam de la guerra (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El Sudan del Sud viu uns enfrontaments armats que han provocat desplaçaments massius de població i amenacen 20 milions de persones de patir fam en aquest país, al Iemen, a Somàlia i a Nigèria.
Més informació
El Sudan del Sud viu uns enfrontaments armats que han provocat desplaçaments massius de la població. Segons les Nacions Unides, uns 3 milions de persones, la quarta part de la població del país, s'han vist obligades a desplaçar-se i buscar refugi en llocs inhòspits on no troben gaire res més per menjar que herbes i baies d'arbustos. La fam amenaça 20 milions de persones en aquest país i al Iemen, a Somàlia i a Nigèria, en el que es considera que és el pitjor desastre humanitari des del final de la Segona Guerra Mundial. Des del 2013, govern i oposició s'enfronten en una guerra civil de caràcter ètnic. Organitzacions humanitàries com la Creu Roja treballen contra corrent per fer front a una situació de fam extrema que condemna a mort milers de persones cada dia.

Una producció de Capa

Un reportatge de:

Grégory Roudier

Stéphanie Coudurier

Claudie Aubinais

Virginie Letendre

Nils Montel

Locució: Joel Valverde

Postproducció d'àudio: Albert Juvés

30 minuts (2017.11.12) Catalunya, afer exterior (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
És un afer intern o un conflicte que marcarà decisivament Europa? "30 minuts" busca respostes al cor de les institucions europees.
Més informació
La resposta ha estat sempre la mateixa: és un afer intern. La Unió Europea ha vist el procés català com una qüestió que s'havia de solucionar en el marc de l'estat espanyol. Fins que va arribar l'1 d'octubre i les imatges de la repressió policial van fer la volta al món. El 30 minuts "Catalunya: afer exterior" busca respostes en el mapa internacional: l'exprimer ministre d'Eslovènia, el vicepresident del Grup Popular europeu o la presidenta del Grup dels Verds. Als passadissos del Parlament d'Estrasburg ha estat el gran tema de conversa i preocupació. Carles Puigdemont ha situat el conflicte a Brussel·les, el cor de les institucions europees.

Ha fixat línies vermelles la Unió Europea? Hi pot haver una negociació internacional? Com funciona un procés de mediació? Mentrestant, a Catalunya, els fets són trepidants: l'empresonament de vuit membres del govern català, les protestes al carrer, una vaga general. I tot davant la mirada de la premsa internacional. "30 minuts" segueix des de dins el procés i busca explicacions en l'escena internacional. Són els dies clau que continuen marcant la història del país. Europa pot donar l'esquena a la qüestió catalana?

Un reportatge de: Genís Cormand / Ramon Vallès

Imatge: David Bou / Carles de la Encarnación

Producció: Jessica Montaner

Documentació: Glòria Rocafiguera

30 minuts (2017.11.19) Causa General¿ (DVBrip català per r5004 i naroatna)(TotsRucs.cat).avi :arrow: Moltes gràcies r5004 !!
El procés per la independència de Catalunya ha arribat als tribunals. És una causa general contra el procés? O simplement la justícia fa la seva feina amb independència del poder polític?
Més informació
El procés per la independència de Catalunya ha arribat als tribunals. I part dels seus protagonistes, els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, la majoria de la mesa del Parlament i membres del govern, són a la presó, en llibertat provisional o amb una ordre internacional de cerca i captura. Un fet insòlit a Europa.

Se'ls acusa de delictes molt greus i gens freqüents com la sedició, amb penes de fins a deu anys, o fins i tot de rebel·lió, amb penes de 25 anys, un delicte del qual només hi ha el precedent del cop d'estat d'Antonio Tejero del 1981.

El "30 minuts" analitza amb experts el significat dels delictes de sedició i rebel·lió, dels quals hi ha molt pocs antecedents en democràcia. Volem saber si els fets que es jutgen, l'actuació dels Jordis en la protesta davant el Departament d'Economia del 20 de setembre, el paper del govern i d'una part de la mesa del Parlament en el referèndum de l'1 d'octubre i la proclamació de la independència del 27 de setembre encaixen en aquests supòsits.

La manifestació de 40.000 persones davant la conselleria era una protesta pacífica? O era un "alçament tumultuari" que volia impedir l'acció judicial, com diu el fiscal?

Impulsar el referèndum de l'1 d'octubre i proclamar la independència va ser una desobediència inconstitucional o un acte de rebel·lió?

És una causa general contra el procés? O simplement la justícia fa la seva feina amb independència del poder polític? Hi ha garanties per als processats?

"30 minuts" ha parlat amb els magistrats Rodríguez Vega, de l'Audiència Provincial de Barcelona i president de la secció territorial de Catalunya de l'Associació Professional de la Magistratura; Miguel Pasquau Liaño, magistrat del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia; Diego López-Garrido, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Castella-la Manxa, i Pablo Simón, politòleg de la Universitat Carlos III de Madrid.

També es valora la situació dels processats, la presó provisional i les garanties legals amb la presència d'Esteban Beltrán, president d'Amnistia Internacional a Espanya; Rafael Ribó, síndic de greuges de Catalunya, i els advocats dels presidents de l'ANC i d'Òmnium Cultural i d'alguns membres del govern.



Un reportatge de: Ignasi Gallart i Carles Señalada

Imatge: Carles de la Encarnación / David Bou

Producció: Carles Fernández

Documentació: Montse Bailac.

30 minuts (2017.11.26) El negoci de la sang (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Una part de les donacions de sang que es fan cada dia al món es venen a empreses que n'aprofiten el plasma per fabricar medicaments.
Més informació
El reportatge fa un recorregut entre Suïssa i els Estats Units per descobrir com es fan aquestes donacions i les diferències en els controls als donants que hi ha, en un país i en l'altre.

Mentre que a Suïssa les persones que donen sang ho fan esporàdicament i els controls són màxims, a ciutats com Cleveland, als EUA, els donants reben uns diners a canvi, i per això aquesta pràctica s'ha convertit en un ingrés fix entre les persones pobres.

Donen sang dos cops per setmana i molts d'ells són consumidors de droga, que fan servir els diners de les donacions per mantenir la seva addicció, un fet que no sembla que importi gaire a les empreses que compren la sang.

Segons aquestes empreses, no està provat que donar sang amb massa freqüència sigui perjudicial per als donants i asseguren que es garanteix la seguretat del plasma recollit.

Només als EUA, entre el 2007 i el 2014, la crisi econòmica va disparar les donacions dels 15 als 32 milions, un panorama que fa pensar en l'existència d'un veritable negoci de la sang.

Un reportatge de: Marie Maurisse, François Pilet, Pierre Monnard

Imatge: Joseph Areddy

30 minuts (2017.12.03) Plegar la manta (DVBrip català per r5004 i naroatna)(TotsRucs.cat).avi :arrow: Moltes gràcies r5004 !!
El "30 minuts" dona veu als protagonistes d'una realitat que, encara que és evident, no sempre és prou coneguda: els venedors de "top manta".
Més informació
Aziz Faye, Lamine Sarr i Fatou Mbaye fa més de 7 anys que van arribar a Catalunya des del Senegal. Són tres dels centenars de venedors ambulants que hi ha actualment al país. Televisió de Catalunya, en coproducció amb Batabat, aborden el fenomen de la venda ambulant amb el reportatge "Plegar la manta", del programa "30 Minuts". Per fer-ho, entrevisten manters i exmanters que busquen la manera de deixar la venda ambulant i trobar una feina regularitzada.

Els tres protagonistes del documental, durant molt de temps no han tingut permís per treballar legalment i per això s'han dedicat a la venda ambulant. Tots tres són del Senegal, com la gran majoria de persones migrants que es guanyen la vida amb el que s'ha popularitzat com a top manta. Ara, tots tres exploren diverses alternatives per deixar la manta, però tenen clar que crear una cooperativa o la seva pròpia marca de roba no són la solució definitiva per a tots els venedors ambulants.

