[ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

Moderadors: arakelov, Petiso, Nava

Respon
Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19626
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

[ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#1

Entrada Autor: naroatna » dc. set. 12, 2018 23:30

30 minuts
Temporada 2018-2019
DVBrip català

...
A banda de seguir posant l'accent en les temàtiques socials, econòmiques i polítiques que preocupen els ciutadans, aquesta temporada el programa vol ser molt més present en els fets, alguns d'excepcionals, que s'han viscut i es viuran a Catalunya, i donar una resposta als grans temes de l'actualitat catalana i de la resta del món.

En paral·lel als temes més vinculats a l'actualitat, des del "30 minuts" seguirem treballant en reportatges que analitzaran en profunditat els grans reptes de la humanitat (els efectes del canvi climàtic, les desigualtats econòmiques i socials, els conflictes violents i les seves conseqüències...) i en treballs d'investigació periodística que aportin la màxima informació sobre els episodis més foscos viscuts els últims temps.

I volem fer-ho amb tots vosaltres, per això us convidem a seguir-nos, cada diumenge, al "30 minuts".

Carles Solà
director "30 minuts"

Imatge


Capturador principal: naroatna
Suplents r5004

Dades tècniques
Durada: 30 minuts aprox.
Mida: 300 MB
Vídeo: XviD, 1296 kbps, 704x396,
Àudio: MP3, 128 kbps, 48000Hz, estèreo


E-links:

30 minuts (2018.09.09) Mar de dolor, mar d'esperança - Pendent
El reportatge narra, en primera persona, l'odissea que la Manal Bashir i els seus fills van viure per escapar d'una mort segura a Síria i buscar refugi a Europa.
Més informació
El reportatge "Mar de dolor, mar d'esperança", narra, en primera persona, l'odissea que Manal Bashir i els seus fills van viure per escapar d'una mort segura a Síria i buscar refugi a Europa.

La Manal va haver de fugir del seu país per les amenaces de mort que rebia per part de membres d'ISIS. En marxar va salvar la vida, però va haver de deixar sols els seus tres fills: la Sara, la Joudi i el Karam, de només 8 anys.

El seu periple per diferents països va acabar a Dinamarca, on va començar per a la Manal una cursa d'obstacles de mesos per aconseguir que fos reconeguda com a exiliada política, una condició que li hauria de donar dret a reagrupar la família.

Al final d'aquest primer intent, només va aconseguir la protecció temporal, però mentrestant, i sempre a través del telèfon, veia com cada dia que passava els seus fills estaven més en perill, i com també havien començat a rebre les mateixes amenaces que ella havia viscut.

En veure que les vides dels seus fills perillaven, va decidir que marxessin i intentessin arribar a Europa, com fos, una travessia per mar que, com els passa a milers de refugiats, se sap com comença, però no com acaba.

Aquest reportatge, que ha comptat amb el suport de l'ACNUR, està dedicat a les famílies dels refugiats que tracten de tornar-se a reunir en una Europa cada cop més restrictiva que força moltes persones a arriscar les vides per unes rutes del tot insegures.

Un reportatge de:

Estephan Wagner i Marianne Hougen-Moraga

Imatge: Simon Plum

Produït per Magic Hour Films
30 minuts (2018.09.16) Propera parada, Rodalies (DVBrip català per r5004 i naroatna)(TotsRucs.cat).avi :arrow: Gràcies r5004 per la captura!! :D
30 minuts' repassa l'estat de Rodalies una dècada després de la gran crisi i aborda les possibilitats d'un canvi de gestió en un futur proper.
El reportatge repassa l'estat de Rodalies una dècada després de la gran crisi i aborda les possibilitats d'un canvi de gestió en un futur proper.

Més informació
"Propera parada, Rodalies" és un reportatge sobre l'estat actual de la xarxa de Rodalies, incloent-hi també els trens de mitja distància, i les perspectives de millora en un futur immediat, just quan es compleix una dècada de la gran crisi que va afectar el sistema a finals del 2007, arran d'un esvoranc a l'estació de Bellvitge que va col·lapsar la xarxa.

El reportatge, produït per Clack i dirigit per Joan Salicrú, certifica l'existència de seixanta afectacions horàries en un dia feiner qualsevol a la xarxa, si bé detalla que el gruix dels problemes tenen lloc a les línies de fora de Barcelona, especialment a l'R3 (Vic) i l'R16 (Ebre).

En aquest sentit i davant les reiterades queixes dels usuaris, "Propera parada, Rodalies" explora la possibilitat que una companyia diferent a Renfe es faci càrrec del servei tenint en compte que la competència correspon a l'administració catalana des del traspàs efectuat l'1 de gener del 2010.

De fet, el programa certifica la inexistència d'un contracte programa entre Generalitat i Renfe que reguli la relació entre administració i empresa concessionària, de manera que des de fa set anys no hi ha cap cobertura legal clara a l'operació de l'empresa estatal a Catalunya. També s'explica que, malgrat la capacitat de multar inclosa en el traspàs, en aquest període cap dels 176 expedients oberts per la Generalitat a Renfe ha derivat finalment en una multa que hagi estat cobrada.

"Propera parada, Rodalies" repassa l'evolució de la xarxa a Catalunya en els darrers quaranta anys, en els quals només s'ha construït el ramal a l'actual T2 (1975) i s'ha convertit en ús per a passatgers un tram d'una antiga línia de mercaderies, les actuals R7 i R8 (2005). En aquest sentit, se subratlla que, durant el mateix període, Madrid va procedir a una gran modernització de la seva xarxa, amb 65,2 nous quilòmetres.

