[ed2k] Òpera. Giulio Cesare in Egitto, de Händel

[lopere]

GIULIO CESARE IN EGITTO
Òpera, amb música de Georg Friedrich Händel
Llibret de Nicola Francesco Haym basat en Giacomo Francesco Bussani
Amb escenes de les òperes de Händel “Rinaldo”, “Orlando” i “Tolomeo”

DVDrip x lopere. cantada en italià - subtítols en català o italià

Des del Gran Teatre del Liceu

Repartiment

[table][tr][td]

Giulio Cesare, emperador romà

[/td][td].............[/td][td]Flavio Oliver[/td][/tr] [tr][td]

Curio, tribú romà

[/td][td].............[/td][td]David Menéndez[/td][/tr] [tr][td]

Cornelia, esposa de Pompeu

[/td][td].............[/td][td]Ewa Podleś[/td][/tr] [tr][td]

Sesto, fill de Pompeu i de Cornelia

[/td][td].............[/td][td]Maite Beaumont[/td][/tr] [tr][td]

Cleopatra, reina d’Egipte

[/td][td].............[/td][td]Elena de la Merced[/td][/tr] [tr][td]

Tolomeo, rei d’Egipte i germà de Cleopatra

[/td][td].............[/td][td]Jordi Domènech[/td][/tr] [tr][td]

Achilla, general i conseller de Tolomeo

[/td][td].............[/td][td]Oliver Zwarg[/td][/tr] [tr][td]

Nireno, confident de Cleopatra i Tolomeo

[/td][td].............[/td][td]Itxaro Mentxaka[/td][/tr] [tr][td]

Cocodril

[/td][td].............[/td][td]Héctor Manzanares[/td][/tr][/table]

[table][tr][td]

Escenografia

[/td][td].............[/td][td]Herbert Wernicke[/td][/tr][tr][td]

Il•luminació

[/td][td].............[/td][td]Hermann Münzer[/td][/tr] [tr][td]

Vestuari

[/td][td].............[/td][td]Herbert Wernicke[/td][/tr]
[tr][td]

Direcció de la reposició

[/td][td].............[/td][td]Björn Jensen[/td][/tr]
[tr][td]

Direcció d’escena

[/td][td].............[/td][td]Herbert Wernicke[/td][/tr] [tr][td]

Direcció musical

[/td][td].............[/td][td]Michael Hofstetter[/td][/tr][/table]

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Director del cor: William Spaulding

Coproducció del Gran Teatre del Liceu i el Theater Basel


NOTA SOBRE ELS SUBTÍTOLS: Les òperes barroques tenen totes més o menys la mateixa estructura: obertura, recitatiu, ària, recitatiu, ària, i així fins les tres o quatre hores. Les àries tenen la forma da capo: la primera part es repeteix íntegrament. A més les àries no avancen l’acció, i uns pocs versos, repetits moltes vegades amb diverses floritures, poden servir per a molts minuts, però els subtítols no es repeteixen, només es posen la primera vegada. O sigui que no és que en faltin.


Giulio Cesare in Egitto, HWV 17, és una òpera en tres actes, amb música de Georg Friedrich Händel i llibret en italià de Nicola Francesco Haym, que va utilitzar un llibret anterior fet per Giacomo Francesco Bussani i musicat per Antonio Sartorio (1676). Fou composta per a la Royal Academy of Music.

Es va estrenar el 20 de febrer de 1724 a Londres. Es va convertir immediatament en un èxit, i fou representada (amb alguns canvis) el 1725, 1730, y 1732; es va estrenar també a París, Hamburg i Brunswick. Igual que altres òperes serioses de Händel, Giulio Cesare caigué en l’oblit durant tot el segle XIX.

Sinopsi
Lloc: Egipte. Època: 48 a. C.

Acte I
Juli Cèsar y les seves tropes victorioses arriben a la riba del riu Nil després de derrotar les forces de Pompeu. La segona esposa de Pompeu, Cornelia, demana pietat per la vida del seu marit. Cèsar accepta, però amb la condició que Pompeu ha de veure’l en persona. Achilla, líder de l’exèrcit egipci, presenta a Cèsar una cistella amb el cap de Pompeu com senyal d’amistad de Tolomeo, qui governa Egipte de manera conjunta amb la seva germana Cleopatra. Cornelia es desmaia. L’assistent de Cèsar, Curio, s’ ofereix per venjar a Cornelia, esperant que d’aquesta manera ella s’enamori y es casi amb ell. Cornelia rebutja l’oferta amb dolor, dient que una altra mort no disminuiria el seu sofriment. Sesto, fill de Cornelia i Pompeu, jura que venjarà la mort del seu pare "Svegliatevi nel core". Achilla explica a Tolomeo que Cèsar està furiós per la mort de Pompeu. Cleopatra decideix usar el seu encant per a seduir Cèsar. Cleopatra (disfressada) va a trobar-se amb Cèsar al seu campament esperant que la recolzi com a única reina d’Egipte. Cèsar se sent seduït per la seva bellesa. Cèsar, Cornelia i Sesto van al palau egipci per a trobar-se amb Tolomeo. Tolomeo se sent fascinat por la bellesa de Cornelia, però ha promès a Achilla que ell la posseiria. Sesto intenta desafiar a Tolomeo però no té èxit. Quan Cornelia rebutja Achilla, aquest ordena als seus soldats que arrestin a Sesto.

