Bé, jo crec que ens volen fer notar que en Jin està en un flashback al final quan diu a l'hospital que només fa dos mesos que s'ha casat i que encara és aviat per tenir fills (pels més observadors també es pot deduir amb aquell totxo de móbil que porta com ha dit algú per aquí). I pel que fa a en Hurley pot ser qualsevol cosa.
M'ha agradat tot aquest joc que han fet de FB/FF pretenen enredar però et deixen amb un pam de nas. Crec que ha estat un capítol no gaire potent però molt ben fet, resolt o com vulgueu dir-li.
T4 Lost... a ritme USA!!! (conté/anirà contenint spoilers!)
Re: T4 Lost... a ritme USA!!! (conté/anirà contenint spoilers!)
Allà explica qui son els sis d'"Oceànic" i qui es el mort del funeral on no hi ha ningú ....barenaked ha escrit:....Algú ha llegit la "Teoria del Bucle del Temps" ([url]http://www.timelooptheory.com[/url]) ? ... i especialment la "Línia de temps" que proposen?....
Re: T4 Lost... a ritme USA!!! (conté/anirà contenint spoilers!)
jo només hi he fet una ullada a la teoria, crec que m'agrada força però per si de cas no m'hi vull endinsar gaire per si se'm carreguen l'argument.Suec ha escrit:Allà explica qui son els sis d'"Oceànic" i qui es el mort del funeral on no hi ha ningú ....barenaked ha escrit:....Algú ha llegit la "Teoria del Bucle del Temps" ([url]http://www.timelooptheory.com[/url]) ? ... i especialment la "Línia de temps" que proposen?....
Però em sembla que no estic gaire d'acord amb qui diuen que es el mort (tot i que estaria be i tindria sentit). M'he passejat per la Lostpedia i allà tenen altres teories sobre el difunt.
Re: T4 Lost... a ritme USA!!! (conté/anirà contenint spoilers!)
Jo prefereixo no llegir massa teories d'aquestes currades, amb les meves paranoies i les que pogueu tenir vosaltres ja em comformo 
, no fos cas que aquesta gent que pensa tant l'encertin i m'espatllin el final de la sèrie XD. El que m'agrada de Lost és que em sorprèn amb cada capítol així que deixaré que els guionistes em continuin enredant fins al final.
Pel que fa al mort... mai havia tingut cap teoria però últimament penso que podria ser en Michael, no ho sé, quan vulguin ja ens ho explicaran.
Edito per afegir un article d'un blog que segurament ja heu llegit però que em va fer molta gràcia. L'autor és Hernán Casciari escritor y periodista argentí que actualment resideix a Barcelona. ho va penjar el 6/3/08 osigui que l'últim capítol emès fins al moment era el 4x05 La constant (si ho llegiu ja veureu perquè ho comento).És una mica llarg però està molt bé.
Me quedé con los ojos como huevoduros, viendo cómo Jack y Locke abrían por fin la puerta secreta y la cámara bajaba hacia el negro más profundo. Y después nada: cuatro meses enteros de ansiedad, de conjeturas y abstinencia.
La primera temporada de Lost fue como el inicio de un noviazgo salvaje. Como esos amores a primera vista en donde sólo cabe pensar que la vida será siempre maravillosa y que nada, en todo el mundo, nos sacará del paraíso. Acción, suspenso, misterio… Pero entonces, un día cualquiera, ella, la mujer amada, nos dice: Corazón, tengo que irme cuatro meses a estudiar a Suiza, ¿me esperas? Y el mundo se viene abajo. Pero no el amor.
Y nos quedamos esas dieciséis semanas como estúpidos, pensando en el día exacto en que volveremos a sus brazos. La distancia, en vez de dar respuestas, nos llena de nuevas preguntas: ¿pensará ella en mí?, ¿qué hacía un oso polar en una isla del Pacífico?, ¿se habrá acostado con algún estudiante de intercambio?, ¿qué misterios esconderán Los Otros...? Intentamos distraernos, salir a la calle, ver a otras mujeres, pero nada tiene sentido sin sus besos. Vemos tres o cuatro episodios de CSI, coqueteamos con Grissom, pero nada es lo mismo si nos faltan los apodos de Sawyer. Nuestra cabeza está en otra parte, en la brisa de la isla, lejos, en un futuro que nunca había tardado tanto.
Y entonces, un día, suena el timbre y vemos el primer episodio de la segunda temporada. ¡Qué dicha más grande, cuántos abrazos! Volver a ver un nuevo episodio después de tanto tiempo es como tocar el cielo con las manos. Es tan grande la necesidad de Lost que no importa que las nuevas tramas no traigan consigo ni una sola respuesta a las viejas preguntas. Ni una. Como cuando regresa de Suiza la novia amada y no nos quiere contar qué ha hecho, con quién ha estado, si ha conocido a alguien. Y además llega con el pelo corto y fumando Lucky Strike. Mala cosa. Pero no nos importa, claro que no, mientras esté otra vez en casa, sana y salva. Le perdonamos el silencio porque la amamos.