Precisament també en l'àmbit de la inversió, el programa reconstrueix l'esforç inversor fet per l'estat espanyol i aclareix que, si bé la percepció ciutadana és que s'ha invertit poc en ferrocarril a Catalunya en les darreres dècades, les dades aportades per la Cambra de Comerç confirmen que en els darrers 30 anys la inversió ferroviària global a Catalunya està per sobre del pes de la població catalana respecte a l'espanyola (16%) i s'apropa a l'aportació de Catalunya al PIB espanyol (19% el 2017). El gruix de la inversió ferroviària, això sí, hauria estat per a l'AVE, un servei que usen un 10 per cent dels usuaris de Rodalies de Catalunya.

Altres aspectes que es mencionen en el documental són el gran nombre d'usuaris que fan servir el servei sense pagar-lo, així com els episodis d'inseguretat i violència que es generen dalt dels combois, com sovint s'esdevé en els darrers serveis dels divendres i els dissabtes a la línia R1 (l'Hospitalet i Mataró), en l'anomenat "tren del botellón".

El programa posa èmfasi també en la necessitat de millorar la xarxa actual degut a la previsió de l'increment d'usuaris -algunes veus afirmen que es podria arribar a doblar- arran, entre altres factors, de la disminució d'entre un 10 i un 15% del parc mòbil de vehicles quan la zona de baixes emissions promoguda per l'Àrea Metropolitana de Barcelona es posi definitivament en funcionament, el 2020.

"Propera parada, Rodalies" apunta les novetats que podria significar la perspectiva de la liberalització del servei ferroviari que la Unió Europea obliga a tenir operativa als països membres a partir de 2020 i que, a Catalunya, podria suposar una millora del servei sobretot en l'àmbit dels trens regionals.

El reportatge atorga un gran protagonisme a les experiències diàries d'usuaris de l'R3, l'R12 i l'R16, un maquinista i una revisora de Renfe i un responsable tècnic d'aquesta companyia, i explica així mateix com funcionen el sistema de comandament de Rodalies a l'estació de França i el centre d'informació a Clot-Aragó.

Finalment, es visita Munic, tercera ciutat alemanya, un ecosistema de mobilitat que els experts consideren semblant al de Barcelona i on s'apunten solucions de millora del transport públic amb el ferrocarril com a element central.

En el programa, hi intervenen els exconsellers Pere Macias, Santi Vila i Joaquim Nadal, i l'actual titular Damià Calvet, enginyers com Jordi Julià, activistes com Ricard Riol, president de la Plataforma de Promoció del Transport Públic, i Manel Larrosa, de la plataforma Fem Vallès, o José Bravo, d'UGT Catalunya.

Un reportatge de
Joan Salicrú

Guió
Joan Salicrú i David Casals

Muntatge
Sergi Martí

Realització
Marc Barceló

Producció Clack
Anna Fernàndez

Producció TV3
Carles Fernández.
30 minuts (2018.09.23) Or verd (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La cara oculta de la producció del fruit de moda: l'alvocat.
Més informació
L'alvocat és un fruit que té una gran quantitat de vitamines i minerals, és ric en àcids grassos insaturats i en potassi i ple d'antioxidants. L'alvocat ja és considerat l'aliment de les mil virtuts.

Fins fa poc era només una fruita exòtica consumida en esdeveniments especials, però en els últims anys s'ha convertit en un producte líder de la cuina contemporània i que podem trobar tot l'any als mercats.

Però per fer possible el seu consum massiu tot l'any ha calgut un augment de la producció que ha comportat la desforestació de les zones de conreu, una sobreexplotació de l'aigua de les zones cultivades i els efectes nocius per als humans que es deriven de la seva sobreproducció i que són cada vegada més preocupants.

L'alvocat es cultiva en països com els Estats Units, Indonèsia, Xile i el Perú, però, amb l'augment de la demanda a escala mundial, Mèxic s'ha convertit en el primer exportador d'alvocat, amb més del 50% de la producció mundial. Els diners que representa aquest gran mercat han atret els càrtels del narcotràfic i el crim organitzat, cosa que ha obligat els productors a crear una milícia d'autodefensa que en alguns estats, com Michoacán i Jalisco, ha acabat amb una guerra oberta.

La pregunta que es fa el reportatge és si l'èxit d'aquest fruit, que ja anomenen "or verd", no acabarà sent la seva principal desgràcia.

Un reportatge de: Anne-Fleur Delaistre

Imatge: Victor Peressetchensky-Kevin Vincent-Julien Voigt

Produït per Label News.
30 minuts (2018.09.30) Marcats per l'1 d'Octubre (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Ha passat un any de l'1 d'octubre. En aquest temps, els fets i la història s'han precipitat .
Més informació
L'1-O serà un dia més d'un llarg procés o tindrà un capítol a part en la història del país?

Ha passat un any de l'1 d'octubre. En aquest temps, els fets i la història s'han precipitat. Però... hi haurà una generació marcada per l'1 d'octubre? Quin pes tindrà l'1 d'octubre amb el pas dels anys? Serà un dia més d'un llarg procés o tindrà un capítol a part en la història del país? El diumenge 30 de setembre el "30 Minuts" emet el reportatge "Marcats per l'1 d'octubre".

"A Sant Carles de la Ràpita, encara hem d'entendre el que ens va passar". Pocs minuts després de les 9 del matí, van arribar 10 furgonetes de la Guàrdia Civil. Hi va haver 84 ferits. El "30 Minuts" ha parlat amb els veïns, ha reconstruït els moments que s'hi van viure, d'una tensió i violència molt grans, i ha recollit les seves reflexions. Un any després, segueixen buscant-hi una explicació.

