[ed2k] Cançons d'una illa
Publicat: dt. jul. 19, 2011 9:04
Cançons d'una illa.
Història de la música moderna en català a Mallorca
(12 capítols de 30 minuts i un de 50 minuts)
Des de l'arribada de la música moderna a Mallorca, fins als primers que la cantaren en català. Des de quan no es podia cantar en la nostra llengua, fins a l'actualitat. Aquesta podria ser una breu síntesi de la sèrie documental "Cançons d'una illa". Història de la música moderna en català a Mallorca.
Tot i que a l'actualitat el fet de cantar en català sigui relativament normal, hi va haver una època en què, per raons polítiques o comercials, no era gens senzill fer-ho. La història de la música moderna en català a Mallorca (des dels anys vint fins a l'actualitat) va directament lligada a la de la nostra societat i si, en un determinat moment va ser possible cantar en la nostra llengua, és perquè altres coses havien ocorregut al mateix temps, a nivell social o polític.
L'impacte social de la música en català a les illes és inqüestionable, ja no tan sols pel que representa actualment, sinó per la relació que hi ha entre el que es fa actualment i el folklore que, durant molts d'anys, va ser l'única expressió artística en la nostra llengua autoritzada per la dictadura. Pel que fa a l'actualitat, el Premi Nacional de la Música rebut recentment de mans de la Generalitat Catalana pel grup Antònia Font, el Premi Estatal de la Cançó guanyat per Madó Buades quaranta anys abans, els milers de discos venuts a les illes i Catalunya per Tomeu Penya o Maria del Mar Bonet, o l'impagable feina feta pel grup Cucorba (sempre en la nostra llengua) davant milers de nins que han rigut amb ells, són només alguns dels exemples que avalen la repercussió del català a la música illenca.
És per això que es feia necessari posar en imatges i amb testimonis directes el que ha representat i representa la música feta en la nostra llengua a les illes. Fins ara mai s'ha tractat de forma rigorosa i documentada un fet social de la magnitud comunicativa de la música feta en una llengua que sempre ha quedat sotmesa a idiomes com el castellà o l'anglès: la llengua catalana, vehicle de comunicació i vertebrador de la nostra societat.
La sèrie, que rep el suport del Govern Balear, l'Obra Cultural Balear i la Televisió de Mallorca, està estructurada de forma cronològica i compta amb guió de Jaume Noguera i amb l'assessorament i entrevistes de gairebé un centenar de personatges cabdals de la història de la música illenca i de testimonis de primera mà com Miquel Àngel Sancho de Produccions Blau, Miquel Brunet i Toni Fernández d'Ona Digital, Llorenç Santamaria, Joan Bibiloni, els fills de Bonet de Sant Pere, Pep Alba, Serafí Nebot i Toni Felany dels Javaloyas, Miquela Lladó, Biel Majoral, Maria del Mar Bonet, Pep Suasi, Carles Grimalt, Raphel Pherrer, Tomeu Penya o Tomeu Estaràs d'Els Valldemossa. A més, periodistes com Ferran Merino, Carlos Garrido, Miquel Vives, Miquel Cardell o Miquel Soler també són entrevistats en aquesta sèrie que, per primera vegada, relata la història de la música moderna feta en la nostra llengua a la nostra illa. La sèrie "Cançons d'una illa" ha estat produïda per Tresques Comunicació i s'ha emès a Televisió de Mallorca entre els mesos de gener i març de l'any 2010.
Dades tècniques
Durada: 30 min. aprox. menys el 13 que en dura 50
Mida: 300 MB aprox.
Vídeo: TDTrip, 640x480, XviD
Audio: TDTrip, mp3, 128 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Estèreo, (català)
Capítol 1
Al primer episodi de la sèrie, fem un viatge des de l'arribada del jazz i el swing a Mallorca, a finals dels anys vint i gràcies a músics com Miquel Vicens o Bonet de Sant Pere i a grups com los Trashumantes o Los Siete de Palma, fins a començaments dels anys cinquanta amb l'arribada d'uns primerencs Javaloyas a Mallorca des de València.
Capítol 2
Inicis dels seixanta. El tímid aperturisme social que viu Espanya gràcies al turisme es tradueix en permissions suaus, però sempre de cara a l'estranger. Convé que els visitants que comencen a arribar a Espanya s'enduguin una bona imatge de les seves vacances i per això a les Illes, de vegades, es fan els ulls grossos amb segons quines situacions. Això es trasllada al món de la música o del teatre. Però així com els actors als escenaris sí que interpreten sovint obres en català, per contra, en la música encara no està normalitzat cantar en la nostra llengua si no és per interpretar temes folklòrics. Però no serà per gaire temps. És època de canvis. I igual que ho feren el swing, el boogie-woogie o el jazz, aquests canvis arribaran de fora de l'illa.
