[ed2k] Becket (1964) (DVDrip DUAL català-anglès)
Publicat: dt. oct. 13, 2009 19:57
Direcció: Peter Glenville.
País: Regne Unit | EUA.
Any: 1964.
Durada: 148 minuts.
Gènere: Biografia | Drama | Història.
Guió: Edward Anhalt, basat en l'obra de Jean Anouilh.
Producció: Hal B. Wallis.
Música: Laurence Rosenthal.
Fotografia: Geoffrey Unsworth.
Intèrprets: Richard Burton, Peter O'Toole, John Gielgud, Donald Wolfit, Martita Hunt, Pamela Brown, Siân Phillips, Felix Aylmer, Gino Cervi, Paolo Stoppa, David Weston.
Sinopsi:
Al segle XII, Tomàs Becket, servent saxó del rei normand Enric II, manté una llarga dependència amb ell per un vell conflicte entre l'Església i l'Estat...
Drama històric que mostra els enfrontaments entre el rei normand Enric II d'Anglaterra i el seu servent saxó Becket, que va arribar a ser arquebisbe de Canterbury. Nominacions als Oscars:
Canterbury, 1170: El rei normand Enric II (Peter O'Toole) es disposa a ser flagel·lat com a penitència per haver fet executar l'Arquebisbe d'Anglaterra, davant el mausoleu reflexiona com de ser el seu millor amic va passar a convertir-se en el seu enemic. D'aquesta manera es prologa un flashback que abasta més de dues hores de pel·lícula i que ens presenta al rei, jove, i al seu millor amic, el saxó Thomas Becket (Richard Burton), amb qui compartia aventures picaresques tant com decisions d'Estat. Davant l'oposició de l'Església, liderada per l'arquebisbe (Felix Aylmer, que ja havia interpretat el mateix personatge a Henry V de Laurence Olivier), el rei dóna una jugada mestra i nomena el seu amic com Canceller d'Anglaterra (sense precedents en un regne manejat per normands).
A mesura que els personatges van desenvolupant-se, Enric es revela com un etern adolescent i Becket com una carismàtica veu de la raó. El moment de la veritat, arriba quan, després d'una exitosa gestió de Becket, Enric es fa amb diverses ciutats enclavades en el territori francès. Davant la mort de l'arquebisbe, Enric decideix donar un altre cop d'efecte i sense fer cas el consell de Becket, el va nomenar arquebisbe de Canterbury. El punt més urticant de la confrontació és el reclam de l'Església d'immunitat eclesiàstica. Però amb Becket al capdavant, el reclam no només segueix en peu sinó que hi ha alguna excomunió pel mig.
Amenaçat, Becket fuig d'Anglaterra fins a la cort de Lluís VII de França (John Gielgud), arribant fins a Roma, on és rebut per Sa Santedat (Paolo Stoppa). Aquí Becket s'adona que potser ha estat, literalment, "més papista que el Papa", així que torna i es prepara per reprendre el seu càrrec amb les tràgiques conseqüències que la Història testifica.
Partint de la base que el film és una adaptació de la absorbent i polèmica peça de Jean Anouilh, la pel·lícula es manté en els límits de l'àmbit teatral renunciant per exemple a reconstruir batalles monumentals com en l'esmentada obra d'Olivier. En canvi, el director Peter Glenville posa l'accent en llargues però substancioses escenes de diàlegs entre els protagonistes principals, que donen perfecta mesura de les qüestions d'alta política que aristòcrates i prohoms han hagut d'enfrontar en els assumptes concernents a nacions i principats.
És que, a diferència del Shakespeare dramàtic-èpic al gust anglès, les virtuts d'aquest Anouilh cinematogràfic passen pel madur acostament a qüestions polítiques i religioses ja no del segle XII, sinó actuals i plenes de vigència per a l'ésser humà contemporani.
Dades tècniques:
Vídeo: DVDrip, 871 Kbps, 25.0 fps, 704*304, XVID
Àudio:
- Català, MP3, 128kbps, 48kHz.
- Anglès, MP3, 128kbps, 48kHz.
Mida: 1.15GiB
enllaç:
Becket
País: Regne Unit | EUA.
Any: 1964.
Durada: 148 minuts.
Gènere: Biografia | Drama | Història.
Guió: Edward Anhalt, basat en l'obra de Jean Anouilh.