El reportatge dona veu, a més de les mateixes persones que es dediquen a la venda, a institucions, entitats de drets humans i comerciants, que donen la seva perspectiva sobre la problemàtica. Totes coincideixen a assenyalar les traves legals amb què es troben les persones que arriben a Espanya a la recerca d'oportunitats laborals.

Els mateixos venedors i les entitats de drets humans denuncien que els manters pateixen situacions de racisme institucional. Aquest fet es plasma en les actuacions policials, i per això Aziz Faye, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, reivindica que la policia "té dret a fer la seva feina, però el seu uniforme no li dona dret a pegar". Fatou Mbaye, presidenta de la cooperativa Diomcoop, afegeix que, si bé pot trobar normal que la policia els requisi la mercaderia, "no és normal que t'humiliïn, que et rebaixin l'autoestima".

Davant les acusacions que hi ha una màfia darrere el top manta, Lamine Sarr, també del Sindicat Popular, assegura: "És impossible que hi hagi màfies entre els manters, perquè cadascú treballa pel seu compte i no és una feina que generi prou diners perquè hi hagi màfia". El reportatge mostra la quotidianitat de la venda, com per exemple la compra dels productes en magatzems de majoristes al polígon de Granland, a Badalona, i també aborda el destí dels diners que guanyen venent al carrer, que sovint serveixen per ajudar les famílies al país d'origen.

Mentrestant, entre les solucions parcials per a la problemàtica trobem la marca Top Manta i una botiga creada pels mateixos manters, Diomcoop, una cooperativa impulsada per l'Ajuntament de Barcelona, i els plans d'ocupació que està posant en marxa la Generalitat per permetre regularitzar la situació de les persones que es dediquen a la venda. Cap d'aquestes respostes solucionarà el que assenyalen com a problema principal: l'accés a la plena ciutadania de les persones que es dediquen a la venda ambulant.


Un reportatge de
Sònia Calvó Carrió i João França

Realització
Raúl Cuevas

Imatge
Aïda Torrent, Benet Roman

Producció Batabat
Oriol Cortacans
Marc Roma

Muntatge 30 minuts
Moisès Casanovas

Àudio
La Fábrica de Carbón
Ronen Geva
David Arroyo
Angelo Vernuccio
Marcel Vilar

Producció 30 minuts
Carles Fernández

Locució
Joel Valverde

Muntatge musical 30 minuts
David Bustamante

Postproducció de so 30 minuts
Enric Casanovas

30 minuts (2018.01.07) La fi dels antibiòtics (DVBrip català per r5004 i naroatna)(TotsRucs.cat).avi :arrow: Moltes gràcies r5004 !!
Perquè els antibiòtics estan deixar de ser efectius? Com és que els "superbacteris" s'han fet tan forts?
Més informació
Per què els antibiòtics estan deixant de ser efectius? Com és que els superbacteris s'han fet tan forts? El mal ús i l'abús dels antibiòtics ha fet que els bacteris hagin après a defensar-se i s'han fet resistents. El 2050 hi podria haver més morts per culpa dels "superbacteris" que pel càncer.

Ramón Morales tenia 31 anys quan va morir infectat per un dels bacteris hospitalaris més perillosos del món. L'acabaven d'ingressar a l'hospital Reina Sofía de Còrdova per un trombe a la cama. Al cap d'un mes era mort. "En quatre dies el bacteri se'l va menjar per dintre, ronyó, fetge, cor... tot. Els metges estaven perduts", ens explica la seva mare, Pilar. De casos com el del Ramón, a Espanya cada any n'hi ha 2.500. Però si no es prenen mesures dràstiques en el consum d'antibiòtics, de cara al 2050 aquesta xifra es podria multiplicar per trenta, per sobre de les morts per càncer.

El problema sorgeix del fet que els antibiòtics estan deixant de ser efectius. Almenys, per tractar certes malalties. Són el que ja es coneix com "superbacteris", uns bacteris que s'han tornat resistents a la majoria d'antibiòtics. No hi ha res que pugui amb ells. "Ara fa 7-8 anys, aquí a l'hospital, podíem tractar les infeccions multiresistents amb fàrmacs senzills. Ara els hem de tractar amb antibiòtics d'últim recurs, antibiòtics que són tòxics", explica l'infectòleg i responsable del laboratori de recerca de Vall d'Hebron, Joan Gavaldà.

La pregunta que es fa molta gent és: com és que aquests bacteris s'han fet tan forts? Principalment, perquè des dels anys 50, que és quan es van començar a usar massivament els antibiòtics, se n'ha abusat. I com més s'utilitzen, més aviat els bacteris es tornen resistents.

L'abús s'ha comès en medicina humana, perquè els metges sovint recepten els antibiòtics per si de cas. Molta gent també s'automedica i es pensa que curen el refredat. Algunes farmàcies encara els venen sense recepta i molta gent interromp equivocadament el tractament abans d'hora perquè ja es troba bé. En medicina animal també se n'abusa. Espanya és el país europeu que utilitza més antibiòtics per quilo de carn. Molts ramaders els afegeixen al pinso i a l'aigua dels seus animals per garantir que si n'hi ha un de malalt, la resta continuaran sans.

Mentrestant, les grans farmacèutiques fa dècades que van abandonar la investigació en nous antibiòtics. No van trobar noves substàncies i la inversió era massa alta per als ingressos que preveien. És més rendible trobar un nou remei contra la hipertensió, que es prendrà tota la vida, que trobar un nou antibiòtic que es farà servir durant molt pocs dies.

El panorama actual és el que alguns metges ja qualifiquen com la "tempesta perfecta". És una situació a la qual fa ben poc que els governs i organismes internacionals presten atenció. L'alarma que s'està donant des del sector de la salut és comprensible, perquè sense els antibiòtics, la cirurgia i la medicina moderna no serien possibles. Una amenaça a hores d'ara cada cop més real.

Un reportatge de Jordi Regàs i Sara Segarra / Imatge i muntatge: Txus Navarro / Producció: Sandra Rierola.

30 minuts (2018.01.14) L'Emma vol viure (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Seguim de prop la història d' una jove estudiant holandesa que quan tenia 18 anys va decidir que es filmés la seva lluita contra l'anorèxia.
Més informació
L'Emma Caris, una jove estudiant holandesa, tenia, des de l'adolescència, un dels trastorns alimentaris més greus: l'anorèxia. Amb només 18 anys, va començar a filmar la seva pròpia lluita contra aquesta malaltia. En fer-ho, l'Emma ja intuïa que la seva pel·lícula acabaria d'una d'aquestes dues maneres: o bé aconseguiria recuperar-se del seu estat d'extrema feblesa, o bé l'anorèxia la portaria a la mort. Al final va acabar morint. Al "30 minuts" d'aquest diumenge, sentirem l'Emma, però també la seva família, les amigues, els metges i els terapeutes que la van tractar, reflexionant sobre la seva vida i mort.

A Catalunya, segons dades oficials, hi ha 28.000 joves d'entre 12 i 24 anys que tenen un trastorn de tipus alimentari. Això significa un 6% de la població d'aquesta franja d'edat, tot i que si hi afegim altres conductes de risc, com ara autoimposar-se una dieta o vomitar expressament, s'arriba fins a l'11%. Tot i que un 5% dels afectats acaba morint, com el cas de l'Emma, el 70% es tracta i es recupera.

Quan el reportatge "L'Emma vol viure" es va passar a la televisió holandesa, va tenir un gran impacte, sobretot entre el públic adolescent, i va propiciar molts debats als instituts i en els mitjans de comunicació i, fins i tot va impulsar alguns canvis en el sistema sanitari.

Tot i la duresa d'aquest reportatge, el "30 minuts" ha decidit programar "L'Emma vol viure" per contribuir a la conscienciació de la gravetat dels trastorns alimentaris i fer arribar el missatge que la protagonista va voler fer arribar: trieu viure mentre pugueu.