És el moment en què, a Barcelona, apareixen els primers discos de música moderna cantada en català que graven tant les Germanes Serrano com Josep Guardiola, en què Raimon escriu "Al vent", en què es funden els 16 Jutges, el moment del triomf de "Se'n va anar" de Salomé i Raimon al Festival del Mediterráneo, del l'èxit de Queta i Teo, del primer Festival Internacional de la Canción de Mallorca i de l'entrada als 16 Jutges de Joan Ramon Bonet.
Capítol 3
A partir de l'any 1964 se celebra a Palma el Festival Internacional de la Canción de Mallorca, un certamen nascut a remolc del de San Remo que suposa una porta oberta als compositors que creen cançons en català. És el temps en què Antoni Parera Fons i Toni Mus componen temes mítics com "Les muntanyes" o "Ma mare" i en què nous talents com Guillem d'Efak les interpreten al festival. A més, es comença a posar de moda fer versions en català: el Duo Dinámico o Luis Eduardo Aute en son bona prova.
Capítol 4
A finals de 1966 les bones vibracions dels Beach Boys es fan sentir a molts països democràtics. Però a l'estat espanyol les coses no van com a la resta del món i a la música passa el mateix. Tot i així, a Mallorca, la segona meitat dels seixanta marca l'inici d'una de les carreres musicals més importants de Mallorca: una jove Maria del Mar Bonet havia d'encisar el món de la cançó amb la seva veu.
Capítol 5
És l'any de la primavera de Praga, de les protestes contra la guerra del Vietnam i del Maig francès. A Espanya, la repressió franquista accentua el control i posa les coses més difícils als cantants. Però, tot i així, arriben novetats a la nova cançó i a la musica feta en català en general a Mallorca. Antoni Parera Fons canta en català a El Gran Musical de la Cadena SER a Madrid, Los Mismos canten "El puente" al Festival de Mallorca, el pintor Gerard Matas enregistra el seu únic disc i Maria del Mar Bonet publica "Què volen aquesta gent?" (cançó que resulta censurada).
Capítol 6
Mallorca i el món miren cap a una nova dècada. La cançó es professionalitza i el rock ja és de ple dret la nova música. Tot i així, les ganes de reivindicar llibertat i de cantar en català són molt presents i seran necessàries durant els propers anys… És el temps de la separació dels Z66 i de Los Bravos, dels quals sorgiran els Zebra de Joan Bibiloni. Al mateix temps, el cantautor mallorquí Biel Vilanova enregistra un disc i Maria de Mar bonet ven 50.000 còpies de "L'àguila negra".
Capítol 7
Mitjans de 1975. Amb Franco malalt creix la crispació per la situació política i social a Espanya. El "decret llei" de prevenció del terrorisme endureix el control en l'aspecte polític i repercuteix en els recitals que es fan en català a Mallorca. Però tot i això, la música feta en català a l'illa continua dient coses. La celebració a l'agost del 76 de la Nit de la Cançó pel poble a Selva (l'antecedent del Selva Rock), el disc "Cançons de festa" de Maria del Mar Bonet, el duet Milán i Bibiloni, la creació de Cucorba, la comuna musical de Deià, el disc "Amb sos peus en terra" de Toni Morlà i el primer Selva Rock, ja al 77, propiciaran un nou ambient al món de la música durant els dos primers anys que viu Espanya sense dictadura.
Capítol 8
1978. El Selva Rock, l'ocupació de la Dragonera i l'aparició del rock progressiu han fet mudar el mapa social i musical de l'illa. La repressió ha desaparegut però paradoxalment vénen mals temps per cantar en català. Ja hi ha llibertat d'expressió però ara serà la moda la que dirà qui canta i qui no.
Capítol 9
Comencen els 80. Blau publica "Joana Lluna" de Joan Bibiloni. Fa sis anys que pràcticament no es canta en català per la progressiva desaparició dels cantautors, de la moda del rock i de la cançó melòdica en castellà. Però dos fets revitalitzaran el català a la música: la sortida del segon disc de Tomeu Penya "Càrritx i roses", i l'aparició de Música Nostra. A més, alguns joves grups de pop i rock illencs arriben a enregistrar disc, com és el cas de Zincpirithione o Peppone.
