[ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

Moderadors: arakelov, Petiso, Nava

Avatar de l’usuari

dcop
Entrades: 336
Membre des de: dt. des. 07, 2010 16:38
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#16

Entrada Autor: dcop » dc. feb. 06, 2019 12:08

Moltes gràcies :!: :D



Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19765
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#17

Entrada Autor: naroatna » dt. feb. 12, 2019 22:02

Més:

30 minuts (2019.02.10) Són segures les meves drogues? (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Una DJ canadenca s'endinsa en el món de les drogues a la Gran Bretanya: des de qui en consumeix, fins a qui les fabrica i distribueix.
Més informació
La Brianna Price és una DJ canadenca, coneguda artísticament com a B. Traits. En el reportatge de la BBC "Són segures les meves drogues?", la Brianna s'endinsa en el món de les persones usuàries de drogues, però també de qui les fabrica i distribueix, a la Gran Bretanya.

Ella va ser consumidora de drogues fins que la seva parella va estar a punt de morir per consumir cocaïna adulterada amb un desparasitador per a animals. La Gran Bretanya és, de tot Europa, on més drogues de les conegudes com a "noves substàncies psicotròpiques" (NPS) es venen.

Es comercialitzen sobretot per internet, de manera legal, però també en botigues especialitzades, i sempre amb l'etiqueta "No apte per al consum humà", però el problema és que qui les compra, ho fa sense saber ni el que contenen ni les conseqüències físiques i psíquiques que pot tenir el seu consum.

L'extensió i les conseqüències del consum de drogues adulterades i d'NPSs que ens mostra el "30 minuts" d'aquest diumenge també és habitual a Catalunya, on Energy Control, un projecte de l'Associació ABD, es dedica des de fa més de 20 anys a analitzar, al moment, tota mena de drogues que es consumeixen a les portes de locals de lleure. Els últims anys, aquesta entitat ha detectat un augment d'NPSs i ha activat diverses alertes entre els consumidors i les administracions, sobretot de l'àmbit sanitari.

Energy Control va analitzar l'any passat a Catalunya un total de 2.610 mostres, de les quals 109 eren noves drogues psicotròpiques. En el conjunt d'Espanya es van analitzar 4.237 mostres, de les quals 220 eren NPSs. Això vol dir que, d'aquests nous tipus de substàncies, la meitat es van detectar a Catalunya. Això va comportar un total de 38 alertes al Sistema Espanyol d'Alerta Primerenca (SEAT), 14 de Catalunya.

Tot i que la demanda de drogues sintètiques encara és baixa en el nostre entorn, aquestes substàncies s'utilitzen per adulterar drogues convencionals i el seu consum ha tingut com a conseqüència un seguit d'intoxicacions greus i, a vegades, morts.

Un reportatge de: B. Traits i Steph Atkinson

Imatge: Steph Atkinson

Una producció de: BBC
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19765
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#18

Entrada Autor: naroatna » dv. març 01, 2019 23:39

Al dia!

30 minuts (2019.02.24) Sense batec (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El reportatge posa llum a una realitat que viu en silenci. Explica de la mà de moltes històries un dol poc reconegut i compartit; el dol perinatal.
Més informació
"No hi ha batec" són les duríssimes paraules que han hagut de sentir molts pares. Cada any moren 2.500 nadons a l'estat, 6 cada dia. La pèrdua d'un fill durant la gestació, o poc temps després de néixer, encara és un tema tabú i poc comprès per la societat.

Com es pot rebre la mort quan s'espera la vida? El "30 minuts" "Sense batec" posa llum a una realitat que viu en silenci. Explica amb moltes històries un dol poc reconegut i compartit: el dol perinatal.

Jo estic trista perquè he perdut algú. Encara que els meus amics, la meva família, no l'hagueu conegut, era el nostre fill." Clàudia Cedó, dramaturga.

La Clàudia va haver de parir el seu fill mort als cinc mesos de gestació. D'aquesta situació límit que li va posar la vida, en va sortir la delicada obra de teatre "Una gossa en un descampat".

Tu la imatge que tens sempre és que dones a llum i el primer que sents és el teu fill plorar. Ella no va plorar mai. Ploràvem nosaltres. Mari Checa.

La Mari i l'Òscar estan de 39 setmanes. Aquest segon embaràs el viuen amb moltíssima por. Fa 14 mesos van perdre la seva primera filla, la Valèria. L'equip del "30 minuts" els ha pogut acompanyar en aquesta recta final.

"Sense batec" també ensenya l'altra cara d'aquest dol, la dels professionals que conviuen cada dia amb la mort d'aquests nadons i que han hagut de formar-se i aprendre a acompanyar aquestes famílies.

A això veritablement no t'hi acostumes mai. No pots pensar: mira, avui hem tingut un altre mort... A veure demà què ens tocarà. Però tampoc ho pots viure com si fossin fills teus.