Un reportatge de Jessica Villerius. Imatge: Stephan Schmidt, Mike Wennekes, Antoinette Verbree.

30 minuts (2018.01.21) El mur de Trump (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Coincidint amb l'arribada de Trump a la Casablanca analitzarem com està posant en marxa els seus controvertits plans d'expulsió d'immigrants.
Més informació
El 20 de gener farà un any que Donald Trump va començar a exercir la presidència dels Estats Units d'Amèrica. Donald Trump va basar la seva campanya com a candidat a president en una promesa: fer tornar milions d'immigrants sense papers a Mèxic.

Ara, quan es compleix el primer any del seu mandat, descobrim com el president nord-americà està posant en marxa els seus controvertits plans d'expulsió d'immigrants.

És a través de la periodista de la BBC Hilary Andersson que veurem les conseqüències que està tenint sobre la població immigrada irregular la promesa que Trump va fer al seu electorat. Andersson ha anat a buscar les famílies immigrants dividides per les detencions i els fills dels pares detinguts que han quedat absolutament desemparats arran de l'aplicació d'aquestes mesures extremes.

Als Estats Units, cada cop més persones afirmen que aquestes polítiques de Trump estan dividint Amèrica. "El mur de Trump" també recull les veus d'aquells que donen suport a les deportacions i acompanya l'acció de la policia d'Arizona, que, quan cau la nit, persegueix i deté els immigrants que, tot i saber el futur que els espera, s'atreveixen a entrar sense permís a la fortalesa que Trump està construint.

Un reportatge de Hilary Andersson. Producció: BBC Panorama.

30 minuts (2018.02.04) Mercats Oberts (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
A partir de l'exemple representatiu de 4 mercats de Barcelona ( Sant Antoni, Sants, la Mercè i la Boqueria) analitzem com s'enfronten als canvis de costums aquests equipaments essencials de la cultura de la ciutat.
Més informació
Els mercats de Barcelona afronten els reptes d'una renovació per adaptar-se als nous hàbits i horaris dels compradors. Ens hem fixat en quatre mercats municipals de la ciutat de Barcelona: present i futur de Sants, Boqueria, Mercè i Sant Antoni.

Sou d'anar a plaça? Hi aniríeu però no us va bé? Quan falten pocs mesos perquè obri el nou mercat de Sant Antoni, després de més de 8 anys de reforma, ens preguntem per la realitat dels mercats municipals de Barcelona. Un model de xarxa que és únic al món, amb 39 mercats alimentaris repartits en els 10 districtes de la ciutat.

El "30 minuts" del diumenge 4 de febrer, "Mercats oberts", s'endinsa en l'exemple representatiu de quatre mercats de Barcelona, el de Sant Antoni, que obrirà aquesta primavera després d'una ambiciosa reforma, el de Sants, el de la Mercè –a Nou Barris- i, és clar, el de la Boqueria, que als mateixos reptes que qualsevol altre mercat, hi afegeix els problemes derivats de l'afluència massiva de visitants.

Com s'enfronten als canvis de costums? En tot cas, els mercats segueixen sent un mirall de la societat com han estat sempre aquests equipaments essencials en la nostra cultura.I, sobretot, tenen futur?

Un reportatge de Tana Collados i Víctor Díaz / Imatge: Carles de la Encarnación / Producció: Jèssica Montaner / Muntatge: Moisès Casanovas.

30 minuts (2018.02.11) L'ombra de Chávez (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Les últimes notícies que arriben de Veneçuela fan pensar cada cop més en un estat fallit. Però, què està passant en realitat?
Més informació
Les últimes notícies que arriben de Veneçuela fan pensar cada cop més en un estat fallit. Però, què està passant en realitat? Camina lentament cap a una dictadura o lluita amb totes les eines a l'abast contra les sancions imposades pels Estats Units?

Ja fa 4 anys que Hugo Chávez va morir, però la seva figura és omnipresent. Fent un volt pels carrers de Caracas, podem trobar-nos enormes cartells amb la seva cara.

El seu successor, Nicolás Maduro, es refereix constantment al "comandante" per combatre els seus oponents, que fa molts mesos que organitzen protestes en què reclamen la seva dimissió. Aquestes manifestacions s'han anat fent més i més violentes, i han causat desenes de morts.

Veneçuela viu sota el pes de les duríssimes sancions a què està sotmesa i sota la càrrega de la corrupció, una combinació que l'ha portat a la fallida. Tot i les vastes reserves de petroli del país, milions de veneçolans pateixen fam; els supermercats estan pràcticament buits, els aliments es venen a uns preus inabastables per a la població i els hospitals s'han quedat pràcticament sense medicaments.

Però, tot i aquest panorama, hi ha moltes persones que encara creuen en el somni de Chávez i donen suport al govern de Nicolás Maduro: són els guardians de la Revolució Bolivariana.

El "30 minuts" "L'ombra de Chávez" s'endinsa en el món dels partidaris del chavisme, els veneçolans que defensen la revolució, al costat del govern de Nicolás Maduro.

Un reportatge de François Cardona, Vicent Rimbaux i Sébastien Daguerressar.

Producció: Babel
30 minuts (2018.02.18) Es-Satty, retrat d'un impostor (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Sis mesos després dels atemptats de Barcelona i Cambrils , una investigació inèdita reconstrueix la vida d'Es-Satty des del moment que ingressa al centre penitenciari Castelló fins que va acabar adoctrinant els joves terroristes de Ripoll.
Més informació
Sis mesos després dels atemptats de Barcelona i Cambrils , una investigació inèdita reconstrueix la vida d'Es-Satty des del moment que ingressa al centre penitenciari de Castelló I fins que va acabar adoctrinant els joves terroristes de Ripoll.

Qui era Abdelbaki es-Satty? En quin moment deixa de ser un delinqüent per convertir-se en el que ell considerava un musulmà compromès? Quina estratègia traça per passar totalment desapercebut i ser l'adoctrinador dels terroristes dels atemptats de Barcelona i Cambrils?

Sis mesos després, una investigació inèdita del programa "30 minuts" reconstrueix la vida d'Es-Satty des del moment que ingressa al centre penitenciari Castelló I. L'equip ha contactat amb interns que el van conèixer de prop a la presó i que expliquen no només l'habilitat que tenia per acostar-se als més joves, sinó els contactes freqüents que mantenia amb seguretat nacional. Així mateix, també entrevista confidents dels serveis d'intel·ligència que expliquen el funcionament habitual d'aquestes col·laboracions a l'interior de la presó.

El reportatge també mostra com s'organitza i es regula la formació dels imams al Marroc a través de l'Institut Mohamed VI de Rabat. Aquest centre governamental s'encarrega, des del 2015, de la formació d'un miler d'imams i predicadors anualment, la majoria d'arreu de l'Àfrica, però també d'alguns països europeus com França.

Es-Satty, retrat d'un impostor també parla amb un familiar dels terroristes que havia format part de la mateixa colla de joves. El seu testimoni mostra encara l'impacte que va suposar l'atemptat per a aquells que coneixien els terroristes i com estan superant el dia a dia. Així mateix, també és rellevant, perquè relata alguns dels canvis que aquests nois van viure mesos abans dels atacs. El reportatge també es pregunta sobre algunes de les claus de la investigació, que continua sota secret de sumari. En les reunions de l'imam, hi va haver altres joves? Els terroristes feien enviaments de diners a altres països? Hi ha més persones implicades en els atacs que no han estat detingudes?

Un reportatge d'Anna Teixidor, Carles Señalada i Marc Faro

Producció: Sandra Rierola, Carles Fernández

Imatge: Marc Faro

30 minuts (2018.02.25) Genocidi a Birmània (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
A Birmània, els rohingyes, una minoria musulmana de més d'un milió de persones, viuen sota la persecució de l'exèrcit i les autoritats birmanes.
Més informació
A Birmània, els rohingyes, una minoria musulmana de més d'un milió de persones, viuen sota la persecució de l'exèrcit i les autoritats birmanes

L'any passat, milers de persones van ser assassinades, i els seus poblats, incendiats i arrasats, fet que va obligar 700.000 rohingyes a fugir i a buscar refugi a Bangladesh, travessant el riu Naf, que fa frontera entre tots dos països.

