bipub ha escrit:I això em fa pensar que potser la Claire no mor. Que la Kate tingui al nen no ha de voler dir necessariament que sa mare l'hagi palmada, potser se l'emporta, potser li imposen que se l'endugui, potser a l'ultim moment la Claire es queda fora... no ho sabem... potser la Claire es una de les que encara està per alla.
Totalment d'acord bipub.
bipub ha escrit:Una altra deducció, pot ser que al final de l'últim capítol de la temporada 3 qui estava esperant a la Kate fos el nen i no una parella? ara mateix no recordo la frase literal però seria una possibilitat potser?
Jo diria que sí, perquè ella diu que l'individu x s'estava preguntant on era. En un primer moment, tots segur que més d'un creia que aquell x era la seva parella (alguns ingènus en Sawyer fins i tot ), però ara em decanto totalment pel nen.
aviam, una cosa que em fa ballar el cap. El mort del funeral del final de la 3a temporada jo sempre havia donat per suposat que era un dels de l'illa, osigui veient la 4a un dels oceanic six, però ningú no hi anava, ni familia ni res de res. En aquest capítol ens han deixat veure que ells són "famosos" , no creieu que si un morís hi hauria anat la premsa i haurien fet molt més rebombori ?? com a mínim alguns curiosos o morbosos haurien aparegut per allà, no creieu ? d'altra banda si no és un d'ells no sé perquè li afecta tant al jack ni perquè truca a la kate.
L'afectació del Jack en anar a veure el mort del flashforward del final de la 3a temporada és, si més no, especial... no sé si realment sent pena pel mort o què sent... és tot ben estrany, tan estrany que em fa pensar que
el mort podria ser
en Benjamin Linus. Pel que ens explicaven a The Economist té certament un control sobre en Sayid, si més no, i podria ser que actués des de l'ombra, és a dir que pot no ser famós, al contrari dels Oceanic Six (perquè al Ben mai se l'ha comptat com un dels Oceanic Six, no?
D'altra banda, l'escena d'en Faraday i les cartes a mi m'ha semblat una altra cosa: és un físic molt intel·ligent (i friki) però per mi que té algun problema de memòria immediata (de retentiva), perquè dóna la sensació que està descebut amb ell mateix en no encertar les 3 cartes, en ser una cosa ben fàcil... i la Charlotte com que el consola, no?
Per cert, per pura curiositat: quants veieu els capítols amb els subtítols en català? jo, si els vull veure a la tele, els integro, i de moment em semblen de fàbula, com comentava en txus, molt ben fets! (i això que a casa sovint som massa crítics amb la correcció lingüística, hehe)
El mort de la temporada 3... penseu que potser qualsevol que no fos del vol d'Oceanic. A més, la mort passa temps endavant dels flashforwards d'aquesta temporada, no sabem quant de temps, però sí que ha donat temps que en Jack es torni un alcohòlic i tingui ganes de tornar a l'illa. Del tema de la Claire, està clar que una mare no deixaria el seu fill a les primeres de canvi. Això ja deu indicar què li pot arribar passar.
Txus ha escrit:El mort de la temporada 3... penseu que potser qualsevol que no fos del vol d'Oceanic. A més, la mort passa temps endavant dels flashforwards d'aquesta temporada
Precisament per aquests dos aspectes jo proposo a qui proposo com a mort
Hola!
Un divendres més, un nou episodi de Lost més per comentar i analitzar. Aquest cop, l'episodi emès fou el 4x05 The constant (La constant).
Com sempre, primer la meva particular anàlisi i després, en mode spoiler, el títol del següent episodi, en qui estarà centrat i alguna promo.
El capítol cinquè ha estat un episodi simplement fantàstic, potser ni millor ni pitjor que altres sinó que diferent. És cert que tots ens han fet pensar noves teories o senzillament nous pensaments sobre l'evolució de la sèrie, però en aquest jo m'he trobat amb una reflexió força diferent.