La amamos tanto, y ella a nosotros, que un buen día decidimos vivir juntos, ser una pareja formal, y entonces comienza la rutina del amor. Descubrimos en ella algunos defectos: deja las ollas sucias sin remojar, abre nuevas incógnitas sin cerrar las anteriores, aprieta la pasta de dientes por adelante, aparece una imagen del gordo Hugo en un flashback de Sayid, no sabe cocinar un huevo frito, hace uso abusivo del humo negro… Pero no nos importa: estamos enamorados.
La segunda temporada de Lost es un matrimonio entre la serie y el espectador. El salvajismo del amor le ha dejado paso al disfrute de las pequeñas cosas, a la caricia velada y al café con leche por las mañanas de domingo. Ya sabemos que nada es tan perfecto en la pareja, que hay muchos flashbacks que no tienen sentido aparente, que hay roces y gestos desganados...
Pero nadie nos quita del sofá los jueves por la noche. Estamos cómodos en casa, es bueno sentir el calor del otro cuerpo, aunque no nos creamos que Walt haya crecido tanto. Somos una pareja estable.
Y entonces ocurre la primera crisis. Al final de la segunda temporada, justo cuando Los Otros atrapan a cuatro de nuestros mejores náufragos, ella nos dice: Necesito espacio, me voy a casa de mamá unos meses para pensar mejor... Y otra vez nos deja solos en casa, sin entender que va a pasar con nuestras vidas, ni tampoco a dónde se ha ido Michael en ese barco tan pequeño.
Pero nosotros ya no somos aquel novio primerizo que no sabe qué hacer sin el amor de su vida. En este segundo impás nos sentimos vivos, andamos en calzoncillos por toda la casa, disfrutamos la soltería... Y un día conocemos a Heroes (la abstinencia absoluta es difícil) y le ponemos los cuernos a Lost mientras está ausente. Heroes es una serie intensa, hay gente que vuela, señoritas que se caen de los puentes y no se hacen nada, policías telepáticos, japoneses simpatiquísimos. Heroes es una adolescente con ganas de experimentar en la cama. Aprendemos con ella cosas nuevas, nos sentimos inmortales. Tenemos una amante más joven, ¡ah!, qué maravilla es la vida, qué fabulosa la televisión yanqui.
Pero una tarde de domingo, mientras estamos con Heroes en la cama, justo en medio del clímax, nos equivocamos de nombre y le decimos Lost. “Ah, sí, sí, Lost, un poquito más abajo, ahí, en la escotilla”. Y Heroes se pone como loca, se levanta de la cama y se va dando un portazo. Mucho no nos importa, porque desde el episodio once se estaba poniendo bastante pelotuda, con muchas explosiones y tramas cruzadas que no iban a ninguna parte.
Como por arte de magia, a la semana siguiente vuelve a casa Lost y sólo al verla, no antes, justo cuando aparecen en pantalla las primeras escenas, descubrimos cuánto la habíamos echado de menos.
La tercera temporada de Lost es la esencia del amor de pareja. Ha quedado tan lejos el oso polar, las primeras incógnitas, los subidones de adrenalina, la falta de respuestas… Todo es tan lejano y a la vez está allí, sin condiciones. La tercera temporada es una mujer madura que ya ha vivido todas las vidas y ha regresado a nosotros por elección final, por voluntad superior.
Las historias son más pequeñas y nos devuelven los sueños. Y esta vez sabemos, además, que nada es para siempre.
El último abandono no duró tres o cuatro meses, como los anteriores. Esta vez fue casi un año entero sin un nuevo episodio de Lost. Pero como dije, ya soy un experto en esperar que vuelva. Cuando me siento triste miro capítulos viejos y recuerdo los antiguos besos, las primeras caricias; o entro a los foros de Internet para escuchar a otros hacer conjeturas. Que todos están muertos y la isla es El Limbo, que se trata de un universo paralelo y el avión no cayó en este mundo, que la isla es una segunda oportunidad para seres desdichados. Que Hugo es Dios. ¡Cuántas cosas se dicen por ahí, y qué poco me importa!
Ahora que ya ha comenzado la cuarta temporada, yo estoy muy tranquilo. Sí, es verdad, he mandado las sábanas a la tintorería para que huelan mejor, y compré vajilla moderna para el desayuno, y estuve haciendo un poco de ejercicio para que, cuando ella llegue, no me vea descuidado. Pero no estoy ansioso. Ni siquiera le he preguntado a dónde ha ido en estos meses, ni por qué se mueve tanto la cabaña de Jacob, ni cuánto tiempo piensa quedarse esta vez en casa. No. No haré preguntas. Ella, a cambio de mi ingenuidad, a veces me regala polvos monumentales como el del viernes pasado.