Producció: Hal B. Wallis.
Música: Laurence Rosenthal.
Fotografia: Geoffrey Unsworth.
Intèrprets: Richard Burton, Peter O'Toole, John Gielgud, Donald Wolfit, Martita Hunt, Pamela Brown, Siân Phillips, Felix Aylmer, Gino Cervi, Paolo Stoppa, David Weston.
Sinopsi:
Al segle XII, Tomàs Becket, servent saxó del rei normand Enric II, manté una llarga dependència amb ell per un vell conflicte entre l'Església i l'Estat...
Drama històric que mostra els enfrontaments entre el rei normand Enric II d'Anglaterra i el seu servent saxó Becket, que va arribar a ser arquebisbe de Canterbury. Nominacions als Oscars:
- Millor pel·lícula
Millor director (Peter Glenville)
Millor actor principal (Peter O'Toole)
Millor actor principal (Richard Burton)
Millor actor secundari (John Gielgud)
Millor guió adaptat (Edward Anhalt) <- Guanyador
Millor fotografia (Color) (Geoffrey Unsworth)
Millor banda sonora (Laurence Rosenthal)
Millor muntatge (Anne V. Coates)
Millor direcció artística (Color) (John Bryan, Maurice Carter, Patrick McLoughlin, Robert Cartwright)
Millor vestuari (Color) (Margaret Furs)
Millor so (John Cox)
Canterbury, 1170: El rei normand Enric II (Peter O'Toole) es disposa a ser flagel·lat com a penitència per haver fet executar l'Arquebisbe d'Anglaterra, davant el mausoleu reflexiona com de ser el seu millor amic va passar a convertir-se en el seu enemic. D'aquesta manera es prologa un flashback que abasta més de dues hores de pel·lícula i que ens presenta al rei, jove, i al seu millor amic, el saxó Thomas Becket (Richard Burton), amb qui compartia aventures picaresques tant com decisions d'Estat. Davant l'oposició de l'Església, liderada per l'arquebisbe (Felix Aylmer, que ja havia interpretat el mateix personatge a Henry V de Laurence Olivier), el rei dóna una jugada mestra i nomena el seu amic com Canceller d'Anglaterra (sense precedents en un regne manejat per normands).
A mesura que els personatges van desenvolupant-se, Enric es revela com un etern adolescent i Becket com una carismàtica veu de la raó. El moment de la veritat, arriba quan, després d'una exitosa gestió de Becket, Enric es fa amb diverses ciutats enclavades en el territori francès. Davant la mort de l'arquebisbe, Enric decideix donar un altre cop d'efecte i sense fer cas el consell de Becket, el va nomenar arquebisbe de Canterbury. El punt més urticant de la confrontació és el reclam de l'Església d'immunitat eclesiàstica. Però amb Becket al capdavant, el reclam no només segueix en peu sinó que hi ha alguna excomunió pel mig.
Amenaçat, Becket fuig d'Anglaterra fins a la cort de Lluís VII de França (John Gielgud), arribant fins a Roma, on és rebut per Sa Santedat (Paolo Stoppa). Aquí Becket s'adona que potser ha estat, literalment, "més papista que el Papa", així que torna i es prepara per reprendre el seu càrrec amb les tràgiques conseqüències que la Història testifica.
Partint de la base que el film és una adaptació de la absorbent i polèmica peça de Jean Anouilh, la pel·lícula es manté en els límits de l'àmbit teatral renunciant per exemple a reconstruir batalles monumentals com en l'esmentada obra d'Olivier. En canvi, el director Peter Glenville posa l'accent en llargues però substancioses escenes de diàlegs entre els protagonistes principals, que donen perfecta mesura de les qüestions d'alta política que aristòcrates i prohoms han hagut d'enfrontar en els assumptes concernents a nacions i principats.
És que, a diferència del Shakespeare dramàtic-èpic al gust anglès, les virtuts d'aquest Anouilh cinematogràfic passen pel madur acostament a qüestions polítiques i religioses ja no del segle XII, sinó actuals i plenes de vigència per a l'ésser humà contemporani.
Dades tècniques:
Vídeo: DVDrip, 871 Kbps, 25.0 fps, 704*304, XVID
Àudio:
- Català, MP3, 128kbps, 48kHz.
- Anglès, MP3, 128kbps, 48kHz.
Mida: 1.15GiB
enllaç:
Becket