Som conscients que històricament ho hauríem pogut fer molt millor. Hi ha famílies que han sortit d'aquí i d'altres hospitals molt més desemparades del que hi havien entrat. Cèsar Ruiz, cap de Neonatologia de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron.

Hem fet guàrdia amb els professionals que s'hi dediquen i hem entrat a l'UCI de neonats de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron a conèixer de primera mà com treballen aquests casos.

Sabem acompanyar aquestes persones? La societat sap donar espai i temps a aquestes pèrdues?

Un dol requereix un temps. Pensem que donem més temps per a un permís de matrimoni que per a un funeral. Begoña Roman, professora Filosofia de la UB

Diuen els experts que guardar un record en forma de fotografia del fill que has perdut pot ajudar i molt en el procés de dol. Acompanyarem la Norma Grau a fer una sessió de fotos molt especial.

Llavors quan tu dius que fas fotos a famílies en dol en homenatge als seus nadons morts, la gent no sé què s'imagina, però s'imagina coses molt rares que no ho són en absolut. Norma Grau, fotògrafa del dol.

I què passa si la pèrdua és durant els tres primers mesos de gestació? El "no passa res", "ja en tindreu un altre", "sou joves" són expressions que sempre acompanyen aquests moments. La Paula Bonet, autora i pintora, ens deixarà veure què s'amaga en el seu relat "Roedores, cuerpo de embarazada sin embrión".

Jo vaig tenir la pèrdua als tres mesos, i se suposa que allà encara no havia passat gairebé res, no? Però a mi sí que m'havia passat. Tu ja.. t'estàs comprant roba per d'aquí tres mesos quan tinguis aquella panxa que tens tantes ganes de tindre, no?

Tots han volgut compartir la seva intimitat perquè cap altre pare o mare hagi de viure aquest dolor en el silenci.

Un reportatge de: Irene Blay i Jordi Zorrilla

Imatge: Carlos Díaz

Producció: Jessica Muntaner

Muntatge: Carles Señalada
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19765
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#19

Entrada Autor: naroatna » dj. març 07, 2019 0:34

Afegida versió WEBrip del que se'm va escapar (primer reportatge d'aquesta temporada).

30 minuts (2018.09.09) Mar de dolor, mar d'esperança (WEBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El reportatge narra, en primera persona, l'odissea que la Manal Bashir i els seus fills van viure per escapar d'una mort segura a Síria i buscar refugi a Europa.
Més informació
El reportatge "Mar de dolor, mar d'esperança", narra, en primera persona, l'odissea que Manal Bashir i els seus fills van viure per escapar d'una mort segura a Síria i buscar refugi a Europa.

La Manal va haver de fugir del seu país per les amenaces de mort que rebia per part de membres d'ISIS. En marxar va salvar la vida, però va haver de deixar sols els seus tres fills: la Sara, la Joudi i el Karam, de només 8 anys.

El seu periple per diferents països va acabar a Dinamarca, on va començar per a la Manal una cursa d'obstacles de mesos per aconseguir que fos reconeguda com a exiliada política, una condició que li hauria de donar dret a reagrupar la família.

Al final d'aquest primer intent, només va aconseguir la protecció temporal, però mentrestant, i sempre a través del telèfon, veia com cada dia que passava els seus fills estaven més en perill, i com també havien començat a rebre les mateixes amenaces que ella havia viscut.

En veure que les vides dels seus fills perillaven, va decidir que marxessin i intentessin arribar a Europa, com fos, una travessia per mar que, com els passa a milers de refugiats, se sap com comença, però no com acaba.

Aquest reportatge, que ha comptat amb el suport de l'ACNUR, està dedicat a les famílies dels refugiats que tracten de tornar-se a reunir en una Europa cada cop més restrictiva que força moltes persones a arriscar les vides per unes rutes del tot insegures.

Un reportatge de:

Estephan Wagner i Marianne Hougen-Moraga

Imatge: Simon Plum

Produït per Magic Hour Films
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19765
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#20

Entrada Autor: naroatna » dj. març 14, 2019 10:48

Un parell més:

30 minuts (2019.03.03) Fugir per viure (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Rahaf va poder fugir de l'Aràbia Saudita, on les dones viuen sota la tutela d'un home, necessiten el seu permís per a tot i sovint intenten fugir dels maltractaments en l'àmbit familiar.
Més informació
El 5 de gener passat, la Rahaf Mohammed al Qunun, una noia saudita de 18 anys, va fer escala a Bangkok, en un avió procedent de Kuwait i amb destinació a Melbourne.

Però no era una viatgera qualsevol. La Rahaf s'havia escapat de la seva família mentre estaven de vacances i intentava arribar a Austràlia amb un visat de turista, per demanar-hi asil.