La cuarta temporada de Lost es el amor puro entre una historia y su espectador, ese mismo amor fundamental que se explica en el Nuevo Testamento y al que muy pocas almas pueden acceder. Es el amor que todo lo sufre, que todo lo cree, que todo lo espera, y que todo lo soporta. Como el amor de Penélope y Desmond. Yo creo en Lost cuando me dice la verdad, pero también amo a Lost cuando me miente. Y cada vez que se va de casa sin decir nada, soporto su ausencia como un hombre. Y cuando vuelve, como ha regresado ahora por cuarta vez, abro el mejor champán y espero, a oscuras, que entre a casa y me engañe de nuevo.
, no fos cas que aquesta gent que pensa tant l'encertin i m'espatllin el final de la sèrie XD. El que m'agrada de Lost és que em sorprèn amb cada capítol així que deixaré que els guionistes em continuin enredant fins al final. Pel que fa al mort... mai havia tingut cap teoria però últimament penso que podria ser en Michael, no ho sé, quan vulguin ja ens ho explicaran.
Edito per afegir un article d'un blog que segurament ja heu llegit però que em va fer molta gràcia. L'autor és Hernán Casciari escritor y periodista argentí que actualment resideix a Barcelona. ho va penjar el 6/3/08 osigui que l'últim capítol emès fins al moment era el 4x05 La constant (si ho llegiu ja veureu perquè ho comento).És una mica llarg però està molt bé.
El espectador de Lost es un cornudo feliz
A estas alturas, después de setenta capítulos devorados tres años, ya soy un experto en esperar que vuelva Lost. Ya no siento ese dolor punzante en las tripas, ni me muerdo las uñas. Y es que, en todo este tiempo, nuestra relación ha madurado mucho. ¡Ah, me acuerdo cuando acabó la primera temporada, qué desazón más grande!Me quedé con los ojos como huevoduros, viendo cómo Jack y Locke abrían por fin la puerta secreta y la cámara bajaba hacia el negro más profundo. Y después nada: cuatro meses enteros de ansiedad, de conjeturas y abstinencia.
La primera temporada de Lost fue como el inicio de un noviazgo salvaje. Como esos amores a primera vista en donde sólo cabe pensar que la vida será siempre maravillosa y que nada, en todo el mundo, nos sacará del paraíso. Acción, suspenso, misterio… Pero entonces, un día cualquiera, ella, la mujer amada, nos dice: Corazón, tengo que irme cuatro meses a estudiar a Suiza, ¿me esperas? Y el mundo se viene abajo. Pero no el amor.
Y nos quedamos esas dieciséis semanas como estúpidos, pensando en el día exacto en que volveremos a sus brazos. La distancia, en vez de dar respuestas, nos llena de nuevas preguntas: ¿pensará ella en mí?, ¿qué hacía un oso polar en una isla del Pacífico?, ¿se habrá acostado con algún estudiante de intercambio?, ¿qué misterios esconderán Los Otros...? Intentamos distraernos, salir a la calle, ver a otras mujeres, pero nada tiene sentido sin sus besos. Vemos tres o cuatro episodios de CSI, coqueteamos con Grissom, pero nada es lo mismo si nos faltan los apodos de Sawyer. Nuestra cabeza está en otra parte, en la brisa de la isla, lejos, en un futuro que nunca había tardado tanto.
Y entonces, un día, suena el timbre y vemos el primer episodio de la segunda temporada. ¡Qué dicha más grande, cuántos abrazos! Volver a ver un nuevo episodio después de tanto tiempo es como tocar el cielo con las manos. Es tan grande la necesidad de Lost que no importa que las nuevas tramas no traigan consigo ni una sola respuesta a las viejas preguntas. Ni una. Como cuando regresa de Suiza la novia amada y no nos quiere contar qué ha hecho, con quién ha estado, si ha conocido a alguien. Y además llega con el pelo corto y fumando Lucky Strike. Mala cosa. Pero no nos importa, claro que no, mientras esté otra vez en casa, sana y salva. Le perdonamos el silencio porque la amamos.
La amamos tanto, y ella a nosotros, que un buen día decidimos vivir juntos, ser una pareja formal, y entonces comienza la rutina del amor. Descubrimos en ella algunos defectos: deja las ollas sucias sin remojar, abre nuevas incógnitas sin cerrar las anteriores, aprieta la pasta de dientes por adelante, aparece una imagen del gordo Hugo en un flashback de Sayid, no sabe cocinar un huevo frito, hace uso abusivo del humo negro… Pero no nos importa: estamos enamorados.
La segunda temporada de Lost es un matrimonio entre la serie y el espectador. El salvajismo del amor le ha dejado paso al disfrute de las pequeñas cosas, a la caricia velada y al café con leche por las mañanas de domingo. Ya sabemos que nada es tan perfecto en la pareja, que hay muchos flashbacks que no tienen sentido aparente, que hay roces y gestos desganados...