El reportatge s'endinsa en cinc poblacions que van quedar marcades per l'1 d'octubre: Sant Carles de la Ràpita, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, Vila-rodona, i l'escola Ramon Llull de Barcelona. Cinc situacions extremes explicades pels veïns i veïnes que ho van viure en primera persona, amb imatges dels seus mòbils. Ara en volen parlar.

L'equip del "30 Minuts" també ha entrevistat l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont; l'exministre d'Exteriors del govern del PP José Manuel García- Margallo, i un representant de la policia espanyola. Recull també les reflexions, des de la presó, en unes cartes manuscrites per al reportatge, de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras.

Què en pensa, el número dos de la Comissió de Venècia, del referèndum? Va ser homologable, legal? Des d'Estrasburg, respon aquestes qüestions al "30 Minuts" i també les responen diversos corresponsals internacionals que van viure en primera persona aquell 1-O i que n'interpreten el significat i la transcendència futura.

Un reportatge de: Genís Cormand / Sara Segarra

Imatge: David Bou

Muntatge: Carles Señalada

Producció: Sandra Rierola
30 minuts (2018.10.14) Cervesa artesana. ReEvolució (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Catalunya està vivint una mena de revolució de la cervesa artesana, semblant a la que es va viure als Estats Units a partir dels anys 80.
Més informació
Un centenar de noves fàbriques de cervesa artesana han nascut a Catalunya, algunes ja exporten gairebé la meitat de la seva producció.

Les restes de la primera cervesa europea s'han trobat a Catalunya. Avui, aquesta beguda torna a escriure un altre capítol de la seva història, al nostre país. Un episodi que, d'alguna manera, ja havíem viscut. Però estem en plena revolució de la cervesa artesana o, simplement, s'han posat els fonaments perquè es produeixi? El centenar de noves fàbriques de cervesa artesana han arribat per quedar-se o desapareixeran com ho van fer les que hi havia a finals del s. XIX, ofegades per l'aplicació d'economies d'escala de les grans marques? Davant del fenomen de la cervesa artesana, com reaccionen les famílies propietàries de les grans cerveseres que fins ara dominaven el mercat per complet?

Aquestes són algunes de les preguntes que mirarem de respondre el diumenge 14 d'octubre en el reportatge "Cervesa artesana: ReEvolució" que emetrà el "30 minuts".

Als Estats Units la revolució de la "craft beer" va començar als anys 80 i avui encara s'obren quatre cerveseries noves cada dia. Ens ho explica Ken Grossman, fundador de la mítica Sierra Nevada. Un altre observador del panorama cerveser mundial, l'escriptor Stephen Beaumont, apunta que Catalunya lidera el moviment cerveser a l'estat espanyol.

Hem seguit Beaumont i alguns dels millors escriptors i periodistes cervesers del món mentre visitaven microcerveseries de tot Catalunya i maridaven amb cervesa plats de cuina catalana als millors restaurants del país. Aquest grup d'experts han estat convidats per l'Agència de Turisme de la Generalitat amb l'objectiu de promocionar el turisme cerveser català a tot el món.

El bon moment que viu la cervesa artesana es demostra en el fet que algunes marques catalanes ja exporten gairebé la meitat de la seva producció a l'estranger. "Podem mirar als ulls qualsevol altre cerveser d'arreu del món", explica Aran Leon, cerveser de La Pirata, a qui hem acompanyat a la Berlin Beer Week. És un dels festivals més importants d'Alemanya, però encara té menys repercussió que el Barcelona Beer Festival, que enguany ha rebut 33.000 visitants.

L'equip del "30 minuts" ha entrevistat Jordi Roca, el pastisser del Celler de Can Roca. Aquest restaurant compta amb una carta amb una setantena de cerveses de tot el món, una de les quals és una col·laboració entre el Celler i Ales Agullons, una microcerveseria del Penedès. Allí Carles Rodríguez deixa la cervesa fermentant i envellint en botes en contacte amb llevats naturals. Aquesta fermentació espontània és la mateixa amb què es va produir la primera cervesa europea fa 6.400 anys. Se'n van trobar les restes a la cova de Can Sadurní, a Begues, des d'on ens en parla Pablo Martínez, arqueòleg director del CIPAG.

També es visita, a vista de dron, un dels pocs camps de llúpol, un component bàsic de la cervesa artesana, que hi ha a Catalunya. Pertany a Lo Vilot, una de les poques marques d'Europa de "cercle tancat". A més de fer cervesa ecològica, té per objectiu produir el 100% dels ingredients. Tenir llúpols i maltes catalanes és algun dels reptes que es planteja el sector artesà català per fer una cervesa cada cop més autòctona.

Un reportatge de: Miquel Piris, Txus Muñoz i Jordi Zorrilla

Imatge: Txus Navarro, Oscar Roger

Producció: Jessica Montaner
30 minuts (2018.10.21) Témer la policia (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La creixent militarització de les policies nord-americanes està tenint uns efectes devastadors sobre la població que diu que protegeix.
Més informació
Als Estats Units d'Amèrica cada cop és més habitual veure la policia patrullant amb uniformes militars, dins de vehicles blindats i helicòpters de combat, i portant armament de guerra. "Témer la policia", un reportatge que analitza la militarització de la policia nord-americana.

Un programa del Departament de Defensa, el 1033, permet que el Pentàgon faciliti, pràcticament de franc, un munt de material en desús a unes 8.000 unitats policials de les 18.000 que hi ha arreu del país. Traduït en diners, vol dir 6.000 milions de dòlars cedits en material militar a la policia. La creixent militarització de les policies nord-americanes està tenint uns efectes devastadors sobre la població que diuen que protegeixen i cada dia estan socialment més qüestionades. L'any 2017, mil persones van morir per trets de la policia, un 20% més que la mitjana d'un país europeu, i només en 13 casos s'ha obert una investigació judicial.