Segons els informes de l'Alt Comissionat pels Drets Humans de l'ONU, els estan aplicant una "neteja ètnica de manual".

Des de fa uns mesos, ja són centenars de milers, les persones que malviuen en condicions extremes als camps de refugiats que l'ACNUR ha instal·lat per fer front a aquesta crisi humana i viuen pendents d'una repatriació, acordada amb l'ONU, que temen.

Els rohingyes s'han vist històricament discriminats per la majoria budista, que els considera estrangers. De fet, 1 de cada 7 apàtrides reconeguts al món per les Nacions Unides són rohingyes, després de l'aprovació d'una llei, el 1982, que els va negar la nacionalitat birmana. Tot i que fa centenars d'anys que viuen a Birmània, els rohingyes són privats del dret a la lliure circulació i a l'educació superior, i se'ls va obligar a firmar el compromís de no tenir més de dos fills. Els rohingyes han estat, a més a més, subjectes a treballs forçats i reclosos en camps de concentració.

Els enfrontaments violents entre totes dues comunitats després d'un atac que va patir la policia birmana de fronteres, i atribuït a un grup insurgent rohingya, va ser el detonant d'una persecució que, pels observadors internacionals, s'ha de considerar un veritable genocidi.

Un reportatge de Nicolas Bertrand i Thomas Donzelle

Producció: Caravelle
30 minuts (2018.03.04) Pantalles addictives (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Una epidèmia silenciosa i perillosa amenaça els nens en els primers anys de les seves vides, entre 0 i 3 anys.
Més informació
Una epidèmia silenciosa i perillosa amenaça els nens en els primers anys de les seves vides, entre 0 i 3 anys.

Una epidèmia silenciosa i perillosa amenaça els nens els primers anys de la vida, entre els 0 i els tres 3 anys. A França, la doctora Anne-Lise Ducanda, responsable de PMI (Protecció Maternal i Infantil), ha creat un col·lectiu amb altres professionals de la salut, pediatres, logopedes i psicòlegs, per fer reaccionar les autoritats.

Exigeixen anar més enllà dels seus estudis de camp i prendre mesures i advertir dels efectes de la sobreexposició dels infants a les pantalles, com es fa amb les addiccions a l'alcohol, el tabac i les drogues.

I l'addicció a les pantalles no només afecta els més petits. Cada cop hi ha més adults addictes a la dopamina que ens proporciona les recompenses que rebem de les xarxes socials.

Fins i tot alguns dels principals líders de la indústria de les xarxes socials, com un dels cofundadors de Facebook, reconeixen que aquesta xarxa social es basa en el funcionament del cervell i en particular en els circuits neurals de la recompensa. Aquesta recompensa proporciona una dosi de dopamina, la coneguda com "l'hormona de la felicitat", al cervell.

Experts en addiccions comparen el mòbil amb una veritable bomba de dopamina que, a mesura que rebem un "m'agrada" o alguna recompensa semblant, produeix una descàrrega d'aquesta substància que ens satisfà. En definitiva, des de ben petits estem consumint aplicacions que s'han dissenyat per fer-nos addictes a les pantalles.

Un reportatge de Paul Moreira i Adèle Flaux

Producció: Premières Lignes Télévision.

30 minuts (2018.03.11) No és no (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
L'assetjament sexual a la feina, on el superior jeràrquic s 'aprofita de la por de les víctimes, encara és el gran desconegut.
Més informació
L'assetjament sexual en el món laboral és un dels territoris més desconeguts de la violència contra les dones. Després del cas del productor de Hollywood Harvey Weinstein, el #metoo o #jotambé, "jo també he estat assetjada", s'ha fet viral a tot el món. Què passa a Catalunya?

El "30 minuts" ha recollit el testimoni de la Mariona, la Sandra, la Jessica, noms ficticis de dones que no ensenyen la cara, com a símptoma que el tema de què volen parlar encara és tabú. Han sigut víctimes d'assetjament sexual a la feina, s'han sentit soles, han descobert que la seva empresa, en la majoria dels casos, no ha estat a l'altura i algunes han acabat als tribunals.

La por de perdre el lloc de feina, de ser culpabilitzada o no creguda pels col·legues i la dificultat d'aconseguir testimonis, fa que molt poques dones ho acabin denunciant. És més, la desigualtat de la dona al mercat laboral fa que l'assetjador, molt freqüentment, tingui una posició jeràrquicament superior dins de l'empresa. I l'assetjament és una qüestió de poder.

Grolleries inadmissibles, tocaments en parts íntimes i propostes sexuals barroeres i sota pressió, impunitat i un entorn que s'ha acostumat a aquests comportaments. El relat d'aquestes noies ens enfronta, a homes i dones, amb el masclisme quotidià.

Un reportatge de: Esther Llauradó i Jordi Zorrilla

Imatge: David Bou

Producció: Sandra Rierola

Muntatge: Moisès Casanovas.
30 minuts (2018.03.18) Els nens perduts del Califat (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Des que, el juny de 2014, ISIS l'autoanomenat "estat islàmic" va establir el seu "califat", va reclutar, de manera sistemàtica, nens soldats.
Més informació
Des que, el juny de 2014, ISIS l'autoanomenat "estat islàmic" va establir el seu "califat", va reclutar, de manera sistemàtica, nens soldats.

Els "lleons del Califat", com se'ls coneix, de vegades són nens molt petits, que es veuen obligats a unir-se a les files de l'organització terrorista, formant una nova generació de jihadistes que alguns cops protagonitzen els vídeos de propaganda.

Els "lleons del Califat", com se'ls coneix, de vegades són nens molt petits, que es veuen obligats a unir-se a les files de l'organització terrorista, formant una nova generació de jihadistes que alguns cops protagonitzen els vídeos de propaganda.

La periodista de l'agència Capa Sofia Amara en va trobar uns quants a l'Iraq i al reportatge expliquen la seva vida de joves soldats reclutats de manera forçada, traumatitzats per la violència dels actes que van cometre.

El reportatge "Els nens perduts del Califat" recull testimonis esfereïdors i sorprenents de com l'ISIS tracta els nens que recluta per força, entre l'esclavitud i l'explotació sexual. Venudes o intercanviades, les nenes alimenten un mercat d'esclaves al cor de l'autoanomenat Califat.

La resistència fa temps que intenta salvar aquests menors presoners, abans que sigui massa tard. La periodista Sofia Amara segueix les seves operacions d'infiltració i mostra com recuperen aquests jihadistes forçats.

La pregunta que ningú gosa respondre és: Què passarà amb aquesta generació perduda? S'han de tractar els nens soldats com a víctimes o com a botxins? Serà possible tornar a recuperar aquests nens perduts del Califat?

Un reportatge de Sofia Amara

Producció: Capa Presse
naroatna l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. març 20, 2018 0:24, en total s’ha editat 18 vegades.


Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19492
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#2

Entrada Autor: naroatna » dv. set. 22, 2017 0:11

Continuació:

30 minuts (2018.04.08) Fora de tot, els sensellar (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Finlàndia ha aconseguit ser l'únic país d'Europa que ha reduït la xifra de persones sense llar mentre que a tot Europa ha pujat, de manera alarmant. Barcelona, a nivell espanyol, és la ciutat que té més persones dormint al carrer.
Més informació
Finlàndia ha aconseguit ser l'únic país d'Europa que ha reduït la xifra de persones sense llar mentre que a tot Europa ha pujat, de manera alarmant. Barcelona, a nivell espanyol, és la ciutat que té més persones dormint al carrer.

A Europa augmenta el nombre de persones sense llar. A Catalunya, hi ha 5.741 sensesostre i, més del 50%, a Barcelona. Per contrast, Finlàndia ha aconseguit que gairebé ningú no dormi al carrer. Com?