Capítol 10
La segona meitat dels vuitanta es presenta prometedora per a la música en general a Mallorca i, en particular, per la presència del català. S'ha creat el concurs de pop rock de l'Ajuntament de Palma i, alguns conjunts de rock comencen a fer l'ullet a la nostra llengua; "Cançons de la Mediterrània" ja és una realitat i s'han creat conjunts com Música Nostra, l'Orquestrina d'Algaida o l'Harmònica Coixa Blues Band. A més, Tomeu Penya comença a ser conegut, però no gaire en comparació amb el que vendrà amb "Mallorquins i catalans".
Capítol 11
Finals dels 80. Cantar en català ja és completament normal. En breu apareix el "boom" del rock català que convertirà l'excepció en norma i que paradoxalment generarà una altra situació de marginació, encara que aquesta vegada serà pels que canten en castellà. Al mateix temps, Carlos Garrido i Raphel Pherrer treuen el disc "MallocaTur", La Fosca publica "La carn humida" i entretant, els Murder in the Barn de Felanitx, que canten en castellà, popularitzen el seu famós tema "Al sur de la carretera de Manacor".
Capítol 12
1992. La normalització lingüística que ha dut al món de la música el fenomen del rock català dóna pas a l'excés d'oferta i la qualitat de molts grups deixa molt a desitjar. Els detractors de la música cantada en la nostra llengua ho tenen més fàcil per llançar les seves crítiques. És el temps en què sorgeixen Ossifar, el disc "Brut" de Bibiloni i els Fora des Sembrat, un grup al que més endavant hi trobarem com a guitarrista a Joan Miquel Oliver, l'ànima d'Antònia Font.
Capítol 13
La música feta a partir de la segona meitat dels anys 90 ja forma part de l'època contemporània de la història de la música moderna en català a Mallorca. Amb la progressiva estabilització del fenomen del rock català tot es va tranquil•litzar i avui en dia és completament normal cantar en la nostra llengua o en qualsevol altre idioma. Ara, això sí, els mitjans de comunicació continuen ignorant el català a la música, ja sigui per deixadesa o per raons comercials. Abans d'entrar als anys 2000, cançons com "Illes dins un riu", de Tomeu Penya, o grups com Antònia Font ens demostraran que si hi ha qualitat, no fan falta ni subvencions ni publicitat per agradar i per tenir èxit.
Història de la música moderna en català a Mallorca
(12 capítols de 30 minuts i un de 50 minuts)
Tot i que a l'actualitat el fet de cantar en català sigui relativament normal, hi va haver una època en què, per raons polítiques o comercials, no era gens senzill fer-ho. La història de la música moderna en català a Mallorca (des dels anys vint fins a l'actualitat) va directament lligada a la de la nostra societat i si, en un determinat moment va ser possible cantar en la nostra llengua, és perquè altres coses havien ocorregut al mateix temps, a nivell social o polític.
L'impacte social de la música en català a les illes és inqüestionable, ja no tan sols pel que representa actualment, sinó per la relació que hi ha entre el que es fa actualment i el folklore que, durant molts d'anys, va ser l'única expressió artística en la nostra llengua autoritzada per la dictadura. Pel que fa a l'actualitat, el Premi Nacional de la Música rebut recentment de mans de la Generalitat Catalana pel grup Antònia Font, el Premi Estatal de la Cançó guanyat per Madó Buades quaranta anys abans, els milers de discos venuts a les illes i Catalunya per Tomeu Penya o Maria del Mar Bonet, o l'impagable feina feta pel grup Cucorba (sempre en la nostra llengua) davant milers de nins que han rigut amb ells, són només alguns dels exemples que avalen la repercussió del català a la música illenca.
És per això que es feia necessari posar en imatges i amb testimonis directes el que ha representat i representa la música feta en la nostra llengua a les illes. Fins ara mai s'ha tractat de forma rigorosa i documentada un fet social de la magnitud comunicativa de la música feta en una llengua que sempre ha quedat sotmesa a idiomes com el castellà o l'anglès: la llengua catalana, vehicle de comunicació i vertebrador de la nostra societat.