La legislació nord-americana autoritza els policies a disparar en el cas que se sentin amenaçats i en algunes formacions s'inculca als agents la idea que, si cal, han de disparar a matar per protegir-se.

El període de formació d'aquests agents és només de 7 mesos, molts menys que a la majoria de països europeus, i el resultat de tota aquesta dinàmica és tan pervers que, a vegades, el simple gest de treure's la cartera de la butxaca del darrere et pot costar la vida.

Un reportatge de Sébastien Gilles

Imatge: Jean-Pierre Guillerez

Una producció de: Les Films de l'Odyssée
30 minuts (2018.10.28) Plastificats (DVBrip català per r5004 i naroatna)(TotsRucs.cat).avi.avi
Al Mediterrani es calcula que hi ha surant unes dues mil tones de partícules de plàstic. Els estudis científics fa temps que han demostrat que aquestes substàncies són a la cadena tròfica i afecten la nostre salut.
Més informació
A la costa de Barcelona, els pescadors ja no hi feinegen perquè se'ls omplen les xarxes de plàstics i tovalloletes.

Vivim a l'era del plàstic. Sense aquest material, el nostre entorn difícilment seria imaginable. Però també n'estem abusant. "30 minuts" aborda aquesta problemàtica amb el reportatge "Plastificats". Només cal visitar un supermercat per detectar desenes de productes plastificats innecessàriament. "Em preocupa moltíssim, per mi, pels meus fills", explica Ricard, un ciutadà que ha organitzat el primer "plastic attack" a Catalunya, davant d'un supermercat, mentre convida els compradors a abandonar els plàstics innecessaris a la porta de l'establiment.

Un gran problema del plàstic és que es degrada molt lentament. Una ampolla es calcula que triga més de 400 anys a descompondre's. Per al Mediterrani, les conseqüències es tradueixen en forma de petites partícules, invisibles a simple vista, que suren a l'aigua. Segons els científics, entre 1.000 i 3.000 tones de plàstic. La major part hi ha arribat des de terra, transportada per rius i rieres. Els pescadors troben els trossos més grans, que els omplen les xarxes. "Aquí davant ja no treballa cap barca", confessen els arrossegadors de Barcelona, que eviten feinejar a la zona entre el Llobregat i el Besòs perquè se'ls omplen les xarxes de plàstics i tovalloletes.

Com arriba tot aquest plàstic al medi ambient? Funcionen, la recollida i el reciclatge? Ecoembes, l'empresa que gestiona els envasos en nom de les marques de begudes, d'alimentació i de les grans superfícies, afirma que les taxes de recollida són bones. Només cal visitar, però, un abocador per veure plàstics per tot arreu. Grups ecologistes i empreses del sector del reciclatge fa anys que demanen un sistema que fomenti la devolució i la reutilització dels envasos, a canvi d'un dipòsit. Seria la manera de fer reciclar els qui no ho fan. La proposta xoca, però, frontalment amb els envasadors, que consideren suficient el sistema actual.

Els qui també detecten la contaminació pels plàstics són els científics. La meitat de les gambes que es pesquen davant de Barcelona tenen fibres de plàstic a l'estómac. "S'estan incrementant els microplàstics al medi. Si continua, això podria tenir un impacte en la salut dels animals", diu la directora del Grup de Salut en Animals Aquàtics de la UAB, Maite Carrassón. L'epidemiòleg Miquel Porta hi afegeix: "Tot el que hi ha al medi ho trobem a l'interior de les persones. I, de plàstics, en trobem al cos de tothom, a la sang i a l'orina. Que no ens sorprengui si la gent té malalties inesperades."

Un reportatge de: Jordi Regàs, Joan Albert Lluch
Muntatge: Carles Señalada
Producció: Jessica Montaner
30 minuts (2018.11.04) Brexit, l'última frontera (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El futur d'Irlanda del Nord i la possibilitat que torni a haver-hi una frontera dura amb la República d'Irlanda és el principal escull a les negociacions entre la Gran Bretanya i la Unió Europea per fer efectiu el Brexit.
Més informació
El futur d'Irlanda del Nord i la possibilitat que hi torni a haver una frontera dura amb la República d'Irlanda ja és el principal escull que s'alça per acordar la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea, el Brexit.

Cadascuna de les propostes que ha anat presentant el govern britànic ha topat amb la negativa de Brussel·les, que proposa que en el cas de no arribar a un acord, Irlanda del Nord continuï, en el futur, integrada al mercat únic europeu amb el trasllat de la frontera al mar d'Irlanda, una proposta inacceptable per al govern britànic, que diu que posa en qüestió la unitat interna del seu mercat i que representaria una reacció irada i probablement violenta dels sectors més radicals de l'unionisme de l'Ulster.

El reportatge "Brexit, l'última frontera" és un retrat del posicionament de les comunitats catòlica i protestant, en els dies en què, aquests últims, celebren les tradicionals marxes dels unionistes d'Orange, commemorant la batalla del 1690 en què el príncep Guillem d'Orange va guanyar el rei catòlic Jaume II d'Irlanda. Pels republicans, les fogueres i les marxes de cada juliol són una provocació que anys enrere acabaven en violència i ferits de tots dos bàndols.