Des que n'hi ha registres, Barcelona no havia tingut mai abans tants sensesostre. S'han ampliat les places als centres d'acollida i pisos d'inclusió però, tot i això, els últims 9 anys no ha parat de créixer el nombre de persones que acaben al carrer. I això també passa perquè moltes persones d'arreu de Catalunya van a Barcelona a buscar aixopluc. No s'aconsegueix solucionar el problema, perquè no hi ha accés a l'habitatge i els sensellar queden en situació de bloqueig. Els pisos de lloguer són massa cars. A Barcelona, el parc públic d'habitatge és de només un 1,5%, mentre que en altres països d'Europa, com Finlàndia, és d'un 30%. Els governs europeus han permès que s'especuli amb l'habitatge i, malgrat que sigui un dret fonamental, es converteixi en un producte d'inversió.

Des del 2008, Finlàndia ha aplicat el model "Housing First", que es basa, primerament, en una llar per als sensesostre, en comptes d'allotjar-los temporalment en albergs. Com a estratègia nacional, han deixat de construir centres residencials d'inclusió i han invertit a construir habitatge social. En només els últims 3 anys i amb 78 milions d'euros han construït 2.500 pisos del model "Housing First". Han demostrat que, si se'ls dona primer un lloc segur on viure i se'ls fa un acompanyament social, els sensellar poden resoldre els seus problemes d'abús de tòxics, salut o trastorns mentals. Donar una llar és el primer pas per iniciar el procés de recuperació personal i de reinserció a la societat.

El govern finès ha fet estudis i ha provat que donar una llar individual, de manera permanent i sense condicions, amb suport, és més econòmic que una plaça en un alberg per a sensesostre.

Al Manel Rodríguez, en "Manu", com el coneix tothom, li queda molt lluny Finlàndia. En comptes d'una casa de maons, ell cada dia es construeix la seva caseta de cartró. Fa 15 anys que dorm al passeig de Picasso, de Barcelona, quan els comerços abaixen les persianes. Té tres gossos, que són la seva família, i no els vol deixar abandonats al carrer per anar a cap centre residencial de primera acollida. Ni tan sols quan fa més fred, a l'hivern. Per a ell, de moment, no hi ha cap altra solució que quedar-se al carrer.

En aquest reportatge també coneixem en Rafa Vilalta, que, des de fa un any i mig, viu en un dels 50 pisos de "Housing First" d'una prova pilot de l'Ajuntament de Barcelona, amb l'assistència social d'UTE-Pere Claver-Suara-Garbet. Ell ha experimentat tot allò que ja ha demostrat el govern finlandès: obtenir una llar és el primer pas per superar addiccions i problemes de salut. I la Cristina, una jove de 27 anys, que ha viscut 10 anys combinant estades al carrer i en albergs, per fi podrà aconseguir un lloc per viure gràcies al programa Llars de Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona.

És la primera vegada que un equip de periodistes de Catalunya i d'Espanya entra dins el sistema finlandès d'acollida als sensesostre per veure com s'ho han fet perquè ningú no dormi al carrer i per reduir el sensellarisme més que en cap altre país europeu.

Un reportatge de: Georgina Pujol i Joan Albert Lluch

Imatge: Carles de la Encarnación

Producció: Jéssica Montaner

Muntatge: Òscar Roger

30 minuts (2018.04.22) I ara, què¿ (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
6 mesos després que el govern espanyol suspengués l'autonomia catalana, els protagonistes d'aquest període i analistes polítics debaten sobre l'aplicació que el govern espanyol ha fet de l'article 155 i sobre quines són les sortides a l'atzucac institucional.
Més informació
Sis mesos després que el govern espanyol va suspendre l'autonomia catalana, els protagonistes d'aquest període i analistes polítics debaten sobre l'aplicació que el govern espanyol ha fet de l'article 155, i sobre quines són les sortides de l'atzucac institucional.
El 130è president de la Generalitat ha dit al programa "30 minuts" que durant el seu periple per diversos països europeus, com Bèlgica, Suïssa, Finlàndia i Alemanya, ha pogut explicar el punt de vista de l'independentisme, cosa que, diu, no ha pogut fer a Espanya, i ha criticat la falta de llibertat per fer-ho. Puigdemont ha insistit en l'oferta de diàleg, i ha afegit: "Si no ens reconeixen, difícilment podrem dialogar."

Com ha afectat la paràlisi política l'administració catalana? S'ha de construir la república, i com es pot fer? O s'ha de treballar per avançar en l'autogovern? Són algunes de les qüestions que es plantegen en aquest reportatge, que analitza un dels períodes mes convulsos de la política catalana i espanyola, amb l'aplicació per primera vegada en la història de l'article 155 de la Constitució.

Recuperar les institucions i fer política, el paper dels CDRs, la desobediència i la no-violència, l'activisme social i la seva persecució, la situació dels presos polítics i l'exili són els eixos pels quals es mourà el reportatge, que té la participació d'experts constitucionalistes i politòlegs de totes les opinions.

El programa també ha viatjat a Ginebra, on ha pogut recollir l'opinió de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i ha entrevistat els responsables de diversos partits, entre els quals hi ha la líder del partit guanyador de les eleccions del 21D, Inés Arrimadas.

Un reportatge de: Toni d'Armengol i Carles Señalada

Imatge: David Bou / Carles de la Encarnación

Producció: Sandra Rierola

Documentació: Teresa Ibars.

30 minuts (2018.04.29) Robots (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El reportatge analitza els efectes sobre el mon laboral que estan tenint la nova generació de robots que, durant l'última dècada, han anat substituint progressivament molts treballadors en empreses de sectors ben diversos.
Més informació
L'última dècada, els robots han substituït, progressivament, molts treballadors en empreses de sectors ben diversos, en potències mundials com la Xina i els EUA.

Els dissenyadors i fabricants de robots defensen que són uns supertreballadors infatigables, que son dòcils i incomparablement més eficients que els humans, i asseguren que d'aquí al 2025 els robots podrien causar l'eliminació de 250 milions de llocs de treball al món.

Davant d'aquest panorama sorgeix una pregunta: quin futur els espera a les persones que perden els seus llocs de treball? Un exemple de les conseqüències de la implantació de la intel·ligència artificial és el cas nord-americà. En aquest país, entre el 1990 i el 2007, 670.000 treballadors del sector industrial van perdre les feines a causa de la robotització de les plantes i en 20 anys no s'ha regenerat pràcticament cap nou lloc de treball per aquests treballadors.

Alguns experts asseguren que els obrers humans tenen els dies comptats. En canvi, per altres, la robotització haurà de comportar una formació diferent destinada a les noves ocupacions que sorgiran i asseguraren que la creació de nous llocs de treball està garantida, un debat aquest, encara avui sense conclusions definitives.

Un reportatge de Martin Mischi i Vincent Lepreux

Imatge: Quentin Egloff i Gaël Pouvreau

Produït per Yemaya productions.
30 minuts (2018.05.06) La revenja de Putin (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
De com el president rus ha protagonitzat i compartit gairebé 20 anys d'hostilitat i de desconfiança amb els EUA.
Més informació
De com el president rus ha protagonitzat i compartit gairebé 20 anys d'hostilitat i de desconfiança amb els EUA

Vladímir Putin va arrasar a les eleccions presidencials russes del 18 de març. Una de les claus del seu triomf ha estat haver aconseguit recuperar, per a l'imaginari col·lectiu de la societat russa, l'orgull patri i l'aroma de superpotència, perduts dramàticament després de l'enfonsament de la Unió Soviètica.

I, per aconseguir-ho, li ha calgut el fantasma permanent de l'enemic exterior: els Estats Units i els seus aliats occidentals. Basant-se en el fet de l'estratègia occidental auspiciada per Washington --l'ampliació i la influència de l'OTAN cap a l'est aprofitant la debilitat de la Rússia de Ieltsin--, Putin ha desplegat durant gairebé dues dècades l'estratègia política, militar i diplomàtica de la "resurrecció nacional", com a resultat del menyspreu i la humiliació que entén que han manifestat contra Rússia els Estats Units i els seus aliats.