Acte II
En el palau de Cleopatra, la reina usa els seus encants per seduir Cèsar. Canta lloances sobre els dards de Cupido y Cèsar queda embadalit. En el palau de Tolomeo, Achilla insisteix a Cornelia que l’accepti, però ella el torna a rebutjar. Quan Aquilla se’n va, Tolomeo també intenta seduir-la, però es rebutjat com l’anterior. Sesto entra en el jardí del palau, desitjant lluitar amb Tolomeo per haver matat el seu pare. En el palau de Cleopatra, Cèsar sent el so d’enemics acostant-se. Cleopatra revela la seva identitat i demana a Cèsar que fugi, però ell decideix lluitar. En el palau de Tolomeo, la lluita entre Tolomeo i Sesto és interrompuda per l’anunci d’Achilla de que Cèsar, intentant fugir dels seus soldats, ha mort al saltar per una finestra. Achilla demana un altre cop la mà de Cornelia en matrimoni, però es deixat fora de combat per Tolomeo que també insisteix a Cornelia en el seu amor. Sesto se sent devastat i intenta suïcidar-se, però la seva mare ho evita. Aleshores Sesto repeteix la promesa de matar Tolomeo.

Acte III
Se sent soroll de batalla entre les forces de Tolomeo i Cleopatra. Tolomeo celebra la seva victòria sobre Cleopatra. Cèsar ha sobreviscut a la seva caiguda des de la finestra y resa per la seguretat de Cleopatra. Mentre busca Tolomeo, Sesto troba Achilla ferit. Aquest li dóna a Sesto un segell d’autoritat que el permetrà comandar els seus exèrcits després de la seva mort. Cèsar apareix i li demana el segell al jove Sesto, i li promet que salvarà tant a Cornelia com a Cleopatra o que morirà en l’intent. Cleopatra troba Cèsar viu i s’emociona. Sesto troba Tolomeo en el seu palau festejant sa mare i el mata. Els victoriosos Cèsar y Cleopatra entren a la ciutat d’Alexandria i Cèsar proclama Cleopatra reina d’Egipte i promet ajudar el seu regne. Es declaren el seu amor i la gent aclama la seva felicitat i l’arribada de la pau a Egipte.

Dades tècniques
Acte I – Durada: 1 h 24 min. – Mida: 642 MB
Vídeo: DVDrip, 704x400 , XviD, 884 kbps, Qf: 0,130 – 48% Test compressibilitat
Acte II – Durada: 1 h 07 min. – Mida: 509 MB
Vídeo: DVDrip, 704x400 , XviD, 884 kbps, Qf: 0,130 – 85% Test compressibilitat
Acte III – Durada: 1 h 07 min. – Mida: 509 MB
Vídeo: DVDrip, 704x400 , XviD, 884 kbps, Qf: 0,130 – 85% Test compressibilitat
Audio: DVDrip, mp3, 192 kbps, 48 kHz, Cbr, Estèreo (VO italià)



Òpera. Giulio Cesare, de Haendel. Acte I (DVDrip x lopere. cantada en italià - subtítols en català o italià) (TotsRucs.cat)
Òpera. Giulio Cesare, de Haendel. Acte I - Subtítols en català
Òpera. Giulio Cesare, de Haendel. Acte I - Subtítols en italià

Òpera. Giulio Cesare, de Haendel. Acte II (DVDrip x lopere. cantada en italià - subtítols en català o italià) (TotsRucs.cat)
Òpera. Giulio Cesare, de Haendel. Acte II - Subtítols en català
Òpera. Giulio Cesare, de Haendel. Acte II - Subtítols en italià

Òpera. Giulio Cesare, de Haendel. Acte III (DVDrip x lopere. cantada en italià - subtítols en català o italià) (TotsRucs.cat)
Òpera. Giulio Cesare, de Haendel. Acte III - Subtítols en català
Òpera. Giulio Cesare, de Haendel. Acte III - Subtítols en italià