La guerra civil no declarada que es va viure entre els anys 60 i fins a l'Acord de Divendres Sant, firmat el 1998, va causar 3.000 morts, la meitat víctimes civils. La memòria d'aquells anys pesa en les dues comunitats, i més en els que van perdre familiars en atemptats de l'IRA o dels grups paramilitars unionistes i la RUC, la policia britànic de l'Ulster. Les dues comunitats viuen, amb alguna excepció, l'una d'esquena a l'altra, però en pau. Ara, però, amb les negociacions del Brexit, han tornat a emergir els debats i la por que hi torni a haver violència al carrer, ja que la comunitat catòlica, majoritàriament partidària de la reunificació d'Irlanda i els protestants, partidaris de continuar formant part de la Gran Bretanya, veuen en la solució que s'adopti, finalment, la possibilitat de veure afavorits els interessos d'una part contra l'altra.

Un reportatge de Christian Frey

Imatge: Robert Engelke-Philip Koepsell

Una producció de Spiegel TV / Arte
naroatna l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. nov. 12, 2018 0:20, en total s’ha editat 6 vegades.


Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19626
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nou !!

#2

Entrada Autor: naroatna » dc. set. 12, 2018 23:30

Espai reservat.
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19626
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nou !!

#3

Entrada Autor: naroatna » dc. set. 12, 2018 23:30

Iniciem temporada !!

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19626
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nou !!

#4

Entrada Autor: naroatna » dc. oct. 03, 2018 14:59

Si fos que us vàreu baixar el primer documental d'aquesta temporada:

"Mar de dolor, mar d'esperança"

Doncs esborreu-lo d'arreu que el poguéssiu tenir sis-plau perquè no l'és. Em vaig equivocar en programar-ne la gravació i resulta que se'm va gravar el "Plegar la manta" emès el 3.12.2017 que ja tenim i però que per TV3.CAT emetien el mateix dia que a TV3 feien l'esmentat "Mar de dolor, mar d'esperança", i que ja procuraré repescar d'una o altra manera.

Disculpeu les molèsties, moltes gràcies.

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19626
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nou !!

#5

Entrada Autor: naroatna » dj. oct. 04, 2018 15:02

Afegits:

30 minuts (2018.09.16) Propera parada, Rodalies (DVBrip català per r5004 i naroatna)(TotsRucs.cat).avi :arrow: Gràcies r5004 per la captura!! :D
30 minuts' repassa l'estat de Rodalies una dècada després de la gran crisi i aborda les possibilitats d'un canvi de gestió en un futur proper.
El reportatge repassa l'estat de Rodalies una dècada després de la gran crisi i aborda les possibilitats d'un canvi de gestió en un futur proper
Més informació
"Propera parada, Rodalies" és un reportatge sobre l'estat actual de la xarxa de Rodalies, incloent-hi també els trens de mitja distància, i les perspectives de millora en un futur immediat, just quan es compleix una dècada de la gran crisi que va afectar el sistema a finals del 2007, arran d'un esvoranc a l'estació de Bellvitge que va col·lapsar la xarxa.

El reportatge, produït per Clack i dirigit per Joan Salicrú, certifica l'existència de seixanta afectacions horàries en un dia feiner qualsevol a la xarxa, si bé detalla que el gruix dels problemes tenen lloc a les línies de fora de Barcelona, especialment a l'R3 (Vic) i l'R16 (Ebre).

En aquest sentit i davant les reiterades queixes dels usuaris, "Propera parada, Rodalies" explora la possibilitat que una companyia diferent a Renfe es faci càrrec del servei tenint en compte que la competència correspon a l'administració catalana des del traspàs efectuat l'1 de gener del 2010.

De fet, el programa certifica la inexistència d'un contracte programa entre Generalitat i Renfe que reguli la relació entre administració i empresa concessionària, de manera que des de fa set anys no hi ha cap cobertura legal clara a l'operació de l'empresa estatal a Catalunya. També s'explica que, malgrat la capacitat de multar inclosa en el traspàs, en aquest període cap dels 176 expedients oberts per la Generalitat a Renfe ha derivat finalment en una multa que hagi estat cobrada.

"Propera parada, Rodalies" repassa l'evolució de la xarxa a Catalunya en els darrers quaranta anys, en els quals només s'ha construït el ramal a l'actual T2 (1975) i s'ha convertit en ús per a passatgers un tram d'una antiga línia de mercaderies, les actuals R7 i R8 (2005). En aquest sentit, se subratlla que, durant el mateix període, Madrid va procedir a una gran modernització de la seva xarxa, amb 65,2 nous quilòmetres.

Precisament també en l'àmbit de la inversió, el programa reconstrueix l'esforç inversor fet per l'estat espanyol i aclareix que, si bé la percepció ciutadana és que s'ha invertit poc en ferrocarril a Catalunya en les darreres dècades, les dades aportades per la Cambra de Comerç confirmen que en els darrers 30 anys la inversió ferroviària global a Catalunya està per sobre del pes de la població catalana respecte a l'espanyola (16%) i s'apropa a l'aportació de Catalunya al PIB espanyol (19% el 2017). El gruix de la inversió ferroviària, això sí, hauria estat per a l'AVE, un servei que usen un 10 per cent dels usuaris de Rodalies de Catalunya.

Altres aspectes que es mencionen en el documental són el gran nombre d'usuaris que fan servir el servei sense pagar-lo, així com els episodis d'inseguretat i violència que es generen dalt dels combois, com sovint s'esdevé en els darrers serveis dels divendres i els dissabtes a la línia R1 (l'Hospitalet i Mataró), en l'anomenat "tren del botellón".

El programa posa èmfasi també en la necessitat de millorar la xarxa actual degut a la previsió de l'increment d'usuaris -algunes veus afirmen que es podria arribar a doblar- arran, entre altres factors, de la disminució d'entre un 10 i un 15% del parc mòbil de vehicles quan la zona de baixes emissions promoguda per l'Àrea Metropolitana de Barcelona es posi definitivament en funcionament, el 2020.