El reportatge "La revenja de Putin" practica una anatomia d'aquest període històric d'hostilitat, que culminaria en la presumpta intervenció del president rus en el procés electoral nord-americà a favor de Donald Trump i en contra de la que considerava enemiga acèrrima i candidata clarament favorita, Hillary Clinton. Va ser, segons els autors del reportatge, la seva gran revenja.

Al rerefons fonamental de la història, el suport reiterat de Washington a les mobilitzacions i revoltes prodemocràtiques de l'Est i dels països àrabs, que Putin considerava una amenaça per a la seva pròpia supervivència.

Assessors dels diferents presidents nord-americans amb què ha tractat el president rus -Clinton, Bush i Obama-, de Borís Ielstin i del mateix Vladímir Putin, analistes polítics, especialistes en la política russa, periodistes... un ampli ventall de testimonis intervenen en "La revenja de Putin" per completar fidelment el quadre històric d'una relació plena de retrets i de desconfiança, a l'estil de la guerra freda.

Un reportatge de Michael Kirk
Una producció de FRONTLINE PBS.
30 minuts (2018.05.13) ETA, els últims dies (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El "30 minuts" viatja al País Basc els últims dies d'ETA i recorda els atemptats que van commocionar Catalunya.
Més informació
ETA ha posat punt final a la seva història. Un comunicat de perdó parcial, la dissolució de l'organització i l'acte final de Cambo, a França. Durant aquests dies decisius, el "30 minuts" ha viatjat al País Basc per parlar amb les parts implicades. Víctimes, familiars, representants polítics, negociadors i un exmembre d'ETA reflexionen sobre una història tràgica, però també sobre els interrogants i les oportunitats que s'obren en el futur. "S'ha de passar pàgina, però abans cal llegir bé la pàgina." Maixabel Lasa, Jesús Eguiguren, Joseba Egibar, Rosa Lluch, Pili Zabala, Consuelo Ordóñez, Joseba Egibar, Arnaldo Otegi, Antxón López Ruiz 'Kubati', són algunes de les veus que participen en el reportatge.

Catalunya va estar afectada pel terrorisme: atemptats com els de Vic, Hipercor i l'assassinat d'Ernest Lluch van commocionar la societat catalana. El reportatge entrevista familiars de les víctimes perquè expliquin què senten i opinen del final d'ETA.

El "30 minuts" torna al lloc dels atemptats, reconstrueix els moments de tensió i busca, sobretot, una reflexió íntima i personal dels protagonistes. Des de la distància del temps, però encara amb una vida marcada per ETA.

Un reportatge de: Genís Cormand, Carles Solà, Joan Albert Lluch i Carles de la Encarnación

Imatge: Enric Miró, Òscar Roger

Producció: Sandra Rierola

Muntatge: Txus Villanova
30 minuts (2018.05.20) El preu de volar low cost (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Reportatge d'investigació on es posen de manifest les dubtoses i arriscades pràctiques de les companyies aèries de baix cost, principalment Ryanair.
Més informació
Amb bitllets a uns preus incomparables, Ryanair s'ha convertit, els últims anys, en el competidor més gran en el camp de l'aviació civil. Quin és el secret del seu èxit? Per què genera tanta polèmica?

Any rere any, la companyia creix imparablement en nombre de passatgers i amb uns preus cada vegada més baixos, un cas que ha fet posar de genolls les seves immediates competidores. Aquesta estratègia ha convertit Ryanair en la companyia més gran de la indústria aeronàutica d'Europa.
El reportatge "El preu de volar 'low-cost'" posa al descobert un atrevit i sofisticat sistema de contractació amb el qual aquesta aerolínia irlandesa aconsegueix evadir impostos i les contribucions de la seguretat social a Alemanya, un fet que sempre va en detriment dels pilots que contracta, dels fons alemanys de la seguretat social i dels ingressos públics a nivell europeu.
Però aquesta política de minimitzar els costos per abaratir el preu dels bitllets ha portat alguns pilots autònoms subcontractats per la companyia a volar tot i estar malalts perquè, si no treballen, no cobren, i a acceptar que no els paguin les vacances ni les baixes laborals. Uns quants pilots de companyies de baix cost asseguren que la pressió per l'estalvi arriba fins al punt de carregar els avions amb el combustible mínim i mirar d'estalviar-ne tant com es pugui en cada vol. Aquesta situació va provocar que la nit del 26 de juliol del 2012, i per culpa d'una tempesta que els va obligar a desviar-se de la ruta, quatre avions que no portaven combustible addicional acabessin demanant un aterratge d'emergència per evitar mals més greus. Les companyies neguen aquesta pressió sobre els pilots i asseguren que l'única pressió que tenen és que els vols siguin segurs.
Sigui com sigui, l'exemple de Ryanair, amb els seus preus immillorables, ha fet que altres línies aèries estiguin copiant aquest model d'ocupació i de baix cost, un sistema audaç i sofisticat que pretén fer compatibles els vols barats sense deixar de complir les normes de seguretat aèria.

Un reportatge de: Jan Schmitt, Georg Wellmann i Thomas Kramer
Produït per WRD
30 minuts (2018.05.27) Arriba España (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Analitzem el fenomen de la ultradreta, un col·lectiu reduït i a vegades violent, habitualment circumscrit a les manifestacions del 12-O, però que davant del repte independentista s'ha mobilitzat i capta l'interès dels mitjans i ciutadans.
Més informació
"Con Francisco Franco, al menos se vivía tranquilo." Aquesta és l'opinió d'Albert Bruguera, el delegat del partit Democracia Nacional. "Creo que lo que se hizo en Blanquerna no es nada más ni nada menos que lo que debe hacer un español bien nacido por la defensa de su patria", afirma Manuel Andrino, cap nacional de la Falange i un dels protagonistes de l'atac a la delegació a Madrid de la Generalitat al setembre del 2013. Andrino i 13 encausats més s'enfronten ara a penes d'entre 3 i 4 anys de presó per un delicte d'odi. Melisa Ruiz, portaveu d'Hogar Social Madrid, trenca la nostàlgia pel franquisme i centra el seu discurs en la xenofòbia i l'oposició a l'acollida de refugiats: "Nosotros somos España, y 'ellos' son el triste fenómeno de la inmigración. Y por tanto, hay que ayudarnos entre nosotros, sí."

Tots aquests grups, esperonats pel procés independentista, s'han mobilitzat a Catalunya durant els últims mesos com mai ho havien fet abans. "El que ara està en joc és la indivisibilitat territorial de l'Estat, que és un dels pilars bàsics de l'extrema dreta des dels anys 70.", explica el professor d'Història Carles Viñas. La reacció és lògica, considera Xavier Casals, que també és professor d'Història: "Hi ha el temor que Catalunya es converteixi en una segona Cuba. Si es rearma i fins i tot es fa una proclamació d'una república catalana, el mínim que es pot esperar és que hi hagi una resposta del nacionalisme espanyol."

Casals també afronta la pregunta del creixement d'aquests grups: "La meva percepció del tema és que a Catalunya l'extrema dreta és una presència absent. És a dir, electoralment i institucionalment, no existeix, però se'n parla de forma recurrent." Xavier Rius-Sant, periodista especialitzat en la ultradreta, afegeix: "Amb el tema del 'no' a la independència i la unitat d'Espanya, aquests grups han liderat les manifestacions al carrer. Però la pregunta és: quan això s'afluixi, aguantaran aquesta gent? Seguiran militant? O serà rendible per fer candidatures a les municipals?"

Hogar Social no descarta presentar-se a unes eleccions. Josep Anglada, a qui van expulsar del partit que va fundar, Plataforma per Catalunya, també està convençut que hi ha espai electoral per a un discurs obertament contrari a la immigració. "Ens ha de preocupar, això?", l'hi preguntem a Xavier Casals. L'historiador respon: "El que ens hauria de preocupar és l'escenari general. És a dir, quan els partits tradicionals deixin de funcionar, quan la política institucional no sap donar respostes als ciutadans, doncs, apareixen nous actors."