La sèrie, que rep el suport del Govern Balear, l'Obra Cultural Balear i la Televisió de Mallorca, està estructurada de forma cronològica i compta amb guió de Jaume Noguera i amb l'assessorament i entrevistes de gairebé un centenar de personatges cabdals de la història de la música illenca i de testimonis de primera mà com Miquel Àngel Sancho de Produccions Blau, Miquel Brunet i Toni Fernández d'Ona Digital, Llorenç Santamaria, Joan Bibiloni, els fills de Bonet de Sant Pere, Pep Alba, Serafí Nebot i Toni Felany dels Javaloyas, Miquela Lladó, Biel Majoral, Maria del Mar Bonet, Pep Suasi, Carles Grimalt, Raphel Pherrer, Tomeu Penya o Tomeu Estaràs d'Els Valldemossa. A més, periodistes com Ferran Merino, Carlos Garrido, Miquel Vives, Miquel Cardell o Miquel Soler també són entrevistats en aquesta sèrie que, per primera vegada, relata la història de la música moderna feta en la nostra llengua a la nostra illa. La sèrie "Cançons d'una illa" ha estat produïda per Tresques Comunicació i s'ha emès a Televisió de Mallorca entre els mesos de gener i març de l'any 2010.
Dades tècniques
Durada: 30 min. aprox. menys el 13 que en dura 50
Mida: 300 MB aprox.
Vídeo: TDTrip, 640x480, XviD
Audio: TDTrip, mp3, 128 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Estèreo, (català)
Capítol 1
Al primer episodi de la sèrie, fem un viatge des de l'arribada del jazz i el swing a Mallorca, a finals dels anys vint i gràcies a músics com Miquel Vicens o Bonet de Sant Pere i a grups com los Trashumantes o Los Siete de Palma, fins a començaments dels anys cinquanta amb l'arribada d'uns primerencs Javaloyas a Mallorca des de València.
Capítol 2
Inicis dels seixanta. El tímid aperturisme social que viu Espanya gràcies al turisme es tradueix en permissions suaus, però sempre de cara a l'estranger. Convé que els visitants que comencen a arribar a Espanya s'enduguin una bona imatge de les seves vacances i per això a les Illes, de vegades, es fan els ulls grossos amb segons quines situacions. Això es trasllada al món de la música o del teatre. Però així com els actors als escenaris sí que interpreten sovint obres en català, per contra, en la música encara no està normalitzat cantar en la nostra llengua si no és per interpretar temes folklòrics. Però no serà per gaire temps. És època de canvis. I igual que ho feren el swing, el boogie-woogie o el jazz, aquests canvis arribaran de fora de l'illa.
És el moment en què, a Barcelona, apareixen els primers discos de música moderna cantada en català que graven tant les Germanes Serrano com Josep Guardiola, en què Raimon escriu "Al vent", en què es funden els 16 Jutges, el moment del triomf de "Se'n va anar" de Salomé i Raimon al Festival del Mediterráneo, del l'èxit de Queta i Teo, del primer Festival Internacional de la Canción de Mallorca i de l'entrada als 16 Jutges de Joan Ramon Bonet.
Capítol 3
A partir de l'any 1964 se celebra a Palma el Festival Internacional de la Canción de Mallorca, un certamen nascut a remolc del de San Remo que suposa una porta oberta als compositors que creen cançons en català. És el temps en què Antoni Parera Fons i Toni Mus componen temes mítics com "Les muntanyes" o "Ma mare" i en què nous talents com Guillem d'Efak les interpreten al festival. A més, es comença a posar de moda fer versions en català: el Duo Dinámico o Luis Eduardo Aute en son bona prova.
Capítol 4
A finals de 1966 les bones vibracions dels Beach Boys es fan sentir a molts països democràtics. Però a l'estat espanyol les coses no van com a la resta del món i a la música passa el mateix. Tot i així, a Mallorca, la segona meitat dels seixanta marca l'inici d'una de les carreres musicals més importants de Mallorca: una jove Maria del Mar Bonet havia d'encisar el món de la cançó amb la seva veu.
Capítol 5
És l'any de la primavera de Praga, de les protestes contra la guerra del Vietnam i del Maig francès. A Espanya, la repressió franquista accentua el control i posa les coses més difícils als cantants. Però, tot i així, arriben novetats a la nova cançó i a la musica feta en català en general a Mallorca. Antoni Parera Fons canta en català a El Gran Musical de la Cadena SER a Madrid, Los Mismos canten "El puente" al Festival de Mallorca, el pintor Gerard Matas enregistra el seu únic disc i Maria del Mar Bonet publica "Què volen aquesta gent?" (cançó que resulta censurada).