Pero nadie nos quita del sofá los jueves por la noche. Estamos cómodos en casa, es bueno sentir el calor del otro cuerpo, aunque no nos creamos que Walt haya crecido tanto. Somos una pareja estable.
Y entonces ocurre la primera crisis. Al final de la segunda temporada, justo cuando Los Otros atrapan a cuatro de nuestros mejores náufragos, ella nos dice: Necesito espacio, me voy a casa de mamá unos meses para pensar mejor... Y otra vez nos deja solos en casa, sin entender que va a pasar con nuestras vidas, ni tampoco a dónde se ha ido Michael en ese barco tan pequeño.
Pero nosotros ya no somos aquel novio primerizo que no sabe qué hacer sin el amor de su vida. En este segundo impás nos sentimos vivos, andamos en calzoncillos por toda la casa, disfrutamos la soltería... Y un día conocemos a Heroes (la abstinencia absoluta es difícil) y le ponemos los cuernos a Lost mientras está ausente. Heroes es una serie intensa, hay gente que vuela, señoritas que se caen de los puentes y no se hacen nada, policías telepáticos, japoneses simpatiquísimos. Heroes es una adolescente con ganas de experimentar en la cama. Aprendemos con ella cosas nuevas, nos sentimos inmortales. Tenemos una amante más joven, ¡ah!, qué maravilla es la vida, qué fabulosa la televisión yanqui.
Pero una tarde de domingo, mientras estamos con Heroes en la cama, justo en medio del clímax, nos equivocamos de nombre y le decimos Lost. “Ah, sí, sí, Lost, un poquito más abajo, ahí, en la escotilla”. Y Heroes se pone como loca, se levanta de la cama y se va dando un portazo. Mucho no nos importa, porque desde el episodio once se estaba poniendo bastante pelotuda, con muchas explosiones y tramas cruzadas que no iban a ninguna parte.
Como por arte de magia, a la semana siguiente vuelve a casa Lost y sólo al verla, no antes, justo cuando aparecen en pantalla las primeras escenas, descubrimos cuánto la habíamos echado de menos.
La tercera temporada de Lost es la esencia del amor de pareja. Ha quedado tan lejos el oso polar, las primeras incógnitas, los subidones de adrenalina, la falta de respuestas… Todo es tan lejano y a la vez está allí, sin condiciones. La tercera temporada es una mujer madura que ya ha vivido todas las vidas y ha regresado a nosotros por elección final, por voluntad superior.
Las historias son más pequeñas y nos devuelven los sueños. Y esta vez sabemos, además, que nada es para siempre.
El último abandono no duró tres o cuatro meses, como los anteriores. Esta vez fue casi un año entero sin un nuevo episodio de Lost. Pero como dije, ya soy un experto en esperar que vuelva. Cuando me siento triste miro capítulos viejos y recuerdo los antiguos besos, las primeras caricias; o entro a los foros de Internet para escuchar a otros hacer conjeturas. Que todos están muertos y la isla es El Limbo, que se trata de un universo paralelo y el avión no cayó en este mundo, que la isla es una segunda oportunidad para seres desdichados. Que Hugo es Dios. ¡Cuántas cosas se dicen por ahí, y qué poco me importa!
Ahora que ya ha comenzado la cuarta temporada, yo estoy muy tranquilo. Sí, es verdad, he mandado las sábanas a la tintorería para que huelan mejor, y compré vajilla moderna para el desayuno, y estuve haciendo un poco de ejercicio para que, cuando ella llegue, no me vea descuidado. Pero no estoy ansioso. Ni siquiera le he preguntado a dónde ha ido en estos meses, ni por qué se mueve tanto la cabaña de Jacob, ni cuánto tiempo piensa quedarse esta vez en casa. No. No haré preguntas. Ella, a cambio de mi ingenuidad, a veces me regala polvos monumentales como el del viernes pasado.
La cuarta temporada de Lost es el amor puro entre una historia y su espectador, ese mismo amor fundamental que se explica en el Nuevo Testamento y al que muy pocas almas pueden acceder. Es el amor que todo lo sufre, que todo lo cree, que todo lo espera, y que todo lo soporta. Como el amor de Penélope y Desmond. Yo creo en Lost cuando me dice la verdad, pero también amo a Lost cuando me miente. Y cada vez que se va de casa sin decir nada, soporto su ausencia como un hombre. Y cuando vuelve, como ha regresado ahora por cuarta vez, abro el mejor champán y espero, a oscuras, que entre a casa y me engañe de nuevo.
Re: T4 Lost... a ritme USA!!! (conté/anirà contenint spoilers!)
Hola!