"Propera parada, Rodalies" apunta les novetats que podria significar la perspectiva de la liberalització del servei ferroviari que la Unió Europea obliga a tenir operativa als països membres a partir de 2020 i que, a Catalunya, podria suposar una millora del servei sobretot en l'àmbit dels trens regionals.

El reportatge atorga un gran protagonisme a les experiències diàries d'usuaris de l'R3, l'R12 i l'R16, un maquinista i una revisora de Renfe i un responsable tècnic d'aquesta companyia, i explica així mateix com funcionen el sistema de comandament de Rodalies a l'estació de França i el centre d'informació a Clot-Aragó.

Finalment, es visita Munic, tercera ciutat alemanya, un ecosistema de mobilitat que els experts consideren semblant al de Barcelona i on s'apunten solucions de millora del transport públic amb el ferrocarril com a element central.

En el programa, hi intervenen els exconsellers Pere Macias, Santi Vila i Joaquim Nadal, i l'actual titular Damià Calvet, enginyers com Jordi Julià, activistes com Ricard Riol, president de la Plataforma de Promoció del Transport Públic, i Manel Larrosa, de la plataforma Fem Vallès, o José Bravo, d'UGT Catalunya.

Un reportatge de
Joan Salicrú

Guió
Joan Salicrú i David Casals

Muntatge
Sergi Martí

Realització
Marc Barceló

Producció Clack
Anna Fernàndez

Producció TV3
Carles Fernández.

30 minuts (2018.09.23) Or verd (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La cara oculta de la producció del fruit de moda: l'alvocat.
Més informació
L'alvocat és un fruit que té una gran quantitat de vitamines i minerals, és ric en àcids grassos insaturats i en potassi i ple d'antioxidants. L'alvocat ja és considerat l'aliment de les mil virtuts.

Fins fa poc era només una fruita exòtica consumida en esdeveniments especials, però en els últims anys s'ha convertit en un producte líder de la cuina contemporània i que podem trobar tot l'any als mercats.

Però per fer possible el seu consum massiu tot l'any ha calgut un augment de la producció que ha comportat la desforestació de les zones de conreu, una sobreexplotació de l'aigua de les zones cultivades i els efectes nocius per als humans que es deriven de la seva sobreproducció i que són cada vegada més preocupants.

L'alvocat es cultiva en països com els Estats Units, Indonèsia, Xile i el Perú, però, amb l'augment de la demanda a escala mundial, Mèxic s'ha convertit en el primer exportador d'alvocat, amb més del 50% de la producció mundial. Els diners que representa aquest gran mercat han atret els càrtels del narcotràfic i el crim organitzat, cosa que ha obligat els productors a crear una milícia d'autodefensa que en alguns estats, com Michoacán i Jalisco, ha acabat amb una guerra oberta.

La pregunta que es fa el reportatge és si l'èxit d'aquest fruit, que ja anomenen "or verd", no acabarà sent la seva principal desgràcia.

Un reportatge de: Anne-Fleur Delaistre

Imatge: Victor Peressetchensky-Kevin Vincent-Julien Voigt

Produït per Label News.

30 minuts (2018.09.30) Marcats per l'1 d'Octubre (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Ha passat un any de l'1 d'octubre. En aquest temps, els fets i la història s'han precipitat
Més informació
L'1-O serà un dia més d'un llarg procés o tindrà un capítol a part en la història del país?

Ha passat un any de l'1 d'octubre. En aquest temps, els fets i la història s'han precipitat. Però... hi haurà una generació marcada per l'1 d'octubre? Quin pes tindrà l'1 d'octubre amb el pas dels anys? Serà un dia més d'un llarg procés o tindrà un capítol a part en la història del país? El diumenge 30 de setembre el "30 Minuts" emet el reportatge "Marcats per l'1 d'octubre".

"A Sant Carles de la Ràpita, encara hem d'entendre el que ens va passar". Pocs minuts després de les 9 del matí, van arribar 10 furgonetes de la Guàrdia Civil. Hi va haver 84 ferits. El "30 Minuts" ha parlat amb els veïns, ha reconstruït els moments que s'hi van viure, d'una tensió i violència molt grans, i ha recollit les seves reflexions. Un any després, segueixen buscant-hi una explicació.

El reportatge s'endinsa en cinc poblacions que van quedar marcades per l'1 d'octubre: Sant Carles de la Ràpita, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, Vila-rodona, i l'escola Ramon Llull de Barcelona. Cinc situacions extremes explicades pels veïns i veïnes que ho van viure en primera persona, amb imatges dels seus mòbils. Ara en volen parlar.

L'equip del "30 Minuts" també ha entrevistat l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont; l'exministre d'Exteriors del govern del PP José Manuel García- Margallo, i un representant de la policia espanyola. Recull també les reflexions, des de la presó, en unes cartes manuscrites per al reportatge, de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras.

Què en pensa, el número dos de la Comissió de Venècia, del referèndum? Va ser homologable, legal? Des d'Estrasburg, respon aquestes qüestions al "30 Minuts" i també les responen diversos corresponsals internacionals que van viure en primera persona aquell 1-O i que n'interpreten el significat i la transcendència futura.