I tampoc no sembla gaire complicat: centrat amb en Desmond i al més pur estil de 'Viatjant en el temps', aquest episodi ens ha aportat noves sensacions sobre aspectes físics (encara que només siguin superficials per alguns! Parlem de relacions temporals, constants,... ).
I és que de tots els personatges que hi tenim, Desmond és un dels més enigmàtics i peculiars. I en aquest capítol, ell mateix descobreix que no només tenia visions futures, sinó que podia establir una mena de pont (sense voler-ho) entre fets passats i futurs (1996-2004).
Amb això, el que vull arribar a dir és que no es tractava ni d'un FB ni d'un FF pròpiament dit, sinó un continu moviment pel temps.
Després d'aquest episodi (i les meves últimes línies) ja podem afirmar que la illa provoca certes alteracions d'aquest tipus en certs individus, concretament els que recentment són sotmesos a electromagnetisme i/o radiació (Desmond és l'exemple més clar) i a més a més, desviar-se del rumb de sortida de l'illa cap al vaixell!!
I així es passa Desmond la major part de l'episodi, anant i tornant del camp de l'exèrcit de Glasgow (any 1996) mentre es troba també a Oxford atenent les explicacions del físic... Dan Faraday (versió retro, amb cabell llarg ), i a la vegada durant el present de la sèrie, durant el Nadal de 2004 i en el vaixell.
Allà, amb en Sayid i en Frank, descobrim les primeres persones i veiem com George Minkowski apareix i mor fugaçment, declarant que no estava boig sinó que també li passava el mateix.
Desmond acabarà retornant al seu present d'una manera força especial: trobant la constant que, juntament amb les variables, existia en les diverses equacions. La seva constant és un record, però no un objecte sinó la persona que sempre havia estimat i que l'estimaria sempre: Penelope Widmore. Ella confià amb Desmond l'any 1996 donant-li el seu número de telèfon nou, i després de vuit anys, durant la vigília de Nadal, per telèfon es declararen altre cop el seu 'amor particular'.
Sens dubte ha estat un gran episodi, i potser Flashes before your eyes fou millor, no obviaré aquest capítol que ja ha entrat a la llista dels 'Altres límits' de Lost (si és que només els capítols desmondians ho són, d'estranys ).
Mentre Sayid, Desmond i Frank resten al vaixell sense saber què passarà, el capítol acaba amb en Dan, el físic que 'salvà a Desmond'. Tot repassant els seus apunts de física, entreveiem fórmules, gràfics o dibuixos i, un missatge singular: If anything goes wrong, Desmond Hume will be my constant
Si voleu saber què significa en català: [hide]Si quelcom va malament, en Desmond Hume serà la meva constant[/hide]
Segurament, els que llegiu la meva anàlisi pensareu que avui l'he escrit d'una manera diferent.
Avui és un dia especial: 29 de febrer, i un capítol que tampoc passa cada any dia. Avui hi he dedicat més temps, intentant escriure amb el cap i amb el cor, per demostrar-vos amb les meves paraules com una sèrie ens pot agradar tant: així és Perduts.
Un cop més, als que heu arribat aquí, gràcies per llegir-ho.
Si algú creu que hi ha alguna informació errònia o voldria afegir quelcom, endavant. Només recordo que simplement es tracta de la meva anàlisi, de la meva reflexió que realitzo ara cada divendres un cop acabo de veure l'episodi, i que a vegades penso més amb el cor que amb el cap.
Divendres que ve...
[hide]4x06: The other woman (L'altra dona)
Centrat en: Juliet!
Promo en VOSE: [/hide]
Doncs bé, a aquestes hores no estic per posar-me a fer grans parrafades però en termes generals el capítol l'he trobat força aburrit. Després del ritme frenètic amb que havia començat la temporada trobo que aquest ha estat una mica fluix. Normalment en algun(s) moment(s) del capítol em quedo literalment amb la boca oberta i cara peix bullit i encanvi amb aquest doncs res de res. Ja sabíem que hi havia problemes espai-temps, ja sabíem que estima la penelope, ja sabíem que ella l'estava buscant, ja sabíem que hi havia un infiltrat al baixell...continuo?? Si almenys ho haguéssin intercalat amb el que anava passant a la illa però no, era desmond, desmond i més desmond. L'únic fet interessant ( en la meva opinió ) és que en des sigui la constant de faraday. Això ho trobo curiós, creieu que és per això que la naomi tenia una foto d'ell?
doncs jo, com sempre, el contrari de la laietta. mentre el capitol anterior el vaig trobar un bodrio que no aportava res nou, aquest ha sigut, sens dubte, dels millors de la sèrie.
que no aporta res de nou??? si home! ens han CONFIRMAT els fenòmens temporals de l'illa.