La teoria del viatge el temps en castellà (document word):
Perdidos: Una teoría sobre viajes temporales
a10
La teoria del viatge el temps en castellà (document word):
Perdidos: Una teoría sobre viajes temporales
a10
-
barenaked
- Entrades: 198
- Membre des de: dj. ago. 30, 2007 22:56
- Ubicació: Barcelona
- Contacta:
- Status: Desconnectat
Re: T4 Lost... a ritme USA!!! (conté/anirà contenint spoilers!)
Hosti, merci Suec!!!Suec ha escrit:Hola!
La teoria del viatge el temps en castellà (document word):
Perdidos: Una teoría sobre viajes temporales
Estava a la mateixa web i no ho he vist?? XD
Gràcies!!
Que torni la millor ràdio nordamericana...
Volem... "WKRP In Cincinnati"!!!
Volem... "WKRP In Cincinnati"!!!
Re: T4 Lost... a ritme USA!!! (conté/anirà contenint spoilers!)
M'ha agradat molt l'article de l'argentí!! Merci laietta. Tots ens hem sentit una mica com ell suposo i m'ha fet molta gràcia el tema de la infidelitat amb HEroes. 
-
Txus
- Entrades: 1625
- Membre des de: dj. nov. 23, 2006 0:34
- Ubicació: I'm fucking Matt Damon
- Contacta:
- Status: Desconnectat
Re: T4 Lost... a ritme USA!!! (conté/anirà contenint spoilers!)
Vist el capítol. I pensar que ara ens hem d'esperar un mes per veure més capítols... No hi ha dret!
Per fi sabem en aquest capítol la història d'en Maikol, encara que tenim molt per saber. Però ara ja ho tenim tot localitzat.
I el final del capítol, un altre d'aquells que fara història. Pobre Alex... Què passarà amb ella?
Per fi sabem en aquest capítol la història d'en Maikol, encara que tenim molt per saber. Però ara ja ho tenim tot localitzat.
I el final del capítol, un altre d'aquells que fara història. Pobre Alex... Què passarà amb ella?
-
Linus
Autor del tema - Entrades: 2106
- Membre des de: dl. des. 04, 2006 21:22
- Ubicació: Vivint amb la Iniciativa Dharma
- Status: Desconnectat
Re: T4 Lost... a ritme USA!!! (conté/anirà contenint spoilers!)
Hola!
Bé, amb una setmana de retard arriba l'anàlisi del vuitè episodi de Lost, un episodi que tenia grans expectatives perquè després d'ell s'ha aturat la temporada i ara hem d'esperar concretament 23+4 dies per veure el novè episodi.
Com sempre, l'anàlisi a continuació, i després en format d'spoiler hi trobareu el títol del novè episodi i la promo en VOSE.
L'episodi es divideix en dues parts: el flashback d'en Michael i la situació al grup d'en Locke. Començarem pel protagonista de l'episodi:
Bé, tal i com indica el títol del vuitè episodi, ja coneixem Kevin Johnson, o altrament conegut com al Michael que va aconseguir ésser rescatat al final de la segona temporada després de pactar amb en Ben.
L'episodi li ha dedicat un gran flashback on es veu com acaba infiltrat al vaixell, però de moment encara no sabem com el van rescatar. Del flashback podem treure les següents conclusions:
- En Michael li va explicar al seu fill que va matar la Libby i l'Ana Lucía, així que en Walt i ell es separaren. Segurament aquest és el motiu principal pel qual es volgués suïcidar.
- Definitivament, gent com en Ben i en Tom poden sortir de l'illa i presentar-se (en el cas de l'útim) davant d'en Michael i demanar-li, ni més ni menys, que els ajudi.
- Si els Altres corren perill és per culpa del pare de la Penny, Charles Widmore, el qual va organitzar el montatge del fals avió amb els cadàvers perquè ningú a part d'ell trobés l'illa.
- Michael s'infiltra al vaixell com a Kevin Johnson, perquè d'aquesta manera busca redimir-se de les morts que va ocasionar i així també, salvar gent com en Jack, la Kate, en Sawyer,...
- La illa no deixa escapar als seus visitants, i si no, perquè en Michael no es pot disparar un tret i treure's la vida? 
- Malgrat en un primer moment havia de carregar-se a tota la tripulació, en Ben parla amb en Michael i li explica que hi ha gent innocent i que és molt millor espatllar el vaixell perquè no puguin arribar mai a la illa. A més a més, en Ben li demana una llista detallada de tots els tripulants.
Aquest és, a grans trets, els flashback d'en Michael. Només recordar que, en un gest una mica suïcida (no sé què en pensareu vosaltres), en Sayid se l'endú a la cabina del capità i el delata com a l'espia del vaixell que busquen.
A l'illa, el grup d'en Locke l'espera perquè en Miles els hi expliqui què hi fa ell i els seus companys allà. Està clar que una guerra s'està gestant, i (com sempre) amb un pla a la ment, en Ben els hi diu a Rousseau, Karl i a la seva filla que es vagin a amagar a El Temple, on també trobaran la resta dels Altres. En un primer moment, tot sembla que anirà bé i que es podran amagar sans i estalvis, però al final de l'episodi veiem que no: Rousseau i Karl són morts a càrrec de (segons jo, dels Altres) i Alex suplicant que no li fessin res, que era la filla d'en Ben.