Capítol 6
Mallorca i el món miren cap a una nova dècada. La cançó es professionalitza i el rock ja és de ple dret la nova música. Tot i així, les ganes de reivindicar llibertat i de cantar en català són molt presents i seran necessàries durant els propers anys… És el temps de la separació dels Z66 i de Los Bravos, dels quals sorgiran els Zebra de Joan Bibiloni. Al mateix temps, el cantautor mallorquí Biel Vilanova enregistra un disc i Maria de Mar bonet ven 50.000 còpies de "L'àguila negra".
Capítol 7
Mitjans de 1975. Amb Franco malalt creix la crispació per la situació política i social a Espanya. El "decret llei" de prevenció del terrorisme endureix el control en l'aspecte polític i repercuteix en els recitals que es fan en català a Mallorca. Però tot i això, la música feta en català a l'illa continua dient coses. La celebració a l'agost del 76 de la Nit de la Cançó pel poble a Selva (l'antecedent del Selva Rock), el disc "Cançons de festa" de Maria del Mar Bonet, el duet Milán i Bibiloni, la creació de Cucorba, la comuna musical de Deià, el disc "Amb sos peus en terra" de Toni Morlà i el primer Selva Rock, ja al 77, propiciaran un nou ambient al món de la música durant els dos primers anys que viu Espanya sense dictadura.
Capítol 8
1978. El Selva Rock, l'ocupació de la Dragonera i l'aparició del rock progressiu han fet mudar el mapa social i musical de l'illa. La repressió ha desaparegut però paradoxalment vénen mals temps per cantar en català. Ja hi ha llibertat d'expressió però ara serà la moda la que dirà qui canta i qui no.
Capítol 9
Comencen els 80. Blau publica "Joana Lluna" de Joan Bibiloni. Fa sis anys que pràcticament no es canta en català per la progressiva desaparició dels cantautors, de la moda del rock i de la cançó melòdica en castellà. Però dos fets revitalitzaran el català a la música: la sortida del segon disc de Tomeu Penya "Càrritx i roses", i l'aparició de Música Nostra. A més, alguns joves grups de pop i rock illencs arriben a enregistrar disc, com és el cas de Zincpirithione o Peppone.
Capítol 10
La segona meitat dels vuitanta es presenta prometedora per a la música en general a Mallorca i, en particular, per la presència del català. S'ha creat el concurs de pop rock de l'Ajuntament de Palma i, alguns conjunts de rock comencen a fer l'ullet a la nostra llengua; "Cançons de la Mediterrània" ja és una realitat i s'han creat conjunts com Música Nostra, l'Orquestrina d'Algaida o l'Harmònica Coixa Blues Band. A més, Tomeu Penya comença a ser conegut, però no gaire en comparació amb el que vendrà amb "Mallorquins i catalans".
Capítol 11
Finals dels 80. Cantar en català ja és completament normal. En breu apareix el "boom" del rock català que convertirà l'excepció en norma i que paradoxalment generarà una altra situació de marginació, encara que aquesta vegada serà pels que canten en castellà. Al mateix temps, Carlos Garrido i Raphel Pherrer treuen el disc "MallocaTur", La Fosca publica "La carn humida" i entretant, els Murder in the Barn de Felanitx, que canten en castellà, popularitzen el seu famós tema "Al sur de la carretera de Manacor".
Capítol 12
1992. La normalització lingüística que ha dut al món de la música el fenomen del rock català dóna pas a l'excés d'oferta i la qualitat de molts grups deixa molt a desitjar. Els detractors de la música cantada en la nostra llengua ho tenen més fàcil per llançar les seves crítiques. És el temps en què sorgeixen Ossifar, el disc "Brut" de Bibiloni i els Fora des Sembrat, un grup al que més endavant hi trobarem com a guitarrista a Joan Miquel Oliver, l'ànima d'Antònia Font.
Capítol 13
La música feta a partir de la segona meitat dels anys 90 ja forma part de l'època contemporània de la història de la música moderna en català a Mallorca. Amb la progressiva estabilització del fenomen del rock català tot es va tranquil•litzar i avui en dia és completament normal cantar en la nostra llengua o en qualsevol altre idioma. Ara, això sí, els mitjans de comunicació continuen ignorant el català a la música, ja sigui per deixadesa o per raons comercials. Abans d'entrar als anys 2000, cançons com "Illes dins un riu", de Tomeu Penya, o grups com Antònia Font ens demostraran que si hi ha qualitat, no fan falta ni subvencions ni publicitat per agradar i per tenir èxit.