I pense-m'ho: a lost MAI ENS HAVIEN CONFIRMAT RES DE L'ILLA! Sempre eren hipòtesis que es queien a terra amb el següent capítol: que si un somni, que si l'infern, que si un gran hermano...
Sobre que en Desmond seria la constant d'en Faraday, és obvi... si és l'únic que coneix d'abans arribar a l'illa!! És el seu únic element que pot ser una constant.
I per acabar, recordar que lo fort de lost, i el que fa únic a lost, no són les relacions de personatges i bodrio sentimental (si voleu bodrio sentimental com el capítol anterior, mireu altres sèries...), si no els efectes xungus de la illa (capítols d'en desmond i d'en locke, bàsicament).
Millor personatge de la primera temporada: Locke
Millor personatge de la segona temporada: Desmond
Millor personatge de la tercera temporada: Desmond & Ben
Millor personatge de la quarta temporada: Desmond & Faraday
Uzu ha escrit:doncs jo, com sempre, el contrari de la laietta.
que no aporta res de nou??? si home! ens han CONFIRMAT els fenòmens temporals de l'illa.
Millor personatge de la primera temporada: Locke
Millor personatge de la segona temporada: Desmond
Millor personatge de la tercera temporada: Desmond & Ben
Millor personatge de la quarta temporada: Desmond & Faraday
Ja ho pots ben dir, no coincidim en res. En Locke sempre m'ha caigut molt malament i en Ben 3/4 del mateix. En desmond m'agrada força com a personatge però en capítols com aquests em cansa. Sobre en Faraday encara no dic res perquè hi ha coses que m'agraden i d'altres que no. I bé, això dels fenòmens temporals jo ja ho havia donat per confirmat amb l'experiment del cohet, és veritat que ara ens ho han especificat més però ja sabíem del cert que alguna cosa passava. És genial com aquesta serie enganxa a tanta gent i per coses diferents. En una cosa sí que estarem d'acrod : LOST ÉS LA CANYA !!! jejejejeje
A mi m'ha semblat genial. Potser si que ja anavem sospitant què passava però encara no ens havien confirmat res i per primera vegada ens expliquen què passa a l'illa (per mi un dels enigmes més importants de lost). Però això no és tot. Ara sabem què passa a en Desmond, sabem que hi ha un desajustament temporal però no sabem exactament què passa amb els altres personatges. En Des ha estat sotmès a radiacions i en Faraday també, però els altres simplement estan atrapats? el seu temps no passa tan depressa? es que simplement no ha perdut les constants?
Ara ens falta saber què passa amb moltes altres coses però crec que això ja ha estat una gran descoberta.
Pel que fa als personatges si que podriem discutir hores i hores. A mi en Ben no m'agrada especialment però he de reconeixer que es un gran personatge, i suposo que quan en sapiguem més coses quedarem tots bocabadats. En Locke en canvi no m'agrada de cap manera, el trobo massa autoritari, potser si que ha descobert coses importants però més aviat el trobo perdut, vol ser el líder però no se sap ben bé de què i em sembla massa poc delicat a l'hora de fer o dir les coses. I en Faraday? ja ho anirem veient. I en Desmond? doncs és diferent...
Déu n'hi do quines parrafades que em surten a mi tb...
evidentment, amb millor personatge em referia a personatge com a tal, no que m'agradi o no eh? xD
en ben es un cabron, pero sempre té un as a la maniga i prepara tot per a que li surti com li convé
), però ara em decanto totalment pel nen.
).
Divendres que ve...