La meva teoria és que en Ben els enganya, i les seves intencions eren que Rousseau i Karl morissin, al contrari que la seva filla. Què en penseu?
Bé, aquí acaba l'anàlisi del vuitè episodi, i també es clou la primera part de la quarta temporada, per mi una temporada espectacular, amb grans episodis i molta acció, amb força respostes però amb encara moltes preguntes per davant.
Què us han semblat aquests primers vuit episodis? I què n'espereu dels cinc restants? Jo, sens dubte, que l'illa serà l'escenari d'una guerra que començarà, i a més a més descobrirem moltes més coses dels Oceanic Six.
[hide]4x09:
- S'emetrà el dijous 24 d'abril.
- Es titula 'The Shape of Things to Come', i suposo que traduït vindria a dir 'El que ens espera', o aìxò és força retorçat?
Promo:
[/hide]
Bé, amb una setmana de retard arriba l'anàlisi del vuitè episodi de Lost, un episodi que tenia grans expectatives perquè després d'ell s'ha aturat la temporada i ara hem d'esperar concretament 23+4 dies per veure el novè episodi.
Com sempre, l'anàlisi a continuació, i després en format d'spoiler hi trobareu el títol del novè episodi i la promo en VOSE.
L'episodi es divideix en dues parts: el flashback d'en Michael i la situació al grup d'en Locke. Començarem pel protagonista de l'episodi:
Bé, tal i com indica el títol del vuitè episodi, ja coneixem Kevin Johnson, o altrament conegut com al Michael que va aconseguir ésser rescatat al final de la segona temporada després de pactar amb en Ben.
L'episodi li ha dedicat un gran flashback on es veu com acaba infiltrat al vaixell, però de moment encara no sabem com el van rescatar. Del flashback podem treure les següents conclusions:
- En Michael li va explicar al seu fill que va matar la Libby i l'Ana Lucía, així que en Walt i ell es separaren. Segurament aquest és el motiu principal pel qual es volgués suïcidar.
- Definitivament, gent com en Ben i en Tom poden sortir de l'illa i presentar-se (en el cas de l'útim) davant d'en Michael i demanar-li, ni més ni menys, que els ajudi.
- Si els Altres corren perill és per culpa del pare de la Penny, Charles Widmore, el qual va organitzar el montatge del fals avió amb els cadàvers perquè ningú a part d'ell trobés l'illa.
- Michael s'infiltra al vaixell com a Kevin Johnson, perquè d'aquesta manera busca redimir-se de les morts que va ocasionar i així també, salvar gent com en Jack, la Kate, en Sawyer,...
- La illa no deixa escapar als seus visitants, i si no, perquè en Michael no es pot disparar un tret i treure's la vida?
- Malgrat en un primer moment havia de carregar-se a tota la tripulació, en Ben parla amb en Michael i li explica que hi ha gent innocent i que és molt millor espatllar el vaixell perquè no puguin arribar mai a la illa. A més a més, en Ben li demana una llista detallada de tots els tripulants.
Aquest és, a grans trets, els flashback d'en Michael. Només recordar que, en un gest una mica suïcida (no sé què en pensareu vosaltres), en Sayid se l'endú a la cabina del capità i el delata com a l'espia del vaixell que busquen.
A l'illa, el grup d'en Locke l'espera perquè en Miles els hi expliqui què hi fa ell i els seus companys allà. Està clar que una guerra s'està gestant, i (com sempre) amb un pla a la ment, en Ben els hi diu a Rousseau, Karl i a la seva filla que es vagin a amagar a El Temple, on també trobaran la resta dels Altres. En un primer moment, tot sembla que anirà bé i que es podran amagar sans i estalvis, però al final de l'episodi veiem que no: Rousseau i Karl són morts a càrrec de (segons jo, dels Altres) i Alex suplicant que no li fessin res, que era la filla d'en Ben.
La meva teoria és que en Ben els enganya, i les seves intencions eren que Rousseau i Karl morissin, al contrari que la seva filla. Què en penseu?
Bé, aquí acaba l'anàlisi del vuitè episodi, i també es clou la primera part de la quarta temporada, per mi una temporada espectacular, amb grans episodis i molta acció, amb força respostes però amb encara moltes preguntes per davant.
Què us han semblat aquests primers vuit episodis? I què n'espereu dels cinc restants? Jo, sens dubte, que l'illa serà l'escenari d'una guerra que començarà, i a més a més descobrirem moltes més coses dels Oceanic Six.
[hide]4x09:
- S'emetrà el dijous 24 d'abril.
- Es titula 'The Shape of Things to Come', i suposo que traduït vindria a dir 'El que ens espera', o aìxò és força retorçat?