Un reportatge de Jordi Regàs i Sara Segarra

Càmera i muntatge: Txus Navarro

Producció: Carles Fernández
30 minuts (2018.06.10) Hackers 1-O (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Internet ha viscut aquesta tardor a Catalunya un episodi de repressió i resistència sense precedents a Europa. És la lluita entre un estat espanyol emparat per la justícia i un ciberactivisme voluntari que espontàniament pren el relleu de la Generalitat per construir a contrarellotge el sistema informàtic de l'1 d'octubre. El joc del gat i la rata culmina la jornada del referèndum quan té lloc a la xarxa una autèntica ciberguerra
Més informació"
Amb el tancament de la primera web del referèndum de la Generalitat, el dia 13 de setembre, va començar una persecució legal que es va desbocar les setmanes següents amb successives ordres judicials destinades a bloquejar més de cent pàgines web, la majoria, privades. Entre les ordres més polèmiques hi ha, la que obliga la Fundació.cat a exercir de censor revisant i bloquejant els continguts que parlin del referèndum, d'entre les cent mil pàgines web del domini.cat que té registrades.

El contrapunt a aquest atac és l'aparició espontània d'un "hacktivisme" no organitzat que hi respon copiant i multiplicant les pàgines oficials i difonent eines perquè els usuaris es puguin saltar els bloquejos. La comunitat digital es rebel·la contra el que veuen com un atac alarmant a la neutralitat de la xarxa i se sumen a la causa autèntics mites com Julian Assange, Edward Snowden, Peter Sunde i grups com Anonymous.

Aquesta lluita té el seu punt culminant el dia 1 d'octubre. Amb una Generalitat molt vigilada des de finals de setembre, el lideratge del sistema informàtic l'han assumit una desena d'activistes voluntaris que aconsegueixen mantenir viu el cens universal de votants, contra atacs informàtics de primera magnitud. El més visible és el que impulsen alguns usuaris d'una coneguda comunitat virtual espanyola. El reportatge dona veu a molts dels activistes informàtics que han estat testimonis o han format part d'aquest ampli entramat que va fer possible la votació. I investiga alguns aspectes més desconeguts, com ara qui hi havia darrere l'atac al referèndum, el paper de les grans operadores de telecomunicacions espanyoles en la censura, el polèmic sumari que s'està instruint des del jutjat número 13 de Barcelona o el silenci i la inhibició, fins ara, de les institucions europees que haurien de vetllar per la llibertat d'expressió a les xarxes.

Un reportatge de: Mariona Bassa i Víctor Díaz

Imatge: David Bou i Òscar Roger

Producció: Jèssica Montaner

Muntatge: Carles Señalada.
30 minuts (2018.06.17) L'Oficina 39 (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Amb motiu de la cimera històrica entre el president dels EUA, Donald Trump, i el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, "30 minuts" s'acosta a un aspecte molt desconegut d'aquest país, dividit des de l'any 1953 i rèmora de la divisió en blocs del món.
Més informació
Corea del Nord ha acabat formant part, d'una manera clandestina, del club d'estats que tenen armes nuclears. L'anunci fet pel règim de Pyongyang de renunciar al seu programa nuclear a canvi de l'aixecament de les sancions que li ha imposat la comunitat internacional és a la base de la cimera del 12 de juny a l'illa de Sentosa i té com a objectiu desescalar el conflicte entre tots dos països i impedir una guerra. Però, com pot ser que aquest país, amb la prohibició internacional de proliferació d'armes nuclears i sent un dels estats més pobres del planeta, disposi d'aquest arsenal?

Des dels anys 70, centenars de treballadors han estat enviats a l'estranger per fer diners que serveixin als interessos dels líders nord-coreans i amenaçant les seves famílies si s'escapaven o parlaven massa. L'Oficina 39, una suposada organització secreta nord-coreana, seria l'encarregada de buscar les maneres de mantenir els fons obtinguts, en divises estrangeres, per a la dinastia Kim. Segons algunes fonts, aquesta organització manté al voltant de 5.000 milions de dòlars en aquests fons.

El reportatge investiga sobre l'existència de l'Oficina 39 i les seves pràctiques en diversos països i en tots els àmbits de l'economia, des de les empreses legals fins a l'economia submergida i, fins i tot, en el crim organitzat.

Un reportatge de Marjolaine GRAPPE
Imatge: Christophe BARREYRE & Mathieu CELLARD
Produït per ARTE
naroatna l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. juny 22, 2018 9:11, en total s’ha editat 8 vegades.
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19492
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#3

Entrada Autor: naroatna » dv. set. 22, 2017 0:12

Espai reservat.
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19492
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#4

Entrada Autor: naroatna » dj. set. 28, 2017 23:38

Afegit el d'aquesta setmana !!

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19492
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#5

Entrada Autor: naroatna » dc. oct. 11, 2017 17:11

Afegit "Els dies clau"

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19492
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#6

Entrada Autor: naroatna » dc. oct. 18, 2017 23:17

Afegit el d'aquesta setmana !! :D

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19492
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#7

Entrada Autor: naroatna » dj. oct. 26, 2017 22:55

Afegit un nou documental, i ens posem al dia !! :wink:

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19492
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#8

Entrada Autor: naroatna » dg. nov. 05, 2017 20:33

Afegit el de diumenge passat, disculpeu el retard. :wink:

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19492
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#9

Entrada Autor: naroatna » dt. nov. 07, 2017 0:39

Afegit el d'aquesta setmana !!

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19492
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#10

Entrada Autor: naroatna » dl. nov. 20, 2017 0:05

Afegit:

30 minuts (2017.11.12) Catalunya, afer exterior (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
És un afer intern o un conflicte que marcarà decisivament Europa? "30 minuts" busca respostes al cor de les institucions europees.
Més informació
La resposta ha estat sempre la mateixa: és un afer intern. La Unió Europea ha vist el procés català com una qüestió que s'havia de solucionar en el marc de l'estat espanyol. Fins que va arribar l'1 d'octubre i les imatges de la repressió policial van fer la volta al món. El 30 minuts "Catalunya: afer exterior" busca respostes en el mapa internacional: l'exprimer ministre d'Eslovènia, el vicepresident del Grup Popular europeu o la presidenta del Grup dels Verds. Als passadissos del Parlament d'Estrasburg ha estat el gran tema de conversa i preocupació. Carles Puigdemont ha situat el conflicte a Brussel·les, el cor de les institucions europees.

Ha fixat línies vermelles la Unió Europea? Hi pot haver una negociació internacional? Com funciona un procés de mediació? Mentrestant, a Catalunya, els fets són trepidants: l'empresonament de vuit membres del govern català, les protestes al carrer, una vaga general. I tot davant la mirada de la premsa internacional. "30 minuts" segueix des de dins el procés i busca explicacions en l'escena internacional. Són els dies clau que continuen marcant la història del país. Europa pot donar l'esquena a la qüestió catalana?

Un reportatge de: Genís Cormand / Ramon Vallès

Imatge: David Bou / Carles de la Encarnación

Producció: Jessica Montaner

Documentació: Glòria Rocafiguera
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19492
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#11

Entrada Autor: naroatna » dc. nov. 22, 2017 1:56

Afegit el d'aquesta setmana. Agraïments a en r5004 per la captura. :wink:

30 minuts (2017.11.19) Causa General¿ (DVBrip català per r5004 i naroatna)(TotsRucs.cat).avi :arrow: Moltes gràcies r5004 !!
El procés per la independència de Catalunya ha arribat als tribunals. És una causa general contra el procés? O simplement la justícia fa la seva feina amb independència del poder polític?
Més informació
El procés per la independència de Catalunya ha arribat als tribunals. I part dels seus protagonistes, els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, la majoria de la mesa del Parlament i membres del govern, són a la presó, en llibertat provisional o amb una ordre internacional de cerca i captura. Un fet insòlit a Europa.