Un reportatge de: Genís Cormand / Sara Segarra

Imatge: David Bou

Muntatge: Carles Señalada

Producció: Sandra Rierola
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19626
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#6

Entrada Autor: naroatna » dc. oct. 24, 2018 22:24

I ens posem al dia amb un parell més:

30 minuts (2018.10.14) Cervesa artesana. ReEvolució (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Catalunya està vivint una mena de revolució de la cervesa artesana, semblant a la que es va viure als Estats Units a partir dels anys 80.
Més informació
Un centenar de noves fàbriques de cervesa artesana han nascut a Catalunya, algunes ja exporten gairebé la meitat de la seva producció.

Les restes de la primera cervesa europea s'han trobat a Catalunya. Avui, aquesta beguda torna a escriure un altre capítol de la seva història, al nostre país. Un episodi que, d'alguna manera, ja havíem viscut. Però estem en plena revolució de la cervesa artesana o, simplement, s'han posat els fonaments perquè es produeixi? El centenar de noves fàbriques de cervesa artesana han arribat per quedar-se o desapareixeran com ho van fer les que hi havia a finals del s. XIX, ofegades per l'aplicació d'economies d'escala de les grans marques? Davant del fenomen de la cervesa artesana, com reaccionen les famílies propietàries de les grans cerveseres que fins ara dominaven el mercat per complet?

Aquestes són algunes de les preguntes que mirarem de respondre el diumenge 14 d'octubre en el reportatge "Cervesa artesana: ReEvolució" que emetrà el "30 minuts".

Als Estats Units la revolució de la "craft beer" va començar als anys 80 i avui encara s'obren quatre cerveseries noves cada dia. Ens ho explica Ken Grossman, fundador de la mítica Sierra Nevada. Un altre observador del panorama cerveser mundial, l'escriptor Stephen Beaumont, apunta que Catalunya lidera el moviment cerveser a l'estat espanyol.

Hem seguit Beaumont i alguns dels millors escriptors i periodistes cervesers del món mentre visitaven microcerveseries de tot Catalunya i maridaven amb cervesa plats de cuina catalana als millors restaurants del país. Aquest grup d'experts han estat convidats per l'Agència de Turisme de la Generalitat amb l'objectiu de promocionar el turisme cerveser català a tot el món.

El bon moment que viu la cervesa artesana es demostra en el fet que algunes marques catalanes ja exporten gairebé la meitat de la seva producció a l'estranger. "Podem mirar als ulls qualsevol altre cerveser d'arreu del món", explica Aran Leon, cerveser de La Pirata, a qui hem acompanyat a la Berlin Beer Week. És un dels festivals més importants d'Alemanya, però encara té menys repercussió que el Barcelona Beer Festival, que enguany ha rebut 33.000 visitants.

L'equip del "30 minuts" ha entrevistat Jordi Roca, el pastisser del Celler de Can Roca. Aquest restaurant compta amb una carta amb una setantena de cerveses de tot el món, una de les quals és una col·laboració entre el Celler i Ales Agullons, una microcerveseria del Penedès. Allí Carles Rodríguez deixa la cervesa fermentant i envellint en botes en contacte amb llevats naturals. Aquesta fermentació espontània és la mateixa amb què es va produir la primera cervesa europea fa 6.400 anys. Se'n van trobar les restes a la cova de Can Sadurní, a Begues, des d'on ens en parla Pablo Martínez, arqueòleg director del CIPAG.

També es visita, a vista de dron, un dels pocs camps de llúpol, un component bàsic de la cervesa artesana, que hi ha a Catalunya. Pertany a Lo Vilot, una de les poques marques d'Europa de "cercle tancat". A més de fer cervesa ecològica, té per objectiu produir el 100% dels ingredients. Tenir llúpols i maltes catalanes és algun dels reptes que es planteja el sector artesà català per fer una cervesa cada cop més autòctona.

Un reportatge de: Miquel Piris, Txus Muñoz i Jordi Zorrilla

Imatge: Txus Navarro, Oscar Roger

Producció: Jessica Montaner

30 minuts (2018.10.21) Témer la policia (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La creixent militarització de les policies nord-americanes està tenint uns efectes devastadors sobre la població que diu que protegeix.
Més informació
Als Estats Units d'Amèrica cada cop és més habitual veure la policia patrullant amb uniformes militars, dins de vehicles blindats i helicòpters de combat, i portant armament de guerra. "Témer la policia", un reportatge que analitza la militarització de la policia nord-americana.

Un programa del Departament de Defensa, el 1033, permet que el Pentàgon faciliti, pràcticament de franc, un munt de material en desús a unes 8.000 unitats policials de les 18.000 que hi ha arreu del país. Traduït en diners, vol dir 6.000 milions de dòlars cedits en material militar a la policia. La creixent militarització de les policies nord-americanes està tenint uns efectes devastadors sobre la població que diuen que protegeixen i cada dia estan socialment més qüestionades. L'any 2017, mil persones van morir per trets de la policia, un 20% més que la mitjana d'un país europeu, i només en 13 casos s'ha obert una investigació judicial.

La legislació nord-americana autoritza els policies a disparar en el cas que se sentin amenaçats i en algunes formacions s'inculca als agents la idea que, si cal, han de disparar a matar per protegir-se.

El període de formació d'aquests agents és només de 7 mesos, molts menys que a la majoria de països europeus, i el resultat de tota aquesta dinàmica és tan pervers que, a vegades, el simple gest de treure's la cartera de la butxaca del darrere et pot costar la vida.

Un reportatge de Sébastien Gilles

Imatge: Jean-Pierre Guillerez

Una producció de: Les Films de l'Odyssée
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19626
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#7

Entrada Autor: naroatna » dg. nov. 04, 2018 20:35

El de diumenge passat, gràcies per la captura r5004 !! :D

30 minuts (2018.10.28) Plastificats (DVBrip català per r5004 i naroatna)(TotsRucs.cat).avi.avi
Al Mediterrani es calcula que hi ha surant unes dues mil tones de partícules de plàstic. Els estudis científics fa temps que han demostrat que aquestes substàncies són a la cadena tròfica i afecten la nostre salut.
Més informació
A la costa de Barcelona, els pescadors ja no hi feinegen perquè se'ls omplen les xarxes de plàstics i tovalloletes.