Promo:
[/hide]
Re: T4 Lost... a ritme USA!!! (conté/anirà contenint spoilers!)
PEr a mi quest capítol ha estat un amica estrany. Tota la història de'n Michael explicada per ell mateix i una altra vegada veiem que quan va sortir de l'illa no va explicar a ningú que era un supervivent de l'avió i que n'hi havia més. Serà pel seu sentiment de culpa (que si realment després es vol suicidar o vol recuperar el seu fill seria fàcil dir a la premsa que hi ha l'illa plena de gent) o serà que també hi ha un pacte de silenci? Quan li diu a la serva mare ella no el creu, es pensa que és una excusa. I en Walt? tampoc pensa dir res?
Tot això de que no es pugui matar em va semblar un flipada que es van treure de la màniga. Ara amb l'excusa de que la illa té poders poden fer el que vulguin i ens ho hem de creure? a mi em fan falta explicacions.
I en Ben i les serves idees retorçades cada dia em cansa més, però jo també crec que ha estat ell qui s'ha volgut desfer den Karl i de la Rousseu. De tota manera s'ho estan manegant per confondre'ns ara ens volen fer creure que en Ben és el bo i que els altres de fora (manats pel pare de la PEnny són els dolents). És per això imagino que en Sayid entrega en Michael, perquè ell té molt clar que en Ben és dolent i per tant el seu home infiltrat ha de ser delatat (ja veurem com acabarà anys després treballant per ell... no crec pas que ho faci per gust).
Apa, fins el mes que ve
Tot això de que no es pugui matar em va semblar un flipada que es van treure de la màniga. Ara amb l'excusa de que la illa té poders poden fer el que vulguin i ens ho hem de creure? a mi em fan falta explicacions.
I en Ben i les serves idees retorçades cada dia em cansa més, però jo també crec que ha estat ell qui s'ha volgut desfer den Karl i de la Rousseu. De tota manera s'ho estan manegant per confondre'ns ara ens volen fer creure que en Ben és el bo i que els altres de fora (manats pel pare de la PEnny són els dolents). És per això imagino que en Sayid entrega en Michael, perquè ell té molt clar que en Ben és dolent i per tant el seu home infiltrat ha de ser delatat (ja veurem com acabarà anys després treballant per ell... no crec pas que ho faci per gust).
Apa, fins el mes que ve
-
lacrispeta
- Entrades: 4
- Membre des de: dg. març 30, 2008 13:29
- Contacta:
- Status: Desconnectat
Re: T4 Lost... a ritme USA!!! (conté/anirà contenint spoilers!)
Us anuncio que hem obert el blog LOST-PERDUTS, on anirem penjant els capítols de LOST subtitulats en català, cada dissabte a primera hora. A més, cada divendres, s'aniran penjant els subtítols (sense incrustar a la imatge) en català, que s'aniran actualitzant a mesura que passin les hores. Fem servir el sistema megaupload. Hi ha intenció de penjar els capítols subtitulats en català també a megavideo, un sistema semblant al Youtube que permet anar veient el capítol a mesura que es descarrega. Des d'aquest moment, afegeixo aquest fòrum com a enllaç principal del blog.
D'altra banda, no estaria malament que els capítols subtitulats en català es poguessin penjar a l'emule, per si ens tanquen el megaupload o coses d'aquestes.
http://lostperduts.blogspot.com/
Moltes gràcies i espero que entre tots la poguem fer créixer.
STRU
D'altra banda, no estaria malament que els capítols subtitulats en català es poguessin penjar a l'emule, per si ens tanquen el megaupload o coses d'aquestes.
http://lostperduts.blogspot.com/
Moltes gràcies i espero que entre tots la poguem fer créixer.
STRU
-
Linus
Autor del tema - Entrades: 2106
- Membre des de: dl. des. 04, 2006 21:22
- Ubicació: Vivint amb la Iniciativa Dharma
- Status: Desconnectat
Re: T4 Lost... a ritme USA!!! (conté/anirà contenint spoilers!)
Benvinguda lacrispeta!lacrispeta ha escrit:Us anuncio que hem obert el blog LOST-PERDUTS, on anirem penjant els capítols de LOST subtitulats en català, cada dissabte a primera hora. A més, cada divendres, s'aniran penjant els subtítols (sense incrustar a la imatge) en català, que s'aniran actualitzant a mesura que passin les hores. Fem servir el sistema megaupload. Hi ha intenció de penjar els capítols subtitulats en català també a megavideo, un sistema semblant al Youtube que permet anar veient el capítol a mesura que es descarrega. Des d'aquest moment, afegeixo aquest fòrum com a enllaç principal del blog.
D'altra banda, no estaria malament que els capítols subtitulats en català es poguessin penjar a l'emule, per si ens tanquen el megaupload o coses d'aquestes.
http://lostperduts.blogspot.com/
Moltes gràcies i espero que entre tots la poguem fer créixer.