A l'aeroport, un representant de l'ambaixada saudita la va localitzar i li va prendre el passaport. Les autoritats tailandeses la van allotjar en una habitació d'un hotel al mateix aeroport per retornar-la a Kuwait amb el mateix vol, però ella es va atrinxerar i va convertir l'habitació en un refugi, i des d'allà va enviar missatges a les xarxes demanant auxili.

Activistes pels drets de les dones i periodistes s'assabenten del seu cas, i Sophie McNeill, reportera del programa "Four Corners" del canal australià ABC, decideix volar cap a Bangkok per cobrir aquest cas i l'acompanya a l'habitació fins que hi intervé l'ACNUR.

És allotjada a l'ambaixada d'Austràlia, però davant la lentitud a respondre a la seva sol·licitud d'asil, és el Canadà que li ofereix un visat.

Un cop al Canadà, la Rahaf és presentada com a resident, i en les seves primeres declaracions diu: "La llibertat és el més important que pot tenir una persona".

En els últims anys, ja són més de 80 les dones saudites que han demanat protecció internacional a Austràlia. Però, de què s'escapen aquestes dones?

A l'Aràbia Saudita totes les dones viuen sota la tutela d'un home, ja sigui el pare, el marit o un parent. Necessiten permís per sortir, viatjar, treballar, formar-se i, per descomptat, per casar-se.

Dones com la Rahaf o la Lina Ali Lasloom, que va fugar-se l'any 2017, fugen d'aquest control i dels maltractaments en l'àmbit familiar, però no totes ho aconsegueixen. La Lina va fugir però va ser retinguda a l'aeroport de Manila i uns familiars li van pegar i la van lligar i emmordassar per obligar-la a tornar contra la seva voluntat a l'Aràbia Saudita, on se li ha perdut la pista.

Les dones que no aconsegueixen l'asil i són deportades solen ser internades en un refugi per a dones, en realitat una presó de la qual no tornaran a sortir mai més i on conviuen amb altres dones maltractades o que han desobeït els seus tutors.

A l'Aràbia Saudita una dona no pot presentar una denúncia si no va acompanyada del seu tutor, que pot ser el seu mateix agressor.

Però, tot i això, les dones no callen, denuncien a les xarxes, protesten, desobeeixen la llei i van a la presó, i malgrat els riscos per a les seves vides, continuen fugint per viure.

Un reportatge de: Sophie Mcneill
Imatge: Louie Eroglu i John Mees
Una producció d'ABC Austràlia
30 minuts (2019.03.10) El sexe ignorat (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La sexualitat de les dones ha estat lligada durant segles només a la reproducció, i per això moltes se senten culpables, encara avui, d'exercir el seu dret al plaer.
Més informació
Fins al 1998 no es va descobrir que el clítoris, l'òrgan estrella del plaer sexual de les dones, era el doble de llarg del que deien els manuals mèdics. L'oblit de la ciència no és casual. Perquè la sexualitat de les dones ha estat lligada durant segles només a la reproducció, i moltes se senten culpables, encara avui, d'exercir el seu dret al plaer. El tabú està tan arrelat que la imatge d'un grup de dones amb un mirall explorant-se per reconèixer-se els genitals encara ens sorprèn.

Al desconeixement anatòmic s'hi suma un imaginari ple d'estereotips que costa molt de desterrar: "Les dones són més emocionals"; "les nenes i les àvies no tenen sexualitat"; "les dones tenen orgasmes sobretot durant el coit"; "o s'és heterosexual o s'és lesbiana"...

L'escola és el lloc on s'haurien de desmuntar aquests tòpics, però les lleis d'educació de Catalunya i d'Espanya no inclouen l'obligació d'introduir aquesta matèria als currículums i, amb sort, els alumnes en reben un taller de dues hores al llarg de tota l'ESO. Una situació que és a anys llum dels països nòrdics, on des de mitjans del segle passat la sexualitat ha entrat amb normalitat a les aules. Enmig d'aquesta falta de respostes, molts adolescents àvids d'entrar en un món que els atrau hi accedeixen a través de models pornogràfics en què rarament la dona busca activament el seu plaer.

La xarxa sanitària és l'altre gran dèficit. Es calcula que, pel cap baix, una de cada cinc dones té en algun moment de la vida dolor durant les relacions sexuals. Un home amb una disfunció sexual es deriva a un andròleg o un uròleg; les dones només poden esperar que l'atzar les porti a la consulta d'un dels pocs ginecòlegs o psicòlegs formats en sexologia, en uns estudis que la carrera de Medicina no inclou.

Al reportatge fem un recorregut per aquests dèficits i pels motius que els han fet aparèixer. Ens hi ajuda el testimoni generós de moltes dones que ens parlen de sexe, masturbació, culpa i desig amb una franquesa molt poc habitual.

Un reportatge de Mariona Bassa i Txus Navarro

Imatge: Txus Navarro

Producció: Jèssica Montaner

Muntatge: Xavier Bonet
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Respon