Vivim a l'era del plàstic. Sense aquest material, el nostre entorn difícilment seria imaginable. Però també n'estem abusant. "30 minuts" aborda aquesta problemàtica amb el reportatge "Plastificats". Només cal visitar un supermercat per detectar desenes de productes plastificats innecessàriament. "Em preocupa moltíssim, per mi, pels meus fills", explica Ricard, un ciutadà que ha organitzat el primer "plastic attack" a Catalunya, davant d'un supermercat, mentre convida els compradors a abandonar els plàstics innecessaris a la porta de l'establiment.

Un gran problema del plàstic és que es degrada molt lentament. Una ampolla es calcula que triga més de 400 anys a descompondre's. Per al Mediterrani, les conseqüències es tradueixen en forma de petites partícules, invisibles a simple vista, que suren a l'aigua. Segons els científics, entre 1.000 i 3.000 tones de plàstic. La major part hi ha arribat des de terra, transportada per rius i rieres. Els pescadors troben els trossos més grans, que els omplen les xarxes. "Aquí davant ja no treballa cap barca", confessen els arrossegadors de Barcelona, que eviten feinejar a la zona entre el Llobregat i el Besòs perquè se'ls omplen les xarxes de plàstics i tovalloletes.

Com arriba tot aquest plàstic al medi ambient? Funcionen, la recollida i el reciclatge? Ecoembes, l'empresa que gestiona els envasos en nom de les marques de begudes, d'alimentació i de les grans superfícies, afirma que les taxes de recollida són bones. Només cal visitar, però, un abocador per veure plàstics per tot arreu. Grups ecologistes i empreses del sector del reciclatge fa anys que demanen un sistema que fomenti la devolució i la reutilització dels envasos, a canvi d'un dipòsit. Seria la manera de fer reciclar els qui no ho fan. La proposta xoca, però, frontalment amb els envasadors, que consideren suficient el sistema actual.

Els qui també detecten la contaminació pels plàstics són els científics. La meitat de les gambes que es pesquen davant de Barcelona tenen fibres de plàstic a l'estómac. "S'estan incrementant els microplàstics al medi. Si continua, això podria tenir un impacte en la salut dels animals", diu la directora del Grup de Salut en Animals Aquàtics de la UAB, Maite Carrassón. L'epidemiòleg Miquel Porta hi afegeix: "Tot el que hi ha al medi ho trobem a l'interior de les persones. I, de plàstics, en trobem al cos de tothom, a la sang i a l'orina. Que no ens sorprengui si la gent té malalties inesperades."

Un reportatge de: Jordi Regàs, Joan Albert Lluch
Muntatge: Carles Señalada
Producció: Jessica Montaner
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19626
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2018-2019) Nous !!

#8

Entrada Autor: naroatna » dl. nov. 12, 2018 0:21

Al dia!

30 minuts (2018.11.04) Brexit, l'última frontera (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El futur d'Irlanda del Nord i la possibilitat que torni a haver-hi una frontera dura amb la República d'Irlanda és el principal escull a les negociacions entre la Gran Bretanya i la Unió Europea per fer efectiu el Brexit.
Més informació
El futur d'Irlanda del Nord i la possibilitat que hi torni a haver una frontera dura amb la República d'Irlanda ja és el principal escull que s'alça per acordar la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea, el Brexit.

Cadascuna de les propostes que ha anat presentant el govern britànic ha topat amb la negativa de Brussel·les, que proposa que en el cas de no arribar a un acord, Irlanda del Nord continuï, en el futur, integrada al mercat únic europeu amb el trasllat de la frontera al mar d'Irlanda, una proposta inacceptable per al govern britànic, que diu que posa en qüestió la unitat interna del seu mercat i que representaria una reacció irada i probablement violenta dels sectors més radicals de l'unionisme de l'Ulster.

El reportatge "Brexit, l'última frontera" és un retrat del posicionament de les comunitats catòlica i protestant, en els dies en què, aquests últims, celebren les tradicionals marxes dels unionistes d'Orange, commemorant la batalla del 1690 en què el príncep Guillem d'Orange va guanyar el rei catòlic Jaume II d'Irlanda. Pels republicans, les fogueres i les marxes de cada juliol són una provocació que anys enrere acabaven en violència i ferits de tots dos bàndols.

La guerra civil no declarada que es va viure entre els anys 60 i fins a l'Acord de Divendres Sant, firmat el 1998, va causar 3.000 morts, la meitat víctimes civils. La memòria d'aquells anys pesa en les dues comunitats, i més en els que van perdre familiars en atemptats de l'IRA o dels grups paramilitars unionistes i la RUC, la policia britànic de l'Ulster. Les dues comunitats viuen, amb alguna excepció, l'una d'esquena a l'altra, però en pau. Ara, però, amb les negociacions del Brexit, han tornat a emergir els debats i la por que hi torni a haver violència al carrer, ja que la comunitat catòlica, majoritàriament partidària de la reunificació d'Irlanda i els protestants, partidaris de continuar formant part de la Gran Bretanya, veuen en la solució que s'adopti, finalment, la possibilitat de veure afavorits els interessos d'una part contra l'altra.

Un reportatge de Christian Frey

Imatge: Robert Engelke-Philip Koepsell

Una producció de Spiegel TV / Arte
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Respon