BLANCANEUS
El ballet "Blancaneus" està constituït per un sol acte, subdividit al seu torn, en breus escenes que recorden el clàssic d'animació homònim de Walt Disney (1935). Existeix internament una concepció molt cinematogràfica, en seleccionar els fragments escènics cimera necessaris per comprendre la narració, però sense entrar en abundància de detalls. El llenguatge coreogràfic profundament clàssic pantomima, interpretacions grupals, pas a deux-on es destaca el pas de deux romàntic entre Blancaneus (Tamara Rojo) i el Príncep (Iñaki Urlezaga) - i sols en què resplendeix la ballarina espanyola.
Des dels seus orígens, aquest projecte va ser pensat per i per Tamara Rojo i, certament, la ballarina, Premi Príncep d'Astúries de les Arts 2005, llueix en tota la seva esplendor, ajudada per una coreografia que explota les seves qualitats més excel · lents com la potència, la destresa i el mestratge de les seves cames en una successió de "fouettes", "pirouettes" i "piqués". Vermell sembla fins i tot una vertiginosa trepant que forada l'escenari biscaí, a causa de la decisió amb la qual es llança a executar llargues concatenacions de girs. A això s'afegeix la tècnica interpretativa en el rol càndid de la Blancaneus, que la reafirma com l'elecció encertada per a aquest paper. Per contra, el Príncep que revela els somnis de la dona més bella del regne no va estar afinat en l'estrena. Hi tècnica, experiència i il · lusió, però falta brillantor. No obstant això, el pitjor escull de la producció-la joventut i inexperiència del cos de ball-va permetre entreveure algunes futures promeses de la dansa.
Emilio Aragón, alma mater d'aquest projecte, va presentar una partitura molt adequada per al conte dansat. I si a això se li afegeixen una escenografia molt efectista i resplendent, i un vestuari molt cuidat, el resultat d'aquesta producció no es pot comptar més que amb èxit. Certament, a Espanya, poder tirar endavant un espectacle de dansa ja és tot un èxit. Per això, ni l'escassetat interpretativa de Urlezaga, ni els específics errors de sincronia del cos de ball, ni la maleïda poma enverinada, ni la pèrfida malvada, van poder amargar la felicitat i les perdius-per allò del conte-de Tamara Rojo, Emilio Aragó i Ricardo Cué.
Tamara Rojo, encara lesionada, és molta Tamara Rojo. I de ben segur, el seu mirallet màgic particular sempre li recorda les seves bones condicions com a ballarina. Potser per això, no hi ha més Blancaneus que Tamara Rojo. I això ho sap el mirall.
El vuitcentista Teatre Arriaga de Bilbao es va perfilar com l'autèntic escenari per a l'estrena mundial de "Blancaneus", amb Tamara Rojo com a protagonista.
Excel·lència i perfecció en el pas de deux romàntic entre Blancaneus, Tamara Rojo, i el Príncep, interpretat per Iñaki Urlezaga.
Blancaneus de Emilio Aragón:
Coreografia: Ricardo Cué
Ballarins: TAMARA ROJO i IÑAKI URLEAZA
Director: Emilio Aragón
Bilbao Orkestra Sinfonikoa
ELINK
Blancaneus.Ballet.(de.Emilio.Aragon.amb.Tamara.Rojo).(DVDRip-XviD-AC3).per.PIZARRIN.i.rous.(TotsRucs.cat).aviEl ballet "Blancaneus" està constituït per un sol acte, subdividit al seu torn, en breus escenes que recorden el clàssic d'animació homònim de Walt Disney (1935). Existeix internament una concepció molt cinematogràfica, en seleccionar els fragments escènics cimera necessaris per comprendre la narració, però sense entrar en abundància de detalls. El llenguatge coreogràfic profundament clàssic pantomima, interpretacions grupals, pas a deux-on es destaca el pas de deux romàntic entre Blancaneus (Tamara Rojo) i el Príncep (Iñaki Urlezaga) - i sols en què resplendeix la ballarina espanyola.
Des dels seus orígens, aquest projecte va ser pensat per i per Tamara Rojo i, certament, la ballarina, Premi Príncep d'Astúries de les Arts 2005, llueix en tota la seva esplendor, ajudada per una coreografia que explota les seves qualitats més excel · lents com la potència, la destresa i el mestratge de les seves cames en una successió de "fouettes", "pirouettes" i "piqués". Vermell sembla fins i tot una vertiginosa trepant que forada l'escenari biscaí, a causa de la decisió amb la qual es llança a executar llargues concatenacions de girs. A això s'afegeix la tècnica interpretativa en el rol càndid de la Blancaneus, que la reafirma com l'elecció encertada per a aquest paper. Per contra, el Príncep que revela els somnis de la dona més bella del regne no va estar afinat en l'estrena. Hi tècnica, experiència i il · lusió, però falta brillantor. No obstant això, el pitjor escull de la producció-la joventut i inexperiència del cos de ball-va permetre entreveure algunes futures promeses de la dansa.
Emilio Aragón, alma mater d'aquest projecte, va presentar una partitura molt adequada per al conte dansat. I si a això se li afegeixen una escenografia molt efectista i resplendent, i un vestuari molt cuidat, el resultat d'aquesta producció no es pot comptar més que amb èxit. Certament, a Espanya, poder tirar endavant un espectacle de dansa ja és tot un èxit. Per això, ni l'escassetat interpretativa de Urlezaga, ni els específics errors de sincronia del cos de ball, ni la maleïda poma enverinada, ni la pèrfida malvada, van poder amargar la felicitat i les perdius-per allò del conte-de Tamara Rojo, Emilio Aragó i Ricardo Cué.
Tamara Rojo, encara lesionada, és molta Tamara Rojo. I de ben segur, el seu mirallet màgic particular sempre li recorda les seves bones condicions com a ballarina. Potser per això, no hi ha més Blancaneus que Tamara Rojo. I això ho sap el mirall.
El vuitcentista Teatre Arriaga de Bilbao es va perfilar com l'autèntic escenari per a l'estrena mundial de "Blancaneus", amb Tamara Rojo com a protagonista.
Excel·lència i perfecció en el pas de deux romàntic entre Blancaneus, Tamara Rojo, i el Príncep, interpretat per Iñaki Urlezaga.
Blancaneus de Emilio Aragón:
Coreografia: Ricardo Cué
Ballarins: TAMARA ROJO i IÑAKI URLEAZA
Director: Emilio Aragón
Bilbao Orkestra Sinfonikoa
ELINK