Se'ls acusa de delictes molt greus i gens freqüents com la sedició, amb penes de fins a deu anys, o fins i tot de rebel·lió, amb penes de 25 anys, un delicte del qual només hi ha el precedent del cop d'estat d'Antonio Tejero del 1981.

El "30 minuts" analitza amb experts el significat dels delictes de sedició i rebel·lió, dels quals hi ha molt pocs antecedents en democràcia. Volem saber si els fets que es jutgen, l'actuació dels Jordis en la protesta davant el Departament d'Economia del 20 de setembre, el paper del govern i d'una part de la mesa del Parlament en el referèndum de l'1 d'octubre i la proclamació de la independència del 27 de setembre encaixen en aquests supòsits.

La manifestació de 40.000 persones davant la conselleria era una protesta pacífica? O era un "alçament tumultuari" que volia impedir l'acció judicial, com diu el fiscal?

Impulsar el referèndum de l'1 d'octubre i proclamar la independència va ser una desobediència inconstitucional o un acte de rebel·lió?

És una causa general contra el procés? O simplement la justícia fa la seva feina amb independència del poder polític? Hi ha garanties per als processats?

"30 minuts" ha parlat amb els magistrats Rodríguez Vega, de l'Audiència Provincial de Barcelona i president de la secció territorial de Catalunya de l'Associació Professional de la Magistratura; Miguel Pasquau Liaño, magistrat del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia; Diego López-Garrido, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Castella-la Manxa, i Pablo Simón, politòleg de la Universitat Carlos III de Madrid.

També es valora la situació dels processats, la presó provisional i les garanties legals amb la presència d'Esteban Beltrán, president d'Amnistia Internacional a Espanya; Rafael Ribó, síndic de greuges de Catalunya, i els advocats dels presidents de l'ANC i d'Òmnium Cultural i d'alguns membres del govern.



Un reportatge de: Ignasi Gallart i Carles Señalada

Imatge: Carles de la Encarnación / David Bou

Producció: Carles Fernández

Documentació: Montse Bailac.
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19492
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#12

Entrada Autor: naroatna » dt. des. 05, 2017 0:47

El de la passada setmana, disculpeu el retard.

30 minuts (2017.11.26) El negoci de la sang (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Una part de les donacions de sang que es fan cada dia al món es venen a empreses que n'aprofiten el plasma per fabricar medicaments.
Més informació
El reportatge fa un recorregut entre Suïssa i els Estats Units per descobrir com es fan aquestes donacions i les diferències en els controls als donants que hi ha, en un país i en l'altre.

Mentre que a Suïssa les persones que donen sang ho fan esporàdicament i els controls són màxims, a ciutats com Cleveland, als EUA, els donants reben uns diners a canvi, i per això aquesta pràctica s'ha convertit en un ingrés fix entre les persones pobres.

Donen sang dos cops per setmana i molts d'ells són consumidors de droga, que fan servir els diners de les donacions per mantenir la seva addicció, un fet que no sembla que importi gaire a les empreses que compren la sang.

Segons aquestes empreses, no està provat que donar sang amb massa freqüència sigui perjudicial per als donants i asseguren que es garanteix la seguretat del plasma recollit.

Només als EUA, entre el 2007 i el 2014, la crisi econòmica va disparar les donacions dels 15 als 32 milions, un panorama que fa pensar en l'existència d'un veritable negoci de la sang.

Un reportatge de: Marie Maurisse, François Pilet, Pierre Monnard

Imatge: Joseph Areddy
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19492
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#13

Entrada Autor: naroatna » ds. des. 09, 2017 1:39

I en posem al dia, novament agraïments a en r5004 per la seva captura.

30 minuts (2017.12.03) Plegar la manta (DVBrip català per r5004 i naroatna)(TotsRucs.cat).avi :arrow: Moltes gràcies r5004 !!
El "30 minuts" dona veu als protagonistes d'una realitat que, encara que és evident, no sempre és prou coneguda: els venedors de "top manta".
Més informació
Aziz Faye, Lamine Sarr i Fatou Mbaye fa més de 7 anys que van arribar a Catalunya des del Senegal. Són tres dels centenars de venedors ambulants que hi ha actualment al país. Televisió de Catalunya, en coproducció amb Batabat, aborden el fenomen de la venda ambulant amb el reportatge "Plegar la manta", del programa "30 Minuts". Per fer-ho, entrevisten manters i exmanters que busquen la manera de deixar la venda ambulant i trobar una feina regularitzada.

Els tres protagonistes del documental, durant molt de temps no han tingut permís per treballar legalment i per això s'han dedicat a la venda ambulant. Tots tres són del Senegal, com la gran majoria de persones migrants que es guanyen la vida amb el que s'ha popularitzat com a top manta. Ara, tots tres exploren diverses alternatives per deixar la manta, però tenen clar que crear una cooperativa o la seva pròpia marca de roba no són la solució definitiva per a tots els venedors ambulants.

El reportatge dona veu, a més de les mateixes persones que es dediquen a la venda, a institucions, entitats de drets humans i comerciants, que donen la seva perspectiva sobre la problemàtica. Totes coincideixen a assenyalar les traves legals amb què es troben les persones que arriben a Espanya a la recerca d'oportunitats laborals.

Els mateixos venedors i les entitats de drets humans denuncien que els manters pateixen situacions de racisme institucional. Aquest fet es plasma en les actuacions policials, i per això Aziz Faye, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, reivindica que la policia "té dret a fer la seva feina, però el seu uniforme no li dona dret a pegar". Fatou Mbaye, presidenta de la cooperativa Diomcoop, afegeix que, si bé pot trobar normal que la policia els requisi la mercaderia, "no és normal que t'humiliïn, que et rebaixin l'autoestima".

Davant les acusacions que hi ha una màfia darrere el top manta, Lamine Sarr, també del Sindicat Popular, assegura: "És impossible que hi hagi màfies entre els manters, perquè cadascú treballa pel seu compte i no és una feina que generi prou diners perquè hi hagi màfia". El reportatge mostra la quotidianitat de la venda, com per exemple la compra dels productes en magatzems de majoristes al polígon de Granland, a Badalona, i també aborda el destí dels diners que guanyen venent al carrer, que sovint serveixen per ajudar les famílies al país d'origen.

Mentrestant, entre les solucions parcials per a la problemàtica trobem la marca Top Manta i una botiga creada pels mateixos manters, Diomcoop, una cooperativa impulsada per l'Ajuntament de Barcelona, i els plans d'ocupació que està posant en marxa la Generalitat per permetre regularitzar la situació de les persones que es dediquen a la venda. Cap d'aquestes respostes solucionarà el que assenyalen com a problema principal: l'accés a la plena ciutadania de les persones que es dediquen a la venda ambulant.


Un reportatge de
Sònia Calvó Carrió i João França

Realització
Raúl Cuevas

Imatge
Aïda Torrent, Benet Roman

Producció Batabat
Oriol Cortacans
Marc Roma

Muntatge 30 minuts
Moisès Casanovas

Àudio
La Fábrica de Carbón
Ronen Geva
David Arroyo
Angelo Vernuccio
Marcel Vilar

Producció 30 minuts
Carles Fernández

Locució
Joel Valverde

Muntatge musical 30 minuts
David Bustamante

Postproducció de so 30 minuts
Enric Casanovas
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19492
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#14

Entrada Autor: naroatna » dt. feb. 06, 2018 23:28

Afegits 3 documentals més. De moment queda pendent el dels antibiòtics per acabar de ficar-nos al dia. Disculpeu el retard.

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19492
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#15

Entrada Autor: naroatna » dv. feb. 09, 2018 23:40

Afegit el capítol que havia quedat pendent "La fi dels antibiòtics". Agraïments a en r5004 per la captura, i al dia !! :D

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Respon