STRU
Si no hi ha cap problema, podries demanar de penjar els episodis al subfòrum d'Altres rucs.
Esperem veure't per aquí comentant la sèrie.
Re: T4 Lost... a ritme USA!!! (conté/anirà contenint spoilers!)
Hola lacrispeta !
Doncs si vols pots fer un post a "Series" amb els subtítols en català.
I si vols penjar-los a TotsRucs directament en descarga directa, tampoc cap problema. Enviem un privat i en parlem de com ho fem.
Adéu !
Doncs si vols pots fer un post a "Series" amb els subtítols en català.
I si vols penjar-los a TotsRucs directament en descarga directa, tampoc cap problema. Enviem un privat i en parlem de com ho fem.
Adéu !
-
lacrispeta
- Entrades: 4
- Membre des de: dg. març 30, 2008 13:29
- Contacta:
- Status: Desconnectat
Re: T4 Lost... a ritme USA!!! (conté/anirà contenint spoilers!)
Feu-ne absolutament el que volgueu. Aquests episodis són ara mateix de tothom, no hi tinc cap dret, de manera que, teniu total llibertat per penjar-los on vulgueu, en descàrrega directa o no. Jo ara per ara, els estic revisant per unificar-los a nivell de disseny i per eliminar errors. De moment, el 4x08 està perfecte, la resta està bé, però es pot millorar que és el que penso fer.
He penjat el 4x08 online, no en descàrrega directa sinó que es pot anar veient a mesura que es descarrega (fins que ens el treguin) a http://www.lostperduts.blogspot.com
STRU
He penjat el 4x08 online, no en descàrrega directa sinó que es pot anar veient a mesura que es descarrega (fins que ens el treguin) a http://www.lostperduts.blogspot.com
STRU
-
Linus
Autor del tema - Entrades: 2106
- Membre des de: dl. des. 04, 2006 21:22
- Ubicació: Vivint amb la Iniciativa Dharma
- Status: Desconnectat
Re: T4 Lost... a ritme USA!!! (conté/anirà contenint spoilers!)
Hola!
Suposo que a molts de vosaltres us passa com jo, que portem més d'una setmana sense Lost i ja notem el mono.
Segurament alguns heu tornat a repassar els vuit capítols per recordar bells moments o analitzar curosament detalls que foren passats en alt, alguns potser heu estat llegint i rellegint spoilers o buscant podcasts o qualsevol pàgina web on trobar la mínima informació o aclaració sobre el que ens espera de la segona meitat de la temporada.
En el meu cas, no estic fent res d'això malgrat potser em decideixo a tornar a veure els episodis, que sempre venen de gust.
Tal és l'ansietat que em pregunto: i per què no fem quelcom mentre esperem?
Aquí teniu les meves dues propostes:
1. Voteu pels tres millors episodis dels vuit emesos. Ordeneu-los d'1 a 3, sent 1 el millor de tots.
Si us va bé, seguirem el patró següent: jo faré la meva votació, i el següent a votar contarà els seus vots i els meus, i així successivament.
Ah, són vots i no punts.
2. Expliqueu quins han estat els quatre millors moments de la temporada.
Aquí teniu les meves respostes:
3 millors episodis
1. The constant
2. Confirmed dead
3. The economist
4 millors moments
1. Descobrir els Oceanic Six!
2. La (futura) mort d'en Jin!
3. El fill de Kate del flashforward!
4. La trucada Penny-Desmond!
A participar!
Suposo que a molts de vosaltres us passa com jo, que portem més d'una setmana sense Lost i ja notem el mono.
Segurament alguns heu tornat a repassar els vuit capítols per recordar bells moments o analitzar curosament detalls que foren passats en alt, alguns potser heu estat llegint i rellegint spoilers o buscant podcasts o qualsevol pàgina web on trobar la mínima informació o aclaració sobre el que ens espera de la segona meitat de la temporada.
En el meu cas, no estic fent res d'això malgrat potser em decideixo a tornar a veure els episodis, que sempre venen de gust.
Tal és l'ansietat que em pregunto: i per què no fem quelcom mentre esperem?
Aquí teniu les meves dues propostes:
1. Voteu pels tres millors episodis dels vuit emesos. Ordeneu-los d'1 a 3, sent 1 el millor de tots.
Si us va bé, seguirem el patró següent: jo faré la meva votació, i el següent a votar contarà els seus vots i els meus, i així successivament.
Ah, són vots i no punts.
2. Expliqueu quins han estat els quatre millors moments de la temporada.
Aquí teniu les meves respostes:
3 millors episodis
1. The constant
2. Confirmed dead
3. The economist
4 millors moments
1. Descobrir els Oceanic Six!
2. La (futura) mort d'en Jin!
3. El fill de Kate del flashforward!
4. La trucada Penny-Desmond!
A participar!